Gràcies a la externalització del conflicte català duta a terme pels membres del govern català a l’exili, comencen a haver-hi reaccions de diferents estaments a favor de una solució política del contenciós Catalunya-Espanya
Sens dubte, l’empresonament del president Puigdemont a Alemanya ha contribuït de forma extraordinària a fer que el dret a decidir dels catalans deixi de ser “un problema intern” d’Espanya, per passar a ser un problema europeu de primeríssima magnitud
Des que diumenge
passat, Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya poc després de creuar al
frontera entre aquest país i Dinamarca, i més enllà del pessimisme inicial amb
que molts catalans vàrem conèixer la notícia, han començat a passar coses que
han fet transformar aquell pessimisme inicial en esperança. Vegem-ne algunes:
- La jutgessa alemanya que va interrogar al president Puigdemont, tot i que va decretar la presó preventiva, va expressar dubtes sobre la procedència de l’extradició.
- El Parlament de Portugal (Assemblea de la República) demana que es respecti la voluntat del poble català i li demanen al govern espanyol que trobi una solució política al conflicte i que es respecti la salvaguarda dels drets socials i altres drets democràtics dels pobles d’Espanya.
- L’Assemblea de Còrsega condemna l’actitud repressiva de l’Estat espanyol i aprova una moció de solidaritat amb els polítics catalans empresonats. Insten també als líders europeus a treballar per una solució democràtica, de caràcter polític a la crisi catalana, i que exclogui l’ús de la força.
- Un grup de polítics laboristes i independentistes escocesos, a favor i en contra de la independència de Catalunya, es posen d’acord per mostrar la seva profunda preocupació per la persecució de polítics escollits democràticament per part de l’Estat espanyol. Han denunciat aquest fets a la Comissió Europea en una carta dirigida a Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió i responsable de Drets Fonamentals. Li recorden en l’escrit la necessitat real d’una mediació entre Catalunya i Espanya.
- Una seixantena de diputats flamencs demanen per carta a M. Rajoy l’alliberament dels presos polítics, una solució política al problema de Catalunya, desactivar l’aplicació de l’article 155 i el respecte als resultats de les eleccions del 21-D. “Només el diàleg i el respecte mutu ofereixen una sortida a la crisi” diuen en el seu escrit.
- En una enquesta efectuada pel diari alemany “Welt” una majoria de participants es declaren contraris a l’extradició del president Puigdemont. Un 51% hi està en contra, un 35% es mostra a favor de l’extradició, mentre que un 14% no es defineix.
- La televisió de Luxemburg i el diari “France Soir” mostren la seva sorpresa pel fet que l’extrema dreta espanyola (Vox) estigui participant activament en la persecució judicial contra el govern català.
- El diari escocès “The National” planta cara al govern espanyol titulant “mai no tindreu la nostra Clara” que posa de manifest l’ampli suport ciutadà que la consellera té a Escòcia.
- El govern suïs assegura en un comunicat que a Suïssa no extradeixen ningú per motius polítics fet que deixa sense efecte l’ordre de recerca internacional contra Anna Gabriel i Marta Rovira.
- El setmanari alemany “Stern”, compara M. Rajoy amb l’expresident de Sèrbia Slobodan Milosevic que va ser acusat i trobat culpable d’haver comès crims contra la humanitat.
- La fiscalia belga manté als consellers en el exili Comin, Serret i Puig en llibertat i descarta que hi hagi risc de fugida.
- La fiscalia escocesa deixa Clara Ponsatí en llibertat amb una mesura cautelar com la retirada del passaport.
- Existeixen dubtes raonables al voltant de la “legalitat” de l’arrest del president Puigdemont: la col·locació de dispositius de seguiment per satèl·lit sense una autorització judicial, la no denúncia dels seu pas per Dinamarca i esperar que entrés a Alemanya, són aspectes foscos de la detenció que caldrà analitzar també pels advocats de Carles Puigdemont.
- El fet que Suïssa no extradeixi per motius polítics, que Bèlgica deixi en llibertat als consellers Comin, Serret i Puig, que Escòcia hagi deixat en llibertat a Clara Ponsatí, posa de manifest una certa uniformitat en el tractament del cas per part de la justícia d’aquests països europeu. Trencarà Alemanya aquesta uniformitat extradint al president Puigdemont?
Són molt elements
que sumats fan recuperar l’optimisme després que diumenge passat els ànims
caiguessin al seu nivell més baix, a conseqüència de la detenció del president
Puigdemont. Ara cal esperar esdeveniments. Pel moment i per anar escalfant
motors, diumenge vinent l’ANC ha convocat una manifestació a Berlin, a
l’emblemàtica porta de Brandenburg en la que es reclamarà l’alliberament de
Carles Puigdemont. Aquesta és una manifestació a la que hi assistiran membres
de l’ANC-Berlin, més aquells catalans que es trobin de vacances en aquelles
terres, més aquells alemanys de bona fe que s’hi vulguin adherir.
Pel que fa a casa
nostra, pendents dels acords entre els partits nacionalistes per formar govern,
i del resultat del recurs presentat per JuntsxCat al Tribunal Constitucional
relatiu a la resolució de l’ONU que demana garantir els drets polítics de Jordi
Sánchez, en vista a una eventual investidura com a president de la Generalitat.
L’olla no para de
bullir. Aconseguirem una bona escudella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada