Abans d’ahir Brussel·les;
ahir Dinamarca; avui Suïssa; demà Finlàndia... a Madrid van de bòlit intentant
evitar que Carles Puigdemont aconsegueixi adeptes en la seva creuada per
demostrar els abusos del govern espanyol.
A les accions del president Puigdemont cal afegir-hi la presència d’Anna Gabriel a Ginebra, així com les conselleres Ponsatí que ha decidit reprendre la seva activitat acadèmica a la Universitat de St. Andrew a Escòcia, i la consellera Meritxell Serret desplaçada a Suïssa.
El govern a l’exili
català està desenvolupant una densa activitat política, explicant arreu les injustícies
patides pel poble català de mans del govern espanyol en l’àmbit dels drets
humans i polítics dels ciutadans.
Tots recordem que
fa unes setmanes el president Carles Puigdemont va desplaçar-se fins a Copenhaguen
per participar en un debat a la Universitat d’aquella ciutat danesa. Aquest cap
de setmana el president català ha anat a Ginebra, capital de Suïssa, per
participar en un col·loqui sobre els drets humans i l’autodeterminació de Catalunya,
organitzat pel Festival Internacional de Cinema i Drets Humans. Ha Aprofitat la
seva estada a Suïssa per entrevistar-se amb diferents personalitats, entre elles
Alfred-Maurice de Zayas advocat de nacionalitat americana, expert independent de
la ONU pels Drets Humans, i també amb Anna Gabriel dirigent de CUP exiliada al
país helvètic. Durant la seva estada a Suïssa s’ha sabut que aquesta mateixa
setmana Carles Puigdemont es desplaçarà a Finlàndia on ha estat convidat pel
grup “Amics de Catalunya” del Parlament finès. En aquest desplaçament al país
nòrdic Puigdemont visitarà el Parlament finés i donarà una conferència a la
Universitat d’Hèlsinki. Sens dubte una gran activitat “diplomàtica” en el seu
intent de internacionalitzar el procés català.
No és només el
president Puigdemont qui està desenvolupant aquesta tasca de donar a conèixer les
barbaritats comeses pe l’Estat espanyol a Catalunya; barbaritats jurídiques,
polítiques i policials que han afectat greument als drets polítics i humans
dels catalans. La consellera Meritxell Serret exiliada amb el president
Puigdemont a Bèlgica s’ha desplaçat també a Suïssa per participar en una
conferència al Consell de Drets Humans de Nacions Unides, acompanyada de Txell
Bonet companya de Jordi Cuixart. També Anna Gabriel exiliada a Suïssa està
contribuint personalment a denunciar a tort i a dret els atacs del govern
espanyol als drets humans.
Tota aquesta
intensa activitat està sent secundada també per altres membres del govern a l’exili.
La Consellera Clara Ponsatí, ha decidit recuperar la seva feina a la Universitat
de Saint Andrews (Escòcia) i des d’allà es desplaçarà a Àustria per participar en un debat sobre l’autodeterminació.
 |
| El president Puigdemont a Suïssa departint amb Alred de Zayas |
Tota aquesta visualització del problema Català està traient de polleguera a les estructures polítiques
i jurídiques espanyoles. Mentre membres del partit que sustenta al govern
espanyol es dediquen a menystenir les accions dels representants catalans a l’exterior,
la fiscalia estudia la manera d’anular els passaports als membres del govern
català exiliats a Brussel·les, sense que fins a la data hagin mogut fitxa. Per
la seva banda la fiscalia va demanar al jutge del Tribunal Suprem que porta el
macro-tema de Catalunya que activi l’ordre de recerca internacional contra el
president Carles Puigdemont i els altres membres del seu govern que l’acompanyen
a l’exili. Fins ara, el jutge Llarena no ho ha fet, segurament perquè no veu
consistència suficient en els càrrecs que se’ls imputen.
Tot i que la declaració
unilateral d’independència no va produir efectes legals, ni va ser reconeguda per cap país, el que és cert és que
Bèlgica, Dinamarca, Suïssa, Escòcia, Àustria i ara Finlàndia, no semblen
disposats a acceptar l’extradició dels representants catalans, fet que en una lectura
prou àmplia, ens permetria dir que si no hi estan en contra... és que hi estan
a favor. Veurem que passa i com es va orientant tot plegat. Pel moment excel·lent
feina del president català i dels consellers que l’acompanyen.
El Consell de la
República a l’exili, té més vigència i és més necessari que mai. Endavant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada