En poc més de 4 anys, la justícia espanyola ha inhabilitat 3 presidents de la Generalitat, escollits democràticament pel poble de Catalunya.
En poc més de 3 anys, el règim del 78 ha fet evident que la democràcia per a ells només és una tapadora del franquisme que tan arrelat porten dintre.
En poc més de 3 anys, els drets i les llibertats han estat impunement trepitjats a Catalunya per part d’una Espanya que no en té prou ofegant Catalunya econòmicament i política, sinó que a més ens vol sotmesos.
Davant d’aquesta trista però evident realitat, el poble català ha de reaccionar. Malauradament estem orfes de lideratges efectius. El president Puigdemont és a l’exili i els líders que continuen aquí, en llibertat o a la presó, no tenen ni la capacitat, ni les qualitats que un bon líder ha de tenir. L’independentisme està orfe, però malgrat tot l’independentisme està viu.
Avui, el Tribunal Suprem ha inhabilitat al president de la Generalitat Quim Torra. Ho ha fet per un pancarta penjada al balcó del palau de la Generalitat, en la que s’hi podia llegir “Llibertat Presos Polítics i exiliats”. La pancarta va ser desautoritzada per la Junta Electoral Central, i el president Torra es va negar a despenjar-la perquè era una mostra de la llibertat d’expressió que es respecta en qualsevol democràcia. Que estiguéssim en campanya electoral, no té res a veure amb el missatge de la pancarta. Això només va ser una excusa per que la justícia espanyola desfermés una vegada més el seu ferotge acarnissament contra l’independentisme.
Catalunya ja arrossega més de 2850 independentistes represaliats per l’Estat espanyol. Catalunya està pagant molt cara la gosadia d’haver posar al règim del 78 contra les cordes, lluitant per la seva independència i no acceptant el tracte vexatori que sempre ens han dispensat. Catalunya ha de dir prou a tant odi contra nosaltres, a tanta rancúnia, i a aquesta obsessió malaltissa de voler acabar amb el català i els catalans .
El president Torra, en el seu discurs de comiat de la presidència de la Generalitat ha deixat clares dues coses. La primera que pensa continuar la batalla legal contra la vergonya de la seva inhabilitació als tribunals europeus, únic lloc on avui l’independentisme pot esperar judicis i sentències justos. La segona és que tenim a prop l’èxit, que no hem de defallir, i que ens hem de preparar per una desobediència i una ruptura amb l’Estat espanyol. El president Torra, dirigint-se directament als ciutadans ens ha dit “empenyeu, sou la única esperança per sortir del pou”.
Aquest és un “cop ordit pels poders de l’Estat espanyol”, en paraules del propi president Torra, amb l’únic objectiu de venjar-se de l’independentisme. Espanya, els seus poders reals, no han paït gens bé que els independentistes segueixin insistint amb voler fer un referèndum d’autodeterminació i que hagin portat els seus cassos als tribunals europeus, on la justícia espanyola fins ara, ha anat rebent revessos un rere l’altre. Això els ha fet emmalaltir d’odi i ara estan repartint garrotades a tort i a dret, perquè la set de venjança els pot.
Poques coses més es poden dir davant d’una situació com aquesta. Ara començarà a córrer el calendari electoral, que molts situen al 7 de febrer de l’any vinent, si al Covid-19 ho permet.
No mereixen cap comentari les reaccions miserables dels partits independentistes, ells sols es desqualifiquen, començant pel llefiscós Miquel Iceta, i seguint per qualsevol dels impresentables de Ciutadans.
Per entendre quin govern i quina justícia tenen els espanyols, només una consideració: Mentre el rei emèrit ha hagut de marxar del país per corrupte, els poders de l’Estat espanyol el protegeixen, i tots els espanyols li paguem la seva sumptuosa vida i els costos que genera el seu exili. A Catalunya, per una pancarta que defensava als presos polítics i exiliats, inhabiliten a un president escollit democràticament. Està tot dit... És Espanya.
