Alguna cosa es mou a nivell internacional, a favor de Catalunya

Gràcies a la externalització del conflicte català duta a terme pels membres del govern català a l’exili, comencen a haver-hi reaccions de diferents estaments a favor de una solució política del contenciós Catalunya-Espanya

Sens dubte, l’empresonament del president Puigdemont a Alemanya ha contribuït de forma extraordinària a fer que el dret a decidir dels catalans deixi de ser “un problema intern” d’Espanya, per passar a ser un problema europeu de primeríssima magnitud

Des que diumenge passat, Carles Puigdemont va ser detingut a Alemanya poc després de creuar al frontera entre aquest país i Dinamarca, i més enllà del pessimisme inicial amb que molts catalans vàrem conèixer la notícia, han començat a passar coses que han fet transformar aquell pessimisme inicial en esperança. Vegem-ne algunes:

• La jutgessa alemanya que va interrogar al president Puigdemont, tot i que va decretar la presó preventiva, va expressar dubtes sobre la procedència de l’extradició.  
• El Parlament de Portugal (Assemblea de la República) demana que es respecti la voluntat del poble català i li demanen al govern espanyol que trobi una solució política al conflicte i que es respecti la salvaguarda dels drets socials i altres drets democràtics dels pobles d’Espanya.
• L’Assemblea de Còrsega condemna l’actitud repressiva de l’Estat espanyol i aprova una  moció de solidaritat amb els polítics catalans empresonats. Insten també als líders europeus a treballar per una solució democràtica, de caràcter polític a la crisi catalana, i que exclogui l’ús de la força.
• Un grup de polítics laboristes i independentistes escocesos, a favor i en contra de la independència de Catalunya, es posen d’acord per mostrar la seva profunda preocupació per la persecució de polítics escollits democràticament per part de l’Estat espanyol. Han denunciat aquest fets a la Comissió Europea en una carta dirigida a Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió i responsable de Drets Fonamentals. Li recorden en l’escrit la necessitat real d’una mediació entre Catalunya i Espanya.
• Una seixantena de diputats flamencs demanen per carta a M. Rajoy l’alliberament dels presos polítics, una solució política al problema de Catalunya, desactivar l’aplicació de l’article 155 i el respecte als resultats de les eleccions del 21-D. “Només el diàleg i el respecte mutu ofereixen una sortida a la crisi” diuen en el seu escrit.    
• En una enquesta efectuada pel diari alemany “Welt” una majoria de participants es declaren contraris a l’extradició del president Puigdemont. Un 51% hi està en contra, un 35% es mostra a favor de l’extradició, mentre que un 14% no es defineix.       
• La televisió de Luxemburg i el diari “France Soir” mostren la seva sorpresa pel fet que l’extrema dreta espanyola (Vox) estigui participant activament en la persecució judicial contra el govern català.
• El diari escocès “The National” planta cara al govern espanyol titulant “mai no tindreu la nostra Clara” que posa de manifest l’ampli suport ciutadà que la consellera té a Escòcia.
• El govern suïs  assegura en un comunicat que a Suïssa no extradeixen ningú per motius polítics fet que deixa sense efecte l’ordre de recerca internacional contra Anna Gabriel i Marta Rovira.
• El setmanari alemany “Stern”, compara M. Rajoy amb l’expresident de Sèrbia Slobodan Milosevic que va ser acusat i trobat culpable d’haver comès crims contra la humanitat.
• La fiscalia belga manté als consellers en el exili Comin, Serret i Puig  en llibertat i descarta que hi hagi risc de fugida.
• La fiscalia escocesa deixa Clara Ponsatí en llibertat amb una mesura cautelar com la retirada del passaport.
• Existeixen dubtes raonables al voltant de la “legalitat” de l’arrest del president Puigdemont: la col·locació de dispositius de seguiment per satèl·lit sense una autorització judicial, la no denúncia dels seu pas per Dinamarca i esperar que entrés a Alemanya, són aspectes foscos de la detenció que caldrà analitzar també pels advocats de Carles Puigdemont.
• El fet que Suïssa no extradeixi per motius polítics, que Bèlgica deixi en llibertat als consellers Comin, Serret i Puig, que Escòcia hagi deixat en llibertat a Clara Ponsatí, posa de manifest una certa uniformitat en el tractament del cas per part de la justícia d’aquests països europeu. Trencarà Alemanya aquesta uniformitat extradint al president Puigdemont?

Són molt elements que sumats fan recuperar l’optimisme després que diumenge passat els ànims caiguessin al seu nivell més baix, a conseqüència de la detenció del president Puigdemont. Ara cal esperar esdeveniments. Pel moment i per anar escalfant motors, diumenge vinent l’ANC ha convocat una manifestació a Berlin, a l’emblemàtica porta de Brandenburg en la que es reclamarà l’alliberament de Carles Puigdemont. Aquesta és una manifestació a la que hi assistiran membres de l’ANC-Berlin, més aquells catalans que es trobin de vacances en aquelles terres, més aquells alemanys de bona fe que s’hi vulguin adherir.

Pel que fa a casa nostra, pendents dels acords entre els partits nacionalistes per formar govern, i del resultat del recurs presentat per JuntsxCat al Tribunal Constitucional relatiu a la resolució de l’ONU que demana garantir els drets polítics de Jordi Sánchez, en vista a una eventual investidura com a president de la Generalitat.

L’olla no para de bullir. Aconseguirem una bona escudella?

El jutge LLarena deixa l’independentisme sense els seus principals líders

El president Puigdemont ha estat retingut per la policia alemanya a la frontera entre Dinamarca i Alemanya quan viatjava cap a Bèlgica procedent de Finlàndia.  

En una actuació criticada per diferents estaments judicials, el jutge ordena l’empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell.

També ha reactivat l’ordre de recerca internacional contra Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Marta Rovira, tot ells exiliats. No ho fa contra Anna Gabriel, atès que aquesta només ha estat imputada per un delicte de desobediència que no comporta penes de presó.

Les notícies es succeeixen a una velocitat de vertigen i la majoria d’elles no són gens positives per l’independentisme. Escric sota l’efecte psicològic d’haver conegut, fa no res, la notícia de la retenció per part de la policia alemanya del president Puigdemont a la frontera entre Dinamarca i Alemanya, en el seu viatge de retorn a Bèlgica des de Finlàndia. Aquesta notícia obre un interrogant sobre el tracte que la justícia alemanya pot donar a l’ordre d’extradició emesa per el jutge Llarena contra el president Puigdemont. Serà extradit a Espanya? No ho serà?. És coneguda la relació entre la Sra. Merkel i el Sr. M. Rajoy. Aquesta relació pot influir en el funcionament de la justícia alemanya? Existeix a Alemanya una autèntica separació de poders? Els delictes de rebel·lió i secessió estan contemplats en el codi penal alemany tal com ho estan a Espanya? Un seguit d’interrogants que em deixen amb un ai al cor tot i que els antecedents històrics no són precisament encoratjadors. Varen ser els nazis alemanys que van lliurar al president de la Generalitat Lluís Companys a Espanya, on va ser afusellat pel franquisme. Ara es tornarà a repetir la història? La derrota del nazisme a Alemanya haurà canviat la seva visió de la justícia?  

L’euro-ordre de recerca contra Puigdemont i altres polítics catalans a l’exili ha estat dictada immediatament després que el jutge Llarena comuniqués la presó sense fiança per Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que havien estat citats per conèixer els delictes que se’ls imputa. En el cas de Jordi Turull, s’ha de destacar que el seu empresonament s’ha produït al bell mig de la sessió d’investidura a la presidència de la Generalitat que s’estava celebrant al Parlament de Catalunya. En una primera votació, la candidatura de Turull va ser rebutjada gràcies a l’abstenció de la CUP, però segons va anunciar Junts per Cat, sembla que en segona votació Turull tenia garantida la seva elecció no se sap si per algun canvi de criteri d’algun diputat de la CUP, o per l’abstenció d’alguns diputats de Catalunya en Comú. El cert és que la justícia espanyola ha alterat greument la vida política a Catalunya.

Les reaccions a  Catalunya conta l’ordre d’empresonament han estat múltiples: des de concentracions davant dels ajuntaments de pobles i ciutats, fins a concentracions davant de les delegacions del govern espanyol a les capitals de les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els mossos d’esquadra han actuat amb contundència, causant uns 30 ferits a Barcelona. Tot i que corrien rumors que entre els mossos d’esquadra i havia policia espanyola camuflada, el cert és que els mossos amb la seva actuació han perdut una bona part de les simpaties que s’havien guanyat quan els atemptats de Barcelona i en el referèndum de l’1-O.

La investidura fallida de Jordi Turull comporta que el termini de dos mesos per formar govern s’ha activat. Per tant, si es volen evitar unes noves eleccions, cal que d’una vegada per totes els polítics es posin d’acord i s’estableixin els pactes entre les diferents forces representades al Parlament que ho permetin. Aquestes negociacions necessiten cares noves, atès que alguns dels que hi eren presents ara són a la presó. En definitiva estem davant d’un panorama canviant o el que avui és vàlid demà deixa de ser-ho perquè apareixen nous elements que fan canviar les estratègies.

Ens cal serenor; ens cal tranquil·litat i saber convertir els problemes i les dificultats en noves iniciatives i noves estratègies que ens permetin guanyar la llibertat en un futur no massa llunyà.

I de nou la CUP ens traeix

I de nou la CUP ens traeix 

LA CUP ES CONVERTEIX EN EL MILLOR ALIAT DELS PODERS DE L’ESTAT PER DINAMITAR LES ASPIRACIONS DE L’INDEPENDENTISME CATALÀ

La broma ja ultrapassa el límit d’allò acceptable. La CUP mereix el rebuig dels catalanistes que aspiren a trencar les poderoses i pesades cadenes que ens imposa l’Estat espanyol

Ahir es va celebrar al Parlament el debat d’investidura del candidat independentista Jordi Turull. Poc abans que s’iniciés el debat va transcendir a l’opinió pública que els “cupaires” havien decidit optar per a l’abstenció, fet que implicava que Jordi Turull no tindria majoria per a ser investit. Tot i així, amb una dignitat que cal posar en valor, el candidat a la investidura va comparèixer davant el Parlament per explicar el seu programa de govern.  

El sessió d’investidura havia estat convocada a corre cuita, de forma legal, però sens dubte apressada, com a conseqüència de la citació que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de havia formulat amb l’objectiu de comunicar als citats que els encausava i els delictes que finalment els imputava. En aquesta citació el jutge reclamava la compareixença del mateix Jordi Turull, a més que Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Marta Rovira, i Dolors Bassa, i segons veus ben informades jurídicament existeix la possibilitat que en el transcurs de la compareixença el jutge decretés de nou la presó provisional pels encausats.

Per l’independentisme era important que un dels citats pel jutge Llarena comparegués com a president electe de la Generalitat de Catalunya, pel simbolisme que això implicava, pel ressò internacional que hauria tingut el fet, però també per eixamplar la base de l’independentisme atès l’impacte emocional que el fet hauria tingut per  a molts catalans. Malgrat això, malgrat que Catalunya hauria pogut “segar la cadena” del 155, malgrat que Catalunya hauria pogut formar govern i treure’s de sobre les grapes del govern Rajoy, la CUP va tornar a fer el joc brut a l’independentisme aliant-se amb els interessos dels poders de l’Estat espanyol.

Un pretès partit independentista i contrari al model socioeconòmic capitalista, ha acabat sent, per contradictori que sembli, el braç executor de les accions del govern espanyol de dretes, o millor dit, gairebé d’ultradreta, evitant amb la seva abstenció a la sessió d’investidura que Jordi Turull fos investit en primera votació president de la Generalitat. Un partit pretesament independentista que en lloc de remar en la direcció adequada rema contracorrent. Un partit que es dit independentista que no ha sabut llegir el revés electoral que va patir el 21 D, quan va caure de 10 a 4 diputats. Un partit en definitiva de gent que no saben on van, ni d’on venen, ni on estan. Quatre diputats que actuen segons el sembla, sense criteri, sense un nord clar, que no aporten res positiu, i que les seves úniques aportacions negatives per a Catalunya, sempre han estat, oh! sorpresa, coincidents amb els interessos del govern espanyol encapçalat pel PP. Ha fet més mal  ala CUP a Catalunya, que moltes de les decisions preses pel popular.

Per altre banda, la posició de la CUP és un menyspreu a aquells persones que s’ho han jugat tot a nivell personal per construir la República catalana. Em refereixo a aquells que estan a la presó, però també als que estan a l’exili, que per cert, avui s’ha ampliat atès que hem sabut que Marta Rovira, temen que podria ser engarjolada, també ha decidit exiliar-se i no comparèixer a la citació del jutge Llarena.  La valentia del que posen en risc el seu futur personal per Catalunya no mereix cap consideració per part d’una CUP cada vegada més allunyada de la ciutadania, cada vegada més auto condemnada a quedar aïllada de la vida política, cada vegada més sola al Parlament i a la societat. Cada vegada per sort, més residuals. Ells s’ho han buscat.

Tanmateix convé no oblidar que a més de la CUP hi ha altres dos partits catalans que mereixen la reprovació de la ciutadania. Em refereixo a l’actitud innoble del PSC dirigit per un Miquel Iceta cada vagada més abduït pel PSOE, i a una Catalunya en Comú, liderada per Domènech i Colau, que amb la seva manca de compromís, amb la seva mal entesa equidistància, defugint sempre el compromís i esquivant un posicionament clar, el que fan és afavorir la posició d’aquells que maltracten Catalunya, peguen cops de porra a la seva gent, arruïnen al país, engarjolen als seus dirigents, volen  exterminar la nostra llengua, i si poguessin acabarien també amb tots nosaltres. 

Dies transcendents aquests. Caldrà està amatents a com es desenvolupen els esdeveniments.