dimecres, 22 de març del 2017

El Tribunal Suprem inhabilita a Francesc Homs, per entendre que va desobeir al Tribunal Constitucional


Com en el cas d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, el Tribunal Suprem decideix que no hi va haver delicte de prevaricació.


Entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sancionen la conducta d’uns polítics que només varen fer allò que havien anunciat que farien en el seu programa electoral, obeint un mandat democràtic dels catalans.



Curiosament, el 9N del 2014 ens ha deparat una imatge que no deixa de ser explicativa. En les dates prèvies a aquell 9N, alguns partits polítics dits independentistes, acusaven al govern del president Mas de no ser autènticament independentistes. Volien representar davant de la ciutadania una comèdia, la trama de la qual passava per donar a entendre als ciutadans que els únics amb un autèntic ADN independentista en els seves benes, eren ells. Doncs bé, dos anys i mig després resulta que els únics que han estat jutjats i condemnats per aquell 9N són els líders de Convergència, aquells que no tenien prou “pedigrí” independentista. Ves per on...

Seguint la mateixa línia d’actuació, ara hem sabut que Oriol Junqueras declina signar en solitari el decret de convocatòria del referèndum, i prefereix que el signi tot el govern en ple, per en tot cas diluir la seva responsabilitat tot i que com a vicepresident del govern, va rebre l’encàrrec específic del president Puigdemont d’organitzar el referèndum. Potser sí que els catalans farem bé de guardar-nos d’aquells que tiren la pedra i amaguen la ma. Mica en mica tothom es va traient les caretes i la ciutadania ja comença a tenir prou elements per identificar a aquells que actuen de bona fe, i aquells que cerquen circumstàncies col·laterals que els beneficiïn.

Més enllà d’aquesta reflexió, i tornant a la condemna de Francesc Homs, val a dir que aquesta sembla una mica més lleugera que la de Mas, Ortega i Rigau. Homs ha estat condemnat a un any i un mes d’inhabilitació, i una multa de 30.000€. El resultat del 9N ha implicat doncs per als seus màxims responsables aquests culpes:

Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació i 36.500 € de multa
Joana Ortega, condemnada a 1 any i 9 mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa.
Irene Rigau, condemnada a 1 any i sis mesos d’inhabilitació i 24.000 € de multa
Francesc Homs, condemnat a 1 any i 1 mes d’inhabilitació i 30.000€ de multa

Una vegada coneguda la sanció, els advocats d’Homs han explicat que pensen elevar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i demanar un aclariment de la sentència al Tribunal Suprem. Recordem que així com Mas, Ortega i Rigau podien presentar un recurs de cassació al Suprem, Homs no ho pot fer, i la seva sentència, sent ferma, una vegada comunicada a Ana Pastor, presidenta del Congrés dels Diputats, seria executable immediatament. Per això els seus advocats han decidit presentar aquests recursos amb l’objectiu de dilatar tant com sigui possible l’execució de la sentència.  

Per altre banda Homs s’ha mostrat segur i convençut del que va fer, i en una piulada a twitter ha dit “Condemnar per posar urnes és un error i una feblesa de l'Estat espanyol. Avui guanyem i seguirem guanyant”. Francesc Homs ha rebut via twitter el suport de moltes persones, i en particular Neus Munté, portaveu del govern català, ha dit en els passadissos del Parlament, que “qualsevol sentència ens hauria semblat injusta. Trobem injust que es condemni a persones per defensar idees democràtiques”. El PDECAT també ha fet servir twitter per defensar Homs, dient “Perquè votar no hauria de se delicte. Tot el suport a Francesc Homs”. Per contra l’oposició s’ha llençat en tromba sobre Homs i sobre la jornada del 9N, i Xavier Garcia Albiol del PPC ha arribat a llençar una amenaça dient que la condemna d’Homs és “un avís per a navegants”.

AMadrid també hi ha hagut reaccions, més suaus les del PSC, que respecta la sentència, però denuncia que el problema polític de fons a Catalunya continua vigent. Per la seva banda, des de Podemos, Pablo Iglesias ha considerat que la sentència era greu pel simple fet d’haver posat les urnes.


Val la pena ressaltar un altre frase a twitter del propi Francesc Homs, en la que ha dit “només em dec al poble de Catalunya, que és qui m’ha escollit diputat”       

dilluns, 13 de març del 2017

Mas, Ortega i Rigau recorreran a la Justícia europea una sentència política i antidemocràtica


D’aquí a pocs dies, Francesc Homs rebrà amb tota probabilitat una sentència en termes molt similars.


Catalunya ha d’estar més unida que mai, i els catalans hem de mantenir la fermesa i la determinació necessàries per poder culminar amb èxit el procés d’independència.   



Avui s’ha conegut la sentència del judici que a instàncies de la fiscalia general de l’Estat s’ha dut a terme a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Com es recordarà, Mas, Ortega i Rigau varen comparèixer al TSJC el passat 6 de febrer, i varen rebre el suport de més de 50.000 persones concentrades a les portes del tribunal al passeig Lluís Companys de Barcelona.

Tot i que en principi s’especulava amb que el TSJC no donaria a conèixer el seu veredicte fins després que el Tribunal Suprem es pronunciés sobre el judici que el dia 28 de febrer va tenir lloc a Madrid per jutjar Francesc Homs pels mateixos motius que es va jutjar a Mas, Ortega i Rigau, el tribunal català ha donat a conèixer avui la seva sentència:

Artur Mas ha estat condemnat de dos anys d’inhabilitació i 36.500 € de multa
Joana Ortega ha estat condemnada a 1 any i 9 mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa.
Irene Rigau ha estat condemnada a 1 any i sis mesos d’inhabilitació i 24.000 € de multa

Coneguda la sentència els partits espanyolistes han mostrat el seu nul respecte a la democràcia i tant el PP, PSOE (ex PSC) com Ciutadans han ratllat el ridícul en les seves intervencions cimentant la sentència. Xavier Garcia Albiol ha tingut al barra de dir que la sentència és una prova de que la democràcia funciona a Espanya.

Per la seva banda, el tres ja culpables Mas, Ortega i Rigau han comparegut davant dels mitjans per enviar alguns missatges molt clars:
  • Recorreran la sentència davant  del Tribunal Suprem sense cap mena de confiança. Aquest recurs el presentaran com a pas previ, ineludible, per poder anar després al tribunal de justícia europeu (Tribunal d’Estrasburg) que els mereix molta més garantia.
  • A Espanya, i contràriament al missatge que s’emet des del govern espanyol i del partits polítics que li donen suport (PP, PSOE i Ciudadanos), la “justícia no és igual per a tothom” com ho demostra que Mas, Ortega i Rigau han estat condemnats segons el tribunal per desobediència al Tribunal Constitucional (TC), i en canvi, el govern espanyol, que ha incomplert en repetides ocasions les sentencies del TC, no només no se’l jutja, sinó que tan sols s’admeten a tràmit dels denuncies que es posen davant de tots els seus incompliments. Per tant, és obvi, que a Espanya la Justícia no és igual per a tothom.
  • Cal fermesa i determinació per mantenir viu el procés per part de la societat civil que defensa el referèndum i que vol decidir lliurement el futur del seu país. Aconseguir-ho és difícil, però es pot guanyar si aquesta fermesa i determinació es posen de manifest per part de la ciutadania.

Mas, Ortega i Rigau han manifestat que reben la sentència amb el cap ben alt, i si ho haguessin de tornar a fer, ho tornarien a fer. “Ens volien agenollats, i ens troben dempeus” ha reblat Artur Mas. Joana Ortega per la seva part ha manifestat que l’hauria sabut molt més greu que fos el poble que l’inhabilités, destacant que la única resposta que el govern espanyol ha esta capaç de donar als més de 2,3 milions  de persones que vana  anar a votar ha estat una inhabilitació. Això és democràcia? S’ha preguntat. Irene  Rigau per la seva banda ha defensat el que van fer, perquè era un mandat democràtic sorgit d’uns resultats electorals i explicitat en un programa de govern. “Aquí no podem fallar és al  nostre país, a la nostra gent, a la nostra nació” en referència a un Estat espanyol que no vol reconèixer les especificitats de la nació catalana.

Ara, d’aquí a uns dies es coneixerà la sentència del Tribunal Suprem relativa al judici a que es va sotmetre a Francesc Homs pels mateixos “delictes” dels que s’ha acusat a Mas, Ortega i Rigau. Amb aquest precedent que ningú esperi que la sentència tingui una orientació diferent. Serà més del mateix. Per tant els advocats ja poden anar preparant els recurs a les instàncies europees. No cal dir, que la sentència ha tingut un ressò important en els mitjans europeus, que han recollit en les seves edicions la notícia.

Estem doncs davant de moments decisius en la història moderna de Catalunya. Ara li tocarà el torn a Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya. Que ningú no dubti que també serà declarada culpable. Pregaria doncs a tots aquells que coincidim amb el resultat final de tot plegat, a tots aquells que anhelem la independència de Catalunya, que no defallim en els instants finals, que no ens barallem entre nosaltres, que no ens confonguem on està l’enemic, i que no ens fixem prioritats equivocades. Avui per avui, el més important és la independència; la resta de qüestions ja les discutirem quan la república catalana sigui una realitat.


El president Carles Puigdemont ha posat un bon epíleg a la sentència del TSJC i al que el dia d’avui ens ha deparat, que val la pena repetir: "Allò que la justícia espanyola ha condemnat ho indultarà el poble de Catalunya". Tant de bo sigui així.