divendres, 29 de maig del 2015

El futur del procés català és una incògnita


Continua la ceguesa d’ERC


Així no anem enlloc



Les eleccions municipals a Barcelona ciutat m’han deixat un regust amarg. I no tant pel resultat sinó per tot el que ha succeït immediatament després de saber-se que la Sra. Ada Colau havia guanyat les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona.  De fet, allà els barcelonins amb els seus vots. Si Ada Colau acaba sent una bona alcaldessa, fantàstic, i sinó ja s’ho trobaran el habitants de Barcelona que amb la dispersió dels sues vots, han facilitat aquests resultats.

A mi el que em preocupa és la dèria dels polítics a posar pel davant els seus interessos per sobre dels de Catalunya. M’explicaré: ERC ha decebut les seves pròpies expectatives a Barcelona, amb uns resultats que els fa millorar la seva posició respecte d’on venien, però que els situa en quart lloc pel que fa a nombre de vots i pel que fa al nombre de regidors n’aconsegueixen 5, els mateixos que Ciutadans. Fracàs doncs d’aquells que esperaven obtenir 10 regidors a l’Ajuntament de Barcelona i s’han quedat a la meitat.

Així les coses, s’han començat a escampar rumors i temors sobre les conseqüències de que governi a Barcelona el conglomerat polític que representa la Sra. Colau. El PP de Catalunya i alguns estaments econòmics de la ciutat han defensat que Trias intenti fer un pacte amb ERC i PSC, per evitar que la Sra. Colau i la seva gent desembarquin a l’Ajuntament. Però Xavier Trias ha deixat clar des del primer moment, que qui ha de governar la ciutat és la llista més votada, assumint la possibilitat de ser alcalde només si la Sra. Colau no se’n surt a l’hora d’aconseguir suports d’altres partits per la seva investidura. Xavier Trias és un cavaller i un demòcrata convençut cosa que no tots els que aquests dies mouen la cua, poden dir. 
  
Per això sobta l’actitud increïble per ofensiva i cínica del candidat d’ERC, el Sr. Alfred Bosch. El Sr. Bosch, a qui cal reconèixer la seva vàlua mentre va ser diputat a Madrid per ERC, va fer unes declaracions altisonants en les que venia a dir que ningú entendria que a Barcelona no es respectés  la llista més votada. Però aquest senyor de què va? O potser ha perdut la memòria? Per dues vegades (anys 2003 i 2006) ERC no va respectar la llista més votada en les eleccions a la Generalitat. Per dues vegades ERC va permetre amb els seus vots que els que havien perdut les eleccions catalanes arribessin a la presidència de la Generalitat, i en una d’aquests ocasions amb un president del tot impresentable com José Montilla. Com pot ara el Sr. Bosch, dir aquestes bajanades? I més després que Trias hagi aclarit que ell no farà res per evitar la investidura de Colau.

Afortunadament, el sentit democràtic de l’encara alcalde Xavier Trias, i la seva elegància política han fet que el Sr. Alfred Bosch s’hagi d’empassar les seves paraules plenes de cinisme. Ha quedat clar que a ERC, l’únic que els interessa és la cadira, el càrrec, i el sou que se’n deriva. Segurament al Sr. Bosch li convindria que algú li faci veure el desastre de campanya que ha protagonitzat, sense propostes capaces d’il·lusionar als barcelonins, sense alternatives de govern a la ciutat capaces d’engrescar a la gent. Més enllà de “igualtat, honestedat i capital d’Estat”, el Sr. Bosch ha estat una decepció absoluta en el seu intent d’assolir l’alcaldia de Barcelona.

Tot plegat va en la línia d’ERC, de desitjar en primer lloc, la derrota de CiU per sobre de la victòria de Catalunya. ERC és un partit que té per objectiu substituir a CiU en la preferència dels electors catalans, i en això hi posa tota la seva acció política. Catalunya per ells, és l’excusa, no l’objectiu. És una llàstima però els catalans estem perdent una oportunitat històrica per assolir la independència, i si la perdem, haurem de donar les gràcies, entre altres, a la ceguesa d’ERC, incapaços de treballar per una verdadera unió del sobiranisme català. Amb la seva actitud estan matant les il·lusions de milers i milers de catalans, que desitgem la independència per damunt de tot. Com es pot ser tan cec políticament parlant? Cada dia està més clar que l’únic que interessa a ERC no és la independència, sinó que la seva aspiració real, allò que marca el seu ADN polític és substituir dins del context de la societat catalana a CiU. Per això, ni llista unitària, ni acords postelectorals, ni res. Només volen que CiU desaparegui per ocupar el seu lloc en el mapa polític català. Quina obsessió malaltissa!                   

divendres, 22 de maig del 2015

El lent, difícil però engrescador procés d’internacionalització del conflicte català


El Parlament de Dinamarca, insta al govern espanyol i al català a dialogar sobre el procés d’independència
 

Les reaccions espanyoles han estat de menyspreu cap el Parlament danès, al que han pressionat fis a límits increïbles.


El Folketing és el Parlament danès
Dimarts passat, el Parlament de Dinamarca va debatre i aprovar una resolució en la que es demana el diàleg entre Espanya i Catalunya per resoldre el conflicte de la independència que Catalunya ha plantejat. El Parlament danès és la primera cambra europea que es posiciona a favor d’un diàleg pacífic i democràtic entre ambdues parts, reconeixent per tant com a entitat política a Catalunya. 

Val a dir que tot es va iniciar com a conseqüència de la petició que els responsables de l’Assemblea Nacional Catalana a Dinamarca fan fer arribar a un dels partits que conformen la cambra danesa, i aquest va interpel·lar al ministre danès d’afers estrangers per tal que es pronuncies sobre el dret d’autodeterminació del poble català. Tots els partits del Parlament han donat suport a la moció, llevat d’un d’ells, que s’ha abstingut, se suposa que per les pressions rebudes des del govern espanyol, atès que aquest partit, la setmana passada s’havia mostrat favorable a la moció. Tanmateix aquesta ha estat aprovada per majoria i sense cap vot en contra
  
Fonts del govern català han declarat que el que ha determinat el Parlament és precisament el que la Generalitat i el Parlament de Catalunya reclamen des de fa temps a Madrid. El que és evident és que el problema de Catalunya és a  l’agenda internacional malgrat tots els esforços del govern espanyol per aparentar  que aquest és un problema intern, argumentant que la Constitució espanyola no permet que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. Des de Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), s’ha valorat en positiu aquesta votació del Parlament danès, atès que posa de manifest que la qüestió catalana interessa a Europa, ressaltant la col·laboració entre l’administració i la societat civil catalana (ANC) com a element clau per haver “obert la llauna”. Ara caldria que aquesta iniciativa tingui ressò en altres Parlaments de països occidentals. 
 
Les reaccions a Madrid han estat dispars. Mentre el govern espanyol no feia cap comentari al respecte, intentant devaluar el fet no donant-li importància, la caverna mediàtica no ha estalviat crítiques als polítics danesos. Així el diari La Razón, ha llençat una sèrie d’improperis contra els diputats danesos qualificant-los com els “tontos útiles” que han servit a la política-ficció dels separatistes catalans. En el seu article, aquest diari també carrega contra el fet que el Parlament de Dinamarca hagi intervingut “en un assumpte intern d’una democràcia amiga”. El diari ABC per la seva banda publica un nota sobre el tema, desvirtuant la moció aprovada a Dinamarca, i la reinterpreta dient que els diputats danesos confirmen que es tracta d’un assumpte intern d’Espanya. Aquesta valoració tan diferent de dos mitjans de la caverna, ja demostren el dany que ha causat que aquest tema s’hagi debatut en un Parlament europeu.

L'Ajuntament de Sant Pol, ha despenjat l'estelada, però
ràpidament han isad la bandera danesa, en
reconeixement al gest del Parlament Danès       
Independentment de les reaccions a Madrid a les xarxes socials ha començat a divulgar-se una acció d’agraïment dels catalans al Parlament danès. Consisteix a enviar un correu  electrònic a la seu del Parlament a Copenhagen a l’adreça: folketinget@ft.dk amb el contingut: “Tak for din støtte Danmark” que vol dir Gràcies pel vostre suport, Dinamarca. Per altre banda Sant Pol de Mar ha decidit penjar la bandera danesa en senyal d’agraïment al primer Estat europeu que debat en el seu Parlament el dret de Catalunya a la independència.


La lectura de fons del que està passant, indicaria que mica en mica el govern espanyol està perdent elcontrol de les activitats de la “diplomàcia catalana” a l’exterior i tots els esforços del govern espanyol per impedir la votació o canviar el sentit del seu vot, només ha donat resultat en el sí del partit liberal danès que ha passat del Si a l’abstenció. També destaca que la moció aprovada, en cap cas parla d’un afer intern de l’Estat espanyol i es converteix per tant en un afer intern...de la Unió Europea. Gràcies Dinamarca !     

dijous, 21 de maig del 2015

Com els molesten als espanyols les estelades....!

La Junta Electoral Central, ordena la retirada de l'estelada de tots els edificis públics de Catalunya


Sant Vicenç del Horts, no la té penjada, ni l'ha tingut mai. El seu alcalde és Oriol Junqueras 



Fa un dies, a instàncies d’un grup d’ultres espanyols incapaços de portar més de 25.000 persones a Plaça Catalunya el dia de la Hispanidad, o 7.000 persones a Tarragona l’11 de setembre,  la Junta Electoral Central va declarar il·legal que les estelades pengin, durant la campanya electoral, d’edificis públics a Catalunya.

En la seva decisió, la Junta Electoral Central  considera que les estelades “són incompatibles amb l’obligació de neutralitat dels poders públics”. Durant les campanyes electorals els poders públics estan obligats a mantenir una neutralitat política; per tant no es poden col·locar símbols partidistes en edificis públics. Aquesta és la conclusió de la Junta.

Contra aquesta decisió, alguns ajuntaments catalans han decidit tanmateix mantenir l’estelada penjada, mentre que Convergència i Unió ha presentat un recurs contra aquesta decisió. El recurs ha estat tombat, i la Junta ha ordenat a les Juntes de zona que obrin expedients sancionadors a aquells ajuntaments que incompleixen les ordres i ha fet arribar requeriments a tost els municipis per tal que retirin les estelades d’edificis públics: ajuntaments, escoles, parcs de bombers, etc.

Tot i això, alguns ajuntaments han decidit mantenir l’estelada, i si no la treuen, hauran de ser els mossos d’esquadra els qui la retirin. Per evitar aquesta mala imatge dels mossos d’esquadra retirant estelades, el conseller d’interior Ramón Espadaler, s’ha dirigit personalment als alcaldes que no la volien despenjar, demanant-los per favor, que siguin comprensius amb la situació i que evitin crear una mala imatge al cos de mossos d’esquadra.

L'Ajuntament de Manresa manté l'estelada, mentre ha
presentat un recurs contra el requeriment 
Tanmateix val a dir, que els que han demanat la retirada de les estelades (amb arrels franquistes alguns d’ells), han aconseguit el seu objectiu parcialment, atès que en el seu escrit de denúncia demanaven la retirada de totes les estelades, també les que estan en les rotondes de moltes poblacions catalanes i amb aquestes la Junta Electoral Central  no s’hi ha posat.

Molts pobles de Catalunya estan plens estelades, i la prohibició només ha aconseguit que encara més gent la pengi als seus balcons. Ressalta en aquest sentit, que al poble de Sant Vicenç dels Horts del que Oriol Junqueras president d’ERC n’és el seu alcalde, l’estelada no penja del balcó de l’Ajuntament. El president del partit que propugna la independència d’una manera més contundent i segura segons ell, no ha penjat l’estelada (símbol dels moviments independentistes) en el seu Ajuntament. La resposta que ha donat, quan se li ha preguntat per aquest fet, ha estat d’allò més ridícula. Se l’ha vist descol·locat i jo mai l’havia vist tant nerviós i tant ambigu (escorredís) en la seva resposta.  Cal dir, per entendre millor què significa aquest fet, que ERC ha demanat als alcaldes catalans que tenen l’estelada penjada, que desobeeixin a la Junta Electoral Central, i no la despengin. Es fa molt difícil entendre que ERC demani això als alcaldes, que poden ser sancionats, i en canvi el seu propi president ni tan sols la té penjada en l’ajuntament que ell presideix a Sant Vicenç dels Horts.  Curiós...
 
Un altre fet a ressaltar és que una entitat catalana el Cercle Català de Negocis, ha demanat també a la Junta Electoral Central, que per les mateixes raons per les quals es va decidir que s’havien de retirar les estelades dels edificis públics, es retiressin també els símbols franquistes que hi ha encara en molts llocs públics. La resposta és evident i no implica cap sorpresa venint d’un país com Espanya: aquesta petició ha estat denegada.
 
L'Ajuntament de Berga també la manté penjada;
 encara no ha rebut el requirement,
i quan el rebin hi presentaran recurs

És curiós veure l’odi que els espanyols tenen en general a l’estelada. Fa pocs mesos era notícia un seguidor de la Penya que va lluir una estelada en un poliesportiu saragossà, i al que se li va imposar una forta multa.  Les requisades d’estelades per part de la policia nacional, quan els aficionats catalans acudeixen a determinades manifestacions esportives a Espanya, també es un fet habitual i fa ben pocs dies hem pogut saber com a Figueras, uns soldats de l’exercit espanyol havien robat una estelada que onejava a la Rambla d’aquella ciutat, a banda dels molts atacs que han patit les estelades de moltes rotondes de pobles  de Catalunya. Definitivament, això de l’estelada els fa mal... que s’aguantin!           

dijous, 14 de maig del 2015

José Ignacio Wert, el cinisme en persona


Considera que a Catalunya avui en dia, el castellà està en la mateix situació que en època franquista estava el català

 
El govern espanyol està entestat en eliminar tots els trets diferencials de Catalunya


És l’enèsima vegada que José Ignacio Wert mostra al món el seu immens odi contra Catalunya. És l’enèsima vegada que els catalans ens hem de sentir ofesos per aquest fatxa, però també fatxenda, que des del govern intenta perjudicar tan com pot l’essència bàsica de la cultura catalana i és l’enèsima vegada que els que haurien de vetllar pel respecte entre tots els “espanyols”, fiscalia o Tribunal Constitucional, miren cap a un altre costat quan algun membre del govern espanyol menysprea impunement Catalunya i els catalans.

Tots dos personatges diuen estimar molt Catalunya 
En el fons, el que el govern del PP persegueix i que mai ha explicitat clarament en el seu programa electoral, és uniformar a l’estat espanyol dins d’una pretesa unitat en la que no hi té cabuda cap especificitat, en especial si aquesta és catalana. Els militants del PP no entenen perquè els catalans parlem en català sent l’espanyol una llengua tan important. La seva paranoia els porta a pensar que parlem en català per que no ens entenguin. Defensen, i així es reflecteix en alguns documents sorgit de la FAES (la fundació que fa de laboratori d’idees del PP) que per “uniformar” Catalunya i inserir-la en una Espanya sense diversitats, només els queda un obstacle per superar, que tal com diu Quim Arrufat de la CUP, no és altre que la immersió lingüística. Si acaben amb aquesta especificitat de Catalunya els del PP entenen que hauran acabat amb un dels principals esculls que els queda per aconseguir aquesta Espanya uniforme supeditada a Madrid, i al govern de Madrid. Aquest és el seu objectiu.

Per això, mentre continuïn al govern, faran tot el mal que puguin per eliminar tots els trets diferencials que Catalunya té respecte d’Espanya. Per això intenten reinterpretar al història, per això volen acabar amb la llengua, per això volen situar a Catalunya al nivell de qualsevol regió d’Espanya sense respectar d’on venim, ni qui som, però sobretot sense deixar-nos decidir on volem anar.

I per aconseguir aquest objectiu, fonamental per la seva visió uniformista de l’Estat espanyol, utilitzen totes les armes al seu abast, tant les legítimes com aquelles que sovint es manifesten a través de les clavegueres de l’Estat. Per això sovint diuen barbaritats de l’alçada d’un campanar com a tornat a fer el Sr. Juan Ignacio Wert que ha tingut el desencert de comparar l’estat actual dels castellà a Catalunya, amb la situació que va patir el català en l’època franquista. Aquest home és tan impresentable que se’n fot del mort i de qui el vetlla, i ho fa amb el suport de tots els membres del deu partit, i en particular del president del govern, fet que s’ha d’interpretar no com una opinió aïllada del Sr. Wert, sinó com un criteri que comparteixen junt amb el president del govern espanyol Sr. Rajoy, tots els membres del seu govern. Afirmacions d’aquest estil, en qualsevol país democràtic del món accidental, haurien implicat el cessament immediat d’un ministre de cultura, que demostra una manca de cultura històrica i menyspreu absolut per tots aquells que per defensar la causa del català en època franquista, van anar a presó. Sincerament impresentable, inadmissible i del tot reprovable en una democràcia moderna.  A Espanya passa doncs tot el contrari, i coincidint (per una vegada) amb Duran Lleida, estic d’acord amb que “a Espanya per atacar al català et fan  ministre” en clara referència a la vinculació de Wert amb la FAES. També participo del punt de vista de Xavier Trias que ha demanat al president Rajoy que li pari els peus al "hooligan" de Wert

El diputat d'ERC Joan Tardà, criticant a Wert per la seva
ignorància i pels seus menyspreus a Catalunya i al català  
A banda de la gravetat del fets per ells mateixos, hi ha encara un factor negatiu afegit, atès que el Sr. Wert en seu parlamentaria va negar haver dit aquestes paraules, dient que no se l’havia interpretat bé. Afortunadament alguns mitjans de comunicació van poder recollir amb tota claredat les seves paraules, que no admeten tergiversació possible. És a dir, a més de menystenir Catalunya i els catalans, a sobre va i menteix en el Parlament espanyol, i aquí no passa res. Deuen ser les “virtuts” de la marca Espanya i de lo bé que el PP fa les coses.


Per això trobo del tot oportunes les paraules del president Mas al respecte:  “no estem disposats a admetre que els botxins de Catalunya ara es presentin com a  víctimes”.         

dimecres, 6 de maig del 2015

El Govern espanyol vol acabar amb el català a l’escola


El ministre Wert actua de nou, contra l’essència del sentiment català


El català és la gran obsessió del PP: volen la seva desaparició



Una vegada més, continua l’ofensiva en tots els fronts contra el català. El ministre Wert, que portava una temporada sense cridar l’atenció, acaba de fer un pas de rosca més en el seu intent per acabar amb el català a l’escola.

El Ministre Wert és l'ideòleg del genocidi
 lingüístic del català
Avui s’ha sabut que l’advocacia de l’Estat ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un  recurs contenciós administratiu demanant que la Generalitat repeteixi les inscripcions del curs 2015-2016, i que informi un per un tots els alumnes que han fet la inscripció, que tenen l’opció de demanar si volen l’ensenyament en castellà, per que el formulari d’inscripció no incloïa una casella on les famílies poguessin triar el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament dels seus fills. Només aquelles famílies que acceptin la immersió lingüística no caldrà que repeteixin la inscripció ja feta.

Segons la secretària d’Estat del govern espanyol, la Generalitat ha portat la immersió lingüística a un extrem en el que només l’assignatura de llengua castellana s’imparteix en castellà, rebent per tant el mateix tracte que una llengua estrangera. El ministeri espanyol assegura que aquest recurs no el presenta per arraconar al català sinó que pretén que el castellà tingui una presència raonable. I com s’aconsegueix això? més presència de castellà implica necessàriament menys hores de català i disminuir les hores de català no equival a arraconar-lo? És que en el govern espanyol es contradiuen sols…  
   
En el Parlament català, Sánchez Camacho líder del PP a Catalunya, s’ha felicitat per aquesta iniciativa del govern espanyol, i el president Mas li ha respost que els que han acudit als tribunals per queixar-se del model lingüístic català són uns pocs pares, i li ha recordat que el sistema d’immersió lingüística ha estat avalat pel Consell d’Europa. El president de la Generalitat ha lamentat que el PP vulgui guanyar als tribunals allò que no pot guanyar a les urnes, amb els vots dels ciutadans.

També la consellera Rigau hi ha dit la seva, afirmant que l’actitud del govern espanyol té una clara intencionalitat política, lluny de la pedagogia, i que a la llarga pretén la desaparició de la llengua catalana. El govern disposa de 10 dies per presentar al·legacions contra aquesta nova estratègia de l’Estat espanyol que no és més que una nova ofensiva contra la llengua com mai abans s’havia vist. 

La consellera Rigau recorrerà les exigències del ministre   
Per la seva banda, el cap de l’oposició al Parlament de Catalunya Oriol Junqueras  ha trobat una resposta irònica a la situació plantejada pel PP afirmant que qualsevol alumne que acaba la primària a Catalunya parla el triple de llengües que el president del govern espanyol en una clara referència a l’analfabetisme  lingüístic del Sr. Rajoy. 
 
Per la seva banda al Parlament s’ha vist una forta unitat entre CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP per denunciar conjuntament l’atac del govern espanyol contra la llengua catalana i defensant el model d’immersió lingüística català.


De fet, la situació no és tan diferent a la viscuda per les antigues colònies espanyoles a ultramar. En aquelles èpoques, els colonitzadors espanyols tenien  dues obsessions: robar els tresors (or, plata i joies) de les poblacions natives, i imposar la cultura espanyola (religió, llengua, etc.) per sobre de l’autòctona. Ara els temps són diferents i les condicions han canviat, però els objectius continuen sent els mateixos adaptats a les circumstàncies actuals. El robatori d’or plata i diferents joies de llavors, s’ha convertit avui en un espoli fiscal de 16000 milions d’€ anuals, mentre que la imposició de la llengua és manifesta amb tota la virulència contra el català, intentant que el català quedi reclòs a l’àmbit familiar, mentre que pel que fa a la religió, de moment no s’hi han posat.  Ara només volen espanyolitzar als nens catalans: aquesta és seva dèria del ministre Wert.