dimecres, 28 de setembre del 2016

O referèndum... o referèndum!



Carles Puigdemont durant el discurs de la moció de confiança exposa els trets bàsics del seu full de ruta


Defensa un referèndum acordat amb l’Estat, però es compromet a fer un referèndum vinculant al setembre de l’any vinent si no hi ha acord amb el govern de Madrid



Avui el Parlament de Catalunya  ha viscut la primera sessió de la moció de confiança plantejada pel president Puigdemont una vegada que la CUP es va negar a negociar els pressupostos del 2016, i la seva actitud “d’acords mutants” tal com ho va definir la diputada Reguant va provocar que aquest any la Generalitat hagi hagut de funcionar amb uns pressupostos prorrogats, que no ha permès dur a terme tot un seguit de mesures socials que estaven inclosos en aquells pressupostos .

En la seva intervenció Carles Puigdemont ha explicat perquè el Parlament de Catalunya estava debatent avui una moció de confiança i s’ha referit al trencament de l’acord per part de la CUP. Ha desgranat tot seguit el conjunt de mesures socials que no s’han pogut dur a terme i com molts catalans s’ha vist afectats negativament per la no aplicació  d’aquelles mesures (places de residències per a gent gran, renda mínima d’inserció, llistes d’espera, etc.). Ha demanat la confiança a les forces polítiques però ho ha fet lligant confiança amb estabilitat del govern pel que resta de legislatura, i en particular pel debat de  política general i pels pressupostos del 2017. Ha parlat d’una “cadena de confiances” que anava més enllà del debat que s’ha fet avui i de les votacions de demà i ha arribat a dir, en clara referència a la CUP, que si algun partit no volia aprovar els pressupostos, ell els demanava que no li donin demà la seva confiança. Puigdemont ha deixat molt clar que si demà no obté la confiança de la cambra catalana convocarà eleccions.

Tal com el president Puigdemont ho ha enfocat, la CUP ho té difícil per oposar-se als pressupostos. Si ho fa quedaria davant de tots els catalans com el partit responsable de la no aplicació de les mesures socials previstes en aquests nous pressupostos, i responsable també d’unes noves eleccions que posarien en un risc molt seriós la victòria de l’independentisme atès que molta gent ja està cansada del baix nivell de molts polítics catalans i de la poca serietat que un partit com la CUP ha demostrat. Tanmateix no oblidem que la CUP no és de fiar, i en aquests sentit es pot esperar d’ells qualsevol decisió contraria al sentit comú.

En el seu discurs Carles Puigdemont ha explicat que el govern té ja enllestides moltes mesures per donar seguretat jurídica a l’endemà de la desconnexió prevista amb l’Estat espanyol així com diferents estructures d’Estat que s’estan ultimant, i segons ha dit, la desconnexió es podria produir al juny de l’any vinent, de manera que aquesta desconnexió no representi un salt al buit i el trànsit cap a una república catalana es pugui fer sense masses ensurts, tot i que com el propi Puigdemont ha dit “no tot es pot preveure”.

El president Puigdemont ha encarregat al vicepresident del seu govern, Oriol Junqueras, i al conseller encarregat dels temes de participació, Raül Romeva, que s’encarreguin de preparar tot el que faci falta per l’organització del referèndum. Ha defensat que el millor seria que aquest fos pactat amb l’Estat, però si això no és possible s’ha mostrat partidari de fer-lo igualment.

Les primeres valoracions del discurs han seguit la tònica que era previsible: crítics des del PP,  Ciutadans i PSC i críptics des de Catalunya Sí Que Es Pot, on Coscubiela ha dut l’aigua al seu molí, congratulant-se que Puigdemont els doni la raó defensant un referèndum acordat, que és la postura que CSQEP ha adoptat des del primer dia. Per la seva banda la CUP (Anna Gabriel) s’ha mostrat en sintonia amb la proposta del president Puigdemont. Veurem que votem demà tots plegats.


Tanmateix una actuació, clara, valenta i decidida de Puigdemont agafant el brau per les banyes i dient les coses pel seu nom.      

dimarts, 20 de setembre del 2016

Quan la democracia ha de comparèixer davant la justícia espanyola


Francesc Homs declara davant del Tribunal Suprem, tot i que entén que la sentència ja està dictada


Homs acusa a la fiscalia d’actuar fent seguidisme del govern del PP



Ahir va ser un dia trist per la democràcia atès que un dirigent polític va comparèixer davant del Tribunal Suprem (TS) en tant que conseller de la Generalitat i persona destacada en la preparació de la consulta del 9N. Quan un govern porta davant de la Justícia a un ciutadà acusat d’haver posat les urnes al carrer perquè  la ciutadania pogués opinar d’una manera no vinculant al voltant del futur del seu país, demostra que aquest govern està malalt i en el país on això passi els valors democràtics estan molt en entredit.

Això és el que va succeir ahir a l’Estat espanyol quan Francesc Homs  va haver de comparèixer davant del Tribunal Suprem per donar comptes del que segons la fiscalia general de l’Estat havia estat una desobediència a les ordres del Tribunal Constitucional prohibint la consulta del 9N.  En la seva compareixença Francesc Homs va plantar cara a un sistema jurídic controlat i governat des de les clavegueres de l’Estat, i amb una fiscalia sotmesa totalment no només als interessos de l’Estat espanyol, sinó a més, als interessos del PP, partit aquest que confon els seus interessos amb els de l’Estat espanyol. No es pot entendre d’altre manera la intervenció del ministre de Justícia espanyol Rafael Català que després de que Francesc Homs qüestionés la imparcialitat del tribunal que l’ha de jutjar, afirmant públicament que la sentència ja estava decidida, va dir  que Homs fent aquesta afirmació creava confusió afirmant que “la Justícia espanyola és independent”. Com de malament deuen estar les coses quan un ministre ha de sortir a defensar una cosa que tots els ciutadans veiem que actua a disposició exclusiva dels interessos dels qui ostenten el poder en l’escenari polític espanyol.

Al Sr. Rafael Catalá n’hi hauria prou recordant-li aquella frase d’un altre ministre del govern espanyol, Jorge Fernández Diaz, coneguda fa només un parell de mesos, quan dirigint-se al que llavors era director de l’oficina antifrau de Catalunya, el Sr. Daniel de Alfonso, li va dir “esto la fiscalia te lo afina...”. També se li podria recordar al Sr. Català que la Justícia espanyola, tan justa i tan independent, no ha mogut ni un dit quan s’ha sabut que el ministre Fernández Diaz ha pagat un milió i mig d’euros a un intermediari perquè aquest li aconseguís unes proves falses que vinculessin a l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias amb comptes corrents a Suïssa. Davant d’una actuació pròpia de les mafies i de clara malversació de fons públics la Justícia espanyola mira capa un altre cantó. Això quin nom té Sr. Català? Al Sr. ministre de Justícia espanyol se li podria aplicar molt bé aquella dita castellana que diu “dime de que alardeas y te diré de que careces...” Com diu Francesc Homs, la Justícia espanyola és el braç armat del govern del PP. 

Tornant a Francesc Homs, val a dir que aquest ha comparegut davant de l’alt tribunal espanyol acompanyat per l’expresident de la Generalitat Artur Mas, així com de la consellera Neus Munté, i d’un seguit de polítics vinculats a Convergència Democràtica de Catalunya com Xavier Trias, Irene Rigau, Jordi Turull entre d’altres però també d’entitats independentistes com Jordi Sánchez president de l’ANC o Jordi Carbonell president d’Òmnium. També ha rebut el suport de destacats dirigents d’ERC  com Joan Tardà. En la seva compareixença Homs ha defensat la legalitat del 9N i ha negat cap acte de desobediència al Tribunal Constitucional. També ha explicat que abans del 9N va rebre una trucada de Madrid, en la que el govern espanyol li proposava que no s’actuaria judicialment contra el 9N  si el president Mas no compareixia aquella data en roda de premsa a donar comptes de com s’havia desenvolupat la jornada participativa a Catalunya, fet aquest que demostraria el seguidisme de la Justícia a les decisions polítiques preses pel PP en nom de l’Estat.


La fiscalia entén que Homs hauria pogut incórrer en els delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics. Per la seva part, fonts convergents insinuen que segons com es produeixi la sentència, estant orientant la defensa d’Homs de manera que es pugui recorrer a tribunals internacionals per defensar l’actitud del govern català posant les urnes al carrer el 9N com a acte suprem de la democràcia, donant la veu als ciutadans. 

diumenge, 11 de setembre del 2016

Un altre 11 de setembre triomfant



Un any més la revolució dels somriures dona una lliçó a Espanya


Un milió de catalans tornen a sortir al carrer a demanar la independència



Com en anys anteriors la Diada ha estat un exit de participació i civisme, malgrat que en els dies previs es respirava un cert ambient de pessimisme en quant al nivell de cansament de l'independentisme. Un milió de persones s'han congregat a Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona per explicar-li al món que els catalans volem decidir lliurement el nostre futur.

Com en anys anteriors, prefereixo que siguen les imatges les que expliquin per elles mateixes l'abast d'aquesta exitosa Diada a Catalunya:


A Barcelona:



















A Berga















A Lleida














A Salt





 






A Tarragona










I jo també hi era...















dissabte, 10 de setembre del 2016

Demà hauria de ser un gran dia...



Tanmateix les hores prèvies a la Diada no són precisament per tirar coets


Només els diferents trams de Berga i Barcelona presenten un nivell d’ocupació satisfactori



Situació a Berga:

 











Situació a Girona:

 











Situació a Lleida:

 









Situació a Tarragona:

 










Situació a Barcelona

 



Catalans, no fallem. Reforcem Girona, Lleida i Tarragona. És fonamental no tant per fer callar als espanyolistes que de ben segur ens contaran per ressaltar que l’independentisme va de baixa, sinó sobretot per convèncer al món que a Catalunya som molts els que demanem la independència. Som-hi, és últim esforç... Val la pena!