dijous, 31 de desembre del 2015

El procés d’independència tanca l’any pitjor que el va començar



Mentre la iniciativa dels procés ha estat en mans de la societat civil, tot ha funcionat a tota vela. Quan ha passat a mans dels polítics, el procés ha embarrancat.


Tots som culpables de la situació actual. Els ciutadans per votar com hem votat i els polítics per no haver entès que allò prioritari no eren els escons, sinó la independència. Tanmateix els principals culpables d’haver-se carregat el procés són els de la CUP amb la seva ceguera política i la seva manca de rigor i seriositat. No es pot confiar amb gent així.



L’any 2014 es tancava amb el bon regust de boca que havia deixat el 9N. Tanmateix es començaven a albirar dificultats atès que el president Mas per una banda, i Oriol Junqueras, líder d’ERC, per l’altra defensaven postures diferents per afrontar el futur de Catalunya. Per utilitzar els seus propis termes no hi havia acord en el full de ruta a seguir. Mica en mica però es va anar aclarint el calendari. En un primer d’acord es va descartar fer noves eleccions al març del 2105, i aquestes van quedar fixades per el 27 de setembre. Posteriorment es va anar posant fil a l’agulla, fins que les forces independentistes varen acordar que la CUP es presentaria en solitari a les eleccions mentre que Convergència i ERC finalment es posaven d’acord en presentar-se en una llista conjunta que es va anomenar “Junts pel Sí” (JxS).

El resultat de les eleccions del 27S són prou conegudes de tothom i tot i que JxS  va obtenir un molt bon resultat (62 escons) aquest no va seu prou bo com per poder assegurar la formació d’un nou govern a Catalunya. La Cup per la seva banda havia aconseguit 10 escons, que sumats als 62 de la candidatura de JxS donava, ara si, majoria absoluta per governar, per formar govern, i per conduir el país a la independència.  Val a dir que aquests resultats són els que la majoria de ciutadans de Catalunya varen decidir amb el seu vot; bé, no és ben bé així, perquè les obscures maniobres del govern espanyol (amb el ministre Margallo al capdavant), ja es van encarregar de que una immensa majoria de catalans residents a l’estranger no poguessin votar i la Junta Electoral Central es va negar a ampliar el termini perquè aquests ciutadans poguessin votar, cosa que si va fer pels miliars en missions a l’estranger, o més recentment i amb caràcter general per a tothom, en les passades eleccions generals a les Corts espanyoles dels passat 20D. Immoralitat absoluta, manca de consciència democràtica, manca de principies ètics, el que es vulgui. Així són els governants espanyols.

Deia al començament que l’any 2015 acaba pitjor que com el vàrem començar, perquè ara fa un any, estàvem il·lusionats i esperançats en un acord per definir un full de ruta conjunt de les forces independentistes, i arribem al final,  3 mesos més tard de les eleccions del 27S, sense que s’entrevegi la possibilitat d’un acord per formar govern. Si en el marge de 10 dies no es produeix un miracle, el dia 10 de gener es  convocaran automàticament noves eleccions, i el procés d’independència quedarà tocat de mort. Dubto molt que en unes noves eleccions al mes de març del 2016, l’independentisme assoleixi uns resultats que li permetin arribar a la independència. Entre tots haurem acabat amb el projecte comú d’una majoria de catalans que havia creat més esperances i il·lusions d’aquests últims 300 anys.  

De qui és la culpa? Fonamentalment de la CUP, que són gent poc seriosa amb qui no es pot confiar. Les seves utopies irrealitzables hauran passat per sobre del somni de la independència. La gent de la CUP, que mereix tot el respecte com a persones, no mereixen en canvi la més mínima consideració com a partit polític, atès que en lloc de decidir si recolzen o no recolzen el procés, maregen la perdiu al voltant d’una persona, que tot i ser molt important no és en ell mateix tant important com la independència. No pot ser que la seva negativa a investir Mas, els porti a matar el procés d’independència. La CUP està legitimada per fer el que fa, però que no vinguin amb històries, fent el que fan s’han carregat el procés i amb ell les il·lusions de molts catalans que esperàvem una mica més de patriotisme, i una mica menys de populisme.

I quan reclamen que Mas faci un pas enrere, i s’investeixi un altre candidat demostren que encara no han entès en quin món estem. Junts pel SÍ va assolir més d’1 milió sis cents mil vots, i la CUP la cinquena part. Com poden demanar que el candidat d’una àmplia majoria de catalans faci un pas enrere? S’han venut l’enteniment? És com si ara des de JxS diguessin que no acceptaran cap acord amb la CUP si Anna Gabriel no dimiteix. Seria de bojos no? Doncs això. Al final tots dimitits. Per cert... igual no seria mala solució. 


De tot plegat és molt fàcil deduir-ne que mentre el procés d’independència ha estat en mans de la societat civil les coses han funcionat molt bé, i a partir del moment en que els polítics han agafat les regnes del procés les coses han anat pel camí del pedregar. Sap greu, però és un fet irrefutable. Per això volem als polítics?  

diumenge, 27 de desembre del 2015

Ja n’hi ha prou de fer el ridícul: ara els de la CUP s’ho faran als "xinos”


En una assemblea, amb personatges que han demostrat àmpliament la seva catalanofòbia, els resultats no es poden considerar mínimament seriosos


La CUP es desinflarà com una pilota punxada. Lo seu no és la política; lo seu és la confrontació social  



En el ridícul més espantós mai fet a Catalunya, avui la CUP ha aconseguit superar-se a ella mateixa i arribar a quotes mai imaginades de ruqueria i ridícul. Després de tenir a mitja Catalunya pendents de la seva assemblea a Sabadell en la que s’hi havia d’escollir una de quatre posicions alternatives, s’han efectuat tres votacions. En la primera s’ha descartat l’opció que menys vots havia recollit; en la segona ha succeït exactament el mateix, de manera que per una votació final han quedat dues de les quatre alternatives proposades la 1 (investir a Mas) i la 2 (eleccions al març). Així les coses s’ha fet la tercera i última votació del dia en la que les dues opcions han quedat empatades. Les dues han recollir exactament el mateix nombre de vots (1.515 vots cada una). Ara els de la CUP resoldran aquest empat jugant als "xinos"

La CUP porta marejant la perdiu des de l’endemà del 27S prorrogant incomprensiblement la seva decisió sobre la investidura del president Mas al qual l’hi han dit NO en les dues sessions d’investidura celebrades fins el dia d’avui. Ara, pel que sembla, la cúpula directiva de la CUP no s’atreveix a decidir que fer, i en conseqüència portarà de nou el dilema a les assemblees locals i convocaran un Consell Polític ampliat pel dissabte vinent (dia 2 de gener) en el que haurien de fixar finalment la seva posició sobre la possible investidura (o no) del president de la Generalitat. Cal recordar que només quedaran 7 dies per una possible investidura. Si transcorreguts aquests 7 dies (arribats doncs al dia 9) no hi ha investidura, les eleccions quedaran automàticament convocades pel mes de març amb tots els riscos que això comporta.

D’entrada som molts que volem que la candidatura de “Junts pel SÍ” es torni a presentar, i que el president Mas en sigui el seu candidat. Tanmateix el cansament del vot independentista és evident i tot plegat pot comportar uns resultats més dolents que els del 27S. Per altre banda la CUP en tot aquest procés ha decebut a molta gent, per la seva manca de seriositat i per no entendre que són el partit més minoritari del Parlament i no estan en condicions d’exigir masses coses a canvi del seu vot. Per tot plegat em sembla que unes noves eleccions resultarien dolentes per l’independentisme que segurament veuria minvada la seva força com a conseqüència de la decepció que la pèssima gestió de la victòria del 27S ha significat.

Però realment unes noves eleccions són evitables? Em temo que no. Em temo que hi estem avocats. Tinc la sensació que en aquests moments molts dels votants de Junts pel Sí prefereixen córrer el risc de tornar a les urnes abans de dependre d’una colla de eixelebrats als que de cap manera es pot prendre seriosament. Un col·lectiu que vol canviar el sistema social sense haver guanyat unes eleccions; un col·lectiu que defensa el contrari al sistema social vigent i dona ple suport als okupes; un col·lectiu anti-capitalista que posa en risc el sistema econòmic que tenim des de fa segles, un col·lectiu que vol “nacionalitzar” el sistema sanitari català i que està en contra de la Unió Europea. Un col·lectiu en definitiva marginal i sense massa qualitat intel·lectual en les seves files, entre molts altres aspectes criticables.


Per altre banda, la CUP està tan mal organitzada, que no es poden prendre seriosament les seves actuacions. Per posar un exemple, en l’assemblea d’avui s’ha descobert a un personatge que havia militat a Ciutadans i UPyD, anticatalanista, i que en diversos twits que han aparegut a la xarxa havia manifestat la seva oposició a la immersió lingüística o la seva defensa de les curses de braus a Catalunya. Aquest personatge avui sembla que està afiliat a la CUP, i la pregunta és quants d’aquests “elements” infiltrats hi havia avui en l’assemblea de Sabadell? Pot garantir la CUP que tots els que estaven en el recinte acreditats per poder votar són gent “legal”? Algú pot afirmar amb rotunditat que les votacions són legals i no hi ha cap possibilitat de tupinada de gent infiltrada pel CNI per exemple? Mentre subsisteixin aquests dubtes, tot el que pugui fer la CUP no té cap credibilitat. Ells s’ho han buscat. Bon vent i barca nova, nois (i noies) de la CUP, amb la vostra ineptitud us heu carregat el procés d’independència i heu acabat amb la il·lusió de molts catalans. A mai veure.                      

dissabte, 26 de desembre del 2015

Quin panorama!



Desgovern a Madrid


Immensa marejada de perdiu a Catalunya.



Els catalans portem dies pendents de la decisió de la CUP al voltant de la investidura del president  Mas. Exactament des del dia 28 de setembre anem marejant la perdiu, mentre paral·lelament l'interès per la independència decau a mesura que passen els dies, tal com s'ha pogut comprovar aquest diumenge passat on a les eleccions espanyoles, els partidaris de la independència van veure que a Catalunya guanyava les eleccions un partit tan estrafolari com la versió catalana de Podemos. Ara resulta que els catalans ens juguem el nostre futur com a nació demà a Sabadell en una assemblea en la que hi participaran 3.500 cupaires mal comptats  

Tot plegat és conseqüència de la manca d'un objectiu clar dels partidaris de la independència, per estrany que sembli. El primer error va sorgir d'alguns polítics que van començar a propagar que les eleccions catalanes del 27S s'havien de plantejar des d'un doble objectiu: el que ells anomenaven eix social, en paral·lel a l'eix nacional. I aquest ha estat des del meu punt de vista, el gran error. En la situació actual de Catalunya, el més important és assolir la independència, sense altres consideracions, entre altres raons perquè sense independència no hi ha eix social que valgui, doncs a nivell econòmic estem en mans del patètic ministre espanyol Montoro.

Això que sembla ben senzill d'entendre ha estat obviat per algun partit polític de l'esquerra, i a partir d'ell, la resta de partits independentistes han seguit el discurs de l'eix social, no fos cas que se'ls titllés de no tenir sensibilitat social. La realitat és que des d'aquell moment la voluntat independentista ha tingut que competir amb el discurs social. En aquest punt vull aclarir que no estic gens en contra de solucionar els molts problemes socials que afecten a la nostra societat, però tinc molt clar que tots aquests problemes no es podran resoldre si prèviament no en resolem un que es la clau de volta de tota la resta. Sense independència no hi haurà solucions socials. Per això no puc acceptar que es barregin els dos eixos. Només ens val la independència i per aquesta manca d'un objectiu únic i clar ara estem patint una situació que pot posar en perill la consecució dels dos objectius.

Mentre tant a Espanya els problemes es multipliquen. Les eleccions generals del 20 D han deixat un panorama de difícil governabilitat. El tàndem PP-Ciutadans no suma, però el tàndem PSOE-Podemos tampoc. Caldrien tripartits molt contra natura per assegurar la governabilitat a Espanya. Per tant s'obre un període d'inestabilitat a Espanya, que si els catalans fóssim mínimament intel·ligents hauríem de saber aprofitar, investint amb urgència al president de la Generalitat. Tanmateix aquí, el més calent és a l'aigüera, i els cupaires poden engegar-ho tot a dida segons el que es decideixi demà en aquesta estranya assemblea que es celebrarà a Sabadell, i en la que no hi ha cap garantia que alguns dels participants puguin representar interessos unionistes,  en forma de quinta columna estratègicament infiltrada dins de l'assemblea.

Seguint en clau espanyola, Podemos defensa un hipotètic referèndum a Catalunya, i això encara dificulta més qualsevol pacte entre els partits espanyols clarament posicionats en contra de que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Fins i tot el Rei dels espanyols s'ha manifestat en el seu discurs de Nadal, a favor d'una estabilitat política basada en el diàleg, que a hores d'ara s'endevina impossible, reforçant la idea de la nació espanyola i de la indissoluble unitat de la mateixa, amenaçant amb el caos i la ruïna a aquells que la vulguin trencar, en clara al·lusió a Catalunya. Felip VI ha abdicat "de facto" de ser Rei dels catalans, príncep de Girona, comte de Barcelona, i senyor de Montblanc, atès que s'ha posicionat clarament a favor que Catalunya continuï sent una colònia espanyola, que nodreixi les finances espanyoles i a la qual s'acontenta amb quatre engrunes. Un Rei que ha demostrat ser molt menys espavilat que el seu pare, i que ha fet un discurs en un escenari ridícul, que recorda les grandeses d'uns temps que mai tornaran. El dia que Espanya deixi enrere aquestes rèmores del passat, potser esdevindrà un país normal. Mentre tant, continuen sent el "quiero y no puedo" al que la historia els ha relegat.


Tanmateix, més que criticar la manera de ser dels espanyols, el que em dol és la ceguera política dels partits catalans, incapaços d'aprofitar una ocasió única, per assolir finalment la independència. Voldria equivocar-me, però aquesta assemblea cupaire de demà no em mereix cap confiança, tot i que hi ha un element que podria interpretar-se com esperançador. Segons informaven ahir diferents diaris digitals, Oriol Junqueras deixa l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, per centrar-se en les tasques polítiques en el Parlament de Catalunya. Si Junqueras no intuís un resultat positiu en l'assemblea cupaire de demà, algú creu que deixaria l'alcaldia del seu poble? Estic convençut que ho deixa per que sap que en poques hores haurà d'assumir la vicepresidència econòmica del nou govern de Catalunya. Tant de bo sigui així. Ho sabrem ben aviat.