El procés d’independència tanca l’any pitjor que el va començar

Mentre la iniciativa dels procés ha estat en mans de la societat civil, tot ha funcionat a tota vela. Quan ha passat a mans dels polítics, el procés ha embarrancat.

Tots som culpables de la situació actual. Els ciutadans per votar com hem votat i els polítics per no haver entès que allò prioritari no eren els escons, sinó la independència. Tanmateix els principals culpables d’haver-se carregat el procés són els de la CUP amb la seva ceguera política i la seva manca de rigor i seriositat. No es pot confiar amb gent així.

L’any 2014 es tancava amb el bon regust de boca que havia deixat el 9N. Tanmateix es començaven a albirar dificultats atès que el president Mas per una banda, i Oriol Junqueras, líder d’ERC, per l’altra defensaven postures diferents per afrontar el futur de Catalunya. Per utilitzar els seus propis termes no hi havia acord en el full de ruta a seguir. Mica en mica però es va anar aclarint el calendari. En un primer d’acord es va descartar fer noves eleccions al març del 2105, i aquestes van quedar fixades per el 27 de setembre. Posteriorment es va anar posant fil a l’agulla, fins que les forces independentistes varen acordar que la CUP es presentaria en solitari a les eleccions mentre que Convergència i ERC finalment es posaven d’acord en presentar-se en una llista conjunta que es va anomenar “Junts pel Sí” (JxS).

El resultat de les eleccions del 27S són prou conegudes de tothom i tot i que JxS  va obtenir un molt bon resultat (62 escons) aquest no va seu prou bo com per poder assegurar la formació d’un nou govern a Catalunya. La Cup per la seva banda havia aconseguit 10 escons, que sumats als 62 de la candidatura de JxS donava, ara si, majoria absoluta per governar, per formar govern, i per conduir el país a la independència.  Val a dir que aquests resultats són els que la majoria de ciutadans de Catalunya varen decidir amb el seu vot; bé, no és ben bé així, perquè les obscures maniobres del govern espanyol (amb el ministre Margallo al capdavant), ja es van encarregar de que una immensa majoria de catalans residents a l’estranger no poguessin votar i la Junta Electoral Central es va negar a ampliar el termini perquè aquests ciutadans poguessin votar, cosa que si va fer pels miliars en missions a l’estranger, o més recentment i amb caràcter general per a tothom, en les passades eleccions generals a les Corts espanyoles dels passat 20D. Immoralitat absoluta, manca de consciència democràtica, manca de principies ètics, el que es vulgui. Així són els governants espanyols.

Deia al començament que l’any 2015 acaba pitjor que com el vàrem començar, perquè ara fa un any, estàvem il·lusionats i esperançats en un acord per definir un full de ruta conjunt de les forces independentistes, i arribem al final,  3 mesos més tard de les eleccions del 27S, sense que s’entrevegi la possibilitat d’un acord per formar govern. Si en el marge de 10 dies no es produeix un miracle, el dia 10 de gener es  convocaran automàticament noves eleccions, i el procés d’independència quedarà tocat de mort. Dubto molt que en unes noves eleccions al mes de març del 2016, l’independentisme assoleixi uns resultats que li permetin arribar a la independència. Entre tots haurem acabat amb el projecte comú d’una majoria de catalans que havia creat més esperances i il·lusions d’aquests últims 300 anys.  

De qui és la culpa? Fonamentalment de la CUP, que són gent poc seriosa amb qui no es pot confiar. Les seves utopies irrealitzables hauran passat per sobre del somni de la independència. La gent de la CUP, que mereix tot el respecte com a persones, no mereixen en canvi la més mínima consideració com a partit polític, atès que en lloc de decidir si recolzen o no recolzen el procés, maregen la perdiu al voltant d’una persona, que tot i ser molt important no és en ell mateix tant important com la independència. No pot ser que la seva negativa a investir Mas, els porti a matar el procés d’independència. La CUP està legitimada per fer el que fa, però que no vinguin amb històries, fent el que fan s’han carregat el procés i amb ell les il·lusions de molts catalans que esperàvem una mica més de patriotisme, i una mica menys de populisme.

I quan reclamen que Mas faci un pas enrere, i s’investeixi un altre candidat demostren que encara no han entès en quin món estem. Junts pel SÍ va assolir més d’1 milió sis cents mil vots, i la CUP la cinquena part. Com poden demanar que el candidat d’una àmplia majoria de catalans faci un pas enrere? S’han venut l’enteniment? És com si ara des de JxS diguessin que no acceptaran cap acord amb la CUP si Anna Gabriel no dimiteix. Seria de bojos no? Doncs això. Al final tots dimitits. Per cert... igual no seria mala solució. 

De tot plegat és molt fàcil deduir-ne que mentre el procés d’independència ha estat en mans de la societat civil les coses han funcionat molt bé, i a partir del moment en que els polítics han agafat les regnes del procés les coses han anat pel camí del pedregar. Sap greu, però és un fet irrefutable. Per això volem als polítics?