dimarts, 29 d’agost del 2017

Es presenta la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República


Junts pel Sí i la Cup presenten al Parlament de Catalunya la llei que serà aprovada abans de la celebració del referèndum i que només entrarà en vigor si el SÍ és majoritari.


El xoc de trens entre Catalunya i l’Estat espanyol és imminent, i les seves conseqüències són del tot imprevisibles. Tant de bo que les aspiracions catalanes de convertir-se amb una nova República es puguin assolir ben aviat.   



Mica en mica els catalans anem coneixent les anomenades lleis de la desconnexió. Primer va ser la Llei del Referèndum i aquesta última setmana d’agost ha estat el torn de la Llei de Transitorietat Jurídica. Junts pel Sí i la CUP en una compareixença al Parlament de Catalunya varen explicar el contingut d’aquesta Llei que amb els seus 89 articles i 3 disposicions finals ha de servir per donar seguretat jurídica al país després de l’1-0, passant “de la llei a la llei”.

Segons han afirmat diputats de Junts pel Sí i la CUP, tant la Llei del Referèndum  com la de Transitorietat Jurídica seran aprovades pel Parlament abans de l’1 d’octubre. Tanmateix en el cas de la Llei de Transitorietat Jurídica no entrarà en vigor si en el referèndum no guanya el Sí. Les dues lleis han entrat doncs al registre del Parlament, i ara s’està pendent que la Mesa en fixi la data per la seva discussió i més que probable aprovació.

Sense voler entrar a explicar exhaustivament el contingut de la Llei de Transitorietat si que en voldria destacar alguna de les qüestions que regula. La Llei defineix Catalunya com una República de Dret, democràtica i social. També estableix que tenir la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia a la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altre i deixa al castellà com llengua cooficial a Catalunya juntament amb el català. A banda d’aquests aspectes, la Llei es converteix amb la norma suprema de l’ordenament jurídic català fins que no s’aprovi la Constitució de la República. La Llei també regula la manera com es pot adquirir la nacionalitat catalana i estableix que el dret al vot es reserva a les persones amb nacionalitat catalana.

Més enllà de les previsions de la Llei, val a dir que a Madrid les forces polítiques estatals no han tardat a reaccionar. Mentre membres del PP s’ha afanyat a dir que la Llei mai s’aplicarà, i que el referèndum mai es farà, Pedro Sánchez  líder del PSOE ha trucat al president Mariano Rajoy, oferint-li la possibilitat de donar una resposta consensuada i conjunta en defensa de la legalitat, al que ells anomenen el desafiament secessionista català. Segons determinats mitjans de comunicació espanyols, s’especula amb la possibilitat que l’Estat apliqui la Llei de Seguretat Nacional, que recorri a l’article 155 de la Constitució i fins i tot que es declari l’Estat d’Excepció a Catalunya. Caldrà veure quina serà la reacció del govern espanyol que sens dubte es produirà. No cal dir que les seves crítiques al contingut de la Llei catalana estan a l’alçada dels menyspreus amb que habitualment es refereixen a Catalunya. Demanen que caigui sobre Catalunya “todo el peso de la Ley  i la Constitución”

Per tant, mica en mica el xoc de trens es va convertint en inevitable. Les postures derivades de les actituds dels dos governs no tenen altre possibilitat. Madrid es manté en el seu discurs de no permetre que els catalans votem per decidir lliurement el nostre futur, mentre que el govern català continua ferm en el seu compromís de facilitar que el poble de Catalunya es pugui auto-determinar lliurement.  

Mentre tant a Catalunya, i en contra del que seria desitjable, continuen les disputes entre uns i altres. Els partits independentistes evidencien les seves diferències. La CUP es desmarca del consens exigint que Junts pel Sí s’exposi gratuïtament a ser suspesos dels seus càrrecs, el president d’ERC sopa d’amagatotis amb Pablo Iglesias líder de Podemos, i el PDECAT continua sense lideratge, sense missatge i sense futur, enfonsat en la mediocritat de la que només es salva el president Puigdemont. Per la seva banda, els partits unionistes continuen en la línia que els és pròpia: Ciutadans, PPC i PSC carreguen contra la Llei i reclamen, cadascú al seu estil, que l’Estat espanyol impedeixi el referèndum.

Veurem que en resulta de tot plegat... El que hem de tenir clar els que de veritat portem Catalunya al cor, és que si la independència no triomfa els catalans patirem durant decennis les conseqüències de la nostra gosadia. Desafiar a l’Estat espanyol i perdre, no ens ho podem permetre. A veure si els polítics independentistes se n’adonen d’una vegada. I mentre tant, a Madrid, la caverna brama contra Catalunya. 



dimarts, 22 d’agost del 2017

Primera actuació de la nova República de Catalunya


Per uns dies Catalunya és vista per el món com un autèntic estat. Tan de bo això sigui una mostra del que succeirà ben aviat, no d’una manera temporal, sinó definitiva.




El govern espanyol totalment eclipsat per la decidida actuació del govern català i per la seva pròpia ineficiència



Els atemptats de Barcelona i Cambrils han causat molt dolor no només a la ciutadania de Catalunya sinó també a tot el món atesa la magnitud de la barbàrie comesa que ha afectat a més de 100 ciutadans de molt diverses nacionalitats. Tanmateix aquest trist episodi en la vida dels ciutadans de Catalunya, ha tingut un costat positiu que s’ha posat de manifest en l’allau de solidaritat dels catalans vers les persones afectades pels atemptats. Els mossos d’esquadra i les policies locals han evidenciat al món la seva eficiència mentre que els serveis d’emergències mèdiques, els serveis hospitalaris, i els professionals de la salut han demostrat amb escreix les bondats dels sistema sanitari català i el perquè el nostre sistema de salut és un dels millors del món.

Però on s’han donat circumstàncies rellevants a nivell polític és en l’actuació dels governs català i espanyol davant de la situació que es va crear. El govern de Catalunya ha actuat com el govern d’una república recent constituïda no tant des de la legalitat dels actes administratius sinó atenent a la via del fets. Catalunya ha actuat als ulls del món con un estat; com un estat petit però eficient. Ha estat el govern català qui ha portat la iniciativa de la gestió de la crisi derivada dels atemptats, i el govern espanyol ha quedat del tot relegat a un paper secundari. Rajoy i la seva becària es van presentar a Catalunya la mateixa nit dels atemptats, però la seva visibilitat en el control dels esdeveniments i en la presa de decisions ha estat del tot nul·la. El ministre de l’Interior espanyol va aparèixer per Barcelona 48 hores després de produir-se els atemptats i el cert és que la seva presència només ha servit que per dir bajanades, com l’anunci que la cèl·lula terrorista estava desactivada abans d’abatre al membre que havia perpetrat el criminal atemptat, o hores després, des de Madrid, volen apuntar-se l’èxit quan tothom sap que aquest correspon al cos dels mossos d’esquadra.

Però no és només l’inefable Zoido qui ha fet el ridícul: la becària de Rajoy va voler reunir al cos consular acreditat a Barcelona amb súbdits afectats per l’atemptat, quan prèviament el conseller Romeva ja els havia informat de l’estat de cada un d’ells, i fins i tot s’havia reunit amb el ministres portuguès i italià d’exteriors. A la reunió convocada per Soraya Sáenz de Santamaria s’hi va afegir el ministre espanyol d’exteriors el Sr. Dastís, que amb cara de fàstic va acudir a Barcelona al cap de 4 dies de produir-se la tragèdia i després de passar les vacances amb la seva família a l’ambaixada espanyola a l’Equador amb les despeses pagades pels pressupostos de l’Estat, és a dir per tots els espanyols.

El govern català ha practicat durant la gestió de la crisi una política de comunicació de primer nivell amb rodes de premsa diàries explicant els avenços de la investigació i donant compte de la situació de les persones afectades. Durant tot aquest procés qui ha fet un paper d’estrassa important és el govern espanyol que ha estat manifestament desaparegut. Fins i tot el govern català s’ha avançat al govern espanyol quan juntament amb l’Ajuntament de Barcelona han convocat una manifestació per dissabte vinent amb el lema “No tinc por”, i que estarà encapçalada pels representants dels serveis públics que tan brillantment han intervingut aquests dies. Aquesta decisió ha permès que el monarca espanyol, que va voler que se’l fotografiés en les seves visites a algun centre hospitalari català, en aquesta ocasió es quedarà sense la foto publicitària.  

Mentre tant a Madrid ha començat la campanya de desprestigi contra Catalunya. La caverna mediàtica no ha parat de criticar, insultar, difamar i embrutar tot allò que es fa des de Catalunya; que si les rodes de premsa són en català, que hauria de ser el govern espanyol qui actues en aquests cassos i no els governs autonòmics, etc., etc. Fins i tot organitzacions de la policia nacional i la guàrdia civil han emès un comunicat conjunt en el que denuncien que s’han vist marginats en la gestió de la investigació durant els atemptats, i que això ha permès que Catalunya fos vista per el món com “un estat català autosuficient”.


Està clar que tal com diu Jordi Sánchez president de l’ANC, per unes hores, Catalunya ha actuat com un estat. Tant de bo d’aquí a unes setmanes això no sigui una situació temporal sinó definitiva.      

diumenge, 20 d’agost del 2017

La caverna espanyola relaciona l’atemptat de Barcelona amb l’independentisme


I els atemptats de l’11-S a Nova York o els atacs a Niça, Berlin, Brussel·les, Londres o París, també són culpa de l’independentisme? No serà que la invasió d’Iraq hi té alguna cosa a veure?  





La becària de Rajoy, aprofitant que “el Pisuerga pasa por Valladolid” volia l’exèrcit al carrer



Una de les conseqüències del terrible atemptat que ha viscut Barcelona, és l’intent desesperat de la caverna espanyolista de voler involucrar al moviment independentista català amb les causes que haurien pogut desencadenar el covard l’atac a la llibertat de les persones que la ciutat de Barcelona ha patit en les seves carns. Però no són només mitjans madrilenys els que carreguen contra el procés d’independència català. També hi ha periodistes catalans que amb tota la seva mala bava col·laboren amb la caverna per intentar desprestigiar el procés d’independència.

És el cas del periodista Lluís Bassets subdirector de El País i assidu tertulià conegut per les seves diatribes contra els independentistes que en un desafortunat article intenta explicar que el debat al voltant de a qui han d’obeir els mossos, pot haver originat una fissura en la seguretat dels ciutadans, culpant d’aquesta falla, evidentment, als partits independentistes. També relaciona l’atemptat terrorista amb les pintades i accions contra el turisme que han dut a terme gent d’Avant.

El mateix diari El País, a nivell estatal, ha publicat un editorial en el que culpabilitza a les forces catalanes independentistes d’haver creat confusió política a Catalunya i haver generat les condicions per que es produís l’atac dels terroristes. El diari El País també s’ha lluït amb una vinyeta del seu ninotaire Peridis, en la que mostra una falta de respecte absolut a la veritat. S’ha de ser molt miserable per arribar a aquests extrems.

Per la seva banda el diari el Mundo també ha volgut dir-hi la seva d’una manera tendenciosa. Ha responsabilitzat a les autoritats catalanes del fet que la comunitat islàmica a Catalunya sigui de les més radicalitzades de l’Estat, i ha vinculat aquest fet a les polítiques d’acollida d’immigrants que segons el diari, han prioritzat influir ideològicament en els immigrants per aconseguir els seus vots, per sobre de la seguretat dels ciutadans.

Els atacs també han  consistit a posar en boca del president Puigdemont afirmacions que ell no ha fet, tergiversant matusserament unes declaracions seves a Onda Cero. Aquesta tergiversació intencionada de les paraules de Carles Puigdemont ha estat reproduïda per la gran majoria de mitjans de comunicació espanyols que ni tan sols s’han preocupat d’escoltar "l’audio" original de l’entrevista.

Tanmateix l’actuació estel·lar l’ha tingut Soraya Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del govern espanyol i becària de Rajoy, que ha intentat utilitzar tot el seu poder (que és molt) per forçar a la “Junta de Seguridad” a decretar que es pugés l’alerta antiterrorista del nivell quatre al cinc. Això hauria tingut entre altres conseqüències que l’exercit sortís al carrer. Amb l’exercit al carrer, la celebració de la Diada el dia 11 de setembre hauria quedat en entredit, però segurament a més, també hauria servit per impedir a través de les forces armades, celebrar el referèndum el dia 1-O. Queda clar però que per el cap de la Sra., vicepresidenta, en passa alguna per intentar impedir que els catalans votem l’1-O.


Amb aquests va començar tot...
A tots aquells que han volgut aprofitar el covard atac terrorista a la ciutat de Barcelona per desacreditar, criticar, insultar i difamar al procés sobiranista jo els recordaria allò de “con vosotros empezó todo”, i em refereixo al tercet Bush, Blair, Aznar... o és que els de la caverna espanyola ja no se’n recorden que el terrorisme islàmic va començar  a actuar a Europa i a Amèrica com a conseqüència de la intervenció de la “coalició internacional” a l’Iraq?