Es presenta la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República

Junts pel Sí i la Cup presenten al Parlament de Catalunya la llei que serà aprovada abans de la celebració del referèndum i que només entrarà en vigor si el SÍ és majoritari.

El xoc de trens entre Catalunya i l’Estat espanyol és imminent, i les seves conseqüències són del tot imprevisibles. Tant de bo que les aspiracions catalanes de convertir-se amb una nova República es puguin assolir ben aviat.   

Mica en mica els catalans anem coneixent les anomenades lleis de la desconnexió. Primer va ser la Llei del Referèndum i aquesta última setmana d’agost ha estat el torn de la Llei de Transitorietat Jurídica. Junts pel Sí i la CUP en una compareixença al Parlament de Catalunya varen explicar el contingut d’aquesta Llei que amb els seus 89 articles i 3 disposicions finals ha de servir per donar seguretat jurídica al país després de l’1-0, passant “de la llei a la llei”.

 

Segons han afirmat diputats de Junts pel Sí i la CUP, tant la Llei del Referèndum  com la de Transitorietat Jurídica seran aprovades pel Parlament abans de l’1 d’octubre. Tanmateix en el cas de la Llei de Transitorietat Jurídica no entrarà en vigor si en el referèndum no guanya el Sí. Les dues lleis han entrat doncs al registre del Parlament, i ara s’està pendent que la Mesa en fixi la data per la seva discussió i més que probable aprovació.

Sense voler entrar a explicar exhaustivament el contingut de la Llei de Transitorietat si que en voldria destacar alguna de les qüestions que regula. La Llei defineix Catalunya com una República de Dret, democràtica i social. També estableix que tenir la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia a la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altre i deixa al castellà com llengua cooficial a Catalunya juntament amb el català. A banda d’aquests aspectes, la Llei es converteix amb la norma suprema de l’ordenament jurídic català fins que no s’aprovi la Constitució de la República. La Llei també regula la manera com es pot adquirir la nacionalitat catalana i estableix que el dret al vot es reserva a les persones amb nacionalitat catalana.

Més enllà de les previsions de la Llei, val a dir que a Madrid les forces polítiques estatals no han tardat a reaccionar. Mentre membres del PP s’ha afanyat a dir que la Llei mai s’aplicarà, i que el referèndum mai es farà, Pedro Sánchez  líder del PSOE ha trucat al president Mariano Rajoy, oferint-li la possibilitat de donar una resposta consensuada i conjunta en defensa de la legalitat, al que ells anomenen el desafiament secessionista català. Segons determinats mitjans de comunicació espanyols, s’especula amb la possibilitat que l’Estat apliqui la Llei de Seguretat Nacional, que recorri a l’article 155 de la Constitució i fins i tot que es declari l’Estat d’Excepció a Catalunya. Caldrà veure quina serà la reacció del govern espanyol que sens dubte es produirà. No cal dir que les seves crítiques al contingut de la Llei catalana estan a l’alçada dels menyspreus amb que habitualment es refereixen a Catalunya. Demanen que caigui sobre Catalunya “todo el peso de la Ley  i la Constitución”

Per tant, mica en mica el xoc de trens es va convertint en inevitable. Les postures derivades de les actituds dels dos governs no tenen altre possibilitat. Madrid es manté en el seu discurs de no permetre que els catalans votem per decidir lliurement el nostre futur, mentre que el govern català continua ferm en el seu compromís de facilitar que el poble de Catalunya es pugui auto-determinar lliurement.  

Mentre tant a Catalunya, i en contra del que seria desitjable, continuen les disputes entre uns i altres. Els partits independentistes evidencien les seves diferències. La CUP es desmarca del consens exigint que Junts pel Sí s’exposi gratuïtament a ser suspesos dels seus càrrecs, el president d’ERC sopa d’amagatotis amb Pablo Iglesias líder de Podemos, i el PDECAT continua sense lideratge, sense missatge i sense futur, enfonsat en la mediocritat de la que només es salva el president Puigdemont. Per la seva banda, els partits unionistes continuen en la línia que els és pròpia: Ciutadans, PPC i PSC carreguen contra la Llei i reclamen, cadascú al seu estil, que l’Estat espanyol impedeixi el referèndum.

Veurem que en resulta de tot plegat... El que hem de tenir clar els que de veritat portem Catalunya al cor, és que si la independència no triomfa els catalans patirem durant decennis les conseqüències de la nostra gosadia. Desafiar a l’Estat espanyol i perdre, no ens ho podem permetre. A veure si els polítics independentistes se n’adonen d’una vegada. I mentre tant, a Madrid, la caverna brama contra Catalunya.