Procés d’independència: alguna cosa es mou a nivell internacional

New York Times i Financial Times en sengles articles parlen del conflicte entre Catalunya i Espanya. Òbviament no es posicionen a favor de Catalunya, però tampoc a favor de les tesis espanyoles.

 

Avui s’hi ha afegit el think-tank del partit d’Àngela Merkel, que tampoc es posiciona contra Catalunya. Més aviat critica l’immobilisme de Rajoy.

Tot i els esforços del govern espanyol per evitar que el desafiament català travessi les fronteres, i malgrat les pressions de tot ordre de la diplomàcia espanyola per evitar que els líders mundials es posicionin a favor de les pretensions catalanes, i es limitin a dir que el problema és un problema intern espanyol que s’ha de resoldre respectant la Constitució, aquests últims dies hi ha hagut moviments significatius que cal seguir amb esperança des de Catalunya.

Primer va ser un  editorial del New York Times en el que demanava que es permetés el referèndum, que es deixin de prendre tantes mesures judicials i que aquestes donin pas a decisions polítiques. L’editorial del  diari repassa el pes econòmic de Catalunya dins de l’Estat espanyol i acaba concloent que el millor que li pot passar a Espanya és que es permeti el referèndum i que els catalans acabin votant NO a la independència. Si el referèndum no es permet, afegeix l’editorial, les frustracions dels catalans seran encara més grans i l’independentisme podria créixer més encara.

Després ha estat el torn del londinenc Financial Times qui en un extens reportatge de 15 pàgines analitza el procés d’independència de Catalunya i com s’ha arribat fins el punt actual. En el reportatge s’explica que els catalans volesnmostrar al món el proper 1 d’octubre que mereixen gaudir d’un estat propi. El reportatge arriba a definir la posició d’Espanya davant dels desitjos del catalans amb aquest frase: Catalunya vol decidir el seu futur polític, però s’enfronta amb un Estat que diu “no pots prendre aquestes decisions, nosaltres les prendrem per vosaltres.” El reportatge fa un repàs dels diferents esdeveniments que han configurat la història de Catalunya aquests darrers anys començant per la retallada de l’Estatut del 2006 i el que va significar aquella primera votació a Arenys el 2009.

Finalment aquesta mateixa tarda s’ha conegut que la fundació Konrad Adenauer think-tank del partit d’Àngela Merkel ha fet públic avui un informe en el que critica l’immobilisme de Mariano Rajoy, dient que la situació a Catalunya no es pot resoldre únicament apel·lant a les lleis o a la Constitució, i davant de l’anunci de referèndum fet per les autoritats catalanes reclama reformes abans que no sigui massa tard. L’informe s’ha donat a conèixer precisament el mateix dia que Rajoy ha viatjat a Berlín per assistir a les reunions del G-20.

L’informe avala les actuacions del govern espanyol, però entén que això no és suficient i cal anar més enllà, perquè cenyint-se només a la Constitució, el conflicte no es resoldrà. L’informe preveu noves eleccions si el referèndum no es pot celebrar, i un increment de l’independentisme. També afegeix que tot i que ara l’independentisme potser no sigui majoritari, si no es troba una solució política aquest creixerà, i llavors quan Espanya estigui disposada a fer concessions ja sigui massa tard. En un altre informe anterior la fundació Konrad Adenauer ja demanava també una solució política per el cas català.

És evident que cap d’aquestes tres opinions sobre el procés català es mostren obertament favorables a les aspiracions dels catalans, però és evident també que cap d’elles es posiciona al costat de les tesis espanyoles. I aquest fet és molt rellevant doncs són ben conegudes les pressions que la diplomàcia espanyola exerceix contínuament sobre les cancelleries dels principals països del món occidental per aconseguir declaracions favorables als seus interessos.

Crec sincerament que hem de valorar molt positivament aquest canvi de tendència. Mica en mica el procés català ha anat calant, i el problema preocupa als polítics dels països occidentals. Al món occidental es parla del problema català i la situació enquistada actual es veu com un problema que cal resoldre. Allò que el govern espanyol volia evitar, impedint com fos que el conflicte s’internacionalitzés, ja ho han perdut. El conflicte ja està sobre la taula de molts alts dirigents de països occidentals. Ara ens cal actuar amb seny i rigor, respectant escrupolosament els procediments democràtics i les actituds pacífiques per aconseguir que a més, es posicionin del nostre cantó. De manera que, ull, seny, i bones maneres. Anem bé.     

Els catalans tornen a sortir al carrer per recolzar l’1-O

Novament les fonts de Montjuic han estat l’escenari d’una concentració massiva de catalans reclamant el dret a votar per poder decidir lliurement el nostre futur.

Pep Guardiola llegeix un manifest en el que explica al món que l’Estat espanyol comet abusos autoritaris contra Catalunya i els demana ajut per poder exercir el nostre dret democràtic a votar.

Fa uns dies el president Puigdemont comunicava al poble de Catalunya, que el dia 1 d’octubre els catalans estem convocats a les urnes per respondre a la pregunta “voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?. Des de l’Assemblea Nacional Catalana sens demanava que els catalans estiguéssim preparats per a la mobilització atès que el govern espanyol no es quedaria de braços creuats i caldria que la gent sortíssim al carrer a reclamar els nostres drets democràtics.

Avui, 11 de juny ha estat el primer d’aquests dies, i a fe de Déu que el catalans no hem fallat. Sota un sol implacable milers de persones hem aguantat estoicament els discursos, i hem donat suport al govern de Catalunya conjurant-nos tots plegats per votar el proper dia 1 d’octubre. L’acte ha resultat força emotiu i ha destacat la intervenció de Pep Guardiola que ha llegit un manifest en català, castellà i anglès en el que s’ha dirigit als estats democràtics del món demanant-te’ls ajuda per poder votar atesa la total oposició d’un govern espanyol que ha titllat d’autoritari.

Tanmateix i com sempre faig quan es produeixen aquests esdeveniments massius, les imatges parlen molt millor que jo. Són aquestes: 

     

Jo també hi era...

Video de Pep Guardiola llegint el manifest en anglès

Ja tenim data i pregunta pel referèndum

El dia 1 d’octubre els catalans estem cridats a un referèndum per respondre a la pregunta: Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de  República?

Aquest matí el president Puigdemont acompanyat de tot el govern i dels diputats de Junts pel Sí i la CUP ha donat a conèixer públicament la data i la pregunta del referèndum.

Avui ha estat el dia escollit pel president Puigdemont i el seu govern per donar a conèixer als ciutadans de Catalunya la tan reclamada data i pregunta pel referèndum d’autodeterminació, posant punt i final a l’intent de negociar amb l’estat espanyol una data i una pregunta per un referèndum acordat. Tots els intents del govern català per arribar a un acord amb el govern espanyol han acabat amb la mateixa resposta per part del Sr. Rajoy: “ni puedo, ni quiero”. Aquest tancament a acceptar qualsevol tipus  de negociació  ha portat finalment a que el govern català s’hagi decidit per la proposta Puigdemont de “referèndum o referèndum” feta quan la moció de confiança que el mateix president Puigdemont havia presentat. El govern  opta per tant  per la segona d’aquestes alternatives, que és el referèndum unilateral. No ens han deixat altre camí. 

En la seva intervenció el president Puigdemont ha explicat els diferents intents que Catalunya ha fet per trobar un encaix dins d’Espanya que permetés als catalans sentir-se còmodes i com una vegada rere un altre la resposta dels governs espanyols ha estat la mateixa. Des d’un Estatut que havia estat aprovat per les Corts espanyoles i pel Senat i que va ser escandalosament retallat per un Tribunal Constitucional polititzat, amb una bona part dels seus magistrats que ja havien superat la vigència els seus nomenaments, fins al NO del Congrés dels Diputats a la petició del Parlament de Catalunya per fer un referèndum legal que va acabar desembocant en la consulta del 9N de 2014. "Venim doncs d'una llarga i decebedora col·lecció de 'no' per part del govern espanyol i les Corts a totes les propostes per resoldre de manera pacta i dialogada el conflicte" ha assenyalat Puigdemont. “Cap proposta del govern espanyol per Catalunya ha estat mai votada per les Corts espanyoles”, ha afegit el president Puigdemont

Ara tenim al davant fins el dia del referèndum 114 dies que seran apassionants pels catalans que desitgem votar i volem dir SÍ quan votem. Per una banda el govern de Catalunya haurà de cercar recolzaments internacionals per donar validesa al referèndum i que aquest tingui efectes vinculants. Haurà d’explicar al catalans com durà a terme el referèndum i com s’ho farà per disposar de les urnes que s’han comprat, qui farà les paperetes, en quins locals es podrà anar a votar, quin cens s’utilitzarà,  com es tractaran les dades el dia de la votació, quin paper hi jugaran els ajuntaments, etc., i tot això esquivant les andanades que sens dubte arribaran des del Tribunal Constitucional i des de la fiscalia general de l’Estat. Per altre banda el govern català sempre ha manifestat que el procés d’independència es durà a terme passant “de la llei a la llei” en el sentit que la seguretat jurídica de tot el que es faci al país estarà garantida mentre Catalunya es constitueix en Estat i es dota del seu propi marc legal, circumstància que requerirà alguns anys. És el que es coneix con a Llei de Transitorietat (també coneguda com a llei de desconnexió) que sembla que el Parlament té a punt però de la qual no se’n coneix res per evitar impugnacions del TC o de la fiscalia. Tota una cursa d’obstacles que el govern haurà de superar si es vol assegurar l’èxit el dia 1 d’octubre. Pel que sembla el govern deixarà fins després de vacances la convocatòria formal i preceptiva del referèndum així com l’aprovació de la llei de desconnexió.

La notícia de l’anunci del president Puigdemont ha estat recollida immediatament pels principals mitjans de comunicació digitals del món occidental. The Guardian i The Independent a la Gran Bretanya, Le Monde a França La Reppublica i el Corriere a Itàlia, el New York Times o The Wall Street Journal i molts altres mitjans de mig món s’han fet ressò de la notícia.   

Per la seva part el govern espanyol per boca del seu ministre portaveu s’ha refermat en l’afirmació que el referèndum no es durà a terme, i que l’anunci de la data i la pregunta per part del president Puigdemont denota la seva solitud perquè sap de sobra que el referèndum no es realitzarà. Segons Méndez de Vigo “l’estratègia del govern català no condueix enlloc”. Per la seva banda el fiscal en cap ha comentat que la fiscalia no actua sobre anuncis o propòsits sinó que ho farà enèrgicament en defensa de la legalitat quan arribi el moment, referint-se a l’acte administratiu de signatura de la convocatòria del referèndum i la seva publicació en el DOGC.

La falta de diàleg del govern espanyol i la valentia dels polítics catalans independentistes ens ha dut fins aquí. Ara cal que el poble català prengui la paraula i estigui a l’alçada, manifestant el seu  posicionament positiu a la pregunta que sens formularà el dia del referèndum.