New York Times i Financial Times en sengles articles parlen del conflicte entre Catalunya i Espanya. Òbviament no es posicionen a favor de Catalunya, però tampoc a favor de les tesis espanyoles.
Avui s’hi ha afegit
el think-tank del partit d’Àngela Merkel, que tampoc es posiciona contra
Catalunya. Més aviat critica l’immobilisme de Rajoy.

Primer va ser
un editorial del New York Times en el que
demanava que es permetés el referèndum, que es deixin de prendre tantes mesures
judicials i que aquestes donin pas a decisions polítiques. L’editorial del diari repassa el pes econòmic de Catalunya
dins de l’Estat espanyol i acaba concloent que el millor que li pot passar a Espanya
és que es permeti el referèndum i que els catalans acabin votant NO a la
independència. Si el referèndum no es permet, afegeix l’editorial, les
frustracions dels catalans seran encara més grans i l’independentisme podria créixer
més encara.
Després ha estat el
torn del londinenc Financial Times qui en un extens reportatge de 15 pàgines
analitza el procés d’independència de Catalunya i com s’ha arribat fins el punt
actual. En el reportatge s’explica que els catalans volesnmostrar al món el
proper 1 d’octubre que mereixen gaudir d’un estat propi. El reportatge arriba a
definir la posició d’Espanya davant dels desitjos del catalans amb aquest
frase: Catalunya vol decidir el seu futur
polític, però s’enfronta amb un Estat que diu “no pots prendre aquestes
decisions, nosaltres les prendrem per vosaltres.” El reportatge fa un repàs
dels diferents esdeveniments que han configurat la història de Catalunya
aquests darrers anys començant per la retallada de l’Estatut del 2006 i el que
va significar aquella primera votació a Arenys el 2009.

L’informe avala les actuacions del govern espanyol, però entén que això no és suficient i cal anar
més enllà, perquè cenyint-se només a la Constitució, el conflicte no es
resoldrà. L’informe preveu noves eleccions si el referèndum no es pot celebrar,
i un increment de l’independentisme. També afegeix que tot i que ara l’independentisme
potser no sigui majoritari, si no es troba una solució política aquest creixerà,
i llavors quan Espanya estigui disposada a fer concessions ja sigui massa tard.
En un altre informe anterior la fundació Konrad Adenauer ja demanava també una solució
política per el cas català.
És evident que cap
d’aquestes tres opinions sobre el procés català es mostren obertament favorables
a les aspiracions dels catalans, però és evident també que cap d’elles es
posiciona al costat de les tesis espanyoles. I aquest fet és molt rellevant
doncs són ben conegudes les pressions que la diplomàcia espanyola exerceix contínuament
sobre les cancelleries dels principals països del món occidental per aconseguir
declaracions favorables als seus interessos.
Crec sincerament que
hem de valorar molt positivament aquest canvi de tendència. Mica en mica el
procés català ha anat calant, i el problema preocupa als polítics dels països occidentals.
Al món occidental es parla del problema català i la situació enquistada actual
es veu com un problema que cal resoldre. Allò que el govern espanyol volia evitar,
impedint com fos que el conflicte s’internacionalitzés, ja ho han perdut. El
conflicte ja està sobre la taula de molts alts dirigents de països occidentals.
Ara ens cal actuar amb seny i rigor, respectant escrupolosament els
procediments democràtics i les actituds pacífiques per aconseguir que a més, es
posicionin del nostre cantó. De manera que, ull, seny, i bones maneres. Anem
bé.