dimecres, 29 de gener del 2020

Els Judes de la política catalana


ERC ha passat d'impedir la investidura del president Puigdemont a acceptar que se li retiri l’escó al president Torra. Aquests fets gravíssims, complementats per un seguit de des-encontres entre tots dos partits, justifica que el president Torra hagi decidit convocar eleccions. El govern català no por continuar intentant fer veure que no passa res, quan un dels seus socis no para de cometre deslleialtats una darrere de l’altre.


El lamentable espectacle de dilluns passat al ple de Parlament, veient als diputats d’ERC assentats a les seves cadires sense aplaudir al president Torra va evidenciar clarament que havien escollit el camí de la traïció, i no el camí de la lleialtat al soci de govern.



L’enrenou entre Junts per Catalunya i ERC ve de lluny, però la troca es va començar a embolicar dies enrere quan una delegació d’ERC va negociar amb el PSOE a Madrid la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Aquesta delegació d’ERC estava presidida per Gabriel Rufián, un personatge tèrbol (per dir-ho suau), amb un nivell cultural molt limitat, però amb una maldat innata que li surt fins i tot per les orelles. No sabem que es va pactar; sobre el pacte ens han explicat de la missa la meitat, però comencem a veure’n els resultats.

La justícia espanyola va començar a perseguir al president Torra per una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat en favor dels presos polítics i dels exiliats en període preelectoral. A conseqüència d’aquest fet el TSJC inhabilita al president i la Junta Electoral Central demana que se li retiri l’escó de diputat al Parlament de Catalunya, fet que es portat a la pràctica per el secretari del Parlament. Ni la Junta Electoral Central, que és un òrgan de caràcter administratiu té potestat per retirar-li l’escó sense sentència ferma, ni el secretari del Parlament té atorgada la capacitat de destituir un diputat. Això només es pot dur a terme si la presidència del Parlament pren la decisió. I justament això és el que va fer Roger Torrent, un altre “don nadie” posat a exercir un càrrec que li ve molt gran, li va demanar al secretari del Parlament que executés l’ordre de deixar sense escó al president de la Generalitat.   

Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat només tenia una sortida plena de dignitat, dir-li a ERC: “Srs., després de les seves deslleialtats continuades, convoco eleccions... ho faré després d’aprovar els pressupostos per no perjudicar més el país” i això és el que el president Torra ha comunicat públicament avui que faria. Per tant s’obre un nou període electoral que ara per ara cal preveure que culmini amb unes noves eleccions allà per els mesos de maig o juny. Serà la consumació de la traïció d’ERC a l’independentisme, perquè actuar així només s’explica si es prioritzen els interessos del partit per sobre dels del país i de l’independentisme. 

Però hi ha més fets; de tants que n’hi ha hagut fer-ne una llista seria molt llarg. Però si que val la pena recordar el primer de tots, el que va demostrar la classe de persona que és el president del Parlament Roger Torrent. Aquest primer fet es va produir quan Torrent va desconvocar el ple del Parlament que havia d’escollir a Carles Puigdemont coma president de Catalunya. Aquella primera actuació de Torrent ja va deixar clar la classe de persona de la que estem parlant, i des de llavors ençà, fins avui, la seva actuació en cap cas mereix cap comentari positiu: un sectari amb totes les lletres, un bocamoll també amb totes les lletres, i un cagacalces immens. Aquest senyor no mereix cap respecte polític.

Aquest parell de Judes representen les misèries humanes
de la política
Aquesta actitud indecent d’ERC vers els seus socis de govern xoca amb les paraules que mossèn Junqueras deia ahir mateix al Parlament quan va comparèixer amb la resta de presos polítics a la comissió que està estudiant l’aplicació de l’article 155. Deia Junqueras que cal dialogar fins i tot amb aquells que aplaudeixen que ells estiguin a la presó. El que no entenc és com es pot fer aquesta afirmació quan porten mesos negant-se a dialogar amb el seu soci de govern. Tan imbècils ens creuen? 

Estic convençut que d’aquí a les eleccions encara en veurem de grosses. Jo estic pendent de que el president Puigdemont expliqui alguns dels fets ocorreguts durant el seu mandat. Va dir que no li semblava correcte explicar-ho mentre s’estava jutjant a Oriol Junqueras, però ara aquest judici ja està acabat. Per quan les explicacions president Puigdemont? 


                                      

dimecres, 15 de gener del 2020

La independència de Catalunya ja és un afer europeu



La data del 13 de gener de 2020 serà recordada per l’entrada oficial del president Puigdemont i del conseller Comin al Parlament europeu, malgrat les traves de tot ordre que hi ha interposat l’Estat espanyol tant a nivell polític com jurídic.
Centenars de catalans es concentren davant del Parlament Europeu a Estrasburg malgrat ser dia laborable, i desafiant el fred, per fer arribar el seu escalf i suport als eurodiputats independentistes.
El vicepresident Junqueras ni hi va poder assistir, atès que el Tribunal Suprem espanyol no va acceptar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, recolzant-se en un argumentari que ha estat recorregut pels advocats d’Oriol Junqueras davant del Tribunal Europeu 




De nou els catalans hem anat fins a Estrasburg per fer arribar al president Puigdemont i al conseller Comin el suport i l’escalf per la batalla política que estan duent a terme en la defensa dels drets dels pobles i per tant a l’autodeterminació de Catalunya. Aquesta vegada la presència catalana no s’ha fet notar tant com al juliol atès que estem en ple més de gener i en un dia laborable. Malgrat això el valents que han arribat a les portes del Parlament Europeu han pogut presenciar un moment històric: l’entrada de l’independentisme al Parlament, i per tant, oficialment la independència de Catalunya ha deixat de ser un “assumpte intern de l’Estat espanyol” per passar a formar part del dia a dia dels eurodiputats.  

Aquesta entrada dels nostres diputats ha estat possible gràcies a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que deixava ben clar que la condició de diputat europeu s’adquireix a partir del moment en que es fan oficials els resultats de les eleccions. Per tant, a més del president Puigdemont i del conseller Comin, ahir hauria d’haver entrat també al Parlament el vicepresident Junqueras injustament empresonat. No hi va ser perquè el Tribunal Suprem espanyol no va aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea argüint una sèrie de circumstàncies que han estat recorregudes per els advocats del vicepresident. Caldrà estar pendent de la resposta de la Justícia europea respecte a aquest cas, i segons els comentaris de professionals experts en la matèria, la justícia espanyola pot rebre de nou un important clatellot que acabi de posar de manifest, per si algú encara ho dubta, la baixa qualitat de la Justícia espanyola.    

En les seves primeres intervencions com a parlamentaris europeus, tant Carles Puigdemont com Antoni Comin han deixat molt clar que el respecte als drets humans, a l’autodeterminació dels pobles i a una Justícia despolititzada serà el seu cavall de batalla polític sobre el que centraran les seves intervencions. Europa no pot girar l’esquena quan un dels seus Estats membres no respecta els drets humans.

El president Puigdemont i el conseller Comin han adreçat un escrit de presentació als seus companys MEP,s en el que expliquen que durant la seva estança com a eurodiputats es proposen aconseguir canvis en la Llei electoral europea per evitar situacions com les que ells han hagut de patir, així com treballar per un codi penal unificat dels estats membres per evitar que allò que alguns estats ho consideren delicte en altres llocs no hi sigui, en referència a que a l’Estat espanyol la sedició és delicte mentre que a altres països europeus aquest “delicte” no existeix. També anuncien que donaran veu a l’independentisme que representen i afirmen que “els catalans tenen dret a decidir sobre el seu propi futur, de la mateixa manera que el poble escocès ho ha poder decidir. Finalment es comprometen a ajuda a consolidar una Europa forta, democràtica i unida. 

Aquesta decisió del president del Parlament europeu, l’italià Sassoli, ha estat tota una bufetada al orgull d’una majoria d’espanyols, de manera que el jutge LLarena s’ha afanyat a demanar al Parlament Europeu la tramitació del suplicatori amb l’objectiu que Carles Puigdemont i Toni Comin perdin la immunitat dels parlamentaris, que no el seu escó, i la justícia belga pugui continuar estudiant l’euro-ordre d’extradició que en el seu dia Llarena havia emès contra els nostres representants. 

Ateses les majories existents en el Parlament Europeu, podria ser possible que el suplicatori sortís endavant. En aquest supòsit caldria veure que decidiria la justícia belga sobre l’extradició a Espanya del president Puigdemont i del conseller Comin. Ho seguirem.