dissabte, 29 de novembre del 2014

El PP desembarca a Catalunya per criticar al president Mas, amb la ironia, la mentida i el desconeixement del que és Catalunya com a únics arguments per “seduir-nos”


Rajoy carrega amb duresa contra el president català, fet que encara l’allunya més de la immensa majoria de catalans


Presumeixen d’ajudar a Catalunya, i ho fan havent oblidat la Llei Wert, o cobrant-nos interessos per deixar-nos uns diners que de fet són nostres



Aquest matí el president Rajoy en un dur discurs a Barcelona,  s’ha convertit en el president d’una minoria de catalans, just d’aquells que són votants del PP i poca cosa més. Un president espanyol que ha aterrat a Catalunya duent un discurs dur contra el president Mas, però un cervell buit d’idees i sobretot vuit de sentit comú.

En la prèvia al desembarcament de les “forces del PP” per dur a terme la seva creuada contra els infidels separatistes, la vicepresidenta del govern espanyol i becària del president Rajoy es va despatxar a gust ahir, dient, sense que li caigués al cara de vergonya, que el govern espanyol porta tres anys ajudant Catalunya. Com que aquestes rodes de premsa estan farcides  de periodistes afins al partit del govern, cap periodista va gosar preguntar-li a la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, si en la seva llista d’ajudes a Catalunya hi contava la Llei Wert, o un pressupost d’inversions a Catalunya per sota dels diners que el seu partit a regalat a Florentino Pérez per l’afer Castor, o a la inexistència d’un nou model de finançament per aquest any 2014 tal com estableix la Llei,  o els recursos al Constitucional sobre els horaris comercials o el decret de pobresa energètica, o els atacs permanents a la llengua, o la recollida de signatures a tota Espanya en contra de l’Estatut català i tants i tants greuges que posats en una llista, a banda de ser interminable, faria pujar els colors a la cara a qualsevol que la llegís sempre que tingués una mica de dignitat, lliçó aquesta que evidentment la becària del Sr Rajoy encara no ha estudiat.

Ahir a la tarda va ser el ministre de Guindos, qui a Sagaró va fer  referència als ajuts que Catalunya ha rebut del FLA. Un altre que això de la dignitat i la ètica, ho deu haver deixat oblidat de quan treballava com a president per Espanya i Portugal a Lehman Brothers. Algú dels presents a la conferència de Sagaró  li hauria d’haver recordat al ministre que efectivament, ens han deixat diners, però que no ens els han regalat, sinó que caldrà tornar-los religiosament pagant evidentment els corresponents interessos. Fet aquest que és el súmmum del cinisme atès que de fet els diners que ens presten en realitat són nostres. Recordem que Catalunya és la segona comunitat en aportar recursos a l’Estat i l’onzena en rebre’ls. Per tant un altre mentida cínica per part del PP.

Avui finalment li ha tocat al president Rajoy carregar contra tots els catalans, fet que encara deu haver generat més independentistes, desqualificant d’una manera molt poc elegant al president Mas. No se’n adonen que Mas s’està convertint en un símbol per una majoria de catalans, i atacant-lo a ell ataquen a una majoria de ciutadans de Catalunya. Algú hauria d’explicar als estrateguesdel PP quan errats estan en l’enfocament que estan donant al problema de Catalunya.

En el seu discurs Rajoy ha tancat definitivament les portes a qualsevol tipus d’acord amb el govern català, i ha deixat anar algunes perles que resumeixo tot seguit:  
  • “Els catalans són molts, però els catalans independentistes són molts menys”
  • “Ningú haurà de triar entre ser català o espanyol”
  • “No permetré que es qüestioni la unitat d’Espanya”
  • “Unes eleccions plebiscitàries que (segons ell) se celebraran al març del 2015 no casen amb el tarannà català”
  • “El full de ruta de Mas són 18 mesos de viatge a enlloc”
  • “Catalunya no pot ser un país de llistes úniques; una mica de respecte per Catalunya per favor!”

Em quedo amb aquesta última frase del president Rajoy: Sr. Rajoy, Sres., i Sras., del gobierno del PP, militantes del PP en general: un poco más de respeto para Catalunya, Por favor!

dimecres, 26 de novembre del 2014

El President Mas, fa públic el seu full de ruta cap a la independència


En una auditori ple a vessar, Artur Mas explica que està disposat a convocar immediatament eleccions si aquestes serveixen per fer la consulta, i no per guanyar escons en el Parlament



Segons el calendari del president, Catalunya podria assolir la independència en un any i mig



Tal com estava previst ahir a dos quarts de 8 de la tarda el president de la Generalitat Artur Mas va anunciar elcamí que ell ha dibuixat i que ha de portar a Catalunya a assolir la seva independència. Ho va fer parlant com a president de la Generalitat, deixant de banda qualsevol implicació partidista, alliberant doncs a CiU de l’autoria del plantejament i eliminant per tant qualsevol protagonisme de la coalició en el camí de la llibertat nacional.

En opinió de molts dels assistents Mas va estar valent i va definir amb claredat el seu projecte parlant obertament, aquesta vegada si, d’independència sense utilitzar eufemismes, com en general havia fet fins ara. Dret a decidir el nostre futur col·lectiu per assolir la independència si aquesta opció és majoritària. En la seva proposta el president Mas demana als partits que facin un pas enrere per facilitar a la societat civil que es pugui incorporar al procés.

De fet, el president Mas reclama que es constitueixi una candidatura unitària de caràcter transversal i àmplia que inclogui un punt en el seu programa expressat amb claredat i sense que pugui donar lloc a interpretacions diverses consistent en aconseguir la independència de Catalunya. Aquesta candidatura necessàriament transversal haurà d’estar formada per representats de la societat civil, amb especialistes prou reconeguts de les diferents matèries que hauran de tractar, que comptaran amb el suport d’alguns integrants proposats per els partits polítics que s’avinguin a seguir el full de ruta marcat pel president. Hi haurà una condició prèvia: els candidats que resultin escollits en aquestes eleccions ho seran només per aquesta legislatura, i s’hauran de comprometre a acceptar-ho així. En paraules del president Mas serà com un “acte de servei al país”.

El Parlament que es constitueixi seguint aquest esquema tindrà una durada de 18 mesos (any i mig) i durant aquest termini la seva responsabilitat consistirà a acabar de vestir les estructures d’Estat que ens hauran de permetre exercir la independència, comunicar al govern espanyol i a les institucions europees i la comunitat internacional que té la intenció de conduir Catalunya a la seva independència, i obrirà les converses tan a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional per dur a terme els objectius. Paral·lelament, caldrà començar un debat per definir el contingut de la nova Constitució catalana.

Acabada aquesta tasca, s’hauran de convocar eleccions constituents i al mateix temps convocar un referèndum per tal que el poble català referendi a les urnes la seva voluntat de convertir-se en un nou Estat independent. En aquestes eleccions els partits polítics catalans partidaris  de la sobirania ja hi podrien concórrer com a tals, defensant cada un d’ells els seus respectius programes i proposta de Constitució. El president Mas calcula que tot el procés hauria d’estar tancat a finals de 2016. 

La intervenció del president  va ser molt aplaudida  en diverses fases del seu parlament i en alguna d’elles van esclatar amb força els crits d’independència. A banda del comentat fins aquí, cal assenyalar des del meu punt de vista dues consideracions. La primera fa referència a que aquest procés que ell va proposar no és un procés tancat, i per tant està disposat a discutir-lo i millorar-lo amb aquelles forces polítiques que el vulguin compartir. El segon, i no menys important, és que el president Mas està disposat a  encapçalar el procés, o bé a ser l’últim de la llista, fet aquest que contradiu a tots aquells que per interessos purament polítics intenten fer veure que Mas vol exercir com a salvador de la pàtria. Per a tots aquells que ho veuen així, Mas ha deixat ben clar que està disposat a defugir ser el protagonista principal.

El president Mas, ha fet molt d’èmfasis en reclamar UNITAT; si no hi ha la necessària unitat entre partits polítics, societat civil i determinats grups de poder, el procés fracassarà, i Catalunya trigarà molts anys en poder disposar d’una ocasió com a questa per poder assolir la seva plenitud  nacional i al seva independència com a Estat.

Només unes hores més tard del seu parlament, les opinions majoritàries que es van sentint són favorables als plantejaments del president Mas fet aquest que és molt positiu de cara aun possible acord final. Només la veu discordant del “noi de la bicicleta” que tal com va fer amb el 9N ha demostrat la seva nula capacitat per valorar les estratègies guanyadores.


Estarem amatents al desenvolupament  de contactes i reunions per veure com s’acaba configurant o no, aquesta llista unitària.             

dissabte, 22 de novembre del 2014

Torres Dulce, un fiscal amb “antecedents”


Sanchez Camacho, portaveu de la fiscalia, utilitza un cinisme impropi de la ètica política


Per una vegada a la vida estic d’acord amb Duran Lleida: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no hauria d’admetre a tràmit la querella contra el president Mas i dues conselleres, per manca de base jurídica  



El Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres Dulce ha estat notícia aquesta setmana com a  conseqüència d’haver-se sotmès a les pressions del PP i del govern espanyol per interposar una querella contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau a conseqüència del 9N. Recordem que malgrat que els fiscals catalans van fer saber a Torres Dulce que en la seva opinió no hi havia una base jurídica consistent per interposar la demanda, aquest els va obligar a presentar-la davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Fiscal General de l'Estat...
Ara tant el propi fiscal, com membres del PP o del propi govern espanyol expliquen a qui els vol escoltar, que no hi ha hagut cap mena de pressió sobre Torres Dulce, i que aquest ha obrat en funció del seu propi criteri. Està clar que uns i altres ens prenen per estúpids. Les evidències són tan clares de com s’han succeït els esdeveniments que no penso ni dedicar-hi cinc segons a argumentar contra aquesta mena de pensament únic que el PP intenta  imposar. És aquella tàctica que el PP ja ha practicat altres vegades de anar repetint moltes vegades la mateixa mentida amb l’objectiu que la gent se l’acabi creient. Tanmateix si que voldria desemmascarar a una persona que tinc la sensació que a banda de no tenir vergonya es creu que els demés som imbècils i ella és una superwoman. Es tracta de la Sra., Alícia Sánchez Camacho. Aquesta persona, l’endemà del 9N va córrer als mitjans de comunicació dient que el Fiscal General de l’Estat, el Sr. Torres Dulce estava a punt d’interposar aquell mateix dia, una querella al president Mas, amb una base jurídica molt sòlida; s’erigia en portaveu de la Fiscalia General de l’Estat. Des d’aquell dia ella i els seus companys de partit no han parat de demanar la querella contra el president Mas en públic i en privat criticant la lentitud de Torres Dulce a l’hora de presentar-la, i avui ha tingut la barra immensa de respondre a Duran Lleida amb un cinisme elevat a la màxima potència. Resulta que Duran Lleida ha dit en la seva “fulla parroquial” que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no hauria d’admetre a tràmit la querella atès que no té base legal suficient per prosperar , la Sra.,  Camacho li ha contestat que qui és ell per dir-li al Tribunal que és el que cal fer. És a dir, allò que ella porta 15 dies fent en un sentit determinat, els altres no ho podem fer quan ho fem en sentit contrari. Com és qualifiquen aquetes actituds? Tot plegat propi de països tercermundistes i polítics estrafolaris i prepotents. Sra., Camacho, de moment encara no som idiotes del tot, per això (entre d’altres raons) volem allunyar-nos tant com puguem de persones com vostè.

… i la seva portaveu
Però tornant al fiscal general Sr. Torres Dulce, i veient l’esforç que ha esmerçat  a querellar-se amb el president Mas i altres membres del seu govern, he volgut conèixer el pedigrí d’aquest senyor, per tenir una idea de com pots ser en realitat la persona. El primer que he sabut és que un parent d’ell va se president del “Tribunal de Orden Público” (TOP) ben conegut en les èpoques franquistes per que era el tribunal encarregat de truncar la carrera de molts universitaris catalans pel sol fet de participar en manifestacions pacífiques en contra del règim dictatorial de l’època. També sembla que el Sr., Torres Dulce està emparentat amb membres de l’Opus Dei, organització religiosa molt introduïda en el sí del poder polític i econòmic a l’Estat espanyol, Catalunya inclosa. Però l’anècdota en els antecedents d’aquest personatge, l’aporta un altre situació. Allà pels anys 80, aquest senyor era el president i membre únic del comitè d’apel·lació de la Real Federación Española de Fútbol, i va tenir que dimitir del seu càrrec per haver perdonat una suspensió a un jugador del Real Madrid (club del que ell és soci des de petitet), sense cap mena de justificació del fet.


I aquest personatge avui és Fiscal General de l’Estat. 

dimecres, 19 de novembre del 2014

L’Estat espanyol consuma la destralada als pilars fonamentals de la democràcia: querella per posar les urnes!


Converteix a la Fiscalia en el braç armat del PP i del govern espanyol


Les diferents pressions, crítiques i comentaris diversos desqualifiquen al PP i al govern espanyol i posen en tela de judici a l’Estat de Dret.



Aquest matí a Madrid s’ha consumat l’atac a l’Estat de Dret més important des que el 21 de febrer de 1981, el colpista Tejero Molina ocupés el Congrés dels Diputats, en un intent de cop d’estat que afortunadament no va reeixir.

Des que es va saber que la junta de fiscals catalans havia decidit per unanimitat no interposar cap querella contra el president Mas pels fets del 9N, a Madrid no han parat de pressionar al fiscal general de l’Estat per tal que aquests actuï malgrat la posició contrària dels fiscals catalans. Des del president del govern, passat per la vicepresidenta i becària del president, o els  ministres de justícia i interior, no han parat de pressionar i criticar a la fiscalia. Alguns ho ha fet més o menys veladament, però d’altres ho han fet obertament, a cara descoberta conscients de la seva impunitat. Entre aquests destaca especialment el Sr. Carlos Floriano, forjat en la política en terres extremenyes on ha mamat des de petit les consignes anticatalanistes d’extremenys il·lustres com Rodríguez Ibarra, Fernández Vara o més recentment del seu correligionari José Antonio Monago. 

Carlos Floriano en una compareixença ahir a Brussel·les va dir amb tota impunitat que “els fiscals catalans estan contaminats per l’ambient nacionalista”. En el zenit de la  seva verborrea dialèctica, Floriano ha assegurat estar fermament convençut que “l’ambient que ha generat la Generalitat i els poders oligàrquics fàctics a Catalunya han fet tot el possible per tal que els fiscals no interposin la corresponent querella malgrat que es tracta de clars delictes davant dels ulls de tots els espanyols”. Aquests paraules, en un país normal desacreditarien de per vida a qualsevol dirigent polític: malfia de la fiscalia a qui acusa de deixar-se influir per condicionants externs i s’eroga la capacitat de saber com veuen el problema tots els espanyols. Sens dubte un autèntic bufó de la política espanyola.

Avui la Junta de Fiscals ha donat suport a la petició del Fiscal General de l’Estat d’interposar una querella contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta del govern català Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau. Per tant el Fiscal General donarà ordres als fiscals catalans per que aquesta mateixa setmana interposin una querella pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Un cop baix a la democràcia. Al fet de posar urnes per votar, la justícia hi respon amb una querella. Al més pur estil prepotent i antidemocràtic dels espanyols. 

Jo em pregunto on són ara tots els valents que pressionaven a Mas per tirar endavant la consulta original del 9N; no la que vàrem votar sinó al que va quedar suspesa només néixer pel Tribunal Constitucional. En aquell ocasió, Oriol Junqueras va trencar el pacte dels partits pro consulta dient que el president Mas no havia complert allò al que s’havia compromès. Encara va ser més dur Joan Herrera, el noi de la bicicleta, dient que Mas havia trencat el pacte, i ara presentava un succedani que no tenia cap virtualitat. Tampoc no ha de quedar exempta de responsabilitats la Sra. Carme Forcadell, que seguint les instruccions del Sr. Junqueras, cridant a la plaça Catalunya deia ·President... posi les urnes!!!”  On són ara tots aquests?

Però independentment de la reacció que es pugui produir a Catalunya, l’efecte més gran d’aquesta mesura es donarà a nivell internacional quan el món s’assabenti que la justícia espanyola ha posat una querella al govern de la Generalitat per haver posat les urnes en un procés que no es pot ni qualificar de consulta. Ridícul important d’Espanya davant del món, i resultat positiu per Catalunya atès que aquesta situació generarà simpaties i complicitats internacionals per la causa catalana.

I què dir a casa nostra? Doncs que gràcies a aquestaquerella imposada pel Sr. Torres Dulce, els separatistes catalans arribarem ben aviat a la ralla dels dos milions i mig, i llavors, qui ho pararà?


De fet, encara que ara ens sàpiga greu tot el que està passant així com el tracte que estem rebent de totes les instàncies jurídiques, polítiques i mediàtiques espanyoles, hem de mirar més enllà i adonar-nos que tots aquests cops baixos que pretenen donar-nos hauran estat claus per assolir una independència que cada dia tenim més a prop. Catalunya se'n sortirà per més que el poder judicial espanyol estigui a les ordres del Partit Popular, i al servei del Govern espanyol.