En una auditori ple a vessar, Artur Mas explica que està disposat a convocar immediatament eleccions si aquestes serveixen per fer la consulta, i no per guanyar escons en el Parlament
Segons el calendari del president, Catalunya podria assolir la independència en un any i mig
Tal com estava previst ahir a dos
quarts de 8 de la tarda el president de la Generalitat Artur Mas va anunciar elcamí que ell ha dibuixat i que ha de portar a Catalunya a assolir la seva
independència. Ho va fer parlant com a president de la Generalitat, deixant de
banda qualsevol implicació partidista, alliberant doncs a CiU de l’autoria del
plantejament i eliminant per tant qualsevol protagonisme de la coalició en el
camí de la llibertat nacional.
En opinió de molts dels
assistents Mas va estar valent i va definir amb claredat el seu projecte
parlant obertament, aquesta vegada si, d’independència sense utilitzar
eufemismes, com en general havia fet fins ara. Dret a decidir el nostre futur
col·lectiu per assolir la independència si aquesta opció és majoritària. En la
seva proposta el president Mas demana als partits que facin un pas enrere per
facilitar a la societat civil que es pugui incorporar al procés.
De fet, el president Mas reclama
que es constitueixi una candidatura unitària de caràcter transversal i àmplia
que inclogui un punt en el seu programa expressat amb claredat i sense que
pugui donar lloc a interpretacions diverses consistent en aconseguir la
independència de Catalunya. Aquesta candidatura necessàriament transversal
haurà d’estar formada per representats de la societat civil, amb especialistes
prou reconeguts de les diferents matèries que hauran de tractar, que comptaran
amb el suport d’alguns integrants proposats per els partits polítics que
s’avinguin a seguir el full de ruta marcat pel president. Hi haurà una condició
prèvia: els candidats que resultin escollits en aquestes eleccions ho seran
només per aquesta legislatura, i s’hauran de comprometre a acceptar-ho així. En
paraules del president Mas serà com un “acte de servei al país”.
El Parlament que es constitueixi seguint aquest esquema tindrà una durada de 18 mesos (any i mig) i durant aquest termini la seva responsabilitat consistirà a acabar de vestir les estructures d’Estat que ens hauran de permetre exercir la independència, comunicar al govern espanyol i a les institucions europees i la comunitat internacional que té la intenció de conduir Catalunya a la seva independència, i obrirà les converses tan a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional per dur a terme els objectius. Paral·lelament, caldrà començar un debat per definir el contingut de la nova Constitució catalana.
El Parlament que es constitueixi seguint aquest esquema tindrà una durada de 18 mesos (any i mig) i durant aquest termini la seva responsabilitat consistirà a acabar de vestir les estructures d’Estat que ens hauran de permetre exercir la independència, comunicar al govern espanyol i a les institucions europees i la comunitat internacional que té la intenció de conduir Catalunya a la seva independència, i obrirà les converses tan a nivell de l’Estat espanyol com a nivell internacional per dur a terme els objectius. Paral·lelament, caldrà començar un debat per definir el contingut de la nova Constitució catalana.
Acabada aquesta tasca, s’hauran
de convocar eleccions constituents i al mateix temps convocar un referèndum per
tal que el poble català referendi a les urnes la seva voluntat de convertir-se
en un nou Estat independent. En aquestes eleccions els partits polítics
catalans partidaris de la sobirania ja
hi podrien concórrer com a tals, defensant cada un d’ells els seus respectius
programes i proposta de Constitució. El president Mas calcula que tot el procés
hauria d’estar tancat a finals de 2016.
La intervenció del president va ser molt aplaudida en diverses fases del seu parlament i en
alguna d’elles van esclatar amb força els crits d’independència. A banda del
comentat fins aquí, cal assenyalar des del meu punt de vista dues
consideracions. La primera fa referència a que aquest procés que ell va proposar
no és un procés tancat, i per tant està disposat a discutir-lo i millorar-lo
amb aquelles forces polítiques que el vulguin compartir. El segon, i no menys
important, és que el president Mas està disposat a encapçalar el procés, o bé a ser l’últim de
la llista, fet aquest que contradiu a tots aquells que per interessos purament
polítics intenten fer veure que Mas vol exercir com a salvador de la pàtria.
Per a tots aquells que ho veuen així, Mas ha deixat ben clar que està disposat
a defugir ser el protagonista principal.
El president Mas, ha fet molt
d’èmfasis en reclamar UNITAT; si no hi ha la necessària unitat entre partits
polítics, societat civil i determinats grups de poder, el procés fracassarà, i
Catalunya trigarà molts anys en poder disposar d’una ocasió com a questa per
poder assolir la seva plenitud nacional
i al seva independència com a Estat.
Només unes hores més tard del seu parlament, les opinions majoritàries que es van sentint són favorables als plantejaments del president Mas fet aquest que és molt positiu de cara aun possible acord final. Només la veu discordant del “noi de la bicicleta” que tal com va fer amb el 9N ha demostrat la seva nula capacitat per valorar les estratègies guanyadores.
Només unes hores més tard del seu parlament, les opinions majoritàries que es van sentint són favorables als plantejaments del president Mas fet aquest que és molt positiu de cara aun possible acord final. Només la veu discordant del “noi de la bicicleta” que tal com va fer amb el 9N ha demostrat la seva nula capacitat per valorar les estratègies guanyadores.
Estarem amatents al
desenvolupament de contactes i reunions
per veure com s’acaba configurant o no, aquesta llista unitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada