Torres Dulce, un fiscal amb “antecedents”

Sanchez Camacho, portaveu de la fiscalia, utilitza un cinisme impropi de la ètica política

Per una vegada a la vida estic d’acord amb Duran Lleida: El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no hauria d’admetre a tràmit la querella contra el president Mas i dues conselleres, per manca de base jurídica  

El Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres Dulce ha estat notícia aquesta setmana com a  conseqüència d’haver-se sotmès a les pressions del PP i del govern espanyol per interposar una querella contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau a conseqüència del 9N. Recordem que malgrat que els fiscals catalans van fer saber a Torres Dulce que en la seva opinió no hi havia una base jurídica consistent per interposar la demanda, aquest els va obligar a presentar-la davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Fiscal General de l'Estat...

Ara tant el propi fiscal, com membres del PP o del propi govern espanyol expliquen a qui els vol escoltar, que no hi ha hagut cap mena de pressió sobre Torres Dulce, i que aquest ha obrat en funció del seu propi criteri. Està clar que uns i altres ens prenen per estúpids. Les evidències són tan clares de com s’han succeït els esdeveniments que no penso ni dedicar-hi cinc segons a argumentar contra aquesta mena de pensament únic que el PP intenta  imposar. És aquella tàctica que el PP ja ha practicat altres vegades de anar repetint moltes vegades la mateixa mentida amb l’objectiu que la gent se l’acabi creient. Tanmateix si que voldria desemmascarar a una persona que tinc la sensació que a banda de no tenir vergonya es creu que els demés som imbècils i ella és una superwoman. Es tracta de la Sra., Alícia Sánchez Camacho. Aquesta persona, l’endemà del 9N va córrer als mitjans de comunicació dient que el Fiscal General de l’Estat, el Sr. Torres Dulce estava a punt d’interposar aquell mateix dia, una querella al president Mas, amb una base jurídica molt sòlida; s’erigia en portaveu de la Fiscalia General de l’Estat. Des d’aquell dia ella i els seus companys de partit no han parat de demanar la querella contra el president Mas en públic i en privat criticant la lentitud de Torres Dulce a l’hora de presentar-la, i avui ha tingut la barra immensa de respondre a Duran Lleida amb un cinisme elevat a la màxima potència. Resulta que Duran Lleida ha dit en la seva “fulla parroquial” que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no hauria d’admetre a tràmit la querella atès que no té base legal suficient per prosperar , la Sra.,  Camacho li ha contestat que qui és ell per dir-li al Tribunal que és el que cal fer. És a dir, allò que ella porta 15 dies fent en un sentit determinat, els altres no ho podem fer quan ho fem en sentit contrari. Com és qualifiquen aquetes actituds? Tot plegat propi de països tercermundistes i polítics estrafolaris i prepotents. Sra., Camacho, de moment encara no som idiotes del tot, per això (entre d’altres raons) volem allunyar-nos tant com puguem de persones com vostè.

… i la seva portaveu

Però tornant al fiscal general Sr. Torres Dulce, i veient l’esforç que ha esmerçat  a querellar-se amb el president Mas i altres membres del seu govern, he volgut conèixer el pedigrí d’aquest senyor, per tenir una idea de com pots ser en realitat la persona. El primer que he sabut és que un parent d’ell va se president del “Tribunal de Orden Público” (TOP) ben conegut en les èpoques franquistes per que era el tribunal encarregat de truncar la carrera de molts universitaris catalans pel sol fet de participar en manifestacions pacífiques en contra del règim dictatorial de l’època. També sembla que el Sr., Torres Dulce està emparentat amb membres de l’Opus Dei, organització religiosa molt introduïda en el sí del poder polític i econòmic a l’Estat espanyol, Catalunya inclosa. Però l’anècdota en els antecedents d’aquest personatge, l’aporta un altre situació. Allà pels anys 80, aquest senyor era el president i membre únic del comitè d’apel·lació de la Real Federación Española de Fútbol, i va tenir que dimitir del seu càrrec per haver perdonat una suspensió a un jugador del Real Madrid (club del que ell és soci des de petitet), sense cap mena de justificació del fet.

I aquest personatge avui és Fiscal General de l’Estat.