diumenge, 26 d’abril del 2015

El procés sobiranista, davant del moment més important: venen mesos crucials pel futur de Catalunya


Mai unes eleccions municipals havien tingut la transcendència que tindran les del 24M


Ajuntaments independentistes ajudaran a consolidar la independència el dia que el Parlament català la proclami.




El passat divendres 25 d’abril, el Palau Sant Jordi a Montjuic va veure com més de 16.000 persones aplaudien a més de 800 alcaldables sobiranistes dels més de 900 pobles que hi ha a Catalunya. L’acte sota el títol “Ara és l’hora” estava organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l’Associació de Municipis per la Independència i tenia com a lema “tornen les urnes, tornem al carrer”. L’objectiu de  la convocatòria era donar visibilitat a varies perspectives diferents. D’una banda, demostrar que el procés està ben viu, i els catalans ben engrescats a assolir la independència, i de l’altre deixar ben clar que les eleccions municipals del proper 24 de maig són un assaig general del que ha de ser el 27 de setembre. Base independentista pels ajuntaments que surtin de les urnes i assaig general pel que ha de venir al mes de setembre.

Un altre aspecte a ressaltar de l’acte de divendres passat és la unió entre les forces sobiranistes o si més no, d’una bona part d’elles: Convergència, ERC i les CUP van exhibir una sintonia que tan de bo haguessin mostrat en ocasions anteriors no massa llunyanes en el temps. Tot i entendre que cada partit vulgui marcar el seu propi perfil, no m’explico com no són capaços en un moment històric com l’actual a portar aquesta voluntat unitària fins les últimes conseqüències. Si ho fessin, el 27 S la candidatura sobiranista arrasaria. 

Tornant a les municipals del dia 24 de maig, com més ajuntaments hi hagi amb voluntat sobiranista molt millor pel procés. Segur que els ajuntaments que estiguin governats per partits unionistes posaran tota mena de traves a qualsevol situació que se’ls plantegi per torpedinar el procés. Per tant és evident que com més ajuntaments independentistes sorgeixin de les eleccions del 24 de maig, menys inconvenients hi haurà a l’hora de declarar la independència. Val a dir que els ajuntaments jugaran un paper clau el dia que es declari la independència, d’aquí la importància d’aconseguir que un gran nombre d’ajuntaments catalans estiguin governats per partits independentistes. Mai fins ara, unes eleccions municipals hauran tingut la transcendència que tindran les del 24 de maig.

De l’èxit de la convocatòria en parla la reacció que dos partits espanyolistes i per tant unionistes com PP i Ciutadans  han tingut, tots dos menystenint l’assistència al Palau Sant Jordi, i volen fer veure que el sobiranisme estava del tot desinflat. Que no pateixin ni Sánchez Camacho i Carina Mejias: no defallirem, i el seu menyspreu només serveix per que les forces sobiranistes continuïn sumant adeptes.


El que sembla evident és que el projecte dels independentistes és molt clar i il·lusionant: es tracta de construir la República Catalana per que pugui disposar dels recursos econòmics que li calguin per assegurar l’estat del benestar, i construir un país més just, més honest, més democràtic i més social. Sense desigualtats, sense injustícies i sense corrupció. Contra aquest projecte il·lusionant, els espanyols ens ofereixen “más de lo mismo”, és a dir continuar sent una colònia d’Espanya sotmesa a un espoli econòmic abusiu i injust, i amb l’intent constant de voler abolir les nostres costums, reinventar la nostra història, acabar amb la nostra llengua, i diluir la nostra identitat com a poble dins d’una Espanya focalitzada en “Madrid y el resto”. Aquest és l’oferiment de l’Estat espanyol. Amb aquestes propostes sobre la taula, què creieu que escolliran els catalans que s’estimen al seu país? 

dissabte, 25 d’abril del 2015

El govern de Madrid recorre el nomenament del Comissionat per a la Transició Nacional


Ens caldrà astúcia per superar les diferents travetes que l’Estat espanyol ens anirà posant pel camí


Tot i això hem d’estar amatents a construir tan aviat com sigui possible, les estructures d’Estat necessàries per garantir una desconnexió fiable i segura, amb l’Estat espanyol    



El consell de ministres de divendres de l’altre setmana va prendre l’acord de demanar a la Generalitat que tiri enrere el nomenament de Carles Viver i Pi Sunyer com a Comissionat per a la Transició Nacional. Si la Generalitat no dona compliment a aquesta petició en el termini d’1 mes, llavors el govern espanyol recorrerà  aquest nomenament davant del Tribunal Constitucional el qual, sense cap mena de dubte, admetrà a tràmit el recurs del govern espanyol, i per tant el nomenament del Comissionat quedarà automàticament en suspens.

En principi, en paraules del conseller de Presidència Francesc Homs, la Generalitat no té cap intenció de desobeir ara per ara els mandats de l’Estat, per evitar problemes majors; en tot cas, si cal desobeir en algun moment, més val que sigui en la fase final del procés. Recordem que una de les principals funcions del Comissionat és assegurar que tot funcioni amb normalitat, el dia després de la desconnexió amb Espanya. És el responsable doncs de que les estructures d’Estat que s’estan construint estiguin operatives des del primer dia.

A la Generalitat esperaven rebre l’escrit  de Madrid abans de decidir l’estratègia a seguir, però els diferents Departaments del la Generalitat tenen ja les instruccions del que cal fer de cara a assegurar l’èxit del procés. Segons com sigui el contingut de l’escrit és plantejarà la millor solució, per tal de continuar treballant per aconseguir l’objectiu. Pel que sembla el govern de la Generalitat continuarà endavant amb les tasques que té pensades, tot i que la persona encarregada de dur-les a terme, ho faci amb un altre denominació. Per tant, davant l’enèsima traveta de l’Estat espanyol, l’enèsima resposta intel·ligent que ha de permetre amb astúcia aconseguir igualment el que es pretén.

Ens hem d’acostumar que en aquests propers temps qualsevol iniciativa de la Generalitat sigui contestada per l’Estat espanyol en base a denúncies constants al Tribunal Constitucional en contra del govern de Catalunya amb l’objectiu que aquest, com no pot ser d’altre manera, paralitzi  d’immediat les actuacions que es vulguin dur a terme a Catalunya per garantir el procés d’independència. Cal acceptar que el Tribunal Constitucional ha deixat de ser un cos legal que defensa la Constitució i el seu acompliment, per passar a ser un arma a disposició de l’Estat per actuar a cara descoberta contra Catalunya.

Tres bons "amics" de Catalunya

També resulta evident que un dia o altre Catalunya, (o la Generalitat) hauran de deixar d’acatar les imposicions “legals” que emanen des de l’Estat espanyol i del seu aparell “legal”. Si no arriba mai el moment de desacatar, és evident que la independència tampoc arribarà mai, atès que mentre Madrid domini tot el sistema legal espanyol serà impossible assolir-la per la via legal. Entenc també perfectament, que el moment de desacatar s’ha de traslladar cap a l’ultima fase del procés; fer-ho abans podria significar que algunes persones clau en el disseny de la Transició tinguessin problemes legals que els impedissin continuar treballant per la independència. És per això que ens cal questa astúcia de la que parlava abans, per anar avançant en els nostres objectius més enllà de les moltes trampes que trobarem pel camí parades per aquells que volen mantenir a tota costa a Catalunya com a mamella de la que extreure’n tot el suc possible, a canvi de pràcticament res. Ens volen com a colònia; per viure del nostre esforç; res més que això.                   

divendres, 17 d’abril del 2015

La “internacionalització” del conflicte català


La Generalitat ha enviat un dossier explicatiu de l’estat actual del procés català a ambaixades i altres representants de governs estrangers.


El govern danès, debatrà a primers de maig sobre el dret dels catalans a decidir el seu futur polític  


Els partits  sobiranistes catalans han intentat, des de fa temps, donar a conèixer al món els problemes que la dita democràcia espanyola posa per impedir que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur. Aquesta voluntat del poble català sempre ha topat amb tota mena d’impediments per part del govern espanyol, boicotejant els viatges del president Mas a l’estranger, impedint la presentació de llibres d’autors catalans, pressionant als governs europeus per que no es manifestin a favor de les aspiracions catalanes o si ho fan, per que ho facin en contra, etc.

Tot i així el govern català, i en particular el president Mas, ha aconseguit que periòdicament diversos diaris europeus, però també americans hagin publicat articles d’ell en els que explica les dificultats de tot tipus que l’Estat espanyol posa per evitar que els catalans decidim. També algunes cadenes internacionals de televisió, han fet entrevistes a Artur Mas, amb els mateix objectiu. En aquests moments el grau de coneixement del problema català a nivell internacional ja és força important. Fixem-nos que aquest tasca de divulgació del problema, l’ha assumit el president de la Generalitat en primera persona, ajudat pel departament d’acció exterior, (Diplocat) però assumint ell mateix la responsabilitat de la comunicació. Sobta en aquest sentit, que el líder de l’oposició, el Sr. Oriol Junqueras que parla molt però fa molt poc, a nivell internacional no ha fet ni un sol pas per reivindicar el dret dels catalans a escollir lliurement el seu futur. La seva acció comunicativa s’ha limitat a Sant Vicenç dels Horts i a Catalunya.

Ara, a totes les accions dutes a terme s’hi afegeixen dues noves situacions: d’una banda, el president de la Generalitat ha enviat a totes les delegacions estrangeres un dossier, explicant al baixa qualitat de la democràcia espanyola, en el que s’exposen les traves més importants que l’Estat ha posat per impedir als catalans exercir el que seria el dret natural de les persones a decidir el seu futur polític, i que ha portat a tenir que convocar unes eleccions que tindran caràcter de plebiscit com a única possibilitat legal per que els catalans decideixin.

El Parlament danès
Per altre banda, arriben noticies que el Parlament danès farà també un debat per analitzar la situació a Catalunya i posicionar-se per tant davant de la situació. Un grup parlamentari danès ha presentat una pregunta al ministre d’afers exteriors d’aquell país, la resposta a la qual haurà de ser debatuda en el Parlament danès. En concret la pregunta és: “Com demanarà el govern danès que es respecti el dret del pobles a la lliure determinació, en relació amb l’amplia majoria del Parlament català, sa societat catalana i el govern català que vol celebrar un referèndum sobre la independència?” Aquets debat està anunciat pel dia 12 de maig. A Dinamarca s’estan recollint signatures demanant al ministre que es manifesti a favor de l’autodeterminació dels catalans. Els interessats s’hi poden adherir en aquest enllaç. Veurem com anirà, però no hem d’oblidar que el govern espanyol utilitzarà tota la seva força diplomàtica per pressionar al govern danès i demanar-los que es posicionin en contra dels interessos dels catalans.

Pel que fa al dossier que ha enviat la Generalitat, aquest explica l’estat actual del procés sobiranista. Es fa un repàs a totes les actuacions fetes amb el govern de Madrid i denegades per aquest per poder celebrar un referèndum a Catalunya. Inclou les accions fetes des de les eleccions del 2012 fins al procés participatiu del 9N, i explica els processos penals oberts conta el president de la Generalitat i dues conselleres més, i descriu com l’estat espanyol ha negat sempre cap possibilitat de negociació, ni no ha volgut parlar mai de cap de les vies jurídiques que haurien permès fer una consulta acordada. El document senyala les eleccions del 27 de setembre d’enguany tindran caràcter plebiscitari atès que el govern espanyol no deixa cap altre alternativa per que els catalans puguin ser consultats sobre el seu futur polític.


Estarem amatents als resultats de tot plegat...

dilluns, 13 d’abril del 2015

L’11 de setembre omplirem la Meridiana


15 dies després omplirem el Parlament de Catalunya de diputats independentistes


Per raó dels estatuts de l’ANC Carme Forcadell plega en la presidència de l’entitat



La Diada del 2015 convertirà la Meridiana en el Carrer Major de la República Catalana. Aquest és l’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana per aquest any. Recordem que des de la seva creació l’Assemblea ha estat la responsable de mobilitzar als catalans per la Diada. A l’any 2012, la gran manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona va concentrar a 1 milió dues centes mil persones; a l’any 2013, la cadena humana que va travessar tot Catalunya unint la Catalunya del Nord amb el País Valencià, va convocar 1 milió sis-centes mil persones, i l’any passat la V de la victòria construïda entre la Gran Via i la Diagonal de Barcelona va reunir 1 milió vuit-centes mil persones més. Aquest any és vol omplir la Meridiana que té una longitud de més de 7 km., i que es dividirà en 135 trams (tants com escons té el Parlament de Catalunya) per tal de facilitar la distribució de la gent al llarg de tota l’avinguda.
         
L’Assemblea vol aprofitar la Diada per fer arribar al Parlament de Catalunya els 10 eixos que han de constituir la columna vertebral de la República Catalana. Aquests 10 eixos són: Regeneració Democràtica, Obertura al Món, Benestar i Justícia Social, Innovació, Sostenibilitat, Equilibri Territorial, Solidaritat., Igualtat, Educació i Cultura i Diversitat.

Aquest 11 de setembre proper vol convertir-se doncs en la primera pedra de la futura República Catalana i ser un pas definitiu pels anhels d’independència del poble català. Però a banda d’això, aquest 11 de setembre serà una Diada que tindrà unes característiques que la faran molt especial, doncs es celebraran 16  dies abans del que han de ser les eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya. I aquest fet li atorga un caràcter molt especial. És una evidència que els dies i setmanes posteriors a l’èxit de la Diada han estat en aquests darrers 3 anys d’autèntic fervor secessionista, el moment culminant si es vol dir així d’un màxim de persones partidàries de la independència, i que aquesta xifra ha estat proporcional a l’èxit de la Diada. Com més exitosa ha estat la celebració de l’11 de setembre, més fervor independentista s’ha generat els dies i setmanes posterior a la celebració.

Per tot plegat, la Diada d’aquest any ha de ser un èxit, i un èxit aclaparador. Depèn de la intensitat d’aquest èxit que per les eleccions dels dia 27 de setembre, s’aconsegueixi o no, una majoria independentista àmplia en el Parlament de Catalunya.


En l’assemblea de l’ANC celebrada a Lleida, es va confirmar que la junta actual de l’entitat cessa per raons estatutàries. Aquest fet genera una preocupació important atès que entre les persones que deixen el seu càrrec hi ha la Carme Forcadell, fins ara presidenta de l’entitat, i persona que ha estat clau en molts aspectes gràcies a la seva personalitat. Carme Forcadell ha estat capaç de reconduir als partits polítics quan ha fet falta, refer la unitat interna de l’Assemblea quan algun partit polític ha intentat controlar-la indirectament, i engrescar a una part molt important de la societat civil catalana per fer-los participar, a tots plegats, i lluitar cadascú al nostre nivell per assolir algun dia la independència. Ara aquesta dona plega, i el temor és que darrera d’ella hi hagi el buit, o bé l’intent de dominar l’Assemblea des d’alguna opció política com per exemple ERC. I els polítics han de saber que el procés ha arribat on ha arribat gràcies a la transversalitat de la que ha fet gala l’ANC. Confiem que la política no ho esguerri tot com ja ha estat a punt de passar aquests últims mesos. Confiem també que la substitució de Carme Forcadell al front de l’ANC sigui encertada i el nou president/a pugui confegir un equip sòlid i sense fissures capaç de mantenir viu el procés. Un garn i profund  agraïment a la Carme Forcadell per la seva gran tasca al front de l’Assemblea. 


Senyors de Convergència, senyors d’ERC, senyors de les CUP, no ens furteu als catalans la il·lusió de la independència