De nou, l’independentisme recobra força: la clau no és altre que l’aparent unitat entre els partits sobiranistes
El 27S del 2015 serà, en un sentit o en un altre, la data més important de la història de Catalunya
Aquesta setmana ha començat amb l’anunci que Convergència, ERC, l’AMI,
l’ANC i ÒNIUM havien arribat a un principi d’acord pel que fa al full de ruta
que caldrà seguir a partir del 27S si l’opció sobiranista guanya d’una manera clara
les eleccions. És un full de ruta en certa mesura ja conegut, que respecta
força el camí que el president Mas havia marcat en la seva primera intervenció
pública després del 9N de l’any passat.
Marta Rovira i Josep Rull comentant el preacord assolit |
Per dir-ho d’una manera resumida, en el supòsit que el 27S els partits
sobiranistes aconsegueixin la majoria absoluta, el procés culminaria en un
termini de 18 mesos. El full de ruta estableix que en aquestes eleccions del
27S que serien plebiscitàries els partits signants de l’acord haurien de posar
en els seus programes un primer punt que
deixés ben clar que votar aquestes candidatures suposa un pronunciament
favorable a la independència de Catalunya. Guanyades les eleccions, caldria un
pronunciament formal del Parlament de Catalunya per la constitució del nou
Estat Català. En aquests divuit mesos de termini s’hauria d’elaborar un
projecte de Constitució catalana, i crear i posar en funcionament aquelles
estructures d’Estat que garanteixin des del primer dia el seu funcionament, com
per exemple la hisenda pròpia, la seguretat social, la transitorietat de les
lleis espanyoles mentre el Parlament no elabori les lleis pròpies, l’acció
exterior, la gestió de les
infraestructures estratègiques, els serveis socials i de salut, la gestió i
proveïment de les energies, la seguretat , etc.
Paral·lelament caldria negociar amb l’Estat espanyol el repartiment
d’actius i passius, i s’haurien d’establir també negociacions amb instàncies
internacionals per el reconeixement del nou Estat. Al final d’aquest període de
18 mesos, caldria fer un referèndum sobre la Constitució catalana, que si fos
aprovat majoritàriament implicaria la immediata proclamació de la República
Catalana. A partir d’aquí noves eleccions i un nou Parlament que hauria de
desenvolupar en poc temps una important tasca legislativa. En aquest punt caldria també establir les
noves formes de relació tant amb l’Estat espanyol com amb la Unió Europea.
Una vegada conegut aquest full de ruta, alguns partits i altres
organitzacions polítiques han manifestat un cert desig d’adherir-s’hi. En concret les CUP han dit que no el veuen malament tot i que voldrien millorar
algun aspecte, i la plataforma que encapçala Toni Comin també ha manifestat el
seu interès de poder-s’hi adherir. SUMATE s'ha afegit a l'acord i també sembla que la corrent independentista
d’ICV està pressionant a la direcció del partit per tal que ICV s’incorpori
també al full de ruta. MES tampoc s’hi posa d’esquena, i tot plegat comença a
dibuixar un panorama d’entesa ben diferent del que teníem fa tot just 3 mesos.
Tant de bo que aquests bon auguris s’acabin consolidant en el temps.
La cara de Rajoy explicita molt bé les seves sensacions al conèixer el contingut del full de ruta |
El fer públic aquest full de ruta ha tingut dos efectes immediats: el
primer ha estat el revifament automàtic de les ànsies independentistes de molta
gent que portàvem ja masses setmanes sense emocions fortes pel que fa a bones
notícies en el camp de l’independentisme, i per l’altre la reacció ferotge del
govern espanyol i en particular el seu president el Sr. Rajoy, que ha dit que
aquest full de ruta era doblement dolent per que implicava d’una banda el final
de molts anys de “convivència” conjunta,
i de l’altre no respectar les lleis espanyoles vigents com ara la
Constitució. El Sr. Rajoy, a banda d’anunciar que l’advocacia de l’Estat està
estudiant com pot actuar sobre aquest full de ruta, també va afegir que “mai
cap govern espanyol, acceptarà la independència de Catalunya”.
Jo crec que aquesta última frase descriu molt bé el rerefons de tot
plegat. Als governs espanyols, en el
fons els importa molt poc la unitat d’Espanya. La seva autèntica preocupació no
és altre que els milers de milions d’Euros que deixarien de recaptar en el cas
que Catalunya s’independitzés. Aquesta i no altre és la seva preocupació: el
manteniment pels segles dels segles de l’espoli fiscal que fa tants anys que
practiquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada