ERC sota el control dels de l’espardenya

Els que van fer president de la Generalitat a Montilla són els que ara no volen una llista unitària

 

Alfred Bosch, candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona ha reobert el meló de la llista unitària pel 27S, però ràpidament ha hagut de rectificar pressionat pels seus companys de partit que prefereixen una Catalunya dividida i sotmesa als interessos espanyols, abans que una Catalunya independent.

Aquest cap de setmana  hem pogut comprovar que a ERC no tot són flors i violes. Per sobre d’una aparent calma hi plana una divisió interna entre dues maneres oposades d’entendre el camí que ens ha de dur a la independència. Per una banda hi trobem a aquells que veurien lògica i positiva una llista unitària de país, constituïda per totes les forces independentistes que concorrin a les eleccions del 27S, i per l’altre els partidaris de marcar paquet, intentant diferenciar-se en tot allò que puguin d’un partit “contaminat” com Convergència. Són els que encara no han entès que les eleccions del 27S no les ha de guanyar cap partit, sinó Catalunya.

Rialles però diferències 

Els partidaris d’aquests segona opció són els que jo denomino els de l’espardenya o l’americana de vellut, com prefereixin. Són suposats “progres” d’esquerra, que de tant progres que són, en el seu dia van ser capaços de de fer president de la Generalitat a José Montilla, i que tenen una concepció negativa de la vida: no es tracta de guanyar ells, sinó que el seu objectiu prioritari és que no guanyin els altres. Només des d’aquesta perspectiva es pot entendre que un partit com ERC fos capaç de fer president de la Generalitat a un espanyolista mediocre com Montilla abans que Mas. Actitud aquesta més pròpia de perdedors i ressentits que no pas d’autèntics patriotes catalans.  

I aquesta actitud pròpia del ressentiment d’alguns directius d’ERC és la que ha obligat al candidat republicà a l’alcaldia de Barcelona a rectificar unes declaracions seves en les que, en una entrevista a Catalunya Ràdio, reconeixia que ERC estava oberta a parlar després de les eleccions municipals de maig amb aquelles forces independentistes com ara les CUP o Convergència, per vestir una llista única de país, que ens portés a la independència. No han passat gaires hores quan en un acte electoral Alfred Bosch s’ha vist obligat pel seu partit a menjar-se les seves paraules i a dir que la llista unitària era un tema tancat que ell en cap cas volia reobrir. Segur que aquesta rectificació perjudicarà les expectatives electorals de Bosch, atès que la gent haurà constatat que està en mans dels seus companys de l’espardenya dins d’ERC. 

És una llàstima que un partit com ERC que històricament ha estat el bastió més important de la independència a Catalunya, a l’hora de la veritat traeixi les seves pròpies conviccions i les seves essències que tenen les arrels en aquells difícils  temps de la fundació del partit. Tant de bo que hi hagi algú amb seny dins del partit que sigui capaç d’entendre que si la independència fracassa, ERC haurà traït la seva història, els seus principis, però sobretot a Catalunya i als catalans.

El 27S no són unes eleccions qualsevols; són unes eleccions com mai hi ha hagut a Catalunya, en les que hem de ser capaços d’explicar-li almón d’una manera clara i sense ambigüitats que els catalans volem ser independents. I està molt clar que la millor manera d’aconseguir aquesta fita és mitjançant una llista única que aglutini a tots els partidaris de la independència de Catalunya. No són unes eleccions normals. En aquestes eleccions els guanyadors no han de ser els partits polítics que hi concorren sinó com deia més amunt, el guanyador ha de ser Catalunya. Només si guanya Catalunya podrem tenir possibilitats d’assolir la independència. Convergència, ERC o les CUP per separat no podran assegurar la independència encara que guanyin les eleccions.

I avui això encara no s’entén. A ERC encara hi ha persones que prefereixen que Catalunya hi perdi si ells no poden dirigir el procés. Són gent que basa la seva ideologia política en el ressentiment, que posen el seu ego pel davant de la voluntat dels catalans, que diuen estimar Catalunya quan en el fons el que més s’estimen és a ells mateixos. És per això que la gent sensata d’ERC ha de ser capaç d’identificar a aquests personatges i allunyar-los de la línia de decisió del partit. Es digui el que es digui la fórmula que assegura millors resultats és la de la llista unitària. Qualsevol altre plantejament divideix el vot i resta possibilitats als partidaris de la independència.   

Avui s’ha signat el preacord del famós full de ruta cap a la independència. Malauradament no es diu res d’una candidatura unitària. Confiem pel bé de Catalunya i per l’èxit del procés independentista que es pugui rectificar a temps i finalment guanyi Catalunya!