dimarts, 3 de març del 2015

Al noi de la bicicleta se li ha acabat veient el llautó


ICV aposta per una Catalunya lliure i sobirana però dins d’una Espanya “plurinacional”


En el fons, ICV  i UDC (Joan Herrera i Duran Lleida) advoquen per un model idèntic: Consagrar Catalunya com una colònia espanyola  



Joan Herrera al final ha tingut que descobrir les seves cartes, i la veritat és que no ha estranyat a ningú que hagi jugat “de farol” atès que el final de la partida estava molt clar des del primer dia. Herrera, amb el suport dels seus incondicionals ha estat obstaculitzant el procés sobiranista des del primer dia. Posant pals a les rodes, condicionant els acords entre els partits unionistes, atacant al president de la Generalitat., etc. El súmmum de la seva ironia ha quedat clar avui quan el propi Joan Herrera ha tingut la barra de dir que el 27S no es decideix la independència de Catalunya, sinó que el plebiscit del 27S serà “Mas si o Mas no”  

Herrera pot fer el que vulgui, allà els militants d’ICV. El greu és que hagi torpedinat el procés, fent veure que volia una cosa que en realitat no volia, i retardant amb les seves exigències els acords d’altres partits del tot sobiranistes. Tanmateix a ICV hi comencen a haver les primeres conseqüències d’aquesta manera de fer, i el fins fa poc Eurodiputat d’ICV, Raül Romeva  ha anunciat avui mateix que deixa el partit, per que des de la seva posició sobiranista no es veu capaç de defensar la nova postura oficial del partit. Decisió absolutament respectable, ètica i honesta que honora a Romeva.

De fet, assistim a allò que moltes vegades s’ha definit com la connexió entre els extrems. “Els extrems es toquen” diem a vegades, i en aquesta ocasió és ben bé així. La postura de Joan Herrera, en la pràctica, és idèntica a la de Duran Lleida. Tots dos volen el mateix, que en el fons no és altre cosa que voler que Catalunya quedi dins d’Espanya, amb quatre retocs per aquí i per allà, però que continuï sent una colònia espanyola en ple segle XXI. Qui havia de dir, fa tan sols un any, que el noi de la bicicleta i el de la suite al Palace, acabarien sucumbint als encants de  l’unionisme?

També sembla una mica rar, que a banda de Raül Romeva, no hagin sortit altres veus dins d’ICV per manifestar el seu disgust amb aquesta virada espanyolista del partit, i en aquest sentit estranya molt que Dolors Camats que en moltes ocasions s’ha mostrat partidària de la independència hagi acceptat, sense més, les imposicions de Joan Herrera.

Però, què dir de la traïció a les essències del PSUC?  ICV prové de la re fundació del PSUC, aquell partit que entre moltes altres decisions havia format part de l’Assemblea de Catalunya a l’any 1971, o havia participat en l’organització de l’11 de setembre de l’any 1976 sota el lema “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!” El PSUC era un partit catalanista que avui estaria obertament en favor de la sobirania de Catalunya. Fins i tot en això existeix paral·lelisme amb en Duran Lleida, atès que la Unió Democràtica de Carrasco i Formiguera, també avui estaria a favor de la sobirania de Catalunya. Dos trajectòries similars d’uns personatges que per adquirir presència política i fer-se veure i satisfer els seus ego, no han dubtat a trair les essències  polítiques del seus respectius partits

De tota manera, i pensant en el 27S és bo que quan abans la gent es vagi traient les caretes. És bo que de cara a les eleccions tots tinguem clara la postura de tots els partits i les seves intencions; és bo que el vot sobiranista es concentri en aquells partits que defensin amb les màximes garanties aquesta sobirania, i que cap vot es perdi per no haver identificat a temps la autèntica vocació de cada un dels partits polítics.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada