ICV aposta per una Catalunya lliure i sobirana però dins d’una Espanya “plurinacional”
En el fons, ICV i UDC (Joan Herrera i Duran Lleida) advoquen per un model idèntic: Consagrar Catalunya com una colònia espanyola
Joan Herrera al final ha tingut que descobrir les seves cartes, i la
veritat és que no ha estranyat a ningú que hagi jugat “de farol” atès que el
final de la partida estava molt clar des del primer dia. Herrera, amb el suport
dels seus incondicionals ha estat obstaculitzant el procés sobiranista des del
primer dia. Posant pals a les rodes, condicionant els acords entre els partits
unionistes, atacant al president de la Generalitat., etc. El súmmum de la seva
ironia ha quedat clar avui quan el propi Joan Herrera ha tingut la barra de dir
que el 27S no es decideix la independència de Catalunya, sinó que el plebiscit del 27S serà “Mas si o Mas no”
Herrera pot fer el que vulgui, allà els militants d’ICV. El greu és que
hagi torpedinat el procés, fent veure que volia una cosa que en realitat no
volia, i retardant amb les seves exigències els acords d’altres partits del tot
sobiranistes. Tanmateix a ICV hi comencen a haver les primeres conseqüències
d’aquesta manera de fer, i el fins fa poc Eurodiputat d’ICV, Raül Romeva ha anunciat avui mateix que deixa el partit,
per que des de la seva posició sobiranista no es veu capaç de defensar la nova
postura oficial del partit. Decisió absolutament respectable, ètica i honesta
que honora a Romeva.
De fet, assistim a allò que moltes vegades s’ha definit com la connexió
entre els extrems. “Els extrems es toquen” diem a vegades, i en aquesta ocasió
és ben bé així. La postura de Joan Herrera, en la pràctica, és idèntica a la de
Duran Lleida. Tots dos volen el mateix, que en el fons no és altre cosa que
voler que Catalunya quedi dins d’Espanya, amb quatre retocs per aquí i per
allà, però que continuï sent una colònia espanyola en ple segle XXI. Qui havia
de dir, fa tan sols un any, que el noi de la bicicleta i el de la suite al
Palace, acabarien sucumbint als encants de
l’unionisme?
També sembla una mica rar, que a banda de Raül Romeva, no hagin sortit
altres veus dins d’ICV per manifestar el seu disgust amb aquesta virada
espanyolista del partit, i en aquest sentit estranya molt que Dolors Camats que
en moltes ocasions s’ha mostrat partidària de la independència hagi acceptat,
sense més, les imposicions de Joan Herrera.
Però, què dir de la traïció a les essències del PSUC? ICV prové de la re fundació del PSUC, aquell
partit que entre moltes altres decisions havia format part de l’Assemblea de Catalunya
a l’any 1971, o havia participat en l’organització de l’11 de setembre de l’any
1976 sota el lema “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!” El PSUC era un
partit catalanista que avui estaria obertament en favor de la sobirania de
Catalunya. Fins i tot en això existeix paral·lelisme amb en Duran Lleida, atès
que la Unió Democràtica de Carrasco i Formiguera, també avui estaria a favor de
la sobirania de Catalunya. Dos trajectòries similars d’uns personatges que per
adquirir presència política i fer-se veure i satisfer els seus ego, no han
dubtat a trair les essències polítiques
del seus respectius partits
De tota manera, i pensant en el 27S és bo que quan abans la gent es vagi traient les caretes. És bo que de cara a les eleccions tots tinguem clara la
postura de tots els partits i les seves intencions; és bo que el vot sobiranista
es concentri en aquells partits que defensin amb les màximes garanties aquesta
sobirania, i que cap vot es perdi per no haver identificat a temps la autèntica
vocació de cada un dels partits polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada