El govern espanyol s’ha proposat que el català deixi d’existir.

Per aconseguir-ho el PP ha fet un pacte amb l’UPyD de Rosa Diez: el castellà serà llengua vehicular a tot l’Estat.

Wert està desesperat, i és capaç d’aliar-se amb el diable per acomplir la consigna que li va donar Aznar: “acabar con el catalán” 

Avui hem sabut que el partit del govern (PP) i el de Rosa Diez (UPyD), s’han posat d’acord per incorporar una esmena conjunta a la Llei Wert, per la qual el castellà passa a ser llengua vehicular a tot l’Estat per garantir el dret a les famílies que ho vulguin a escolaritzar els seus fills en castellà en qualsevol territori de l’Estat espanyol.

Wert, Rosa Díez, Bauzà...volen aniquilar el català; podran?
En aquesta imatge es veu a Wert amb un de la
"tercera vía"

Estem doncs davant d’un nou atac a la llengua catalana que és la columna vertebral i l’essència del sentiment català. Si ens destrueixen la llengua, han destruït el país; sense català, Catalunya desapareix com a poble. Aquesta és la realitat. I a Espanya ho saben molt bé. Aquest plantejament predemocràtic és propi de paisos tercermundistes

Hi ha d’haver algun motiu que justifiqui que Wert i Rosa Diez arribin a acords. El seu interès no és ni de programa polític ni de conjunció d’idees. PP i UpyD competeixen en molts llocs d’Espanya  per un electorat que vol grans dosis “d’espanyolisme” i això equival a dir que aquest electorat vol sobre tot, anticatalanisme. Hi ha en la dreta espanyola molta set d’anticatalanisme i tant el PP com UPyD estan ben disposats a oferir-los hi tanta com els faci falta.

Aquesta ànsia per acabar amb el català, el PP la mostra amb orgull en tots els territoris en els que mana, que són  molts. En particular al País Valencià, Aragó i Ses Illes. És a les balears on la bilis contra Catalunya ha arribat a extrems del tot inacceptables per la societat balear. L’anomenat “decret Bauzà” sobre el trilingüisme ha comportat una vaga indefinida dels ensenyants illencs, que es neguen  a acceptar que la llengua balear desaparegui de les aules. Aquesta vaga que s’ha dut a terme des del primer dia en que es va encetar el nou curs, ha comptat amb el suport de les famílies fet que denota la importància que té, pels illencs, la defensa de la seva llengua, que és la  nostra. Segurament per aquesta fermesa en la defensa de la seva llengua, el govern Bauzà ha hagut d’empassar-se l’orgull, i sembla que està intentant que baixi el soufflé, admetent que tornin a escola els mestres castigats per la seva oposició al decret, i també està intentant allargar en el temps l’aplicació del decret. Ho seguirem a veure com acaba tot plegat.       

En un moment en el que Catalunya està lluitant per poder decidir lliurement el seu futur, en un moment en el que el independentisme català està arribant a unes quotes mai aconseguides abans, l’endemà de la gran cadena humana per la independència, la reacció del PP, la reacció del govern d’Espanya és la de continuar amb la seva política d’aniquilació de la llengua catalana. Ho van fer abans d’ahir al congrés oposant-se a que els jutges a Catalunya tinguin la obligació de conèixer el català, i ho van fer ahir pactant amb Rosa Díez una esmena a la Llei Wert que blinda al castellà com a llengua vehicular a les escoles, també a les catalanes.

Estem doncs davant l’evidència que Espanya és un país amb un govern de sàdics: no volen que marxem, per que en el fons ens volen continuar agredint impunement. A això se’n hi diu sadisme no? I mentre això passa, mentre Madrid continua insistint amb les seves pràctiques de pur sadisme, a Catalunya hi continuen havent col·laboradors necessaris que fan possible aquestes pràctiques. D’una banda Duran Lleida, amb la tercera via, el que ens proposa és continuar lligats a Espanya  per tal que Espanya ens continuï agredint; exactament el mateix és el que ens proposa Pere Navarro amb el seu federalisme que com en el cas anterior ens porta a perpetuar les agressions dels espanyols a Catalunya. Aquests parell de personatges doncs, són el complement perfecte al sadisme espanyols: són els masoquistes de la política catalana. Gaudeixen amb el mal que continuadament els fan els espanyols.

Allà ells, però jo d’aquesta medicina no en vull. Independència ja!                           

Front espanyol contra Catalunya

  

El PP proposa la constitució d’un front entre partits unionistes per aturar la independència

Avui, la secretària general del PP espanyol, la Sra. Maria Dolores de Cospedal ha anunciat a Madrid, que proposaran a PSC, Unió Democràtica de Catalunya i Ciutadans la constitució d’un front contra la independència de Catalunya. Gairebé a la mateixa hora la Sra. Alícia Sánchez Camacho ha fet un anunci similar des de Barcelona, indicant que a més dels partits polítics ja esmentats, intentaran que s’adhereixin a la plataforma organitzacions, gent de l’art i la cultura, esportistes, empresaris, etc. Fins i tot ha arribat a parlar de la possibilitat que s’hi pugui sumar gent anònimament. La Sra. Camacho vol crear un front comú que doni resposta al que ella anomena desafiament independentista. Vol que aquesta plataforma s’organitzi al voltant del  seu partit i sota les directrius del Sr. Enric Millo, ben conegut pel seu argumentari més propi de gent no nascuda a Catalunya  

Les primeres reaccions dels partits polítics no els han estat excessivament favorables. Tant PSC com PSOE amb argumentacions diferents s’han distanciat del plantejament. També ho ha fet Duran Lleida, personatge nefast de la política catalana, més proper a un botifler que a qualsevol altre cosa. Duran Lleida ha rebutjat la participació en la plataforma al·legant que UDC és un partit nacionalista català. (Deu ser quan ell està de viatge)

Els únics que pel moment semblen interessats en participar en aquesta ofensiva espanyola contra la independència de Catalunya és Ciutadans, que en boca de Albert Ribera ha manifestat que volen parlar amb PP i PSOE per intentar trobar el “mínim comú denominador”  (sic)(*) per defensar la integritat d’Espanya i plantejar alguna alternativa conjunta.

També sembla que el PP vol incrementar la seva presència a Catalunya amb actes amb els seus dirigents estatals. Segons la Sra. Cospedal volen recuperar la iniciativa davant del sobiranisme creixent dels catalans, i fins i tot es plantegen organitzar a Catalunya alguns dels actes més significatius del PP. No es descarta una propera visita del president Rajoy a Catalunya.   

De fet, avui a Madrid hi ha hagut una autèntica pugna PP/PSOE per veure qui guanyava la batalla del anticatalanisme. La Sra. Cospedal per una banda, com ja he comentat, i de l’altre el Sr. Felipe Gonzalez, que l’han tret de l’urna en la que el guarden i l’han fet dir que la independència de Catalunya és impossible. La veu del Sr. Gonzalez ve a unir-se a les de Rodríguez Zapatero, Bono, Rodríguez Ibarra, i Almunia, que entre altres dirigents socialistes han sortit a la palestra aquests últims dies per desbarrar contra Catalunya. 

De tot plegat se’n dedueix el nerviosisme absolut en que està immers Madrid davant la possible (i tant de bo que propera) secessió de Catalunya. Quan tots a la una decideixen posar-se d’acord amb el discurs de la por, demostra ben a les clares que la por la tenen ell, i de quina manera. Quan intenten construir plataformes “anti” el que sigui, queda evidenciat que no tenen propostes positives que aportar. Quan  a una persona el que se li acut és intentar dissuadir a algú mitjançant el discurs de la por, vol dir que no és capaç de fe-li cap mena de proposta engrescadora; vol dir per tant que qui està realment esglaiat, qui té l’espant posat al cos, és qui no sap fer res més que aquest discurs de la por. Per això, i per altres sensacions que es senten en  el nostre entorn, em sembla que la independència de Catalunya serà, no massa tard, una realitat  

(*) Vull fer notar la ignorància de que fa gala el Sr. Ribera. En les matemàtiques elementals, es parla de “màxim comú divisor” i de “mínim comú múltiple”. Mai s’ha conegut el concepte de “mínim comú denominador”. Aquest xicot, que vol passar per llest, no aprovaria les beceroles,  ni amb la llei Wert.

Espanya passa a l’atac!

Tot si val per desacreditar el clam independentista dels catalans

Aquesta última setmana hem viscut un autèntic atac en tota regla de la diplomàcia espanyola contra Catalunya. Que gent com Joaquin Almunia assegurin que qui fa una secessió d’un estat de l’UE, queda fora de l’UE, no ens ha de semblar gens estrany: el seu càrrec i per tant la seva nòmina depenen de que el govern de Madrid el mantingui en el seu lloc. És per això que Almunia, i d’altres funcionaris espanyols a Europa  fan aquest tipus de manifestacions a instàncies del Sr. Garcia Margallo que els amenaça amb l’excomunió si no ho fan.

Garcia Margallo, amic personal de Rajoy, ha desencadenat
una autèntica ofensiva diplomàtica a Europa
contra la independència de Catalunya 

Com que avui per avui l’UE és un club d’interessos creats, i tothom vol evitar que al seu territori es produeixin situacions com les que està vivint Catalunya, hi ha un altre grup de personatges, encapçalats per un altre vividor de la política com el portuguès Durao Barroso que es dediquen a atemorir als catalans dient la mateixa història sobre la secessió d’un territori d’un país de l’UE .

La poca dignitat de Joaquin Almunia queda ben evident quan
fa just un any defensava tot el contrari del que diu ara.
Margallo l'ha amenaçat de retirar-li la confiança 

El cert és que avui per avui, no hi ha cap previsió legal a la que recórrer per determinar si Catalunya quedaria fora de l’UE o no, en cas d’una secessió dels catalans. El desconcert i desgavell generat per la diplomàcia espanyola ha estat tal, que finalment han hagut de comparèixer altres directius de l’UE per afirmar rotundament que davant d’una Catalunya independent els catalans, quedin dins de l’UE o  no, estaran dins de l’Euro i podrem continuar usant aquesta moneda si volem. El President Mas ha reforçat també aquesta postura assegurant que Catalunya continuaria a l’Euro.


Mentre tant a Madrid, Garcia Margallo ha continuat fent la seva amb la estratègia de la por. Ha cridat al seu despatx als ambaixadors de Letònia i Lituania per tal que rectifiquessin el recolzament que els seus primers ministres havien donat al reconeixement de Catalunya en cas que Catalunya decidís sortir d’Espanya. Garcia Margallo només va aconseguir que un dels dos països digués que se’ls havia interpretat malament, i que Letònia digués que no tenien res a rectificar: bufetada a la diplomàcia espanyola. Però pocs dies més tard, Garcia Margallo torna a reincidir convocant ara a tots els ambaixadors acreditats a Madrid, pertanyents a l’UE, intentant aconseguir una declaració conjunta comprometent-se tots a no reconèixer una Catalunya independent. Nova bufetada diplomàtica, atès que els ambaixadors no van estar d’acord amb les tesis de Garcia Margallo, i a la sortida de la reunió van declarar tots a una, com els nens d’una escola: “no hem parlat de Catalunya”. Vaja home, doncs a què us ha convocat Garcia Margallo?

Esperanza Aguirre no sap que a Catalunya som molt diferents
de Madrid, i el que allà s'aplaudeix aquí es xiula

Però els atacs a Catalunya han estat també interns. L’èxit clamorós de la cadena humana de la Diada ha fet mal als espanyols, a qui encara els cou que fóssim capaços d’organitzar un acte com aquell admirat i respectat per mig món. Per apaivagar els ecos de l’èxit dels catalans han començat a carregar contra TV3, per un informatiu info K, que recollia les opinions d’uns infants que havien acudit a la cadena humana acompanyats de les seves famílies. Fins i tot un diputat del PP que se les dona de català, Santiago Fisas (que fins i tot va ser candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona), portarà a la comissió europea aquest reportatge per denunciar que a Catalunya es manipula políticament als nens. Cal ser molt miserable  per creure’s això.


Però els atacs a Catalunya han continuat: la Sra. Esperanza Aguirre ha desembarcat a Barcelona a carregar contra el sobiranisme català, intentant guanyar-se les simpaties d’alguns catalans del “circulo eqüestre”. Per altre banda la caverna mediàtica espanyola ha carregat amb força contra l’independentisme amb l’argument de la por i desacreditant al president Mas, al que consideren presoner d’Oriol Junqueras.  Els atacs no paren, i per això és molt important que els catalans ens en donem compte, ens armem de paciència i estiguem disposats a resistir. L’objectiu és a l’abast, però no hem de defallir.    

Per entendre com els espanyols valoren les institucions catalanes, i per tant als catalans, només cal explicar que l’atac (aquest en sentit real, no figurat) a la delegació de la Generalitat a Madrid del passat 11 de setembre, comés per uns energúmens feixistes, el jutjat l’ha qualificat com de faltes lleus, que pot ser castigat amb multes de 300 €. En canvi a un pobre noi valencià, que es va dirigir a la guàrdia civil en català, l’han castigat amb 6 mesos de presó. Aquest Estat espanyol no té cap mena de credibilitat        

No podia ser d’altre manera: el govern espanyol fuig d’estudi

La resposta de Rajoy mira cap a un altre banda, com si la demostració del passat 11 de setembre dels catalans no hagués existit.

Per Rajoy la cadena humana no va existir 

Rajoy ha contestat la carta; i ho ha fet al més pur estil espanyol, ignorant que més d’un milió i mig de catalans dimecres passat vàrem demanar la independència, mitjançant l’exercici del dret a decidir. Rajoy ha esperat covardament a que els ecos de la Diada s’hagin apaivagat una mica per negar una vegada més el dret dels catalans a decidir lliurement el nostre futur.

El President Pujol a un tram de la cadena humana
proper a El Perellò  

Aquesta manera d’actuar dels espanyols menyspreant a la societat catalana, és la continuació dels molts greuges que els catalans estem patini una vegada i un altre amb Espanya: cap consideració, destralada a l’Estatut, espoli fiscal, intents per destruir la llengua catalana, nivell baixíssim d’inversions a Catalunya, etc. etc. I ara Rajoy proposa en els seu escrit, allargar indefinidament la negociació per tornar-nos a enganyar com sempre han fet els espanyols. Rajoy diu que vol negociar “sense data de caducitat”: però és que es creu que Catalunya és com un iogurt? Negociar perquè? Per prendre’ns el pel per enèsima vegada?  Es creuen que són els amos de Catalunya, i nosaltres els hem de demostrar que Catalunya només té un amo: la voluntat democràtica dels catalans.

Rajoy es llepa els llavis pensant que ha tornat a enredar
Catalunya

Per aquells que tinguin ganes de riure una mica, adjunto la carta del govern espanyol al president Mas:   

Estimado President:

En respuesta a su carta en la que me plantea la necesidad de abordar un proceso de negociación para la celebración de una consulta en Cataluña, y sin perjuicio del exhaustivo análisis que exige el informe jurídico y político que me ha enviado con posterioridad, paso a manifestarle mi criterio respecto a las cuestiones que plantea.

Siempre he sido —y creo haberlo demostrado—una persona comprometida plenamente con el diálogo como forma de resolver las diferencias políticas o de cualquier otra índole.

Este compromiso con el diálogo adquiere su verdadero sentido desde la exigible lealtad institucional y desde el respeto al marco jurídico que a todos nos protege y que a todos nos vincula, en especial a quienes ejercemos responsabilidades de gobierno. Por mi parte, el diálogo no tiene fecha de caducidad cuando se trata de atender al interés general de los españoles y, por ello, de todos los catalanes.

En este sentido, considero que el mejor servicio a la legitimidad democrática que usted invoca es precisamente respetar ese marco jurídico en el que los gobiernos hallan su fundamento y legitimidad y los ciudadanos encuentran la garantía para la convivencia y la concordia.

Estoy convencido de la extraordinaria relevancia que Cataluña tiene para el conjunto de España y de la riqueza, pluralidad y singularidad de la sociedad catalana. Pienso asimismo que los vínculos que nos mantienen unidos no pueden desatarse sin enormes costes afectivos, económicos, políticos y sociales. Y por supuesto, quiero también transmitirle la firme convicción de mi Gobierno de que hemos de trabajar en el fortalecimiento de esos lazos y huir de los enfrentamientos. Debemos hacerlo desde la lealtad recíproca y el fomento de la corresponsabilidad en las dos direcciones.

Convencido de que juntos ganamos todos y separados todos perdemos, le invito a que ejerzamos responsablemente nuestra función como gobernantes democráticos con lealtad hacia los ciudadanos y las instituciones que representamos en estos momentos de dificultad económica y social que padece nuestra sociedad.

Desde el profundo afecto que siento por la sociedad catalana en su conjunto y el respeto institucional a la Generalitat de Cataluña que usted representa hoy, quedo a su disposición para trabajar conjuntamente y ofrecer así la mejor respuesta a las necesidades reales de todos los ciudadanos.