dimecres, 22 de juny del 2016

Les clavegueres de l’Estat van plenes de rates...



Greu conspiración que va tenir lloc a l’any 2014 contra líders independentistes catalans


Només un govern corrupte i sense cultura democràtica pot permetre que en el seu sí passin fets d’aquesta gravetat



Daniel de Alfonso i el ministre Fernández Diaz 
Des d’ahir a la tarda, el Diari Público està difonent unes converses gravades al despatx del ministre de l’Interior del govern espanyol Jorge Fernández Diaz, entre el propi ministre i Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, òrgan independent creat pel Parlament català. En aquestes converses queda palès, sense possibilitat d’error o de falses interpretacions, que el ministre Fernández Diaz i el Sr. de Alfonso van estar conspirant per intentar crear falses acusacions contra dirigents independentistes lligats a ERC i Convergència a més de a altres entitats o persones significades també en el camí que ha de conduir Catalunya a la independencia.

Les revelacions de la conversa són de tal magnitud que demostren que Espanya continua sent un país antidemocràtic, o com afirma l’expresident Mas, “a Espanya  encara subsisteix un estat de matriu franquista” Però no és només Mas qui reclama la independència de Catalunya per acabar amb la guerra bruta, sinó que la immensa majoria dels líders polítics s’ha expressat amb termes semblants.  El president de la Generalitat Carles Puigdemont ha dit  que “estem davant d’un GAL informatiu” i el vicepresident Junqueras ha explicat que “em sembla indescriptible, fastigós i repugnant”. També hi ha dit la seva Carme Forcadell la presidenta del Parlamentde Catalunya que ha assegurat que el Parlament té els mecanismes apunt per destituir de Alfonso.  

A nivell espanyol, a banda de la manipulació informativa de TVE que ha desvirtuat la notícia, alguns líders polítics com Albert Ribera o Pablo Iglesias han demanat la dimissió immediata del ministre Fernández Diaz. Per la seva part el president espanyol Rajoy ha intentat tirar pilotes fora com en ell és costum, negant que s’hagin produït filtracions per erosionar als adversaris polítics, arribant inclús a afirmar que ni tan sols sabia de l’existència d’una Oficina Antifrau  a Catalunya.  Les explicacions donades pel propi Fernández Diaz no han convençut a ningú, i el que s’espera és la seva dimissió imminent. Tan ERC com Convergència han demanat la compareixença immediata al Congrés dels Diputats, del president Rajoy i del propi ministre Fernández Diaz.

A nivell internacional, tot un seguit de partits (CDC, ERC, ICV i PSC) han denunciat a Brussel·les l’escàndol de la conspiració del govern espanyol en contra de l’independentisme català. Diversos diaris estrangers ja recullen informacions en la seva edició digital sobre la conspiració i el contuberni entre Fernández Diaz i de Alfonso: l’agència americana Bloomberg, i els diaris Financial Times, The Guardian, La Tribune , l’Opinion o la Nación , entre d’altres.

Aquesta és la cara que li ha quedat a Rajoy quan ha reconegut
que no sabia que a Catalunya hi havia una
Oficina Antifrau
A Catalunya, a més de la ja explicada actuació del Parlament català per destituir de Alfonso, destaca la reacció d’aquest personatge que compareixerà demà dijous al Parlament per donar explicacions, i que ha amenaçat d’acudir las tribunals si la cambra catalana el fa fora del càrrec, adduint que ho hi ha base legal per destituir-lo. A banda d’això, Neus Munté portaveu del gobernó català ha dit que “calen explicacions urgents i assumpció de responsabilitats si s’escau”  

Mentre tot això passa, l’ANC, ÒMNIUM i l’AMI han convocat una concentració a Barcelona, davant de la Delegació del Govern espanyol, que ha estat seguida per unes 500 persones, mentre que a twitter les condemnes al escàndol protagonitzat per Fernández Diaz i de Alfonso no paren. Es destaca notablement una frase de de Alfonso a Fernández Diaz: “les hemos destrozado el sistema sanitario”


Les peticions de dimissió del ministre Fernández Diaz són un autèntic clam, mentre ell rebutja dimitir i es considera una víctima de la filtració. Com diu Oriol Junqueras, “nosaltres tenim al dignitat, la indignitat se l’han quedat ells”             

dilluns, 13 de juny del 2016

Un Referèndum Unilateral d’Independència al nou full de ruta de l’ANC


L’Assemblea Nacional Catalana vol recuperar la iniciativa del procés d’independència

Les celebracions del proper 11 de setembre, claus per esbrinar fins a on es pot parlar d’una erosió de la “revolució dels somriures”  



L’ANC vol recuperar el lideratge del procés independentista català, després d’haver constatat com la unitat reclamada als partits independentistes ha estat un absolut fracàs. Ho va ser al gener quan la CUP va forçar el pas al costat del president Mas per la investidura d’un president de la Generalitat, i ho ha estat ara quan Convergència, Esquerra Republicana i la CUP no han estat capaços de pactar un pressupost per a l’any 2016, amb l’agreujant que aquest últim fet ha estat acompanyat per un greu incompliment de la paraula donada, i dels acords que la CUP havia signat. Tot plegat demostra una vegada més que quan el procés d’independència ha passat a mans dels partits polítics i de la política, aquests no ha estat capaços de donar continuïtat a l’encàrrec rebut des de la societat civil i fins i tot han erosionat perillosament el procés que avui en dia aplega menys suport ciutadà que ara fa un any tal com es pot constatar en les diferents enquestes que es van publican.

Per tot això sembla positiu que l’ANC vulgui recuperar el lideratge que havia tingut en el procés, reprenent la iniciativa i obligant als partits a“marcar el pas” d’acord a les directrius emanades des de l’Assemblea. Per això, en una reunió del Secretariat Permanent de l’ANC es va decidir consultar als afiliats sobre la convocatòria d’un referèndum d’independència. Si la consulta a les bases de l’ANC dona un resultat positiu, l’ANC proposarà i exigirà al Govern i al Parlament, la celebració d’un referèndum amb resposta binària sobre una pregunta clara en relació a la independència de Catalunya. El poble de Catalunya haurà de decidir, sobiranament, el seu futur polític. D’acord amb aquest plantejament, el resultat del referèndum ha d’implicar, en cas de victòria del Si, la declaració immediata d’independència.

Val a dir però que la celebració d’aquest referèndum es veu molt i molt complicat, atès que en cap cas comptarà amb l’acceptació del govern espanyol, mani qui mani a Madrid. Encara que algun partit polític estatal estigui més o menys disposat a acceptar-lo, és evident que els altres partits polítics, el Tribunal Constitucional i la Justícia espanyola en ple, la caverna mediàtica, l’exercit, els líders polítics territorials de moltes comunitats autònomes, la pròpia monarquia, i tutti quanti, faran l’impossible per impedir que aquest referèndum es pogués dur a terme. Només en el poc probable cas que la Unió Europea decidís intervenir, el referèndum podria dur-se a terme. Repetir el 9N no tindria cap mena de valor a nivell internacional, i el resultat no seria homologat per les democràcies occidentals. 

En qualsevol cas, i independentment de com acabi tot plegat, el que sembla que sí que és real és l’intent de recuperar el lideratge del procés que està duent a terme l’ANC. És la primer a vegada que el seu president Jordi Sánchez es desmarca una mica dels interessos partidistes i reprèn la iniciativa d’un procés que mai hauria d’haver quedat en les mans exclusives dels polítics. Ara, passat el temps, es constata l’habilitat dels partits a l’hora d’apartar a Carme Forcadell de l’ANC: li van oferir un càrrec des d’on pogués influir poc, i es van fer els amos de l’ANC. Tant de bo aquesta iniciativa de Jordi Sánchez serveixi no només perquè l’ANC recuperi la iniciativa del procés sinó també per que es recuperi aquella transversalitat que va estar en la base de la força i del poder de convocatòria que l’ANV va tenir.


Aviat tindrem una prova de foc de tot plegat. Aquest any 2016, l’Assemblea ha decidit que la convocatòria de l’11 de setembre es faci en cincseus diferents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. Encara no es coneix el format definitiu de la convocatòria, però sens dubte serà una prova clau per constatar la força de l’ANC, l’erosió que ha patit el procés d’independència, i la il·lusió dels catalans per assolir una república independent. Podrem avaluar si la “revolució dels somriures” continua viva i amb força...                      

dijous, 9 de juny del 2016

La CUP es carrega els pressupostos de la Generalitat


Trenca el pacte de governabilitat, i envia a la “paperera de la història” a totes les famílies que ho estan passant malament


El president Puigdemont reacciona amb fermesa: dona el pacte amb la CUP per trencat, i es sotmetrà a una qüestió de confiança al setembre



Ahir al Parlament de Catalunya es va viure un fet que entre persones serioses i educades. Que respectin els valors de la paraula mai s’hauria de produir. La CUP va trencar l’acord d’investidura signat al gener, i va enviar a la paperera de la història uns pressupostos que haurien ajudat a pal·liar en part molts dels problemes socials que Catalunya té plantejats. Es tractava d’uns pressupostos que dedicaven més de mil milions d’€ addicionals a socórrer a les famílies més vulnerables i a aquells que més ho necessiten.

Van trencar l’acord, saltant-se el primer punt del mateix, que garanteix que la CUP mai votaria al Parlament al costat dels partits contraris a la independència. Ahir la CUP la votar al costat del PP, de Ciutadans i del PSC, retornant uns pressupostos al govern  després d’haver presentat una esmena a la totalitat. Els partits unionistes esmentats mostraven la seva satisfacció pel paper d’estrassa jugat per la CUP, i pel flac favor que els “antisistema” li havien fet una vegada més al procés d’independència. Fins i tot des de Madrid les forces espanyolistes no podien amagar la seva satisfacció per l’immens favor que la CUP els acabava de fer.

I per acabar-ho d’adobar, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant indirectament va titllar d’imbècils a tots els catalans quan des del faristol del Parlament va voler justificar la postura de la CUP dient que  “Avui no es trenca cap acord polític, avui un acord polític muta”. S’ha de ser molt forassenyat per pensar que els catalans “tragaríem” aquesta argumentació tan infantil. Quan un acord “muta” unilateralment equival a trencar l’acord existent; així de senzill Sra., diputada. Vostès han faltat a la seva paraula i tot Catalunya en som testimonis, i per tant tot Catalunya pren nota de qui són vostès, quin grau de confiança generen, i fins on són de fiar els acords als que es pugui arribar amb vostès. Avui Sra. Reguant  són vostès solets els que han comprat tots el números per entrar directament a la paperera d’una història, de la que mai haurien d’haver sortit.

L’endemà de consumar-se la traïció de la CUP, algunes veus cupaires s’han afanyat a mostrar els seu rebuig a la decisió adoptada per la direcció coral del seu partit, d’altres no s’esperaven que la seva decisió tindria tanta transcendència  i altres com la mateixa Anna Gabriel han insinuat que si es pacta de nou el full de ruta, votarien a favor de Puigdemont en la moció de confiança que el president ha decidit plantejar al Parlament durant el mes de setembre. La resposta del president Puigdemont ha estat taxativa: no farà cap concessió a la CUP per aconseguir el seu suport. Puigdemont juga fort amb la seva moció de confiança, atès que això obliga a la CUP a donar-li suport a canvi de res, perquè sinó ho fan, i Puigdemont perd la moció, caldrà convocar immediatament noves eleccions i el més probable seria una derrota de l’independentisme que implicaria una Generalitat espanyolista, i això seria responsabilitat exclusiva de la CUP .

Qui més ha patit en primera persona la manca de paraula de la CUP és l’expresident Mas que va haver de fer un pas la costat, renunciant a ser el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, per aconseguir un pacte d’estabilitat amb la CUP que després de exigir-li el seu sacrifici personal per Catalunya, a sobre han incomplert, fet que ha evidenciat que la paraula de la CUP no val absolutament per a res.

Voldria acabar aquest escrit fent una crítica al paper jugat per ÒMNIUM i l’ANC en tot aquest procés. Aquests dues organitzacions independentistes van acceptar sense oposar-ci els xantatge que la CUP va fer al president Mas. Ells mateixos li demanaven a Artur Mas que fes un pas al costat per facilitar la investidura d’un nou president de la Generalitat que ells visualitzaven en la persona d’Oriol Junqueras. El moviment astut de Mas del darrer moment els va desconcertar a tots i no van tenir més remei que acceptar la presidència de Puigdemont. Després aquestes organitzacions independentistes es van dedicar a daurar la píndola a la CUP, i van fins i tot aplaudir la seva manera de fer les coses. Doncs bé, si realment volem accedir a la independència, si realment volem ser un país sobirà hem de canviar les actituds col·lectives amb la CUP. Aquesta força política no mereix la confiança dels catalans que ells han traït amb la mes absoluta indignitat com és faltar a la paraula donada. Ni l’ANC ni ÒMNIUM poden continuar donant suport a una organització que per les seves actuacions concretes ha demostrat ser molt més espanyolista que el propi PP o Ciutadans.


Tot plegat farà replantejar el full de ruta a la independència, i algunes veus comencen a reclamar que s’hi inclogui un RUI (referèndum unilateral d’independència). Veurem com acaba tot.                    

dimecres, 8 de juny del 2016

En defensa de l’Ebre


Multitudinària manifestació a Barcelona per defensar els cabals mínims de l’Ebre que permetin preservar el delta tal com avui el coneixem


El govern espanyol pretén construir reserves d’aigua per uns suposats regadius nous, que no són altre cosa que un transvasament encobert de les aigües de l’Ebre a València



El govern espanyol en la seva permanent creuada contra els interessos de Catalunya i dels catalans, al gener del 2016, tot i estar en funcions, va tenir la gosadia d’aprovar un nou Pla Hidrològic que disminueix el cabal de l’Ebre per sota dels cabals mínims ecològics que permetin mantenir les característiques del delta, i assegurar els arrossegaments de sediments que han de donar estabilitat al delta per evitar que les aigües del mar el facin desaparèixer.

Aquest nou Pla Hidrològic substitueix a un d’anterior dissenyat també per un govern del PP presidit per José Maria Aznar, i elaborat per un ministre d’agricultura, el Sr. Arias Cañete, segons el qual, l’aprovació del Pla i la seva implementació seria “un paseo militar”. Tanmateix la realitat fou ben diferent i tot i que el Sr. Aznar havia posat una simbòlica primera pedra del transvasament, finalment unes eleccions van impedir, amb la derrota del PP que aquell “aigua-cidi” es dugués a terme.

Ara, novament el PP va tornar a la càrrega fent aprovar un nou Pla, aquesta vegada amagant amb descaro la voluntat d’un transvasament d’aigües a València, que redueix els cabals del riu a uns valors que posen en un seriós risc la pervivència del delta. Val a dir que aquests nous paràmetres establerts pel govern espanyol, estan per sota dels criteris fixats pel la Unió Europea en matèria mediambiental. Per això, la Plataforma en Defensa de l’Ebre juntament amb la Generalitat ha recorregut a les més altes institucions  europees aquest Pla de Conca, basant-se en l’incompliment  de les normatives europees en aquesta matèria. En aquest sentit el Parlament Europeu va enviar una delegació a visitar les terres de l’Ebre per conèixer sobre el terreny les conseqüències que es podien derivar del Pla de Conca elaborat pel govern espanyol. Estem pendents de conèixer l’informe que aquesta delegació ha d’elaborar.     

A banda de la manifestació d’aquest cap de setmana a Barcelona, la Plataforma ja va organitzar al febrer d’aquest mateix any un altre manifestació multitudinària a Amposta per mostrar el rebuig del territori a un projecte que atempta directament contra la pervivència del riu. Sota el lema “lo riu es vida” milers de manifestants van protestar contra aquesta nova agressió del govern del PP a Catalunya, obsessionat a perjudicar als catalans en tot allò que estigui al seu abasto.

En aquests moments, dels grans partits polítics espanyols, només el PP i Ciutadans s’han mostrat obertament favorables al transvasament de l’Ebre; el primers òbviament perquè ells són els impulsors del Pla, i els segons per vocació política. Els catalans coneixem bé Albert Ribera i els seus objectius: ensorrar Catalunya en la mediocritat d’una regió espanyola. Per la seva banda, el PSOE és l’únic partit que s’ha mostrat contrari al Pla, fins el punt que quan José Luís Rodríguez Zapatero va assolir la presidència va derogar el Pla Hidrològic que havia elaborat el govern d’Aznar. “Podemos” per la seva banda, fins el moment no ha dit d’una manera formal quin és el seu posicionament respecte d’aquest tema.

Estem doncs davant del perill que el govern espanyol acabi destrossant el delta de l’Ebre, que sense nou sediments està abocat a una salinització absoluta, el que pot determinar el final dels cultius que s’hi fan i la desaparició de la fauna que hi habita, i la inundació d’una part de la seva superfície. Tot plegat el final d’un espai que ha perdurat segles i segles, i que haurà sucumbit pels interessos obscens del PP. 


La gent de l’Ebre necessita del recolzament de tots els catalans per evitar aquests desastre ecològic, i els catalans necessitem el suport de la gent de l’Ebre en l’objectiu d’aconseguir la independència que és la millor manera d’evitar que el govern espanyol ens pugui continuar agredint impunement.