dimarts, 23 de maig del 2017

El govern català explica a Madrid en una conferència que vol fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya pactat amb l'Estat espanyol



El president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva són escridassats i insultats per uns fatxes falangistes proveïts amb banderes i altres estris de la època franquista



L'acte es va celebrar en una sala del palau Cibeles, cedit per l'alcaldessa Manuela Carmena, atès que el Senat havia denegat l'autorització de la conferència en les seves dependències.



Després que el Senat espanyol es negués a albergar la conferència que el president Puigdemont els havia sol·licita poder-hi fer, la Generalitat va cercar altres alternatives on poder exposar públicament la voluntat d'acordar amb el govern espanyol la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. L'alcaldessa de Madrid Manuela Carmena va acceptar llogar un espai municipal (una sala al palau Cibeles propietat de l'Ajuntament de Madrid) a la Generalitat en el que poder dur a terme l'acte, malgrat les dures crítiques rebudes per l'alcaldessa fonamentalment per part del PP i de Ciudadanos, per haver llogat un espai municipal als "separatistes catalans".

La conferència havia estat precedida per una “oferta” del govern espanyol al president Puigdemont, feta amb tot el cinisme per la becària del president Rajoy, demanant-li al president  Puigdemont que si volia defensar el referèndum de Catalunya el millor lloc per a fer-ho era al Congrés dels Diputats on, si convencia a la majoria, es podria produir un canvi a la Constitució espanyola per tal que aquesta permetés els referèndums d’autodeterminació a Espanya, i una vagada modificada, aquesta Constitució resultant hauria de ser votada per tots els espanyols. Evidentment, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria li estava dient al president Puigdemont que anés al Parlament espanyol per tal que aquest li tombés la seva proposta, i si no ho feia el Congrés dels Diputats, ja s’encarregaria de fer-ho el poble espanyol. El govern de l’Estat volia que el president català anés a Madrid a “fer un Ibarretxe” i acabar així amb les aspiracions de Catalunya, tal com va succeir amb el lehendakari basc quan aquest va ser convidat pel govern espanyol a acudir al Congrés dels Diputats a explicar el seu pla sobiranista. El van fulminar.

Com que els catalans ja sabem quin pa si dona quan acceptem les propostes de Madrid, Puigdemont, Junqueras i Romeva varen fer cas omís a la proposta-trampa del govern espanyol i varen acudir a Madrid al local llogat a l’Ajuntament madrileny. En la seva presentació el conseller Romeva va dir que “de fet no hi ha un problema català, el que passa és que Espanya avui es juga la seva democràcia”. Per la seva part el vicepresident Junqueras ha expressat el compromís del govern català amb el referèndum que va molt més enllà d’inhabilitacions i condemnes. Finalment el president Puigdemont ha demanat que el govern espanyol faci possible el referèndum, i esperarà una proposta fins a “l’últim minut de la pròrroga” i si no no s’articula una proposta pactada per l’absència de voluntat del Govern espanyol, el compromís del Govern de Catalunya amb el seu poble és democràticament inviolable.
No cal fer esment a les respostes dels mitjans de comunicació locals plens de menyspreu a Catalunya i a les legítimes aspiracions dels catalans. Tothom pot imaginar-se els improperis dedicats al govern català que alguns han batejat com un “intent de cop d’Estat” (la Sra. Cospedal ministra de l’exercit dixit). Es diria d’uns i altres que dona tota la sensació que el govern espanyol s’està preparant l’argumentació per poder actuar en dos fronts: d’una banda la intervenció de l’autonomia i de l’altre, la possible intervenció de l’exercit si ens atenem al que la Sra. Cospedal ha comentat.

Més enllà d’aquestes reaccions, avui el govern català s’ha posat mans a l’obra demanant per escrit al govern presidit pel Sr. Rajoy, l’obertura de negociacions sobre els termes i condicions en que es podrà dur a terme el referèndum. Aquesta petició està referendada perles més de 500.000 signatures de ciutadans catalans recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum. El govern reclama en el seu escrit una resposta concreta. En aquest sentit, el DOGC publicarà previsiblement demà l’acord del govern català per negociar el referèndum.


Estem doncs davant d’uns esdeveniments excepcionals que hauran de desembocar a la tardor propera amb la celebració del referèndum, pactat amb el govern espanyol si això és possible, però sinó és així el referèndum es celebrarà igualment, intentant que tingui les màximes garanties per tal que el seu resultat sigui acceptat internacionalment.               

dimarts, 16 de maig del 2017

Nova querella de la fiscalia general de l’Estat, ara per la compra de 8.000 urnes


La consellera de governació Meritxell Borràs, és objecte d’una querella de la fiscalia, acusada de prevaricació, desobediència i malversació. El secretari general de governació està inclós també a la mateixa querella.


El president Puigdemont al voltant d’aquesta enèssima querella: “Posarem les urnes i la gent hi posarà els vots. Res d’això és delicte”



El govern espanyol, que boicoteja a nivell internacional el bon nom de Barcelona i l’aeroport del Prat, permetent cínicament el col·lapse de l’aeroport per manca d’efectius i tecnologia, continua la seva escalada contra Catalunya (i òbviament contra els catalans, fins i tot els unionistes), i a través de la Fiscalia Superior de Catalunya ja ha interposat una nova querella, aquesta vegada contra Meritxell Borràs consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya i també contra Francesc Esteve, secretari general del mateix departament, pels suposats delictes de prevaricació, malversació de fons públics i desobediència que poden arribar a comportar penes de presó per haver posat en marxa la compra de 8.000 urnes.

En la roda de premsa posterior al consell executiu Neus Munté, consellera de presidència de la Generalitat i portaveu del govern català, ha denunciat el sabotatge i boicot premeditat a l’aeroport de Barcelona que des de fa ja algunes setmanes està patint una situació de col·lapse pel control de passaports. La consellera Neus Munté ha lamentat que el ministeri posi en risc el prestigi de l’aeroport barceloní gràcies a la seva intolerable incompetència.

Més enllà d’aquest atac constant a la dignitat dels catalans, el braç armat del govern espanyol, estimulat per l’anomenada brigada Aranzadi que dirigeix la becària de Rajoy, a través de la fiscalia general de l’Estat ha presentat una querella contra la consellera Borràs, i contra el secretari general del seu departament acusats de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics per haver anunciat al DOGC la licitació pública per la compra de 8.000 urnes. Cal recordar en aquest punt que la comunitat autònoma andalusa a l’any 2004, va comprar urnes amb un anunci idèntic al que ara ha fet servir al Generalitat per aquesta adquisició. Si Espanya fos un Estat de dret, segur que aquesta querella no tindria cap conseqüència: només faltaria que no es pogués ni comprar urnes. Però com que Espanya deriva de la cultura de la dictadura en la que “esto es asi porque lo digo yo”, i en la que la raó deixa pas a la força bruta, cal esperar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admeti la querella a tràmit. Què succeirà després?

El que pugui succeir és tota una incògnita. L’Estat anirà a les empreses encarregades de subministrar els urnes per confiscar-les? Esperarà a fer-ho a que estiguin dipositades en algun magatzem de la Generalitat? Impedirà el seu us el dia en que es convoqui el referèndum?. Qui lo sa...

Pel  moment, la notícia de la querella ha omplert les xarxes socials de suports de polítics a la consellera i al seu secretari general, però també de molts ciutadans indignats per aquesta nova acció contra Catalunya. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Anna Simó, Neus Munté, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i un llarg etcètera han donat suport a la consellera Borràs i a Francesc Esteve. Les reaccions continuen i sembla prou clar que no som pas els catalans els que tenim por a la democràcia.  

Llargues cues ala controls dels passaports de
 l'aeroport del Prat. Tot s'hi val per
afavorir Barajas 
Arribar al límit de querellar-se per la compra d’unes urnes sembla ben bé de pel·lícula en blanc i negre. Semblaria que els temps actuals ja no admeten aquestes pràctiques del “mando y ordeno”, i que el diàleg polític hauria de servir per alguna cosa més enllà del constant NO a tot el que surt de Catalunya. El govern de Madrid hauria d’entendre que els catalans estem farts de tants i tants atacs a Catalunya, a nivell cultural, però també a nivell econòmic, social o esportiu. La situació que es viu a Catalunya l’han generat els diferents governs espanyols amb les seves agressions constants als interessos catalans i conseqüència d’això molts catalans hem dit prou!


Tal com va tot plegat sembla que el govern espanyol ens aboca irremissiblement a la declaració unilateral d’independència; no ens deixen altre camí. Segurament això ens complicarà el futur, però els catalans ens en sortirem. El que ja no tinc tan clar és que els espanyols, sense els diners que s’enduen de Catalunya puguin pagar l’enorme deute exterior que tenen bàsicament amb els mercats internacionals. Però ja se sap, els rucs no tenen en compte aquella dita castellana i sabia que diu “mal de muchos, consuelo de tontos”  

dilluns, 8 de maig del 2017

El procés d’independència està ja del tot internacionalitzat


Les maneres diplomàtiques de l’Estat espanyol deixen retratada la democràcia d’un govern que amb les seves pressions fa el ridícul a mig món.


Aquesta manera de fer de la diplomàcia espanyola tindrà un efecte “bumerang” pel govern espanyol el dia que Catalunya declari la independència.



El ministeri d’afers exteriors espanyol exerceix contínuament  pressions sobre els estats d’arreu del món per intentar evitar que autoritats polítiques amb pes específic rebin als polítics catalans. Boicotegen tots el viatges de l’executiu català encara que aquests no tinguin caràcter polític i el seu objectiu sigui merament comercial. Això és precisament el que va passar amb una missió comercial al Marroc que el govern català havia organitzat juntament amb la regió de Flandes, per apropar les empreses espanyols i flamenques als consumidors i als mercats marroquins. La pressió del ministeri espanyol d’exteriors sobre les autoritat marroquines per impedir que cap mandatari català fos rebut per cap autoritat marroquina va portar al president Puigdemont a anular el viatge. Vegis que en aquesta ocasió l’actuació mesquina de la diplomàcia espanyola no ha perjudicat al “procés” sinó directament a empreses catalanes i als seus treballadors a qui Espanya els nega el dret d’intentar vendre els seus productes i serveis al Marroc.

Recordem en aquest sentit les giragonses que el president Puigdemont va tenir que fer per poder-se entrevistar amb l’expresident americà Jimmy Carter, i el malestar monumental del govern espanyol per aquesta trobada, en la que Puigdemont va explicar els desitjos dels catalans de voler celebrar un referèndum. Però només uns dies més tard el vicepresident Junqueras en un viatge als Estat Units que tenia per objecte analitzar les possibilitats de Catalunya per trobar crèdit en els mercats financers internacionals, el cònsol espanyol a Miami va fer un marcatge estret de l’estada de Junqueras en aquelles terres, no deixant-lo sol pràcticament ni per a dormir.

És evident que totes aquests accions en el món diplomàtic es comenten i alguns estats comencen a estar ja una mica farts de les contínues exigències de la diplomàcia espanyola per impedir que els polítics catalans trobin cap ressò polític internacional. En aquest línia cal interpretar un  fet que ha succeït molt recentment al Parlament britànic on un grup de diputats han fet arribar una carta al president Rajoy en la que denuncien que iniciar un procés judicial contra al presidenta del Parlament català és un atac a la llibertat d’expressió, i l’insten a arxivar aquest procés judicial i a trobar solucions polítiques per resoldre el contenciós amb Catalunya.  

Paral·lelament, el Regne Unit ha desclassificat una sèrie de documents i entre ells un de relatiu als contactes que han existit amb el govern català. El “ Foreing Office” també ha explicat que altres documents relatius a aquest tema no els desclassificarà per evitar nous conflictes amb el govern espanyol, fet que denota que entre els governs de Catalunya i Londres hi ha hagut sens dubte contactes.

Per tot plegat es pot afirmar que la qüestió catalana està internacionalitzada molt més del que ens podem imaginar, i molt més del que el govern espanyol desitjaria. Sembla mentida que a Madrid no s’adonin que amb l’actitud que estan adoptant ells mateixos estan afavorint que el món sencer vagi coneixent la baixa qualificació democràtica del Reino de España, i s’adoni que els mètodes que està emprant contra Catalunya són tot menys democràtics. Madrid està actuant per constatar en carns pròpies els resultats de "l'efecte boomerang"  

Tanmateix continuem el nostre camí amb capteniment i mantenint el rumb. El futur ens l’hem de guanyar els catalans, i si nacions poderoses i respectades ens ajuden, millor que millor. Però no hem de ser incauts i hem fde recordar que pels voltants de 1714 els britànics ja ens varen deixar amb un pam de nas.


En aquests moments es pot dir que el conflicte català és ben conegut al món.