dilluns, 17 de juliol del 2017

El Referèndum de l’1-O requereix un govern sense fissures


Carles Puigdemont remodela el seu govern amb consellers decidits a fer possible el Referèndum malgrat les amenaces de l’Estat espanyol.


Entre les baixes, sobta especialment la de Neus Munté, consellera de presidència i portaveu del govern que ha estat substituïda per Jordi Turull.



El president de la Generalitat s’ha vist obligat a introduir canvis en l’executiu català, atès que després de les últimes amenaces de l’Estat espanyol han  aparegut fissures en la voluntat d’alguns consellers sobre el compromís del govern català de fer possible el Referèndum del dia 1 d’octubre vinent. I és que l’Estat espanyol ha decidit obrir una nova via de pressió sobre els dirigents independentistes actuant contra el seus patrimonis.

Això és el que es desprèn de l’actuació del “Tribunal de Cuentas” de l’Estat, que a instància de “Sociedad Civil Catalana” i “Abogados Catalanes por la Constitución” ha obert una investigació contra l’expresident Artur Mas, i també contra Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver gastat més de 5 milions d’€ en l’organització de la consulta del 9-N del 2014. Si com a resultat de la investigació es dictés una sentència en la seva contra es veurien obligats a pagar del seu propi patrimoni la quantitat suposadament malversada i de manera preventiva els acusats poden ser embargats amb caràcter immediat si no presenten un aval només s’obri l’expedient per part de l’instructor. A la petició formulada per les organitzacions esmentades abans si ha afegit, com no podia ser d’altre manera, la Fiscalia de l’Estat.

Els propers dies El Tribunal de Cuentas nomenarà un instructor que haurà de contrastar els fets denunciats per determinar les responsabilitats comptables que eventualment se’n poguessin derivar. El Tribunal de Comptes no funciona a l’estil dels tribunals de Justícia en els que hi ha una acusació i una defensa que aporten els seus arguments, sinó que nomena un instructor del cas el qual en base a l’anàlisi comptable dels fets decideix si per part dels encausats han existit actuacions que hagin originat perjudicis contra els caudals públics o hagin produït efectes contraris a les lleis que regulen el règim pressupostari i comptable. Per tant es tracta d’un “yo me guiso, yo me lo como” en que tot depèn de la decisió d’un instructor. Per altre banda, el Tribunal de Cuentas espanyol ha rebut nombroses crítiques pel fet que els consellers de la Institució són ex-alts càrrecs dels partits polític (PP i PSOE bàsicament), fet que posa en qüestió d’una manera molt evident la seva independència. És a dir, que Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, en la pràctica, estan ja condemnats abans no es conegui l’informe de conclusions de l’instructor.

Així les coses, alguns membres de l’executiu català han començat a témer pel seu patrimoni. Han sucumbit als arguments de la por utilitzats per el Govern espanyol i han intuït que l’organització de l’1-O pot acabar al “Tribunal de Cuentas” a més de a la Fiscalia, tal i com ja va passar amb el 14 N, i per tant, han decidit fer un pas al costat; apartar-se dels focus amenaçadors de l’Estat espanyol i en conseqüència abandonar l’executiu de Carles Puigdemont. Per això aquest s’ha vist obligat a refer l’executiu. En un primer moment, el conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget va expressar dubtes al voltant de l’1-O i va témer repercussions en el seu patrimoni, fet que va comportar la seva substitució per Santi Vila aleshores conseller de Cultura. El lloc de Vila fou ocupat per Lluís Puig. Uns dies més tard, tres nous consellers s’han volgut apartar de la primera línia: Neus Munté consellera de presidència que ha estat substituïda per Jordi Turull;  Jordi Janer, conseller d’Interior també ha decidit fer-se el fonedís i el seu càrrec l’ha ocupat Joaquim Forn, que era el segon de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment la consellera d’ensenyament Meritxell Ruiz també ha volgut evitar mals majors i en el seu lloc el president Puigdemont ha nomenat a Clara Ponsatí. Els canvis també han afectat al secretari de Govern en el que Víctor Cullell ha substituït a Joan Vidal, home de l’absoluta confiança d’Artur Mas.

Amb tots aquests canvis no hi ha dubte que Puigdemont aglutina un govern molt més fort i cohesionat, sense escletxes, i decidit a fer possible l’1-O passi el que passi amb l’Estat. El canvi que més ha sobtat ha estat el de Neus Munté, que semblava que era una persona del tot lleial al president Puigdemont i molt compromesa amb la independència de Catalunya. Mentre alguns asseguren que amb aquesta decisió Puigdemont l’ha volgut preservar per si de cas es en les properes setmanes es produeixen inhabilitacions per part de l’Estat, altres veus més nombroses, posen en dubte aquesta versió i es decanten per algunes desavinences entre tots dos sobretot en els cassos de la destitució del conseller Baiget i del secretari de  Govern Joan Vidal. També des del sí del PDECAT, s’han deixat anar crítiques a Neus Munté, fonamentades en una falta de compromís amb els objectius del partit i del president Puigdemont.


Viurem un estiu calent i no només des d’un punt de vista climatològic...

dimecres, 5 de juliol del 2017

El govern català explica la Llei del Referèndum


Podran votar tots el majors de 18 anys, residents a Catalunya i de nacionalitat espanyola


Si en el referèndum guanya el SÍ, el Parlament de Catalunya proclamarà en el termini de 48 hores la independència     



L'acte al Parlament de Catalunya
Primer va ser al Parlament de Catalunya on Junts pel Sí i la CUP varen explicar les característiques de la Llei que ha de donar suport al Referèndum del dia 1-O, i unes hores més tard, al capvespre, el Teatre Nacional de Catalunya va ser l’escenari en el que els partits independentistes varen explicar al poble de Catalunya com tenen previst emparar jurídicament el Referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

La llei incorpora un preàmbul en el que es fa referència a una sèrie de tractats internacionals, signats per l’Estat espanyol, en els que s’especifica que el dret a l’autodeterminació és el primer dels drets humans. Per tant, els partits que defensen la Llei interpreten que si el govern espanyol ha signat aquests tractats és que els mateixos formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol. Tot seguit la Llei declara Catalunya coma subjecte polític sobirà que té el dret a decidir lliurement el seu futur polític. La Llei no estableix cap mínim de participació per validar els resultats del referèndum. Si els vots afirmatius superen els negatius, el govern es dona 48 hores per declarar la independència de Catalunya, i si guanya el No, el govern convocarà amb immediatesa noves eleccions autonòmiques.

Per evitar que la fiscalia posi en el seu punt de mira als funcionaris públics així com a les empreses privades que treballin per a la Generalitat en la preparació del referèndum, la Llei dona empara a tots aquells que participin en actes relacionats amb la seva preparació. Pel que fa al cens de votants es disposa de les dades necessària per tenir-lo a punt i s’estableix que podran votar tots els que hagin complert els 18 anys, que resideixin a Catalunya i tinguin la nacionalitat espanyola.

Per assegurar la correcta execució del referèndum la Llei crea una Sindicatura Electoral, que entre altres funcions haurà de vetllar per assegurar la imparcialitat i el pluralisme durant tota la campanya. Aquesta Sindicatura serà també l’encarregada d’acreditar als observadors internacionals que es desplacin a Catalunya, i serà la responsable que es dugui a terme l’escrutini i certificar formalment el resultat del Referèndum.

Un 70% dels espais de propaganda es reservaran als partits polítics i el 30% restant serà per aquelles entitats civils que acreditin un determinat número de signatures de suport. Finalment, els catalans a l’estranger podran votar si prèviament s’han inscrit al registre de catalans a l’exterior.

Les reaccions no s’han fet esperar; els partits catalans d’obediència espanyola s’han posicionat evidentment en contra, i CSQEP s’ha partit per la meitat: els membres de Podem Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa sembla que hi donen suport, mentre que els de l’antiga Iniciativa per Catalunya estan absolutament en contra. El diputat Joan Coscubiela és amb diferència qui mostra més rebuig a la Llei i a la independència de Catalunya.

Els partits polítics espanyols estan, com no podia ser d’altre manera, molt alterats i nerviosos davant la possibilitat que el Referèndum s’acabi duent a terme. Veuen que cada any perdran tot el que aporta Catalunya i que els serveix per finançar diferents actuacions en el territori espanyol. Són 16."000 milions d’€ com a diferencial del que poden perdre, atès que aquesta quantitat és la diferència entre el que l’Estat recapta a Catalunya i el que retorna en forma d’inversions i serveis a Catalunya. Per tant, els partits polítics (PP; PSOE, i "Ciudadanos) tremolen per si Catalunya acaba aconseguint els seus objectius d’independència. “Podemos” s’ho mira des de la distància amb un paper similar al de Catalunya en Comú: si però no; no però sí. La indefinició com a norma de conducta. 

Els mitjans de comunicació espanyols destil·len odi contra la Llei del referèndum a la que dediquen epítets de tota mena igual com fan alguns polítics sobretot del PP i del PSOE. La ministra de l’exèrcit, la Sra. de Cospedal ha insinuat, i és la segona vegada  que ho fa, que l’exercit és el garant de la unitat d’Espanya, i aquesta és una de les seves missions segons dicta la Constitució espanyola. Per la seva banda la Sra. SSS (Soraya Sáenz de Santamaria), vicepresidenta del govern espanyol i becària del president Rajoy, culpable directa de la manca de diàleg entre Madrid i Barcelona atès que ha defensat que l’acció de la justícia substitueixi a la dels polítics, ha assegurat que l’Estat espanyol amb 24 hores pot deixar sense cap efecte pràctic a la Llei del referèndum. I per acabar-ho d’adobar, tres relíquies de la vella política espanyola: Felipe González, José Maria Aznar i José Luís Rodríguez Zapatero, també han sortit a la palestra per amb la dialèctica pròpia de caverna política espanyola, desitjar tots els mals a Catalunya.     


Veurem que passa els propers dies; de moment ressaltar que a nivell internacional els mitjans de comunicació i les agències de notícies més importants del món s’han fet ressò de l’anunci de la Llei del Referèndum i de les seves conseqüències.