Carles Puigdemont remodela el seu govern amb consellers decidits a fer possible el Referèndum malgrat les amenaces de l’Estat espanyol.
Entre les baixes, sobta especialment la de Neus Munté, consellera de presidència i portaveu del govern que ha estat substituïda per Jordi Turull.

Això és el que es desprèn
de l’actuació del “Tribunal de Cuentas” de l’Estat, que a instància de “Sociedad
Civil Catalana” i “Abogados Catalanes por la Constitución” ha obert una
investigació contra l’expresident Artur Mas, i també contra Francesc Homs,
Joana Ortega i Irene Rigau, per haver gastat més de 5 milions d’€ en l’organització
de la consulta del 9-N del 2014. Si com a resultat de la investigació es dictés
una sentència en la seva contra es veurien obligats a pagar del seu propi
patrimoni la quantitat suposadament malversada i de manera preventiva els
acusats poden ser embargats amb caràcter immediat si no presenten un aval només
s’obri l’expedient per part de l’instructor. A la petició formulada per les
organitzacions esmentades abans si ha afegit, com no podia ser d’altre manera,
la Fiscalia de l’Estat.
Els propers dies El Tribunal de Cuentas nomenarà un instructor que haurà de contrastar els fets denunciats
per determinar les responsabilitats comptables que eventualment se’n poguessin
derivar. El Tribunal de Comptes no funciona a l’estil dels tribunals de
Justícia en els que hi ha una acusació i una defensa que aporten els seus
arguments, sinó que nomena un instructor del cas el qual en base a l’anàlisi comptable
dels fets decideix si per part dels encausats han existit actuacions que hagin
originat perjudicis contra els caudals públics o hagin produït efectes
contraris a les lleis que regulen el règim pressupostari i comptable. Per tant
es tracta d’un “yo me guiso, yo me lo como” en que tot depèn de la decisió d’un
instructor. Per altre banda, el Tribunal de Cuentas espanyol ha rebut nombroses
crítiques pel fet que els consellers de la Institució són ex-alts càrrecs dels
partits polític (PP i PSOE bàsicament), fet que posa en qüestió d’una manera
molt evident la seva independència. És a dir, que Artur Mas, Francesc Homs,
Joana Ortega i Irene Rigau, en la pràctica, estan ja condemnats abans no es
conegui l’informe de conclusions de l’instructor.

Amb tots aquests canvis no hi ha dubte que Puigdemont aglutina un govern molt més fort i cohesionat,
sense escletxes, i decidit a fer possible l’1-O passi el que passi amb l’Estat.
El canvi que més ha sobtat ha estat el de Neus Munté, que semblava que era una
persona del tot lleial al president Puigdemont i molt compromesa amb la independència
de Catalunya. Mentre alguns asseguren que amb aquesta decisió Puigdemont l’ha
volgut preservar per si de cas es en les properes setmanes es produeixen inhabilitacions
per part de l’Estat, altres veus més nombroses, posen en dubte aquesta versió i
es decanten per algunes desavinences entre tots dos sobretot en els cassos de
la destitució del conseller Baiget i del secretari de Govern Joan Vidal. També des del sí del PDECAT,
s’han deixat anar crítiques a Neus Munté, fonamentades en una falta de compromís
amb els objectius del partit i del president Puigdemont.
Viurem un estiu
calent i no només des d’un punt de vista climatològic...