El 27S pren forma: ja tenim llista unitària

Encapçala la llista unitària Raül Romeva, seguit per Carme Forcadell i Muriel Casals. Artur Mas i Oriol Junqueras ocuparan finalment, el quart i cinquè lloc respectivament.

Les xarxes socials han jugat un paper molt important en el fet d’haver-se aconseguit la tan desitjada unitat. 

   

Sembla que res es mogui però tot d’una els fets es produeixen a una velocitat de vertigen. Fa tot just unes setmanes, en una conferència a Molins de Rei, el president Mas convidava a les entitats sobiranistes de la societat civil (ANC, ÓMNIUM i AMI), a unir forces en una llista sobiranista unitària feta per la societat civil, i en la que ell s’oferia a jugar-hi el paper que aquestes entitats determinessin. Va proposar que les entitats tiressin endavant una llista no tant “del president”, sinó una llista “amb el president”.

Des d’aquell dia, les entitats sobiranistes es van posar a treballar, primer demanant als seus afiliats si estaven d’acord a assumir el repte que els platejava el president Mas. La resposta de les bases de les tres entitats implicades va ser afirmativa, i a partir d’ella les entitats van endegar un procés amb molta discreció, d’anar parlant amb els partits sobiranistes per veure si hi havia alguna manera de trobar un punt d’entesa entre tots ells.

Semblava que el procés de cercar el consens no avançava, i tot d’una la setmana passada es va despenjar la CUP dient que ells donarien suport a una llista unitària sempre que no hi haguessin polítics en actiu a les llistes. Aquesta proposta va tenir una resposta immediata per part d’ERC dient que si la llista unitària era sense polítics en actiu, ells hi donarien suport i farien un pas al costat. Convergència per la seva part, no es manifestava oficialment ni a favor ni en contra, tot i que algunes veus autoritzades del govern català defensaven en públic i en privat que no es podia perdre, pel bé del procés, un actiu tan important com el que representava Artur Mas. Aquesta idea d’una llista unitària sense polítics en actiu anava doncs guanyant cos, i era criticada tant des de les forces polítiques espanyoles (PP i PSOE) com de les espanyolistes (PSC, C’s, Podemos, etc). Fins i tot alguns personatges del món periodístic català havien també comentat diferents inconvenients que aquesta solució comportava des del seu punt de vista. 

Malgrat les crítiques tot apuntava doncs a una llista unitària de les entitats sobiranistes, en la que no hi haurien polítics en actiu. Això era així fins dilluns passat quan Artur Mas va convocar una reunió al Palau de la Generalitat, primer amb les entitats sobiranistes, a la que més tard s’hi van incorporar la CUP i ERC. Encara més tard la reunió es va ampliar amb representants de MES i DC (el nou partit sorgit de l’escissió dels sobiranistes d’UDC), i sembla que també els de Sumate.

La reunió va acabar molt tard, amb un preacord al voltant d’una llista unitària encapçalada per les entitats sobiranistes i persones conegudes de la societat civil, en la que s’hi incorporarien també polítics en actiu, i en particular Mas i Junqueras, tot i que cap dels dos l’encapçalaria. Finalment, ahir a la nit, Convergència Democràtica i Esquerra Republicana de Catalunya corroboraven en els seus comitès de direcció respectius, el preacord assolit entre ells. Només la CUP, que defensa un anticapitalisme radical, no es va voler afegir al que ara ja és un acord. Tanmateix si que hi ha acord entre tots els agents que han participat en aquestes reunions, CUP inclosa: el caràcter absolutament plebiscitari d’aquestes eleccions. Aquí convergeixen tots els punts de vista.

És evident que haver aconseguit finalment la unitat servirà entre altres coses per recuperar els ànims i les il·lusions  d’aquells que han vist, per unes causes o per unes altres, com passaven els dies i no s’arribava a la unitat que s’havia convertit pràcticament en un clam del sobiranisme. De la força d’aquesta unitat restablerta en dona fe les reaccions del govern espanyol a la notícia. Els nervis s’ha apoderat altre cop de Madrid, al veure que en contra dels pronòstics, els catalans hem estat capaços de posar-nos d’acord. I més nerviosos es posaran quan sàpiguen que els cinc primers candidats de la llista unitària i transversal seran:

1.- Raül Romeva; 2.- Carme Forcadell; 3.- Muriel Casals; 4.- Artur Mas; 5.- Oriol Junqueras.

Certament una llista guanyadora. Ara ens toca remar tots junts, al mateix temps i en la mateixa direcció. Si ho fem la victòria és nostra i la independència és a tocar. Tant de bo aquests desitjos s’assoleixin.

Quins han estat els factors clau que han permès assolit aquesta unitat tan desitjada? Al meu entendre, les raons són fonamentalment quatre. La primera que les enquestes no auguraven majoria absoluta als partits sobiranistes si anaven separats. La segona, que el president Mas havia afirmat el seu compromís de convocar les eleccions al setembre si aquestes esdevenien plebiscitàries. Si només es pretenia canviar el govern, al setembre no hi haurien eleccions. La tercera, deguda a la pèrdua d’expectatives electorals per part d’ERC, que en les darreres enquestes no només no assolia el “sorpasso”, sinó que a més reculava sobre enquestes anteriors. I la quarta la gran pressió que s’ha fet des de les xarxes socials per aconseguir la unitat. Benvingudes siguin totes aquestes raons, si finalment Catalunya aconsegueix la independència.