E pur si muove!

Sembla que finalment el 27S tindrem una candidatura unitària anomenada “llista per la independència” promoguda per les entitats sobiranistes de la societat civil catalana

Només la unió dels partits independentistes ens pot donar la victòria. El 27S no han de guanyar els partits, ha de guanyar Catalunya

“E pour si muove” diuen que va exclamar Galileu quan davant del tribunal de la Inquisició afirmava que la terra es movia al voltant del sol, en contra de les teories defensades per l’església catòlica que considerava a la terra com a element central del sistema solar. Dons bé, quelcom similar està succeint en la política catalana i en particular a nivell dels partits dits independentistes, quan partint d’una situació que semblava inamovible el president Mas, en el seu discurs de Molins de Rei va obrir la caixa dels trons, demanant a les entitats civils que agafessin la iniciativa d’elaborar una llista electoral transversal, amb personalitats de la societat civil, amb ell o fins i tot sense ell.

Pocs dies després, Oriol Junqueras, líder d’ERC es va despenjar amb unes declaracions del tot inesperades, afirmant que si les entitats de la societat civil elaboraven una llista transversal, sense polítics (en al·lusió a Mas i a ell Mateix), ERC faria un pas enrere, i recolzaria aquesta alternativa unitària. El que semblava impossible començava a moure’s.

Aquesta nova situació ha fet que les entitats civils independentistes hagin vist com la possibilitat d’una llista unitària i transversal tan desitjada pels catalans en general, aparegués a l’horitzó quan fa només tres dies semblava del tot enterrada. No hi cap dubte que una llista unitària és una aposta guanyadora pel 27S; ara el que cal és donar-li forma i sobre tot aconseguir que tant Convergència com Esquerra i la CUP li donin suport. Si això s’aconsegueix, tot i els molts obstacles que els procés ha patit, l’èxit està assegurat.

Aquest cap de setmana, Òmnium i l’ANC han obert un procés de consultes als seus associats, per veure si aquests estarien d’acord a emprendre una iniciativa com la que els va demanar el president Mas, amb el compromís de no prendre cap decisió que vagi en contra de cap partit independentista. El fet que Junqueras s’avingui a una llista unitària és molt positiu i la constatació que la CUP sense dir que hi està obertament d’acord, hagi dit que cal estudiar a fons la proposta que les entitats puguin fer, ja és en si un bon senyal.

La veritat és que els que volem una Catalunya independent, necessitem elements que ens ajudin a elevar la decaiguda moral. Després de mesos de veure com la desunió entre els dos principals partits que estan a favor de la independència es feia cada vegada més evident, després de constatar com els interessos de les persones i dels partits polítics passaven per sobre dels interessos de Catalunya, la moral de les forces independentistes se n’havia ressentit, fins el punt que fa pocs dies, una enquesta del CEO deia que el No a la independència superaria en 7 punts al Si. Tanmateix aquesta enquesta no reflecteix ni la separació de Convergència i Unió, ni aquesta notícia d’una possible llista unitària atès que ha estat feta abans que aquests fets es produïssin. Totes dues notícies tenen la seva transcendència i el fet que Convergència s’hagi tret de sobre la rèmora que representava Duran Lleida pels interessos independentistes segur que tindrà efectes balsàmics en uns votants inquiets per la manca d’unitat entre els partits.

Avui totes les informacions conflueixen en dir que la llista unitària és possible. Fa poca estona, Muriel Casals parlant en nom d’Òmnium deia que aquesta entitat accepta la proposta del president sota la fórmula d’una candidatura unitària amb el nom de “llista per la independència”. Per la seva banda, l’ANC ha tancat a les 2 del mig dia la consulta efectuada als seus membres de la que sembla que s’imposa el Si a la proposta del president. Per la seva banda Oriol Junqueras demana que abans del 27S es pacti un govern de concentració per gestionar la política catalana des del dia següent al de les eleccions. Sembla doncs que això va seriosament i que aquesta unitat tant volguda per molts catalans acabarà sent una realitat. Caldrà veure com s’acaba configurant tot plegat però crec sincerament que les bases pera un acord hi són. Convergència en paraules del seu president del grup parlamentari Jordi Turull, s’ha felicitat per aquest viratge d’Esquerra cap a la unitat. Confiem que res malmeti l’acord. El necessitem per assegurar la victòria.

Ara seria desitjable, que la CUP sigui coherent amb un dels seus principies bàsics com és la independència de Catalunya, i no posi obstacles de segon ordre ni matisacions  especials a  una situació que requereix de renúncies personals per aconseguir un objectiu superior com és la independència de Catalunya  No tenim masses dies per saber com s’acaba de lligar tot: el president Mas ha de convocar les eleccions com a molt tard el dia 5 d’agost... Veurem...