Convulsió en el món independentista

El president Mas reorganitza el seu govern davant la fugida d’UDC, i demana a les entitats sobiranistes  que assumeixin el repte de liderar una llista pel 27S amb ell o sense.

ERC continua sembrant el desconcert i la divisió del vot independentista atiant el debat esquerres-dretes

Aquests dies estan sent intensos en el món independentista. D’una banda, com a conseqüència de la ruptura de la federació de CiU, els consellers d’Unió han abandonat el Govern de la Generalitat, seguint les directrius marcades per Duran Lleida. Això ha implicat que el president Mas hagi hagut de nombrar nous consellers en substitució dels que han abandonat el vaixell. La vicepresidenta Ortega ha estat substituïda en aquest càrrec per Neus Munté, que continua sent consellera de Benestar i Família. El càrrec de Joana Ortega com a consellera de Governació i Relacions Institucionals serà ocupat per Meritxell Borràs. Jordi Jané ocuparà la conselleria d’Interior en substitució de Ramon Espadaler i Jordi Ciuraneta serà qui substituirà Josep Maria Pelegrí a la conselleria d’Agricultura. A destacar també que Neus Munté serà la nova portaveu del Govern, substituint a Francesc Homs, que continua coma conseller de Presidència i a qui el president Mas ha encarregat la direcció de la campanya electoral de cara al 27S. Això pel que fa als canvis al Govern de la Generalitat.    

Abans de confirmar els canvis al Govern, el president Mas va donar una conferència a Molins de Rei en la que semblava que proposaria presentar-se a les eleccions del 27S en la que molts anomenaven la “llista del president”, incorporant independents amb una gran transversalitat, és a dir, incorporant persones destacades de la societat civil catalana, provinents de l’esquerra, del centre polític o fins i tot de la dreta. Aquesta era la proposta que el rumor havia propagat i que no es veure confirmada per la realitat. En la seva compareixença el president Mas va fer “una crida a unir forces des de les entitats i la societat civil i que s’hi sumin els partits que ho vulguin”. De fet s’estava referint a l’ANC, Òmnium, AMI i altres entitats del pacte Nacional pel Dret a Decidir, tal com va corroborar dilluns passat en una entrevista a TV3. El president Mas proposava “una llista de les entitats amb el president” i no la llista del president. En aquesta entrevista el president Mas va aclarir que si les entitats no acceptaven el que ell els havia proposat, ell es presentarà a les eleccions  encapçalant una llista de CDC, tot i que en al seva opinió, “aquesta no és la millor opció”

Per la seva banda, les entitats sobiranistes, van demanar se rebudes pel president Mas per tal que aquest els expliqués i concretés els termes de la proposta que els havia fet. Al sortir de la reunió les entitats varen manifestar que necessitaven temps per rumiar-ho i discutir-ho internament en el sí de cada una de les entitats.

Mentre tant ERC, veient que una vegada més el president Mas prenia la davantera es va veure en l’obligació de dir-hi la seva. I ho ha fer anunciant una candidatura sota el lema  “Aliança per la República Catalana” dirigida als independentistes, les esquerres i els moviments de regeneració democràtica. Una proposta que no només no suma voluntats per la independència sinó que divideix als independentistes catalans segons siguin d’esquerres o de dretes. Una vegada més el líder republicà palesa la seva manca de visió estratègica pel que fa a la independència de Catalunya. Altres cosa és si el seu interès ocult, no és el d’una Catalunya independent, sinó el de presidir una Generalitat, comunitat autònoma de l’Estat espanyol. Altrament no s’explica l’obsessió malaltissa de Junqueras i el seu entorn polític envers d’una cada vegada més necessària UNITAT PER LA INDEPENDÈNCIA.

Tanmateix crec que les setmanes properes poden ser fonamentals per l’èxit o el fracàs del 27S. Veurem cap a on s’inclina la balança