La misèria de molts polítics catalans

Quan els polítics no saben estar a l’alçada, la ciutadania els ha de fer veure que més val que se’n vagin cap a casa

Fa ja alguns dies, des de diferents àmbits polítics catalans s’està intentant sembrar el desconcert en la ciutadania sobre la finalitat de la cadena humana del dia 11 de setembre.   Que si s’ha de canviar el lema per un que inclogui més voluntats com ara el dret a decidir, que si organitzar la cadena és una irresponsabilitat, que si la cadena humana és el símbol del sectarisme, que si donar suport a la cadena implicava que la gent s’ofegués a les platges (sic), etc.  Comentaris de tot tipus per desacreditar un acte que la societat civil catalana ha decidit dur a terme, a través de l’Assemblea Nacional Catalana.

Assaig de cadena humana a la Pica d'Estats

Els comentaris crítics dels polítics han estat acompanyats també d’altre tipus de comentaris fets amb sornegueria també per alguns polítics com els que han fet des de Convergència demanant al líder d’UDC que assisteixi a la cadena el dia 11. El que és evident és que els polítics mediocres han intentat aprofitar un acte protagonitzat per la societat civil per intentar tenir ells un cert protagonisme, atès que amb les seves idees i plantejaments els és del tot impossible mostrar un cert nivell o adquirir notorietat. La mediocritat els porta a intentar apropiar-se d’allò que fan els altres en benefici propi i per fer-ho utilitzen la desqualificació i el menyspreu. I això que dic dels polítics és també vàlid per molts periodistes i tertulians de tot tipus, que han intentat, espero que inútilment desacreditar la cadena i sobretot desconcertar a la ciutadania per veure si així aconseguien que la cadena fos un fracàs. 

La cadena humana a la Pica d'Estats uns metres abans
d'arribar al coll de Sotllo 

És per això que la societat civil no ho ha de permetre. Són comptats el polítics que han respectat el dret de la ciutadania a organitzar-se lliurement tot i entendre que una vegada més en qüestions de transcendència la societat civil els ha passat al davant tal com ho va fer a l’any quan la gran manifestació d’aquell 11 de setembre de 1977 quan un milió de persones va reclamar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” o com 35 anys més tard també ho va fer l’11 de setembre de 2012 quan més d’un milió i mig de persones vàrem  reivindicar “Catalunya  nou estat d’Europa”. Un any més tard, els catalans tornarem a sortir al carrer també un 11 de setembre, aquesta vegada per fer una cadena humana que unirà la Catalunya Nord amb el País Valencià, al llarg de més de 400 km. El lema de la cadena és també molt clar: “Via Catalana cap a la Independència”

Assaig de la cadena humana a la Franja de Ponent

Curiosament, 3 onzes de setembre hauran servit per mobilitzat la societat civil catalana i deixar en ridícul a uns polítics que està ben clar que en cap cas els interessen els objectius de la ciutadania i que l’únic que els mou, és el benefici  personal o els interessos del partit. És per això que tota aquesta colla d’ineptes que omplen el Parlament, farien bé en anar-se’n a casa, abans que al ciutadania els hagi de xiular pel carrer, en una mena d’escarni públic que es tenen ben guanyat. Queda clar que no m’estic referint al 100% dels polítics, però si a una bona part d’ells ben coneguts de tothom i que no serveixen per a res. Ni tan sols per defensar-se en la “vida civil” de la que han fugit per intentar guanyar-se la vida des de la política sense “fotre ni brot”. 

Estem doncs davant d’un altre data que pot ser històrica per a Catalunya, com ho va ser per als països bàltics, que van organitzar la seva cadena i menys de 2  anys més tard aconseguien la seva independència. En efecte, la cadena es va realitzar el dia 23 d’agost de 1989 i va aconseguir la independència el dia 21 d'agost de 1991.

Cadena humana a Buenos Aires

Per assegurar-ne l’èxit, l’Assemblea Nacional Catalana, ha organitzat diferents cadenes humanes que s’ha a nat fent aquests dies per tot el país. Fins i tot se’n han fet fora de Catalunya, en països llunyans on els catalans que hi resideixen s’han organitzat per anar-les fent. Vull pensar que si els catalans de fora ho han fet, els de dins tenim l’obligació de fer-la. No podem fallar.

Catalans: som-hi !!! Tots a les terres de l’Ebre, que és on queden més trams per omplir.    

        

La campana "LLIBERTAT"

Molt bona iniciativa garrotxina

La gent de la Garrotxa ha tingut una bona idea. Es tracta de l’encàrrec de la construcció d’una campana anomenada Llibertat, que repicarà amb tota certesa el dia que Catalunya assoleixi la seva llibertat nacional.

Recordem que la campana és un dels símbols de la resistència contra l’Espanya dels Borbons doncs va ser una campana (la campana de Sant Honorat de la catedral de Barcelona) la que alertava als defensors de la ciutat tocant a sometent per tal que els gremis que s’encarregaven de la defensa de la ciutat de les escomeses espanyoles al 1714, acudissin als seus respectius llocs per defensar el baluard de la ciutat. La campana, antiga eina de comucació, que servirà per comunicar-li al món que Catalunya ha esdevingut un nou Estat lliure  

És per tant una iniciativa plena de simbolisme la que ha emprès l’Assemblea Nacional Catalana de la Garrotxa. La campana Llibertat serà finançada a través del micro mecenatge, i per això s’ha obert una pàgina web per aquells que vulguin participar-hi, amb aportacions que es poden fer a partir dels 10 fins els 100€. L’objectiu és aconseguir els 6.500€ que costarà la campana dels quals a dia d’avui ja se’n han aconseguit 1.500. La campana pesarà uns 150 Kg., i tindrà un diàmetre de 60 cm.

La fosa de la campana s’iniciarà la última setmana del mes d’agost i està previst que sigui presentada públicament el dia 5 d’octubre, dia en que l’ANC de la Garrotxa està organitzant una gran festa: “quatre barres i una estrella”. Aquell dia la campana repicarà per primera vegada. A partir d’aquesta data la campana Llibertat anirà de poble en poble resseguint la comarca de la Garrotxa, fins el dia que Catalunya esdevingui lliure. Llavors es decidirà la seva ubicació definitiva. Els organitzadors han previst que els “mecenes” que participin en el finançament de la campana puguin veure recompensat el seu esforç de diferents maneres en funció de l’aportació feta. En qualsevol cas, la inscripció del nom del mecenes en el jou de la campana està garantida.  

A la història hi ha hagut altres campanes que han tingut el seu simbolisme com la que a l’any 1776 va repicar a la ciutat de Filadèlfia als USA, convocant als ciutadans per la lectura de la Declaració d’Independència.

És amb iniciatives com aquesta quan es demostra que el sentiment nacionalista català, la independència, les ànsies de llibertat han calat fort en el sentiment de molts catalans. Aquestes iniciatives no es tiren endavant per que a algú se li hagi acudit la idea, sinó que cal a més que aquesta idea cali en l’esperit de molts ciutadans, i això és el que ha succeït a La Garrotxa. 

Ens hem de  felicitar doncs d’aquesta iniciativa, i ho hem de fer des d’una doble perspectiva. La primera pel fet en sí, el voler palesar l’amor al país mitjançant l’elaboració en aquest cas d’una campana, però la segona visió és encara més interessant atès que aquestes iniciatives cohesionen molt el sentiment independentista, i això fa que a altres comarques es facin altre tipus d’activitats que al seu torn cohesionen encara més tot els teixit social català, i amb el temps, es poden configurar majories suficients per arribar, si ens deixen, a poder decidir lliurement el nostre futur, i fer-ho amb majoria suficient per poder declarar la independència amb tota legitimitat.

   

La Via Catalana cap a la Independència

La Via Catalana cap a la Independència

La cadena humana de l’11 de setembre necessita més catalans per assegurar que es pugui completar.

Tot i la crida feta pels acòlits de Duran Lleida, l’Assemblea Nacional Catalana ha decidit no canviar el lema de la cadena humana de l’11 de setembre que ha d’entrellaçar les mans dels catalans des de la frontera amb la Catalunya Nord, fins la del País Valencià. Són 400 km, al llarg dels quals es necessiten més de 500.000 persones per assegurar-ne l’èxit final.

La província de Tarragona és la que necessita més braços. A dia d’avui hi ha extenses zones de les comarques tarragonines, en els que la gent apuntada no permet ni de bon tros assegurar l’èxit de la cadena. En aquest gràfic superior, entre Sant Carles de la Ràpita i el límit amb el País Valencià, ens fan falta molts catalans per omplir els diferents trams.

És bens sabut que l’independentisme està fortament arrelat en moltes de les comarques catalanes, però també és ben sabut que a les comarques de Tarragona és on l’independentisme topa amb més inconvenients. És per això que cal demanar a tots els catalans de cor, que es desplacin cap el Sud, per tal que la cadena humana es pugui materialitzar en aquella zona. En principi seria lògic pensar que fos la gent de Lleida els que s’ho desplacessin, però sembla que aquests estan un mica enfadats pel fet que la cadena no passa per les comarques de Ponent. Hem de demanar als lleidatans que en un ocasió com aquesta no es poden posar elements de discòrdia per justificar absències. Catalunya ens necessita a tots.      

Els trams entres les ciutats de Tarragona i Reus estan anormalment buits. Jo puc entendre que en aquesta zona hi visqui molta gent poc motivada per un fet tan transcendent com la independència de Catalunya, i fins i tot que estiguin a favor de continuar depenent d’Espanya. Però des del respecte a totes les posicions, cal demanar als catalans autèntics, als de cor, que entenguin que Catalunya els necessita i facin l’esforç de desplaçar-se cap aquests indrets en els que l’ocupació és tan baixa.

Ens trobem en una situació que era del tot previsible. Així ho ha entès l’ex President de la Generalitat Jordi Pujol, que sembla que estarà ubicat en algun tram a les rodalies d’El Perelló, que com altres trams de les comarques tarragonines necessita catalans per assegurar la cadena.

De fet queden 4 setmanes mal comptades per la Diada. Les inscripcions es varen obrir als voltants de Sant Joan, i en aquest temps s’han aconseguit unes 300.000 inscripcions. No se valorar si són moltes o poques; el que si se, és que aquesta xifra no té res a veure amb el milió i mig de catalans que vàrem reclamar la independència de Catalunya l’11 de setembre de l’any passat.   Si l’any passat ens vàrem mobilitzar més d’un milió de persones, aquest any no podem arribar a mig milió? Molt difícil d’entendre, sobretot considerant que els catalans mai hem tingut la independència tan a prop com ara. La tenim tocar; només ens cal un petit esforç. Defallirem ara? 

La zona entre Tamarit i les rodalies de Tarragona presenta també un nivell d’ocupació excessivament baix. Cal fer un esforç. Catalunya s’ho val!

Finalment no vull deixar de banda les trampes de tot tipus que ens plantejaran determinats partits espanyolistes, pels quals l’èxit seria que la cadena humana fracassés. No ho podem permetre. Hem d’aconseguir que el mon ens vegi units com a poble i fermament disposats a guanyar la nostra llibertat. Som-hi!