La misèria de molts polítics catalans

Quan els polítics no saben estar a l’alçada, la ciutadania els ha de fer veure que més val que se’n vagin cap a casa

Fa ja alguns dies, des de diferents àmbits polítics catalans s’està intentant sembrar el desconcert en la ciutadania sobre la finalitat de la cadena humana del dia 11 de setembre.   Que si s’ha de canviar el lema per un que inclogui més voluntats com ara el dret a decidir, que si organitzar la cadena és una irresponsabilitat, que si la cadena humana és el símbol del sectarisme, que si donar suport a la cadena implicava que la gent s’ofegués a les platges (sic), etc.  Comentaris de tot tipus per desacreditar un acte que la societat civil catalana ha decidit dur a terme, a través de l’Assemblea Nacional Catalana.

Assaig de cadena humana a la Pica d'Estats

Els comentaris crítics dels polítics han estat acompanyats també d’altre tipus de comentaris fets amb sornegueria també per alguns polítics com els que han fet des de Convergència demanant al líder d’UDC que assisteixi a la cadena el dia 11. El que és evident és que els polítics mediocres han intentat aprofitar un acte protagonitzat per la societat civil per intentar tenir ells un cert protagonisme, atès que amb les seves idees i plantejaments els és del tot impossible mostrar un cert nivell o adquirir notorietat. La mediocritat els porta a intentar apropiar-se d’allò que fan els altres en benefici propi i per fer-ho utilitzen la desqualificació i el menyspreu. I això que dic dels polítics és també vàlid per molts periodistes i tertulians de tot tipus, que han intentat, espero que inútilment desacreditar la cadena i sobretot desconcertar a la ciutadania per veure si així aconseguien que la cadena fos un fracàs. 

La cadena humana a la Pica d'Estats uns metres abans
d'arribar al coll de Sotllo 

És per això que la societat civil no ho ha de permetre. Són comptats el polítics que han respectat el dret de la ciutadania a organitzar-se lliurement tot i entendre que una vegada més en qüestions de transcendència la societat civil els ha passat al davant tal com ho va fer a l’any quan la gran manifestació d’aquell 11 de setembre de 1977 quan un milió de persones va reclamar “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” o com 35 anys més tard també ho va fer l’11 de setembre de 2012 quan més d’un milió i mig de persones vàrem  reivindicar “Catalunya  nou estat d’Europa”. Un any més tard, els catalans tornarem a sortir al carrer també un 11 de setembre, aquesta vegada per fer una cadena humana que unirà la Catalunya Nord amb el País Valencià, al llarg de més de 400 km. El lema de la cadena és també molt clar: “Via Catalana cap a la Independència”

Assaig de la cadena humana a la Franja de Ponent

Curiosament, 3 onzes de setembre hauran servit per mobilitzat la societat civil catalana i deixar en ridícul a uns polítics que està ben clar que en cap cas els interessen els objectius de la ciutadania i que l’únic que els mou, és el benefici  personal o els interessos del partit. És per això que tota aquesta colla d’ineptes que omplen el Parlament, farien bé en anar-se’n a casa, abans que al ciutadania els hagi de xiular pel carrer, en una mena d’escarni públic que es tenen ben guanyat. Queda clar que no m’estic referint al 100% dels polítics, però si a una bona part d’ells ben coneguts de tothom i que no serveixen per a res. Ni tan sols per defensar-se en la “vida civil” de la que han fugit per intentar guanyar-se la vida des de la política sense “fotre ni brot”. 

Estem doncs davant d’un altre data que pot ser històrica per a Catalunya, com ho va ser per als països bàltics, que van organitzar la seva cadena i menys de 2  anys més tard aconseguien la seva independència. En efecte, la cadena es va realitzar el dia 23 d’agost de 1989 i va aconseguir la independència el dia 21 d'agost de 1991.

Cadena humana a Buenos Aires

Per assegurar-ne l’èxit, l’Assemblea Nacional Catalana, ha organitzat diferents cadenes humanes que s’ha a nat fent aquests dies per tot el país. Fins i tot se’n han fet fora de Catalunya, en països llunyans on els catalans que hi resideixen s’han organitzat per anar-les fent. Vull pensar que si els catalans de fora ho han fet, els de dins tenim l’obligació de fer-la. No podem fallar.

Catalans: som-hi !!! Tots a les terres de l’Ebre, que és on queden més trams per omplir.