Bones Festes de Nadal, i un 2017 ben feliç per a tothom !
10 desitjos per a l'any vinent
Unitat dels partits independentistes
Que la prioritat sigui Catalunya, més enllà de personalismes i interessos de partit
Que sigui l'any de la desconnexió, i que aquesta es faci amb seguretat jurídica per a persones, empreses i coses.
Que triomfi la democràcia
Que no ens posem pals a les rodes nosaltres mateixos
Que la CUP entengui que des de la seva minoria no es pot imposar condicions a la majoria
Que els catalans puguem exercir el dret a autodeterminar el nostre futur polític a través d'un referèndum vinculant i amb reconeixement internacional
Que assolim la independència
Que la República Catalana sigui una realitat
Que el 2017 representi el final del procés i el començament d'una Catalunya nova, socialment més justa, sense corrupció i amb polítics que entenguin la responsabilitat històrica que els tocarà viure. Que l'encert guiï les seves passes
Es crea una comissió de seguiment del Pacte Nacional pel Referèndum,
constituïda per notables, i amb Joan Ignasi Elena (ex PSC) com a portaveu.
Un manifest elaborat per aquesta comissió de seguiment serà el tret de
sortida per endegar una campanya que serveixi per explicar a Espanya i al món
que els catalans volem celebrar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol per
decidir lliurement el nostre futur polític.
Mentre ahir al matí el Tribunal Constitucional continuava donant
mostres del diàleg que practica el govern espanyol, declarant nul·les les tres ponències conjuntes sobre les lleis que el Parlament de Catalunya va crear per donar cobertura legal a la desconnexió amb
Espanya, i anul·lava articles importants de la Llei d’acció exterior de la
Generalitat, i el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
decidia que el judici contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, i les
conselleres Joana Ortega i Irene Rigau es celebraria entre els dies6 i 10 de febrer vinents, s’ha reunit al
Parlament de Catalunya, convocat pel president Puigdemont, l’antic Pacte
Nacional pel Dret a Decidir que presidia Joan Rigol, expresident del Parlament català.
Els objectius de la reunió es centraven en diferents línies d’actuació. En
primer lloc es volia donar novament una mostra d’unitat per tal que Madrid en
prengui nota. Més del 80% de la societat catalana avui estava representada al
Parlament. Una segona línia d’actuació consistia en intentar portar cap aquest
nou front als “Comuns” i la presència d’Ada Colau ha estat prou significativa
en aquest sentit. Un tercer objectiu consistia en acordar quina ha de ser
l’actuació a partir d’ara per aconseguir que els catalans puguem votar en un
referèndum el nostre futur polític, i per això s’ha decidit que a partir d’avui la denominació d’aquesta organització es denominaria Pacte Nacional per al
Referèndum.
A banda d’aquest canvi de nom, que posa l’accent en una demanda molt
transversal de la societat catalana com és la celebració del referèndum
d’autodeterminació, els assistents han acordat endegar una campanya dins de
l’Estat espanyol per donar a conèixer als ciutadans de l’Estat que els catalans
volem celebrar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, com expressió
democràtica del poble català de voler decidir el seu futur polític. Aquesta
campanya també es durà a terme als principals països de l’UE i altrespotencies estrangeres per explicar que
Catalunya vol dur a terme un referèndum pactat amb l’Estat. Es vol aconseguit
un aval internacional a les aspiracions
catalanes.
Per poder donar continuïtat a aquesta tasca s’ha acordat la creació
d’una comissió de seguiment, constituïda per persones que han tingut un paper
important en la política catalana comJaume Bosch, Carme Laura Gil, Itziar González, Carme Porta, Maite Arqué,
Francesc Dalmases, Francesc Pané i Joan Ignasi Elena; aquest última actuarà
comaa portaveu del grup. Aquest grup de
notables que encara pot ser ampliat amb la participació de més persones, té ja
sobre la taula una primer encàrrec: el redactar un manifest que permeti sumar
adhesions nacionals, estatals i internacionals a favor de la celebració d’un
referèndum a Catalunya.
Mentre Enric Millo delegat del govern espanyol a Catalunya amenaçava
amb portar als tribunals les decisions que es puguin prendre i que tinguin
efectes jurídics que vulnerin la llei, i acusava a les forces partidàries del
referèndum d’utilitzar el Parlament per dur a terme una trobada que no
representa al conjunt dels ciutadans de Catalunya, el president de la
Generalitat Carles Puigdemont es refermava en la seva voluntat de convocar el
referèndum abans del final del mes de setembre proper. Puigdemont expressava el
seu desig que el referèndum fos pactat, però en cap moment ha tancat les portes
a fer-lo sense l’acord del govern espanyol si aquest es nega en rodó a
autoritzar el referèndum. En aquest sentit tant ERC com la CUP amb refermat la
seva voluntat de fer el referèndum encara que l’intent de pactar-lo amb l’Estat
sigui un fracàs.
Després d’uns mesos d’estira i afluixa sembla que avui s’ha recuperat
la unitat sobre la base de la celebració d’un referèndum. Ara cal que no ens
passi com en ocasions anteriors quan els protagonismes personals i els
interessos dels partits han passat per sobre dels interessos de Catalunya i la
unitat tan necessària s’ha esmicolat. Esperem haver-ne après dels errors
comesos en un passat no excessivament llunyà.
El procés necessita ja un punt i final. Aquesta vegada l’hem d’encertar
Ahir, el Tribunal Constitucional
inicia la fase de diàleg amb Catalunya anunciada pel govern espanyol, i anul·la
el full de ruta aprovat pel Parlament de Catalunya.
Espanya és un país amb una
qualitat democràtica discutible, on no existeix la llibertat d’expressió, i on
la Justícia està al servei dels interessos del govern de l’Estat
Ahir esva saber que el Tribunal Constitucional (TC)
havia acceptat a tràmit el recurs interposat pel govern espanyol contra el pla
aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 6 d’octubre per celebrar un
referèndumd’autodeterminació abans de
finals de setembre de 2017.Aquesta
acceptació a tràmit del TC implica la suspensió del full de ruta establert pel
Parlament, i atenent a les noves funcions que el govern espanyol ha assignat al
TC comporta a més l’amenaça d’unapossible inhabilitació contra Carles Puigdemont, Carme Forcadell, el
secretari del Parlament i tots els consellers del govern de la Generalitat si
aquests no fan cas de la prohibició que es deriva de la decisió presa per el
TC. És un exemple clar del diàleg que el govern espanyol ofereix irònicament al
govern català.
La segona mostra del diàleg ofert
pel govern espanyol, l’hem viscut avui quan Carme Forcadell la presidenta del
Parlament de Catalunya s’ha vist obligada a comparèixer davant del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya per declarar davant dels magistrats com a
conseqüència d’haver permès que el Parlament debatés sobre la independència de Catalunya, i s’aprovés
el full de ruta del procés que ens ha de dur a la independència.
Carme Forcadell, com el seu dia
Artur Mas quan també li va tocar declarar davant del mateix Tribunal, ha estatrebuda per unes 1.500 persones que l’han acollit amb crits d’independència.
Forcadell havia sortit del Parlament acompanyada pels membres del govern
catalàencapçalats per Carles Puigdemont
i Oriol Junqueras, ex presidents del Parlament, per representants de partits
independentistes i partidaris del referèndum i associacions vàries que defensen
també el dret a decidir i la independència. A destacar la presència en al
comitiva de representants de Catalunya Sí Que Es Pot, que s’hi hi ha incorporat
per que continuen defensant un referèndum pactat a Catalunya. També integraven
la comitiva molts alcaldes dels municipis catalans, que amb les vares d’alcalde
a la ma mostraven també el seu suport a Carme Forcadell.
L’interrogatori ha durat aproximadament mitja hora, en la qual la Sra. Forcadell s’ha limitat a
respondre a les preguntes del seu advocat, emparant-se en el seu dret a no
declarar. A la sortida, i una vegada tornada al Parlament de Catalunya, Carme Forcadell
ha manifestat que “L’Estat utilitza el poder judicial per coartar el debat i el
dret democràtic del Parlament”, i ha continuat dient que en cap país democràtic
es persegueix per la via penal el debat de les idees. “Avui està en joc la
democràcia, no el futur polític d’una persona”. Tal com ha remarcat amb encert AntoniBassas al diari Ara, “Avui, Espanya cita a declarar a la democràcia”.
El fet no ha passat desapercebut a Europa. El Parlament Suïs ha vist com 15 diputats demanaven al govern federal d’aquell
país que expressi la seva preocupació al govern espanyol pel cas que afecta a
Carme Forcadell. Alguns eurodiputats eslovens també han expressat la seva
preocupació amb els fets que s’estan vivint a Catalunya. També ha reaccionat en
el mateix sentit un eurodiputat anglès, dient que “organitzar un debat en el Parlament,
mai pot ser un crim”. A Gal·les, Itàlia, Irlanda del Nord i Dinamarca també s’han
alçat veus en defensa de Carme Forcadell. En l’àmbit espanyol, Pablo Iglesias
mitjançant una piulada a Twitter també ha dit sentir-se avergonyit pel fet que
es jutgi a la presidenta del Parlament català.
Certament,
i més enllà de la lluita democràtica per la independència, veure com un govern
decideix que s’imputi penalment a la presidenta d’un Parlament, només perquè ha
permès una votació en la que es proposava fer un referèndum per l’autodeterminació
dels catalans, i copsar que la Justícia d’aquest país, seguint escrupolosament el
mandat del govern, es converteix en braç executor de la voluntat del govern,
posa en evidència que a Espanya no existeix de cap manera un democràcia real,
que permeti en el seu sí, la llibertat de pensament, i respecti les idees de
les persones. Autènticament penós
