diumenge, 25 de desembre del 2016

Els millors desitjos per aquestes festes




Bones Festes de Nadal, i un 2017 ben feliç per a tothom !






10 desitjos per a l'any vinent



  1. Unitat dels partits independentistes 
  2. Que la prioritat sigui Catalunya, més enllà de personalismes i interessos de partit
  3. Que sigui l'any de la desconnexió, i que aquesta es faci amb seguretat jurídica per a persones, empreses i coses.
  4. Que triomfi la democràcia 
  5. Que no ens posem pals a les rodes nosaltres mateixos 
  6. Que la CUP entengui que des de la seva minoria no es pot imposar condicions a la majoria
  7. Que els catalans puguem exercir el dret a autodeterminar el nostre futur polític a través d'un referèndum vinculant i amb reconeixement internacional
  8. Que assolim la independència
  9. Que la República Catalana sigui una realitat
  10. Que el 2017 representi el final del procés i el començament d'una Catalunya nova, socialment més justa, sense corrupció i amb polítics que entenguin la responsabilitat històrica que els tocarà viure. Que l'encert guiï les seves passes 









Salut i Prosperitat, amics ! 

dissabte, 24 de desembre del 2016

Constituït el Pacte Nacional pel Referèndum


Es crea una comissió de seguiment del Pacte Nacional pel Referèndum, constituïda per notables, i amb Joan Ignasi Elena (ex PSC) com a portaveu.


Un manifest elaborat per aquesta comissió de seguiment serà el tret de sortida per endegar una campanya que serveixi per explicar a Espanya i al món que els catalans volem celebrar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol per decidir lliurement el nostre futur polític.  

  


Mentre ahir al matí el Tribunal Constitucional continuava donant mostres del diàleg que practica el govern espanyol, declarant nul·les les tres ponències conjuntes sobre les lleis que el Parlament de Catalunya va crear  per donar cobertura legal a la desconnexió amb Espanya, i anul·lava articles importants de la Llei d’acció exterior de la Generalitat, i el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidia que el judici contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau es celebraria entre els dies  6 i 10 de febrer vinents, s’ha reunit al Parlament de Catalunya, convocat pel president Puigdemont, l’antic Pacte Nacional pel Dret a Decidir que presidia Joan Rigol, expresident del Parlament català. Els objectius de la reunió es centraven en diferents línies d’actuació. En primer lloc es volia donar novament una mostra d’unitat per tal que Madrid en prengui nota. Més del 80% de la societat catalana avui estava representada al Parlament. Una segona línia d’actuació consistia en intentar portar cap aquest nou front als “Comuns” i la presència d’Ada Colau ha estat prou significativa en aquest sentit. Un tercer objectiu consistia en acordar quina ha de ser l’actuació a partir d’ara per aconseguir que els catalans puguem votar en un referèndum el nostre futur polític, i per això s’ha decidit que a partir d’avui la denominació d’aquesta organització es denominaria Pacte Nacional per al Referèndum. 

A banda d’aquest canvi de nom, que posa l’accent en una demanda molt transversal de la societat catalana com és la celebració del referèndum d’autodeterminació, els assistents han acordat endegar una campanya dins de l’Estat espanyol per donar a conèixer als ciutadans de l’Estat que els catalans volem celebrar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, com expressió democràtica del poble català de voler decidir el seu futur polític. Aquesta campanya també es durà a terme als principals països de l’UE i altres  potencies estrangeres per explicar que Catalunya vol dur a terme un referèndum pactat amb l’Estat. Es vol aconseguit un aval internacional  a les aspiracions catalanes.

Per poder donar continuïtat a aquesta tasca s’ha acordat la creació d’una comissió de seguiment, constituïda per persones que han tingut un paper important en la política catalana com  Jaume Bosch, Carme Laura Gil, Itziar González, Carme Porta, Maite Arqué, Francesc Dalmases, Francesc Pané i Joan Ignasi Elena; aquest última actuarà coma  a portaveu del grup. Aquest grup de notables que encara pot ser ampliat amb la participació de més persones, té ja sobre la taula una primer encàrrec: el redactar un manifest que permeti sumar adhesions nacionals, estatals i internacionals a favor de la celebració d’un referèndum a Catalunya.   

Mentre Enric Millo delegat del govern espanyol a Catalunya amenaçava amb portar als tribunals les decisions que es puguin prendre i que tinguin efectes jurídics que vulnerin la llei, i acusava a les forces partidàries del referèndum d’utilitzar el Parlament per dur a terme una trobada que no representa al conjunt dels ciutadans de Catalunya, el president de la Generalitat Carles Puigdemont es refermava en la seva voluntat de convocar el referèndum abans del final del mes de setembre proper. Puigdemont expressava el seu desig que el referèndum fos pactat, però en cap moment ha tancat les portes a fer-lo sense l’acord del govern espanyol si aquest es nega en rodó a autoritzar el referèndum. En aquest sentit tant ERC com la CUP amb refermat la seva voluntat de fer el referèndum encara que l’intent de pactar-lo amb l’Estat sigui un fracàs.


Després d’uns mesos d’estira i afluixa sembla que avui s’ha recuperat la unitat sobre la base de la celebració d’un referèndum. Ara cal que no ens passi com en ocasions anteriors quan els protagonismes personals i els interessos dels partits han passat per sobre dels interessos de Catalunya i la unitat tan necessària s’ha esmicolat. Esperem haver-ne après dels errors comesos en un passat no excessivament llunyà.

El procés necessita ja un punt i final. Aquesta vegada l’hem d’encertar     

divendres, 16 de desembre del 2016

La Presidenta del Parlament de Catalunya ha declarat avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)


Ahir, el Tribunal Constitucional inicia la fase de diàleg amb Catalunya anunciada pel govern espanyol, i anul·la el full de ruta aprovat pel Parlament de Catalunya.


Espanya és un país amb una qualitat democràtica discutible, on no existeix la llibertat d’expressió, i on la Justícia està al servei dels interessos del govern de l’Estat  


Ahir es  va saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia acceptat a tràmit el recurs interposat pel govern espanyol contra el pla aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 6 d’octubre per celebrar un referèndum  d’autodeterminació abans de finals de setembre de 2017.  Aquesta acceptació a tràmit del TC implica la suspensió del full de ruta establert pel Parlament, i atenent a les noves funcions que el govern espanyol ha assignat al TC comporta a més l’amenaça d’una  possible inhabilitació contra Carles Puigdemont, Carme Forcadell, el secretari del Parlament i tots els consellers del govern de la Generalitat si aquests no fan cas de la prohibició que es deriva de la decisió presa per el TC. És un exemple clar del diàleg que el govern espanyol ofereix irònicament al govern català.  

La segona mostra del diàleg ofert pel govern espanyol, l’hem viscut avui quan Carme Forcadell la presidenta del Parlament de Catalunya s’ha vist obligada a comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per declarar davant dels magistrats com a conseqüència d’haver permès que el Parlament debatés  sobre la independència de Catalunya, i s’aprovés el full de ruta del procés que ens ha de dur a la independència.

Carme Forcadell, com el seu dia Artur Mas quan també li va tocar declarar davant del mateix Tribunal, ha estatrebuda per unes 1.500 persones que l’han acollit amb crits d’independència. Forcadell havia sortit del Parlament acompanyada pels membres del govern català  encapçalats per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, ex presidents del Parlament, per representants de partits independentistes i partidaris del referèndum i associacions vàries que defensen també el dret a decidir i la independència. A destacar la presència en al comitiva de representants de Catalunya Sí Que Es Pot, que s’hi hi ha incorporat per que continuen defensant un referèndum pactat a Catalunya. També integraven la comitiva molts alcaldes dels municipis catalans, que amb les vares d’alcalde a la ma mostraven també el seu suport a Carme Forcadell.

L’interrogatori ha durat aproximadament mitja hora, en la qual la Sra. Forcadell s’ha limitat a respondre a les preguntes del seu advocat, emparant-se en el seu dret a no declarar. A la sortida, i una vegada tornada al Parlament de Catalunya, Carme Forcadell ha manifestat que “L’Estat utilitza el poder judicial per coartar el debat i el dret democràtic del Parlament”, i ha continuat dient que en cap país democràtic es persegueix per la via penal el debat de les idees. “Avui està en joc la democràcia, no el futur polític d’una persona”. Tal com ha remarcat amb encert AntoniBassas al diari Ara, “Avui, Espanya cita a declarar a la democràcia”.

El fet no ha passat desapercebut a Europa. El Parlament Suïs ha vist com 15 diputats demanaven al govern federal d’aquell país que expressi la seva preocupació al govern espanyol pel cas que afecta a Carme Forcadell. Alguns eurodiputats eslovens també han expressat la seva preocupació amb els fets que s’estan vivint a Catalunya. També ha reaccionat en el mateix sentit un eurodiputat anglès, dient que “organitzar un debat en el Parlament, mai pot ser un crim”. A Gal·les, Itàlia, Irlanda del Nord i Dinamarca també s’han alçat veus en defensa de Carme Forcadell. En l’àmbit espanyol, Pablo Iglesias mitjançant una piulada a Twitter també ha dit sentir-se avergonyit pel fet que es jutgi a la presidenta del Parlament català.

Certament, i més enllà de la lluita democràtica per la independència, veure com un govern decideix que s’imputi penalment a la presidenta d’un Parlament, només perquè ha permès una votació en la que es proposava fer un referèndum per l’autodeterminació dels catalans, i copsar que la Justícia d’aquest país, seguint escrupolosament el mandat del govern, es converteix en braç executor de la voluntat del govern, posa en evidència que a Espanya no existeix de cap manera un democràcia real, que permeti en el seu sí, la llibertat de pensament, i respecti les idees de les persones. Autènticament penós