El que volem molts catalans és que els nostres polítics ens portin a la independència i per això cal seriositat, unitat, acció conjunta i deixar de muntar el numero cada dos per tres.
El camí a la independència topa cada vegada amb més obstacles,
molts dels quals ens els posem nosaltres mateixos.
La “cerimònia” de l’estupidesa va començar el passat 12 d’octubre
dia de la hispanitat quan alguns ajuntaments catalans varen voler demostrar la
seva valentia “desobeint” al calendari,
i obrint aquell dia les portes dels ajuntaments tot i que no s’hi podia fer cap
tràmit perquè els funcionaris no hi eren. Sota el lema de “res a celebrar” alguns ajuntaments (Berga, Badalona, Celrà i algun altre) varen escenificar una
protesta que en la realitat no va servir per a res positiu pel que fa a l’objectiu que molts catalans
tenim de conquerir democràticament la nostra independència. Setmanes més tard,
i amb ocasió del dia de la Constitució, hem assistit altre vegada a una situació
ridícula en la que novament uns quants electes han volgut “desafiar” no se sap massa bé què. No és això senyors diputats, alcaldes i regidors. No es tracta de
muntar contínuament actuacions mediàtiques però gens efectives per els nostres
objectius de llibertat. L’efecte de tot plegat pot ser fins i tot
contraproduent i pot acabar desprestigiant el procés d’independència
convertint-lo en quelcom folklòric.
El que el procés necessita són fortes dosis d’unitat i
d’actuacions perfectament planificades i estructurades que permetin assolir els
fins proposats. I des d’aquest punt de vista ja cansen massa les insinuacions
de la CUP de no voler aprovar els pressupostos, o les declaracions de la diputada
“cupaire” Ana Gabriel, criticant exclusivament a l’altre coalició
indubtablement independentista del Parlament català. Aquesta gent de la CUP
semblen certament agents infiltrats per l’anterior ministre de l’interior espanyol,
Jorge Fernández Diaz. En molt comptades ocasions la CUP ha criticat a altre
partits de l’hemicicle. Les seves crítiques s’han centrat sempre d’una manera
obsessiva amb Junts pel Sí. Perquè?
Costa molt que la societat catalana independentista mantingui una
actitud permanent de mobilització en favor de la independència. Veient la manca
de rigor de la gent de la CUP, i fins i tot a vegades de determinats elements
d’Esquerra Republicana, els ànims no poden estar excessivament enlairats davant
de tot plegat. Com a exemple d’aquesta manca d’unitat de criteri es poden
comentar dues situacions produïdes aquests últims dies. D’una banda Anna
Gabriel de la CUP criticant a Junts pel Sí per lo malament que segons ella
estan gestionant tot el referent al referèndum, i de l’altre Marta Rovira d’ERC
dient que el referèndum es podria avançar si la justícia espanyola acabava
condemnant a Carme Forcadell. Ha tingut que comparèixer Neus Munté, consellera
de Presidència i portaveu del govern català per desmentir ràpidament aquesta
possibilitat, però l’endemà mateix, el vicepresident Junqueras, a Catalunya
Ràdio ha tornat a insistir amb un possible avançament del referèndum
Realment resulta difícil d’entendre que sent Mata Rovira portaveu
adjunta del grup parlamentari de Junts pel Sí, Neus Munté la seva portaveu, i
Oriol Junqueras el seu vicepresident es produeixin aquests situacions tan
ridícules. Alguna cosa falla en la coordinació de les actuacions dels uns i
dels altres. I així no anem enlloc.
I jo em pregunto si no seria molt més profitós pel procés
d’independència que tots els partits independentistes es posessin a treballar
d’una vegada per assolir un major grau
de coherència davant de l’opinió pública i no generar més desànim entre aquells
que només veiem espectacle, postures, paraules, però cap fet determinant que
ens permeti mantenir l’esperança d’una Catalunya independent.
Si el procés cap a la independència falla, si aquests polítics de
tercera que ens governen, i els presumptes polítics independentistes que no estan
al govern fracassen, passaran a la història de Catalunya com els traïdors més grans
que cap nació hagi tingut mai al món. Mereixeran el menyspreu de tots els catalans que estimem realment Catalunya.
No volem més pallassades; volem la independència. No volem més discussions
bizantines; volem la independència. No volem traïdors; volem patriotes
No volem egoismes; no volem protagonismes; no volem discutir del
sexe del àngels, o si són verdes o són madures. Volem la independència d’una
punyetera vegada.
Per cert a Madrid encara se'n riuen ara dels ridícul dels nostres polítics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada