dimarts, 30 de setembre del 2014

Volem Votar...!!!


Milers de ciutadans omplen les places de les viles catalanes en protesta per l’actuació, una vegada més, del TC en contra dels interessos de Catalunya


Tot i la pluja que ha caigut en molts indrets, l’assistència ha estat massiva



Ahir es va conèixer que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la petició d’inconstitucionalitat formulada pel govern espanyol contra la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i contra el Decret de convocatòria de la consulta pel dia 9 de novembre. 

Un Tribunal Constitucional que sempre ha fallat en contra de Catalunya (en els temes transcendents) totalment polititzat, sense credibilitat, i desautoritzat per les seves actuacions tendencioses en contra dels interessos catalans.

Com a conseqüència d’aquesta admissió a tràmit, tant la Llei com el Decret esmentats queden provisionalment suspesos en espera dels dictàmens que el mateix Tribunal farà. Com a conseqüència immediata d’aquesta suspensió el govern català ha hagut de suspendre la campanya institucional que havia endegat, i estem a l’espera de saber quina serà la reacció del govern de la Generalitat. El Parlament català ja ha anunciat que recorreran l’admissió a tràmit d’aquests recursos del govern espanyol al TC.

Aquesta admissió a tràmit, no ha sorprès ningú. Tothom sabia que el TC faria exactament el que ha fet, i tothom sabia que una vegada més els magistrats que l’integren adoptarien una postura de total seguidisme de les instruccions que reben del govern espanyol, fet que prova que la separació de poder que identifica a les democràcies a Espanya és pura entelèquia.

Ja aprofundiré més en aquesta decisió del TC i en les reaccions del governs català davant d’aquesta situació; pel moment com en altres ocasions històriques aporto un seguit de fotos que deixen constància d’aquesta voluntat ferma dels catalans de voler votar.

Com a resposta a tots aquests atacs continuats dels estaments de l'Estat espanyol contra Catalunya, avui s'han produït concentracions a tots els ajuntaments de Catalunya en contra d'un govern del PP que impideix als catalans poder votar


Una cosa vull dir abans de deixar pas a les fotos: veient la reacció del poble de Catalunya, tinc la sensació que aquesta vegada això no hi ha qui ho aturi. Vencerem!
Lleida
Reus

Manresa
Badalona
Vic




Plaça Sant Jaume Barcelona


Matadepera

dissabte, 27 de setembre del 2014

Dia històric per Catalunya: Ja tenim convocatòria oficial per la consulta del 9 N


El govern espanyol anuncia que presentarà recursos d’inconstitucionalitat



Tot i així la Generalitat endega els procediments que han de permetre la celebració de la consulta  



Aquest matí, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, el president Mas ha signat el Decret de convocatòria de la consulta del 9 N. Hi han assistit el govern en ple, així com la presidenta del Parlament i una representació de la majoria de partits partidaris de la consulta com Convergència, Unió, les CUP i ERC. Han estat absents per diferents motius el PSC i ICV. Ni hi estaven convidats ni el PPC ni Ciutadans.


L’acte ha estat ple d’emoció i ha significat el tret de sortida per permetre que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur el dia 9 de Novembre proper. Després de la signatura el president Mas ha fet un breu discurs, del que cal destacar  el missatge que ha enviat als espanyols dient que “ara el poble català vol parlar, ser escoltat  i vol votar” El president Mas ha recordat que aquesta Catalunya que vol votar està integrada també per molts ciutadans d’origen espanyol i de molts altres llocs. El president Mas també s’ha adreçat al món en general i als líders mundials, en anglès, explicant que “we wont democarcy and Peace”, justificant la seva decisió de convocar la consulta per que més dos terços del Parlament hi estan a favor.

No s’ha fet esperar massa la resposta del govern espanyol. Com que el president Rajoy és de viatge a la Xina, ha estat la seva becària i vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz  de Santamaría  la que ha comparegut, negant el dret del catalans a ser consultats, emparant-se en el dret dels espanyols i del que estableixen les lleis. En el seu parlament, en el que ha expressat el tracte just que el seu govern sempre ha dispensat a Catalunya, ha expressat la voluntat del govern espanyol d’impedir la “divisió entre els catalans” i a “protegir el dret dels catalans a ser espanyols”, “ningú està per sobre de la democràcia” ha reblat per afirmar tot seguit que “la consulta no se celebrarà”. És evident que tots els periodistes assistents a la compareixença estaven alliçonats sobre el que havien de preguntar, per que cap d’ells ha estat capaç de preguntar-li a al Sra. vicepresidenta si tota aquesta proclama sobre Catalunya estava basada en la recollida de vots contra l’Estatut català que va protagonitzar el PP, o amb els recurs d’inconstitucionalitat contra el mateix Estatut presentat pel propi PP, o amb els atacs a la llengua catalana o amb els atacs a la immersió lingüística a les escoles, o amb l’ofec econòmic al que el Sr. Montoro té  sotmesa a la Generalitat, entre molts altres greuges. Com es pot veure la defensa dels interessos dels catalans per part del govern espanyol ha brillat sempre per la seva absència, i utilitzar aquest argumentari per desmuntar el dret del catalans a decidir lliurement el seu futur és del tot indigne i propi de polítics sense ètica, i els periodistes que callen i per tant atorguen són tant indignes com els polítics del PP, i la seva professionalitat està a l’alçada del betum.

Sigui como sigui, el cert és que la vicepresidenta ha anunciat que el govern espanyol ha demanat al Consell d’Estat el preceptiu informe i que en la reunió extraordinària del consell de ministres de dilluns es procedirà a presentar els recursos d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional contra la Llei de consultes no referendaries, i contra el decret de convocatòria de la consulta. Cal recordar en aquest sentit que una vegada el tribunal Constitucional hagi admès a tràmit els recursos dels govern espanyol, la suspensió de les qüestions recorregudes és automàtica. Aquesta suspensió comporta que no es pugui executar cap dels continguts del la Llei de consultes o del decret de convocatòria  de la consulta. 

Mentre tant a Catalunya, la vicepresidenta del govern català ha procedit a endegar tots el procediments per fer possible la consulta el proper dia 9 de novembre.   Segons els experts que estan opinant ara mateix sobre el decret de consulta sembla que el mateix incorpora algunes frases pensades amb molt rigor jurídic i que en principi haurien de posar difícil al Tribunal Constitucional l’impedir la votació el 9N. Veurem com es desenvolupa tot plegat.


Estem davant d’unes setmanes que poden ser decisives en la història moderna de Catalunya. Dono gràcies a la vida per permetre’m viure aquests moments; em sento un privilegiat. Tant de bo ens en sortim i puguem ser actors directes d’una nova Catalunya, més democràtica, més justa, on la corrupció sigui repudiada per la ciutadania, i on tots podem viure en pau i llibertat . Visca Catalunya independent!.  

divendres, 26 de setembre del 2014

La compareixença del President Pujol al Parlament de Catalunya


L’actitud d’alguns diputats és impròpia de la representativitat que ostenten


Vergonyosa,  indigna i repugnant intervenció d’Alícia Sánchez Camacho



Avui ha comparegut al Parlament de Catalunya el President Pujol amb l’objectiu d’explicar l’origen dels diners que la seva família tenia dipositats a bancs andorrans. L’explicació del President Pujol s’ha basat en el document d’inculpació que ell mateix va fer públic al mes de juliol passat, relacionant els diners a l’estranger amb el llegat rebut del seu pare. El President Pujol ha negat ser un polític corrupte i en la compareixença ha hagut d'aguantar algunes acusacions impertinents fet que ha provocat una resposta airada per part seva, que tot i estar justificada se la podria haver estalviat.     

No és el meu objectiu entrar a esbrinar si les explicacions donades pel President Pujol satisfan o no, són certes o no, i si responen a tos els interrogants o no. Cada partit participant en la sessió tindrà la seva opinió, i tots els ciutadans que ho han pogut seguir també. La meva és de profunda decepció, i pel que fa al President Pujol, m’agradaria pensar que ha dit la veritat. Seria molt greu que no fos així.

El que jo vull sobretot és comentar les intervencions d’alguns líders polítics presents avui a la cambra catalana que en alguns cassos m’han semblat més pròpies d’una baralla entre persones de baixa estrofa que no pas a l’alçada d’uns diputats als que cal suposar un mínim d’educació. 

Les intervencions, com no podia ser d’un altre manera han estat força crítiques amb el President Pujol. I estant-hi d’acord o no, s’ha d’acceptar que Esquerra Republicana de Catalunya hagi mantingut una actitud de duresa  davant la declaració del President, que el PSC també hagi criticat al Jordi Pujol persona, però en certa mesura hagi respectat l’important acció de govern de Jordi Pujol  o que fins i tot les CUP hagin mantingut el seu to habitual despectiu cap a tot allò que no es adient amb el seu estil de vida i el seu pensament i òbviament hagin qualificat a la família de Jordi Pujol de delinqüents de “guants blancs”. Tot això dol, però s’entén. Els diputats de les CUP han abandonat la sessió per que al seu parer Pujol no havia donat resposta a cap de les preguntes que se li havien formulat. Iniciativa per Catalunya ha estat crítica, però aquesta vegada el diputat Herrera ha estat molt lluny de les seves millors intervencions al Parlament.

Abans de continuar voldria fer un aclariment al diputat Miquel Iceta primer secretari del PSC, que en al seva intervenció s’ha referit a unes paraules de l’alcalde Trias quan va saltar l’escàndol Pujol a finals de juliol. Iceta ha fet menció d’unes paraules de Trias que va dir que “a Pujol més li valdria desaparèixer” en el sentit de que amb la que li cauria a sobre més li valdria no tenir-ho que sentir. Iceta ha tergiversat aquestes paraules limitant-se a comentar que Trias havia dit que era millor que Pujol desaparegués. Molt malament Sr. Iceta.        

El que és extremadament greu és la intervenció d’Albert Ribera de Ciutadans, i Alícia Sánchez Camacho del PPC. Dues actuacions inadmissibles en qualsevol país civilitzat en especial la de la Sra. Camacho (demano excuses a les Sres., que puguin llegir aquest escrit per emprar la paraula Sra. referida a Alícia Sánchez Camacho). El Diputat Ribera parlant amb una manca de respecte absoluta pel President Pujol negant-li qualsevol credibilitat quan encara no s’ha demostrat cap altre culpabilitat que la que ella mateix ha reconegut, i amenaçant al President Pujol de dur a fiscalia les seves manifestacions d’avui. Estupidesa major es difícil de sentir en un Parlament.

Però qui s’ha endut la palma ha estat la Diputada Sánchez Camacho. No vull repetir de cap manera les seves paraules indignes i impròpies d’un diputat del Parlament. Només faré meves unes paraules  de David Fernández líder de les CUP referides a la intervenció de Sánchez Camacho: “sentir parlar a un diputat del PP de corrupció es com sentir parlar a un membre del Ku Kux Klan de racisme” 


Sra. Camacho sento una gran repugnància cada vegada que la veig i cada vegada que la sento. Segons diuen alguns vostè també havia rebut sobres del Sr. Bárcenas oi? Per que no fa alló que el Rei Joan Carles li va demanar de fer al president veneçolá Chaves? Perquè no calla d'una vegada?   


divendres, 19 de setembre del 2014

Escòcia diu NO a la independència

A Escòcia guanya la "tercera via"


A Catalunya guanyarà la democràcia 



Aquest matí s’han conegut els resultats del referèndum escocès, per votar la independència del país respecte de la Gran Bretanya, que han estat prou clars tal com deixaven entreveure les enquestes malgrat que alguns volguessin interpretar que la situació estava molt ajustada.

Una vegada coneguts els resultats s’han sentit ràpidament les veus dels que desitjaven  aquest NO i entre elles algunes autoritats europees de prestigi democràtic dubtós com ara el Sr. Durao Barroso i evidentment (no podia faltar-hi) el president del govern espanyol, amb missatges semblants: “el NO dels escocesos a la independència ha evitat greus conseqüències per Europa”. No cal dir que la caverna periodística espanyola ha esmorzat tranquil·la avui, i ha reforçat les seves crítiques al procés català i les seves amenaces del conegut discurs de la por. 


Alex Salmond, el primer ministre escocés, s'ha hagut de
conformar amb la "tercera via"
Tanmateix el procés català i l’escocès presenten notablesdiferències. D’una banda el procés a Escòcia ha estat generat i propiciat des de la política i liderat pels polítics. La ciutadania s’hi ha anat afegint amb posterioritat com ho palesa el fet que els partidaris del SI eren molt pocs en les primeres enquestes i finalment han arribat a aquest 45% registrat en el referèndum. A Catalunya, per contra, el procés en cap cas ha estat generat des de la política, sinó que s’ha començat a gestar a partir d’un nucli, d’un pinyol si es vol dir així, d’un conjunt de persones amb sentiment i consciència de Nació, que ve des de l’any 1714 i al que si ha afegit una part important de la societat civil. A Catalunya és un moviment molt transversal, mentre que a Escòcia no ho era gens. Els polítics catalans s’ha vist obligats a posar-se al davant d’una corrent social independentista molt forta, de manera que si no ho haguessin fet la societat els hauria passat per sobre.  El NO escocès ha guanyat clarament en les capes conservadores de la societat escocesa, mentre que a Catalunya les capes més conservadores formen part també d’aquest moviment transversal.  Per tant els orígens de la consciència independentista dels uns i dels altres, són molt diferents, i l arrelament social d’aquest sentiment també.

Però hi ha altres diferències. Mentre els escocesos han tingut sempre els respecte de les altres nacions de la Gran Bretanya, a Espanya els catalans hem hagut de suportar tot tipus de greuges: hem vist com l’Estatut quedava esmicolat per una sentència d’un tribunal polític com és el Tribunal Constitucional; hem vist com a partir d’aquesta sentència el Tribunal Suprem ha començat una campanya de sentencies en contra de la llengua catalana i la immersió lingüística a les escoles; hem constatat com el govern espanyol vol “espanyolitzar” els nens catalans aprovant una llei d’educació ofensiva per Catalunya; hem patit les conseqüències d’un  ofec econòmic, que posa en risc Salut o Ensenyament a Catalunya, mentre continua i es perpetua l’espoli fiscal que patim els catalans; avui en dia, Catalunya està vivint la negació de la democràcia quan el govern espanyol ens nega el dret a escollir el nostre futur mitjançant l’exercici del vot. Podria afegir-hi encara molts més greuges... Si els escocesos haguessin patit tot això de part del govern britànic, m’agradaria veure quin resultat s’hauria produït aquest referèndum.

El president de la Generalitat es juga el seu futur
personal i polític per intentar que els catalans
puguem decidir lliurement
el nostre futur

Hi ha més arguments per justificar la diferència entre Escòcia i Catalunya, referents al pes del producte interior brut dins dels respectius estats. Mentre Catalunya és una nació espoliada amb l’excusa de la solidaritat interterritorial, Escòcia és una nació relativament pobre que viu dels subsidis dins de la Gran Bretanya i això també pesa a l’hora de decidir-se, atès que no tothom està disposat a renunciar a determinades prestacions de tipus econòmic. ( a l’estil del PER andalús o extremeny per posar un exemple)

A l’hora de reflexionar sobre els resultats escocesos sembla que el discurs de la por efectuat pel govern britànic i pels unionistes escocesos ha produït resultats positius pels interessos de Gran Bretanya. Em preocupa que a Catalunya el discurs de la por acabi fent forat i condicioni l’opinió d’aquells catalans més conservadors, dit això no en un sentit exclusivament polític, sinó referint-ho a aquells catalans que tinguin por d’obrir etapes noves, que prefereixin quedar-se com estan (encara que estiguin malament) en lloc d’intentar nous horitzons que ens facin sentir lliures. Em preocupa que aquesta població de més edat, més “acomodada”, acabi conformant-se i cedint davant dels discurs de la por que els espanyols incrementaran sens dubte els propers dies i setmanes.

Una última diferència per acabar: mentre el govern escocès del Sr. Salmond també ha guanyat, atès que Londres els ha ofert una millora significativa de les seves finances i capacitat política, a Espanya la Sra. vicepresidenta del govern, una vegada més, ho ha deixat molt clar: No hi haurà tercera via; res a oferir a Catalunya. Si més no es tranquil·litzador veure que amb això no ens volen enredar una vegada més...
  

Tanmateix confio en la majoria de catalans que preferim el triomf de la democràcia.