dimecres, 27 de desembre del 2017

Un estat "de la por" s’instal·la a Catalunya


El Rei d’Espanya, amb un discurs que manté el to amenaçador contra l’independentisme mostrat en la seva intervenció pública del 3-O, ignora el resultat de les eleccions del passat dia 21, i atia el “a por ellos”.


El ministre Zoido, aquell que destrossa la llengua espanyola quan parla, amenaça ara a Elsa Artadi i Marta Rovira amb ser perseguides judicialment per haver confeccionat les llistes electorals dels seus respectius partits !!!



El temor és el sentiment que predomina en aquests moments entre els ciutadans catalans partidaris de la independència. A les amenaces fetes dies enrere a twitter de denunciar per suposats delictes d’odi fins i tot els retwits en els que es posi de manifest la brutalitat policial l’1-O, ara s’hi afegeixen les citacions de 13 mestres d’un institut de Sant Andreu de la Barca, acusats d’haver fet comentaris despectius a classe sobre les càrregues policials del dia 1 d’octubre. Aquesta situació no és nova atès que el mes d’octubre ja es va produir una situació similar amb 8 mestres d’un col·legi de la Seu d’Urgell per els mateixos motius.

Aquest estat de por en que viu la ciutadania, s’ha vist agreujada per l’anunci que la fiscalia podria imputar a 100 ciutadans més esmentats en un nou informe de la guàrdia civil. Però la guàrdia civil encara ha anat més lluny, i ha assenyalat les manifestacions de l’11 de setembre fetes pacíficament i festiva per molts ciutadans de Catalunya, ininterrompudament des de l’any 2012, qualificant-les com possiblement constitutives d’un delicte de rebel·lió i “germen de l’odi” vers l’Estat espanyol.

Davant d’aquesta paranoia de persecucions, denuncies, informes esbiaixats, prohibicions de lluir el color groc i de prohibir qualificar amb determinades expressions als membres del govern legítim de Catalunya als mitjan públics de comunicació per part de la Junta Electoral Central, avui s’hi afegeix unes declaracions del ministre espanyol de l’Interior, el Sr. Zoido, que entre altres coses es distingeix per un nivell cultural que el porta a trinxar la llengua espanyola cada vegada que bada la boca. El Sr. Zoido ha tingut la barra de dir que el fet que Marta Rovira i Elsa Artadi siguin les responsables de la confecció de les llistes electorals dels seus respectius partits (ERC i JuntaxCat respectivament), per concórrer a les eleccions dels passat 21 D, els pot comportar responsabilitats judicials, atesa la seva decisió de posar a segons qui al front d’aquestes llistes. Sincerament, no hi entenc gens de dret, però jo diria que aquestes paraules del Sr. Zoido no són pròpies d’un ministre d’un país mínimament democràtic. Més aviat són pròpies de règims totalitaris per no utilitzar altres expressions.  

Tota aquesta manera d’actuar és conseqüència de diferents factors. El primer i fonamental deriva del tarannà històric dels espanyols manifestat tantes vegades a les seves colònies d’Amèrica del Sud principalment, menystenint les cultures autòctones, les seves tradicions, les seves llengües, etc., i considerant-se superiors a tot i a tothom, malgrat que la mateixa història s’ha encarregat en nombroses ocasions de demostrar-los el contrari. En segon terme, hi ha un altre factor important, segurament derivat de l’anterior, que impedeix que els espanyols siguin capaços d’entendre que és el que està passant a Catalunya. En lloc de pensar que els catalans potser ja estem farts d’aguantar els seus menyspreus i de suportar tota mena de greuges, es creuen que l’independentisme és cosa de quatre eixelebrats i que la majoria de catalans som fidels a tot allò que emani d’Espanya. Tot i la claredat dels resultats electorals amb una nova victòria rotunda per majoria absoluta de l’independentisme, continuen pensant que hi ha una “majoria silenciosa” que els és fidel. Per tant, actuen amb el convenciment que el que fan és correcte i és el que cal fer.

Encara vull destacar un tercer factor. SI algun polític espanyol, en un atac de coherència i realisme s’imagina per un moment que potser s’estan equivocant amb les seves decisions i actuacions a Catalunya, quan va escoltar la intervenció televisada de Felip VI la nit de Nadal, segur que se li varen esvair ràpidament tots els dubtes i va concloure que el “a por ellos” continua del tot vigent, i la política de cops de porra físics o psíquics als catalans és la política correcta. Sincerament, crec que al monarca espanyol, com a tants altres polítics de l’Estat, no els informen adequadament del que passa a Catalunya.


I mira que és ben senzill: els catalans ja ens hem cansat d’ells, hem dit prou, i a més ho hem fet per sempre més... Per més que ens vulguin atemorir, la nostra decisió és ferma; ben ferma...

dissabte, 23 de desembre del 2017

Bon Nadal i feliç 2018 per a tothom !!!






MOLT BON NADAL I UN FELIÇ 2018...


Cim del Canigó

Per la restitució del govern legítim de Catalunya






Pica d'Estats

Per l'alliberament dels presos polítics 





El Pedraforca

Per la retirada immediata de l'article 155 de la Constitució





Cim del Puigmal

Per el retorn dels homes de negre a Madrid, i la retirada de l'intervenció de les finances de la Generalitat





La muntanya de Monserrat

Per un reconeixement internacional dels drets nacionals de Catalunya i exercir pacíficament i democràtica l'autodeterminació 

divendres, 22 de desembre del 2017

Ho hem tornat a fer: l’independentisme manté la majoria al Parlament de Catalunya



En unes eleccions celebrades sota una absoluta anormalitat democràtica, les forces independentistes conserven la majoria absoluta al Parlament amb 70 escons, i envien el 155 a la paperera de la història.



Els catalans en un exercici de rigor democràtic, tot i la victòria de Ciutadans, hem aconseguit restituir en els seus càrrecs al govern legítim de Catalunya.



Ahir va ser un dia molt llarg a Catalunya, en el que l’escrutini dels vots es va fer etern. No per manca de confiança en la victòria sinó per les condicions anormals amb que es varen celebrar les eleccions. El president de Catalunya i quatre dels seus consellers a l’exili; el vicepresident de la Generalitat i un altre conseller empresonat; dos líders socials independentistes també a la presó; la televisió pública intervinguda; la prohibició de lluir el color groc a les persones que estaven a les meses electorals, l’IBEX 35 finançant descaradament l’unionisme, el govern espanyol decretant lleis per afavorir que les empreses marxessin de Catalunya; el cap de l’Estat pressionant a empreses per tal que canviessin la seva seu social fora de Catalunya, etc., etc., i tot i així l’independentisme  ha aguantat el tipo i ha estat capaç altre cop de guanyar les eleccions a Catalunya. El mèrit és extraordinari.

Però aquestes eleccions ens deixen altres titulars interessants. Un dels més espectaculars ens recorda el resultat d’un partit de rugbi: Puigdemont 34-Rajoy 3. Però referint-me a espectacularitat el més cridaner són els tres (3) diputats que ha obtingut el Partit Popular de Catalunya, fet que l’obliga a compartir el grup mixt amb la CUP al proper Parlament de Catalunya. Serà divertit veure com conviuen en el mateix grup populars i independentistes anti-sistema. Encara altres lectures podrien ser que aritmèticament és impossible un tripartit unionista, així com un tripartit progressista. També resulta inviable que governi Ciutadans tot i haver guanyat les eleccions. Per tant la única alternativa per poder formar govern és a través d’un acord entre Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont al capdavant, Esquerra Republicana de Catalunya amb Oriol Junqueras liderant, i amb l’abstenció de la CUP. En aquestes eleccions l’independentisme ha millorat la seva posició atès que per formar govern i investir al president de la Generalitat els vots de la CUP no cal que siguin a favor; n’hi ha prou amb que la CUP s’abstingui per poder formar govern.  

A banda de les consideracions sobre la formació del nou govern, que a mi m’agradaria que inicialment, si més no, fos el mateix que va ser cessat per poder donar continuïtat al govern legítim de Catalunya, hi ha altres interpretacions dels resultats. I la més important és el rebuig clar i evident dels catalans a l’article 155 de la Constitució que el govern espanyol hauria de retirar immediatament així com el control anticonstitucionals de les finances de la Generalitat. Aquestes dues mesures, junt amb l’alliberament dels presos polítics haurien de ser immediates i és el que faria qualsevol govern que conservés un sol gram de dignitat. Tanmateix molt em temo que el govern espanyol no anirà precisament en aquesta direcció.

I no hi anirà malgrat que els mitjans internacionals han destacat la victòria dels partits independentistes i la derrota política del govern Rajoy, exigint diàleg immediat per resoldre políticament el conflicte. Els titulars s’han centrat en remarcar la victòria dels partidaris de la independència, la derrota de les polítiques de Rajoy, l’exigència de l’inic immediat del diàleg per resoldre el conflicte, i han deixat de banda el fet que Ciutadans hagi guanyat les eleccions.

Parlant d’iniciar el diàleg cal destacar la compareixença a Brussel·les, davant dels mitjans internacionals,  de Carles Puigdemont, que s’ha ofert a trobar-se amb Mariano Rajoy en qualsevol lloc de la UE per poder iniciar aquest diàleg del tot necessari. En aquesta compareixença, a mes de demanar amb caràcter immediat l’alliberament dels presos polítics i la retirada de l’article 155, el president Puigdemont ha dit: “Estic disposat a trobar-me amb Rajoy a Brussel·les o en un altre lloc de la UE...aquesta reunió s’hauria de fer sense cap condició prèvia, perquè el que toca ara és el diàleg sense condicions...”


Esperem a veure quina és la resposta de Rajoy, anunciada per d’aquí a una estona. Tanmateix coneixent el tarannà habitual de la Moncloa, no crec que es puguin albergar excessives esperances. Per tant, al catalans ens toca resistir, persistir, tornar a resistir, i tornar a persistir, fins a la victòria final...