divendres, 22 de desembre de 2017

Ho hem tornat a fer: l’independentisme manté la majoria al Parlament de Catalunya



En unes eleccions celebrades sota una absoluta anormalitat democràtica, les forces independentistes conserven la majoria absoluta al Parlament amb 70 escons, i envien el 155 a la paperera de la història.



Els catalans en un exercici de rigor democràtic, tot i la victòria de Ciutadans, hem aconseguit restituir en els seus càrrecs al govern legítim de Catalunya.



Ahir va ser un dia molt llarg a Catalunya, en el que l’escrutini dels vots es va fer etern. No per manca de confiança en la victòria sinó per les condicions anormals amb que es varen celebrar les eleccions. El president de Catalunya i quatre dels seus consellers a l’exili; el vicepresident de la Generalitat i un altre conseller empresonat; dos líders socials independentistes també a la presó; la televisió pública intervinguda; la prohibició de lluir el color groc a les persones que estaven a les meses electorals, l’IBEX 35 finançant descaradament l’unionisme, el govern espanyol decretant lleis per afavorir que les empreses marxessin de Catalunya; el cap de l’Estat pressionant a empreses per tal que canviessin la seva seu social fora de Catalunya, etc., etc., i tot i així l’independentisme  ha aguantat el tipo i ha estat capaç altre cop de guanyar les eleccions a Catalunya. El mèrit és extraordinari.

Però aquestes eleccions ens deixen altres titulars interessants. Un dels més espectaculars ens recorda el resultat d’un partit de rugbi: Puigdemont 34-Rajoy 3. Però referint-me a espectacularitat el més cridaner són els tres (3) diputats que ha obtingut el Partit Popular de Catalunya, fet que l’obliga a compartir el grup mixt amb la CUP al proper Parlament de Catalunya. Serà divertit veure com conviuen en el mateix grup populars i independentistes anti-sistema. Encara altres lectures podrien ser que aritmèticament és impossible un tripartit unionista, així com un tripartit progressista. També resulta inviable que governi Ciutadans tot i haver guanyat les eleccions. Per tant la única alternativa per poder formar govern és a través d’un acord entre Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont al capdavant, Esquerra Republicana de Catalunya amb Oriol Junqueras liderant, i amb l’abstenció de la CUP. En aquestes eleccions l’independentisme ha millorat la seva posició atès que per formar govern i investir al president de la Generalitat els vots de la CUP no cal que siguin a favor; n’hi ha prou amb que la CUP s’abstingui per poder formar govern.  

A banda de les consideracions sobre la formació del nou govern, que a mi m’agradaria que inicialment, si més no, fos el mateix que va ser cessat per poder donar continuïtat al govern legítim de Catalunya, hi ha altres interpretacions dels resultats. I la més important és el rebuig clar i evident dels catalans a l’article 155 de la Constitució que el govern espanyol hauria de retirar immediatament així com el control anticonstitucionals de les finances de la Generalitat. Aquestes dues mesures, junt amb l’alliberament dels presos polítics haurien de ser immediates i és el que faria qualsevol govern que conservés un sol gram de dignitat. Tanmateix molt em temo que el govern espanyol no anirà precisament en aquesta direcció.

I no hi anirà malgrat que els mitjans internacionals han destacat la victòria dels partits independentistes i la derrota política del govern Rajoy, exigint diàleg immediat per resoldre políticament el conflicte. Els titulars s’han centrat en remarcar la victòria dels partidaris de la independència, la derrota de les polítiques de Rajoy, l’exigència de l’inic immediat del diàleg per resoldre el conflicte, i han deixat de banda el fet que Ciutadans hagi guanyat les eleccions.

Parlant d’iniciar el diàleg cal destacar la compareixença a Brussel·les, davant dels mitjans internacionals,  de Carles Puigdemont, que s’ha ofert a trobar-se amb Mariano Rajoy en qualsevol lloc de la UE per poder iniciar aquest diàleg del tot necessari. En aquesta compareixença, a mes de demanar amb caràcter immediat l’alliberament dels presos polítics i la retirada de l’article 155, el president Puigdemont ha dit: “Estic disposat a trobar-me amb Rajoy a Brussel·les o en un altre lloc de la UE...aquesta reunió s’hauria de fer sense cap condició prèvia, perquè el que toca ara és el diàleg sense condicions...”


Esperem a veure quina és la resposta de Rajoy, anunciada per d’aquí a una estona. Tanmateix coneixent el tarannà habitual de la Moncloa, no crec que es puguin albergar excessives esperances. Per tant, al catalans ens toca resistir, persistir, tornar a resistir, i tornar a persistir, fins a la victòria final...   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada