dijous, 30 de gener del 2014

Montoro amaga les balances fiscals


El sol fet de no publicar-les ja denota que hi ha espoli fiscal


Fins i tot el ministre Montoro ho admet: “no es publicaran per no donar més arguments als independentistes

La cara dura d’aquest ministre espanyol arriba a límits mai vistos abans.


El ministre Montoro a banda de ser un fatxenda maleducat, és també un “señorito andaluz” que confon l’Estat amb el seu “cortijo”. No es pot entendre d’un altre manera el fet que d’una manera del tot partidista decideixi que segons quina informació no arribi als ciutadans. Això només passa en governs totalitaris, i els responsables de que això sigui així són en primer lloc el propi Montoro, però també aquells que li permeten fer-ho és a dir el Sr. Rajoy i tot el govern espanyol. Qui és el Sr. Montoro per decidir que no vol donar les dades de les balances fiscals? Els contribuents no tenim dret a saber que es fa amb els tributs que paguem? No és lícit saber com es distribueix la suposada “solidaritat” entre les diferents comunitats de l’Estat espanyol?. Qui atorga aquests poders extraordinaris al ministre Montoro?.



La informació que hi pugui haver en el ministeri d’hisenda és de tots el contribuents, i no del ministre de torn; el Sr., Montoro no es pot apropiar per motius partidistes d’aquella informació que ens pertany a tots, i encara menys fer-ne un ús interessat en funció dels seus objectius polítics. No soc jurista i no se si això és o no prevaricar, però en qualsevol cas el que si que denota és una manca absoluta de rigor, ètica i honestedat.

Tanmateix aquestes actituds del PP no han d’estranyar. Ells s’omplen la boca del compliment de les lleis, i del respecte a tot allò que emana del Parlament espanyol. Ho exigeixen als demés però ells són els primers a complir-ho només quan els convé: la disposició addicional 3ª de l’Estatut és una llei del Parlament espanyol i no l’han complert mai, i la publicació de les balances fiscals és una resolució aprovada en el mateix Congrés dels Diputats espanyol. Són dos exemples (n’hi ha més) de com el PP respecta el marc legal.

Ara en lloc de les balances fiscals tindrem el que Montoro ha batejat com “comptes públics regionalitzats” on s’analitzarà la despesa global per individu. Però això no són les balances fiscals. Aquestes es basen en el que el conjunt de ciutadans  catalans paguen a l’Estat per la via dels impostos comparat amb el valor dels serveis que reben. Quan la diferència és a favor de l’Estat, aquella comunitat té dèficit fiscal. En el cas de Catalunya tots els càlculs fets fins ara porten a un dèficit fiscal al voltant del 8% del PIB català, que traduït en diners significa uns 16.000 milions d€ anuals.   

El "señorito andaluz" del "cortijo"
Sembla que un dels que més ha pressionat per evitar la publicació de les balances fiscals és el Sr. Monago president d’Extremadura, un altre impresentable líder del PP. És clar que les seves raons tenia per pressionar, atès que hi ha comunitats autònomes a Espanya que tenen un superàvit fiscal escandalós: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB). El ministre Montoro a banda de voler amagar aquesta crua i injusta realitat als nacionalistes catalans, segur que també deu haver volgut amagar aquesta situació de greuge comparatiu als ciutadans del País València, Múrcia i Balears, també governats pel PP però molt pitjor tractats. El PP fins i tot ha arribat a impedir que el ministre Montoro compareixi al Congrés dels Diputats per donar explicacions als contribuents    


Només un comentari final per fer-li veure al Sr. Montoro que per més que amagui o tergiversi la realitat, als catalans no ens farà canviar la ferma voluntat de marxar d’Espanya. Sr. Montoro la independència no té una base econòmica; la base de la independència està en els sentiments. I això no està en venda…  

Fin i tot, els empresaris catalans representats per Foment del Treball, conservadors en al seva majoria, i partidaris el pacte fiscal entre Catalunya i Espanya, li han reclamat al ministre Montoro la publicació de les balances.  

dimecres, 29 de gener del 2014

El PPC i el PSC es burlen del Parlament de Catalunya



Alguns partits polítics demanen la reprovació de Sánchez Camacho per la seva incompareixença


Aquell dinar a “La Camarga” podria estar en l’origen de les falses acusacions a Pujol i Mas sobre els comptes a Suissa 


Avui s’ha viscut una jornada penosa al Parlament de Catalunya quan la Sra. Alícia Sánchez Camacho, diputada al Parlament català,  senadora a Madrid i presidenta del PP de Catalunya, s’ha negat a comparèixer al Parlament a donar explicacions del cas “Camarga” de possible espionatge polític. Com ella, l’exdiputat del PSC al Parlament català i ara diputat al Congrés espanyol, tampoc ha comparegut.

La cadira buida de Sánchez Camacho posa en evidència
el respecte que els del PPC tenen pel Parlament
de Catalunya, i per tant pels catalans

Cal recordar que els fets presumptament es remunten a l’any 2012 quan en un dinar al restaurant “La Camarga” de Barcelona, la Sra. Sánchez Camacho a través d’una conversa amb Maria Victòria Álvarez, exnovia del fill gran de Jordi Pujol, va voler aconseguir informació per involucrar a la família Pujol en afers de corrupció i dinamitar així la credibilitat de Convergència en el sí de la societat civil catalana. La Sra. Sánchez Camacho, sembla que fins i tot va arribar a parlar d’algun fiscal amic, que els ajudaria a atacar a la família Pujol. Està clar que a José Zaragoza aquesta informació també li anava de meravella, atès que en l’exercici d’aquesta política de claveguera, només hi podia sortir guanyant el PSC desgastant a CDC.

Una vegada més es demostra com PP i PSC-PSOE es passen la democràcia per on més els convé, i amb l’excusa que els fets es van desactivar quan Método 3 va acceptar indemnitzar a la Sra. Sanchez Camacho i el jutge va arxivar el cas, no han volgut comparèixer per donar explicacions en seu parlamentaria. Mare de Déu la que haurien organitzat tant PSC com PPC si altres partits actuessin com ells: les desqualificacions, improperis i tota mena de denúncies públiques haurien omplert els mitjans de comunicació que els són afins. Quan són ells els que actuen amagant-se i passant de la ciutadania, aquests mateixos mitjan callen miserablement els fets. És el cas del diari La Razón, que en la seva versió digital ni parla del menyspreu d’aquestes dues persones als catalans. Si que en fa esment el diari El Mundo, que és qui va  publicar al bell mig de la campanya electoral catalana del 2010, la falsa notícia dels comptes que Jordi Pujol pare, i Artur Mas tenien a Suïssa. Fins i tot la secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal se’n va fer ressò públicament, posant en qüestió l’honorabilitat de Pujol i Mas. La presumpta implicació del suposat “fiscal amic” pren força al constatar com el jutge ha arxivat les respectives querelles que tant Jordi Pujol com Artur Mas havien interposat contra la publicació d’aquestes notícies falses.   

Els arguments utilitzats per Corbacho per jsutificar l'absència
de Zaragoza, han estat d'una pobresa intel·lectual a l'alçada
del personatge
De fet, aquesta incompareixença és un menyspreu de Sánchez Camacho i Zaragoza a la ciutadania de Catalunya. Per aquest motiu, algunes forces polítiques del Parlament català han demanat que el Parlament reprovi Sánchez Camacho atenent al fet que és diputada al Parlament català, i senadora autonòmica a proposta també del Parlament. L’absència de Zaragoza també es greu, tot i que ell ja no és diputat del Parlament català. Tot i així, la seva absència ha estat justificada  per Corbacho amb argumentacions ridícules, que demostren el nivell del personatge. Qui més s’ha distingit en aquesta reprovació a aquestes persones ha estat ICV amb el suport de CiU

Independentment del que diguin els polítics, el fet de fer cas omís a una demanda del Parlament de Catalunya és greu per ell mateix. El missatge que ens estan enviant aquestes dues persones és que el Parlament català és un Parlament de joguina; es fa servir quan convé i es passa d’ell també quan convé. Cal reflexionar sobre la democràcia i el seu sentit, i prendre bona nota de qui  són aquells que es serveixen de la democràcia per assolir els seus objectius, i en canvi no serveixen a la democràcia per tal que els ciutadans puguin assolir un millor nivell de vida que és en definitiva l’objectiu últim de tot plegat.
   


dissabte, 25 de gener del 2014

Les “perles” de la convenció del PP a Barcelona


Sánchez Camacho compara el procés sobiranista amb el terrorisme d’ETA 


Després de totes les barbaritats que s’han dit, hauríem de poder comptabilitzar quants nous independentistes hi ha, una vegada celebrada la convenció



Aquest cap de setmana la plana major del PP ha desembarcat a Catalunya per  intentar contrarestar la creixent pujança de l’independentisme. Els resultats només el temps ens els podrà aclarir, però a tenor de l’escoltat, els efectes podrien ser els contraris als que inicialment es perseguien, i això gràcies a una sèrie d’afirmacions, comparacions, i supòsits que basant-se en el discurs de la por, no han aportat res de nou a la societat civil catalana. “Más de lo mismo” que diuen a Espanya .

Per entendre millor el que acabo de dir, res més adequat que analitzar les diferents “perles”  que els dirigents populars han deixat caure.

Primera perla: Maria Dolores de Cospedal va dir “els independentistes volen trencar España a cops de matxet”. Aquest tipus d’afirmacions només poden venir d’una persona que o bé es curta de gambals o bé  està plena de mala fe. O les dues coses a la vegada; m’inclino per aquesta última.

Segona perla: També correspon a la Sra. de Cospedal que pel que es veu va venir “forta“ a Catalunya. Sense tallar-se un pel va dir que “l’endemà de la independència Catalunya estaria en fallida”. Discurs de la por al que ja ens tenen acostumats; de tant reiterar-ho ja no espanten a ningú.  Aquesta suposada fallida deu ser conseqüència de l’espoli al que Catalunya està sotmesa; de ben segur, sense aquest
Espoli els catalans ens en podríem sortir sense excessives preocupacions, cosa que ara és impossible, atès que ens exprimeixen fins l’últim Euro.

Tercera perla: autora Alícia Sánchez Camacho que no ha tingut altre ocurrència de compara el procés català amb el terrorisme a Euskadi. Això d’aquesta Sra., és de visita al psiquiatra. Està malalta i per tant és millor no fer-li massa cas. Les seves paraules es desqualifiquen per elles mateixes.

Quarta perla: propietat del Sr. Nuñez Feijoo, president de la Xunta de Galícia, ha arribat a dir per dues vegades que el President Mas “ha perdut la raó”. Cal recordar que aquest personatge es fotografiava amb mafiosos blanquejadors de diners procedents de la droga, i que entre altres bestieses va arribar a dir “Galícia paga, i Catalunya pidola”. També té, com es pot veure, una visió  i versió si més no curiosa de la realitat

Cinquena perla:  el mateix Nuñez Feijoo ha dit durant la convenció del PP, que el procés sobiranista no sorgeix del poble, sinó que està “teledirigit” per polítics. Es veu que aquest home l’11 de setembre de l’any 2012, i el de l’any 2013, estava encara de vacances en algun lloc molt remot, per que els cert és que les imatges de la cadena humana varen donar la volta al món.

Sisena perla:  torna a correspondre a la Sra. de Cospedal. Ha tingut la barra de dir que “no ens robaran una part d’Espanya que és nostra”. Aquesta dona no superaria les proves d’accés a la universitat. Catalunya és dels catalans Sra., li agradi o no. I aquí els únics que roben són vostès, emparant-se amb una cosa tan sòlida com la Constitució a la que el seu partit (Alianza Popular es deia en aquelles èpoques) hi va votar en contra. Quantes voltes dona la vida, Mare de Déu!

Setena perla: aquesta correspon al ministre Montoro que com que és el membre del govern més cara dura, ha gosat dir que no publicaran les balances fiscals, sinó que en el seu lloc “inventaran” una cosa que es dirà “comptes públics regionalitzats”, on evidentment intentaran que quedi ben palès que Espanya no ens roba. Però són tant curts de gambals , que la millor prova de que ens roben i molt,  és precisament el fet que no vulguin fer públiques aquestes balances fiscals, malgrat que hi ha acords del Congrés dels Diputats obligant al govern espanyol a fer-ho. Després s’omplen la boca de “legalitat” i “Constitució” Quin cinisme!

Les perles del president Rajoy: ara passarem ja a les perles de Rajoy. De fet m’he quedat una mica decebut. M’esperava conèixer el Pla que Rajoy va dir que tenia per Catalunya. Doncs sembla que no hi ha cap pla. Rajoy ha continuat amb els tòpics de sempre aprofundint amb duresa en el discurs de la por. El Sr. que fa uns anys recollia signatures contra Catalunya, ha dit:
  • Catalunya no pot equivocar-se de camí per que els catalans no tenen la culpa de la pèrdua de visió d’alguns dirigents
  • A Catalunya li convé continuar sent espanyola, com ho ha estat sempre 
  • Els espanyols estimem Catalunya 
  • Que quedi clar: ni es celebrarà aquest referèndum ni es fragmentarà Espanya    
  • Després de l’imperi de la Llei, i el principi de solidaritat, res és més important que el diàleg

Em vull centrar en aquest últim punt: el principi de solidaritat està per sobre del diàleg? Des de quan?  L’imperi de la Llei no afecta tothom? Només als catalans? Que hi ha dels deute que el govern espanyol no ens vol pagar? Solidaritat és igual a espoli? Qui marca els límits de la solidaritat, el Sr. Rajoy? La conclusió és clara: dialogar amb Rajoy i dialogar amb Espanya és impossible. Mai ho han fet; sempre han imposat, i ara estem davant d'un bon exemple.  

Patètic, vergonyós, insultant, humiliant, dèspota, totalitari, i tants qualificatius d’aquesta mena com calguin per qualificar el discurs del Sr. Rajoy i en general totes les intervencions del quadres directius del PP a Barcelona

Última perla: la Sra. Sánchez Camacho ha clos l’acte demanat-li al President Mas que no insulti.  A això se n’hi diu CINISME.  


Avui, com a resultat de tot plegat, a Catalunya hi ha molts més independentistes. Gràcies PP.

dimarts, 21 de gener del 2014

“Tengo un Plan para Catalunya”


Acabar amb la cultura Catalana, aquesta és una part del Pla


Uniformitzar tota Espanya d’acord a la mediocritat espanyola i imposar el castellà arreu, és l'altre part


En una entrevista a Antena 3 Mariano Rajoy, el president del govern espanyol, va dir entre altres coses que sent ell President del Govern Catalunya mai seria independent, i mai es faria una consulta a casa nostra. Així de  contundent es va mostrar aquest líder del PP que va afegir a més que tenia un Pla per evitar la independència de Catalunya, sense desvelar-ne el contingut.

En una entrevista a Antena 3, el president Rajoy va dir que
"tenia un Pla per parar la independència de Catalunya 
La veritat és que avui mateix hem pogut començar a entendre de què va aquest Pla. Efectivament, avui s’ha sabut que a instàncies del ministeri d’indústria espanyol  Acció Cultural del País Valencià a les 8 de la tarda, ha hagut de tancar les emissions de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació, si no volien incórrer en importants multes econòmiques.  Això l’endemà que Rajoy anuncies el seu Pla per evitar la independència de Catalunya.

De fet aquesta actuació s’afegeix a les dutes ja a terme al País Valencià en contra   de la llengua catalana. Primer va ser el tancament de les emissions de TV3; més tard i fa tan sols uns mesos, es va produir el tancament de Canal 9, i avui es tanca el cercle amb Catalunya Ràdio. D’aquesta manera, El País Valencià es queda sense cap mitjà audiovisual en català. La maniobra està perfectament calculada pel PP.

La conclusió és molt evident: efectivament Rajoy té un Pla. És un Pla que consisteix a acabar amb la cultura catalana, llengua, història, tradicions, costums, etc. El Pla de Rajoy consisteix a harmonitzar Espanya per que tothom parli una sola llengua, l’espanyola, i on no hi tinguin cabuda les particularitats de cap mena. Catalunya eliminada del mapa per convertir-se en la regió “del nordeste espanyol” com sovint diuen a TVE quan parlen del temps. Volen colonitzar de tal manera Catalunya, que pretenen que no quedi ni una sola pedra de les nostres senyes d’identitat. En altres paraules, ens volen destruir

Les antenes del català han deixat de funcionar
al País Valencià
He sentit que el President Mas comentava que com es pot tenir un Pla per Catalunya si no es té en compte el que els catalans volen, i no es parla ni tan sols amb els catalans per explicar-nos aquest Pla. Mas també s'ha queixat dels atacs del PP a la llengua del País Valencià.  I és que els espanyols es distingeixen per actuar sempre amb traïdoria, enganyant i incomplint els acords als que han arribat.

Enganyant i incomplint per que l’espoli econòmic a que està sotmès el nostre país és del tot injust, no ens paguen el que ens deuen, i a més volen mantenir aquesta situació pels segles dels segles, fent dels catalans els que aportin riquesa a un Estat que malgasta, subvenciona i es dedica a dormir la migdiada i construir AVE que van buits,  autopistes sense cotxes, i aeroports sense avions. Això és Espanya, i això és el que volen fer amb Catalunya. No  ho acceptarem mai. La marca Espanya no és la nostra

Després d’aquest enèsim atac a Catalunya, el conseller Homs deia avui que potser el pas següent del Pla Rajoy seria prohibir internet. Crec que efectivament, avui al País Valencià i a Ses Illes, només els queda internet per poder-se relacionar lliurement amb el món en la seva llengua. Quan Rajoy s’adoni que el català és una de les llengües més utilitzades a internet, potser prendrà la decisió de deixar-los també sense aquesta eina.

Bromes a banda, una cosa està clara: hem de sortir quan abans millor d’aquesta Espanya pre-democràtica, autoritària i tramposa denunciant si s’escau a la justícia internacional aquest genocidi cultural sistemàtic contra Catalunya