Espanya actua internacionalment contra Catalunya

Els espanyols estan ben espantats davant la ferma voluntat catalana de voler marxar

Ara, l’amenaça d’expulsió de l’UE plana també sobre Espanya

Rajoy, Garcia Margallo, Monago i Wert, quatre dels personatges
que més independentistes han generat. 

Que el govern espanyol està fortament preocupat per la voluntat de sedició de Catalunya és un fet cada dia més evident analitzant les reaccions dels governants espanyols en contra del procés. Primer el discurs de la por; després pressionar la diplomàcia estrangera amb l’objectiu que cap mandatari de relleu rebi al President Mas; a continuació demanar a autoritats fonamentalment europees que es posicionin contra el procés independentista, amenaçant Catalunya de ser expulsada de l’UE si exercita el seu dret a l’autodeterminació. També volen convertit l’any 2014 amb l’any del PP a Catalunya, promocionant un seguit de convencions amb alts dirigents del partit amb l’objectiu de convèncer els catalans de “quan bonic és continuar junts”. Ara ens han anunciat un altre acció: el ministre Margallo (que està fent ja tants independentistes com el ministre Wert) ha elaborat un “manual del buen español” que ha enviat a totes les ambaixades i consolats espanyols repartits per el mon, amb un seguit de respostes tipus per les diferents preguntes que en aquests països els puguin fer sobre el procés català. Com que no se’n fien dels seus propis empleats han de donar-los les respostes per escrit per evitar que ningú surti del guió.

Entre aquestes respostes en destaca una que fins i tot podríem catalogar d’ocurrent; quan el manual explica que el dèficit fiscal català, no és un espoli, sinó un exercici de solidaritat. El cinisme del ministre Margallo i per extensió del govern espanyol, no té límits. Són tan cecs que no s’adonen que amb aquestes actituds  només aconsegueixen una cosa: que cada dia el nombre d’independentistes a Catalunya creixi sense aturador.

És curiós observar com aquesta ceguesa els porta cada vegada a estar més lluny de la realitat. En lloc d’intentar un acostament amb Catalunya, cada vegada radicalitzen més la sevapostura, pensant que això ens farà enrere, quan l’efecte és just el contrari: com més radicalitzats estan els espanyols, més catalans hi ha disposats a segar cadenes. Com més greuges ens fan, més independentistes som, i més disposats estem a aconseguir la llibertat. Els espanyols han entrat en una deriva que han seguit sempre històricament, i que amb el pas dels segles els ha portat a perdre les seves colònies. Ara perdran la última que els queda: Catalunya.

I com a conseqüència d’aquesta pèrdua, hi ha qui considera que Espanya també podria quedar fora de la Unió Europea. Es tracta d’Ana Stanic, advocada especialitzada en la resolució de conflictes internacionals. La tesi que defensa aquesta advocada, que ha estat entrevistada pel diari ARA, diu que Catalunya no hauria de parlar de secessió, sinó de dissolució de l’Estat espanyol del qual Catalunya n’és part essencial. D’aquesta manera, si Catalunya s’independitza, l’Espanya actual deixarà d’existir, serà un país diferent a l’Espanya d’avui i per tant els estats resultants de la dissolució seran estats hereus de l’Estat que s’ha dissolt. En conseqüència o bé tots dos estats es mantenen a l’UE, o bé tots dos en queden fora. 

Independentment de totes les consideracions que es vulguin fer, hi ha un fet indiscutible: la reacció delsespanyols davant la voluntat dels catalans de dir prou! palesa d’una manera molt evident que no les tenen totes; que els fa por que Catalunya trobi l’escletxa per on poder aconseguir la independència, i això afecta molt directament la butxaca dels espanyols. Els diners que avui els permet fer aeroports sense avions, autopistes sense cotxes, i AVE sense passatgers, no hi seran. Per tant, si volen continuar fent aquestes barbaritats econòmiques, si volen continuar mantenint l’estat del benestar, si volen continuar amb el nivell de vida actual, els tocarà pagar més a tots els espanyols. I tot i així, hauran de renunciar a moltes coses. Per això xoca aquesta postura tan fatxenda de voler solucionar el problema amb amenaces i més amenaces. Així l’únic que aconsegueixen és aglutinar més voluntats al voltant de la independència, que cada dia tenim més a prop.

Per últim una observació: Margallo ha editat uns 400 exemplars del seu “memorandum contra Catalunya”. Ho ha fet amb diner públic, un 20% del qual, coma  mínim prové de Catalunya. És a dir, amb diners del catalans, ataca Catalunya.

Els catalans hem enviat 14.000 llibres al mon, explicant les nostres raons per voler sortir d’Espanya, i ho hem finançat voluntàriament  aqueslls que hi hem volgut participar.

Sr. Margallo: enten ara que vol dir la paraula dignitat?