diumenge, 29 de maig del 2016

No anem bé: el camí cap a la independència topa amb excessius entrebancs


Cada dia que passa, nosaltres mateixos ens posem pals a les rodes per assolir la independència


La CUP ni és de fiar, ni té paraula



Jordi Sánchez, presidirà l'ANC per un període de 2 anys
Aquests últims tres anys han estat convulsos en la història de l’independentisme a Catalunya. Quan semblava que assolir la independència era un objectiu clar que molts catalans teníem a l’abast, van començar a aparèixer veus que intentaven centrar l’atenció en els molts problemes socials que Catalunya tenia i té plantejats, creant divisió entre el mateixos partidaris de la independència. D’altres intentaven a la desesperada defensar els seus estatus personals, sembrant dubtes amb la “tercera via” que evidentment s’ha demostrat que era una via morta. Tot plegat ha generat prou divisió entre els partidaris del procés de manera que molta gent ha quedat confosa davant de tanta contradicció entre els polítics. També ha influït en aquest desinflament del procés la manca d’entesa evidenciada per Convergència i Esquerra i en particular pels paranys i traïdories que Oriol Junqueras ha preparat a Artur Mas, conxorxant-se amb la CUP per fer caure a Mas, o donant ínfules als cupaires per que aquests portessin les situacions al límit.

Tot plegat ha generat el desànim i la frustració a les files independentistes, i avui en dia només quedem els “incondicionals” defensant un procés que malgrat tot encara entenem possible. No ha ajudat gens tampoc a mantenir la moral alta, la divisió interna que hi ha hagut a l’ANC per dominar el Secretariat Nacional de l’Entitat i fer-se amb el poder a la institució. La guerra bruta duta a terme una vegada més per ERC, ha comportat divisió i decepció als que des de fora hem vist com finalment Jordi Sánchez ha aconseguit parar els peus als infiltrats de Junqueras, i ha estat nomenat president de la Entitat per un període de dos anys. En les votacions finals, Sánchez ha vençut a l’altre candidata que li va disputar la presidència, la Sra. Liz Castro. Esperem que Jordi Sánchez millori les prestacions ofertes en aquest any de mandat, que no han estat precisament excessivament lluïdes, i sobre tot pugui mantenir la columna vertebral de l’ANC: la seva Transversalitat que va estar en la base del seu èxit i acceptació generalitzada en la societat catalana.

Tanmateix els problemes continuen, i enlloc d’entendre d’una vegada que només unint les voluntats de tots els independentistes el procés podrà tenir expectatives d’èxit, ara apareix la CUP demostrant a tort i a dret que no tenen paraula, i no són de fiar. Primer va ser en una reunió a Esparraguera on varen decidir que el pacte amb Junts pel Sí, era paper mullat, i avui ha estat en un altre reunió a Vilassar de Dalt on han decidit que trencaran l’estabilitat del govern, anunciant que presentaran una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos presentat pel govern de la Generalitat al Parlament de Catalunya fa tan sols uns dies.  És evident que la CUP pot fer el que els vingui en gana; només faltaria. El que passa és que les seves decisions cal emmarcar-les en el context del qual en formen part.

Ni són de fiar, ni tenen paraula...
La investidura del president de la Generalitat es va produir després d’un acord entre Junts pel Sí i la CUP, segons el qual, Artur Mas, candidat a ser investit president, faria un pas al costat, a canvi que la CUP assegurés l’estabilitat del govern català i en particular aprovés els pressupostos. Doncs bé, Artur Mas va complir la seva part, deixant que fos Carles Puigdemont qui fos investit president de la Generalitat, i ara els cupaires han decidit que ells no compliran la seva part del compromís perquè volen presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos, i negociar-ne el seu contingut, posant com sempre unes condicions no assumibles per una majoria de ciutadans de Catalunya. Com sempre, aquesta postura de la CUP es veu afavorida pel suport que d’amagatotis els brinda ERC que els esperona a actuar d’aquesta manera, perquè així ells veuen més propers els seus objectius.

Faltant a la seva paraula, trencant unilateralment un acord, la CUP demostra que no són de fiar i que la seva paraula no té cap valor, i que són incapaços de mantenir qualsevol compromís. Amb aquesta gent ni es pot fer un país nou, ni es pot albirar un nou país on sigui mínimament agradable viure-hi. Amb aquesta gent només es pot esperar una Catalunya plena d’okupes, uns mossos d’esquadra permanentment criticats i des-legitimats, i un incompliment generalitzat dels compromisos signats. Tot plegat un país de xoriços entre els que no m’hi voldria trobar.


I mentre tant, l’home que més hi ha posat a nivell personal i institucional per que Catalunya assoleixi la independència, la persona que està imputada per haver posat les urnes el 9N, el líder independentista més conegut i valorat a nivell internacional, està apartat de la política activa perquè uns impresentables amb el suport d’uns altres impresentables, així ho van voler. Que idiotes som els catalans...  

dissabte, 21 de maig del 2016

El govern espanyol prohibeix les estelades a la final de copa, i 48 hores més tard es veu desautoritzat per la Justícia.


Ridícul històric de la delegada del govern a Madrid, Concepción Dancausa


Aquella part de la  Justícia espanyola que no depèn del govern ha actuat amb criteri i sentit comú malgrat la pressió de la fiscalia.



Concepción Dancausa, delegada del govern espanyol a
Madrid, amb Esperanza Aguirre 
Concepción Dancausa és la delegada del govern espanyol a la comunitat de Madrid. Filla d’un dels fundadors de la Fundació Francisco Franco, s’oposa a que a Madrid es canviïn els noms d’alguns carrers que estan relacionats amb el franquisme i autoritza manifestacions neonazis a Madrid. Amb aquest perfil no ha d’estranyar gens que aquesta persona hagi decidit passar a la història actuant contra els símbols de la llibertat dels catalans. Seguint instruccions del govern, la seva delegada a Madrid va decidir prohibir l’accés de les estelares a l’estadi Vicente Calderón en la final de la Copa del Rei. Els motius en que es basava la mesura eren que les estelades incitaven a la violencia.

Contra aquesta mesura es van presentar dos recursos, un de la associació de juristes Drets, i un altre del FC Barcelona. Va ser el presentat per Drets el que va aconseguir una sentència ràpida del jutjat contenció administratiu nº 11 de Madrid, que va acceptar parcialment el recurs de Drets, revocant així el veto del govern espanyol a les estelades. En la seva argumentació el jutge ha raonat que no s’ha provat que les estelades incitin a la violència. El jutge ha estat valent i ha fet prevaldre el seu sentit comú i el respecte a la Justícia i a la llibertat d’expressió, front a les pressions que havia rebut des de la fiscalia i des del mateix govern on diferents ministres havien manifestat el seu recolzament a la delegada Dancausa. Entre ells, el ministre de Justícia, el d’Exteriors o la pròpia vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaria, tot i que entre aquests dos últims hi havia alguna discrepància: mentre la vicepresidenta argüia raons tècniques i no polítiques per justificar la mesura, el ministre d’Exteriors Margallo admetia sense cap vergonya que el verdader motiu per decretar el veto a les estelades era polític.

Mentre tot això passava a Madrid, a Catalunya s’anaven produint reaccions a la notícia de la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei. D’una banda el president de la Generalitat Carles Puigdemont havia anunciat que no assistiria a la final en senyal de protesta contra aquest atac a la llibertat d’expressió, decisió que va ser compartida també per l’alcaldessa Colau. Per la seva part, Josep Maria Bartomeu, president del Barça, no havia fet pública la seva postura, però algunes fonts havien filtrat que assistiria al partit sense ocupar però el seu seient preferent a la tribuna presidencial. Coneguda la resolució judicial, tant Puigdemont com Colau han dit que assistiran a la final, i Puigdemont ha demanat responsabilitats polítiques (dimissió de la Sra. Dancausa) i rectificacions oficials (declaracions d’algun ministre el govern espanyol).   

Per la seva banda, entitats independentistes com Òmnium Cultural i l’ANC havien anunciat que regalarien 10.000 banderes d’Escòcia perquè els seguidors barcelonistes les lluïssin al Vicente Calderón. Sen dubte, aquest fet hauria tingut una ressonància mundial que al govern espanyol no li interessava gens que hi fos, i per això han vist alleujats com un jutge els ha tret del parany en que ells mateixos s’havien ficat. Tanmateix el ressò hi ha estat i són molts els mitjans internacionals que han publicat la noticia de la prohibició de l’estelada en la final de la Copa.

Hi han encara altres visions al voltant de les motivacions de la prohibició. Algunes veus ho veuen com un acte per captar vots de cara al 26 de juny, quan es celebraran unes noves eleccions generals a Espanya. És ben conegut que l’anticatalanisme ven, i per això, per captar el vot anticatalanista, el govern espanyol hauria ideat aquesta maniobra, amb l’objectiu de millorar la seva posició de cara a la cita a les urnes del proper 26 de juny.


Sigui com sigui, el que ha de quedar clar és que aquest fet ha anat molt bé a Catalunya per reforçar el sentiment independentista d’una majoria de catalans. És ben cert que a Catalunya no sabem fer bé les coses pel que fa a consolidar la independència i que la manca d’unió entre nosaltres és evident. Afortunadament però, de tant en tant, els mateixos espanyols ens ajuden...           

dilluns, 16 de maig del 2016

Esquerra Republicana de Catalunya, divideix l’ANC i sembra la divisió a l’independentisme



Intolerable actitud dels republicans influint en l’elecció d’un Secretariat Nacional que convingui als seus interessos


ERC ja ens té acostumats a treballar a l’ombra desenvolupant Plans B en favor dels seus interessos partidistes.



Jordi Sánchez encara president de l'ANC
La baixa participació en les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC és una prova evident de com la desil·lusió ha anat guanyant terreny en les files independentistes. Els crits a la participació fets per la pròpia Carme Forcadell han acostat a les urnes només a 7.247 persones que representen un 21,42% del total del cens. Aquesta participació indica que aproximadament només una de cada cinc persones amb dret a vot ha exercit el dret a vot. Un resultat tan galdós demostra un desinterès clar dels membres de l’ANC per escollir el que ha de ser la seva cúpula directiva per aquest proper any. Farien bé els escollits en analitzar les causes d’aquista baixa participació, perquè aquesta és una tendència perdedora.

Més enllà de les conclusions que en puguin treure, jo voldria fer avinent el meu punt de vista sobre com s’està posant en perill a l’ANC que ha estat el major catalitzador del moviment independentista que mai hem tingut. Fa dies que els mitjans expliquen la divisió interna existent en el sí de l’Assemblea, o millor dit, la divisió existent en la cúpula dirigent de l’entitat. Els partits polítics estan decidits a ocupar les màximes quotes de poder allà on els sigui possible, i l’ANC és un caramel massa golós perquè la política el respecti.

Un dels majors actius de l’ANC ha estat des del minut zero de la seva creació la seva transversalitat. Els milions de persones que hem sortit al carrer a demanar la independència de Catalunya no ho hem fet perquè ens ho demanés el Sr. Mas, el Sr. Junqueras o el Sr. David Fernández. Ho hem fet per que una organització que ens REPRESENTAVA A TOTS ens ha convocat per reclamar la independència. Sembla que alguns això no ho han entès, i ara la seva miopia els porta a trencar l’ANC de manera que ja no ens representi a tots sinó només a uns quants. Així s’ha d’entendre la manipulació que el Sr. Ferran Civit, destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha fet dies abans de la votació, quan s’ha dirigit a través del whatsapp demanant el vot per una sèrie de candidats tots ells controlats per ERC, els anomenats com a sector crítico.

Liz Castro és qui més vots va obtenir en l'elecció
al Secretariat Nacional de l'ANC
Resulta lamentable que ERC es carregui d’una manera tan innoble el procés d’independència de Catalunya. De fet ja fa temps que ERC està jugant un paper molt ambigu en la política catalana en la que prioritza els seus interessos per sobre dels del país. Durant tot el procés de negociació per la investidura del president Mas, Esquerra Republicana de Catalunya va estar treballant el seu Pla B, que consistia a anar engrescant a la CUP perquè mantinguessin el seu veto a la persona d’Artur Mas. Oriol Junqueras  sabia de sobres que si la CUP mantenia el seu veto, Mas mai anteposaria el seu interès al del país, i que tard o d’hora ell seria el beneficiat de la renuncia de Mas a la presidència. Però la maquinació de Plans B és una pràctica sembla que normalitzada en l’ADN d’Esquerra. Sempre han actuat per darrera, i ho continuen fent. La última l’estem vivint aquests dies, i no em refereixo a l’assalt a l’ANC que resulta evident per qui ho vulgui veure. Em refereixo a la negociació pels pressupostos. Per les declaracions dels uns i els altres, sembla que dins de Junts pel Sí, Convergència no estaria gens disposada a apujar l’IRPF a les rendes més altes, mentre que ERC ho voldria fer. Per aconseguir-ho, el Sr. Oriol Junqueras esta esperonant a la CUP perquè posin com a condició sine qua non aquest increment de la pressió fiscal per les rendes que superin els 90.000€ anuals. Sempre és la mateix tàctica: aliar-se amb qui faci falta per descavalcar a qui ells consideren el seu rival polític. Ho van fer, fent president de la Generalitat a una persona de la talla de José Montilla, i ara ho estan repetint a l’ANC. Per sobre de la unitat, prefereixen posar-s’hi ells encara que posin en risc la unitat i per tant al independència de Catalunya.


Veurem que acaba passant a l’ANC. Els “crítics” (controlats per ERC) han aconseguit els seus objectius i pràcticament tots ells han estat escollits. Ara, dissabte que ve, es juga el final de la partida per veure qui serà finalment qui presidirà l’ANC. En aquesta partida ERC juga amb les cartes marcades, i si aconsegueix el seu propòsit voldrà dir que la divisió definitiva a l’ANC serà un fet. I l’11 de setembre, Oriol Junqueras s’haurà de manifestar amb els seus correligionaris i els de la CUP. Poques vegades he vist tanta miopia política...                           

dissabte, 14 de maig del 2016

Madrid envia diplomàtics al món per intentar tergiversar la realitat del procés d’independència


La vicepresidenta del govern admet que dos alts diplomàtics del govern de Madrid, viatgen contínuament pel món, intentant contrarestar allò que els líders catalans van explicant.


El president Puigdemont  d’una manera un tant irònica, els ha recomanat fer els aproximadament 600 Km., que separen Madrid de Barcelona per venir a pactar el referèndum.



El govern espanyol intenta apagar l’interès internacional cap el procés d’independència català, i per fer-ho ha seleccionat dos alts diplomàtics espanyols amb la funció de visitar tantes cancelleries de mig món com faci falta amb l’objectiu de contrarestar l’efecte dels viatges del president Mas abans, i del president Puigdemont ara, que han fet el possible per enviar al món el missatge que Catalunya vol exercir el dret a decidir el seu futur polític, mentre que l’Estat espanyol està entestat a impedir-ho. Així ho hareconegut la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria que ha dit, per justificar la mesura que han pres, que “els presidents de la Generalitat han sortit a explicar coses que no eren certes i és important que el govern espanyol ho aclareixi".

Es tracta d’ambaixadors especials contra el procés sobiranista català. De fet dues  dones: Maria Basols que és catalana i Cristina Ysasi Ysasmendi. En els últims temps, aquestes dues persones han mantingut contactes “discrets” a Viena, Berna, Brussel·les, Londres i Nova York entre d’altres destinacions on han explicat la versió del govern espanyol sobre el conflicte plantejat per Catalunya. L’argumentació que fan servir es basa en una Constitució espanyola que impedeix fer referèndums com el que reclama Catalunya, i també intenten desfigurar la realitat econòmica d’ofec que pateix Catalunya, així com el conjunt de greuges que patim els ciutadans catalans, o minimitzar el dèficit fiscal català.

Aquesta situació ha estat comentada pel president Puigdemont, que en to irònic ha dit que “el procés interessa tan poc, que el govern espanyol sembla que ha enviat gent a recórrer milers de kilòmetres per intentar contrarestar les explicacions que nosaltres donem de primera ma” Puigdemont ha afegit que els resultaria molt més econòmic recórrer els 600 km fins Barcelona per pactar amb el govern català un referèndum. 

Per altre banda, el president Puigdemont ha aprofitat aquest últim viatge a Londres per explicar en una entrevista a la prestigiosa cadena de televisió internacional CNBC que Espanya és incapaç de governar, buscar consensos, fer sacrificis o trobar solucions per a Catalunya. Aquest tipus d’informacions irriten i molt al govern espanyol del PP.  De fet, en ocasions anteriors el govern espanyol ja havia posat traves als intents de la Generalitat per dur a terme acció exterior que li servís per internacionalitzar el conflicte. El diari “The Wall Street Journal” publicava aquest diumenge un article en el que explicava les estratègies de la diplomàcia espanyola per boicotejar els actes que Diplocat organitza a l’exterior, i reconeixia que en aquesta batalla el govern espanyol té avantatge. I la té per diferents raons, entre elles la seva estructura diplomàtica a tot el món, la seva experiència en matèria del funcionament de les cancelleries, i no ho oblidem per les males arts emprades sistemàticament pels espanyols contra Catalunya. En aquest sentit l’Estat espanyol a través de la seva ambaixada a Pequin ha boicotejat recentment una missió comercial catalana a la Xina interferint per anul·lar dues reunions importants.


Sigui com sigui, els espanyols ens faran la vida impossible fins el darrer moment. Això que ningú ho dubti. Tanmateix hem de conservar la calma perquè el nostre moment arribarà. El propi president Puigdemont ha dit que la resposta al conflicte català vindrà d’Europa. Quan diu això és que té algun element o disposa d’alguna informació que li permet fer aquestes afirmacions. Una cosa així no es diu gratuïtament.