dilluns, 16 d’abril del 2018

Ho hem tornat a fer: el 15-A un clam ciutadà per l’alliberament del presos polítics.


Puigdemont president!, també ressona al cel de Barcelona, mentre multitud de catalans no poden ni accedir a un Paral·lel del tot col·lapsat
Pacíficament, cívicament, a la catalana, centenars de milers de ciutadans reclamen  des de Barcelona l’alliberament dels presos polítics
De nou, el clam de Catalunya reclamant una justícia no polititzada, dona la volta al món, i la notícia es recollida pel mitjans de comunicació més rellevants del planeta.
Nova lliçó de civisme: ni un sol incident en una manifestació massiva que segons els organitzadors aplega a més de 700.000 persones
L’unionisme no accepta ni entén que l’independentisme continua viu, malgrat les amenaces, la presó, els exiliats, els jutges, la Soraya, etc... No poden entendre que la independència és un sentiment arrelat que mai en podran manllevar.
El PP insinua que independentisme i dictadura estan relacionats... Sens dubte és ben bé allò de “cree el ladrón que todos son de su misma condicion”
I com sempre faig quan estem davant d’aquests esdeveniments, les imatges superen clarament tot allò que jo pugui explicar:





















Nosaltres també hi érem:












divendres, 6 d’abril del 2018

Gràcies al sacrifici personal del president Carles Puigdemont, Catalunya està més a prop del seu objectiu nacional


La Justícia alemanya deixa en llibertat al president Puigdemont, i descarta el delicte de rebel·lió.


A Catalunya una eclosió d’emoció i goig rep la bona nova. La valentia i decisió del president Puigdemont està produint els seus fruits, i la premsa internacional es fa ressò de l’alliberament del president.



Aquells que havien criticat que el president i altres consellers del seu govern s’exiliessin a Bèlgica, comencen a entendre l’encert d’aquella estratègia. Sense els governants a exili, avui el cas català passaria pràcticament desapercebut, amb tots els seus dirigents empresonats.  



Gran victòria de Carles Puigdemont davant del Tribunal Suprem espanyol i del jutge Llarena, que han vist com totes les seves argúcies per intentar demostrar que els fets de l’1-O equivalien a una rebel·lió amb violència se n’han anat en orris. El tribunal alemany que jutjava la procedència de l’euro-ordre cursada pel jutge Llarena no ha apreciat violència en els accions del dia 1 d’octubre dutes a terme pel govern català i tot i que continua la tramitació de l’euro-ordre, si l’extradició del president Puigdemont acabés produint-se, en cap cas se’l podria jutjar a Espanya per rebel·lió i només es podria plantejar un judici per malversació de fons públics.

Tanmateix, Mariano Rajoy per una banda, però també el ministre Montoro per l’altre varen assegurar oficialment fa poques setmanes que no hi havia hagut cap finançament amb diner públic a l’hora de dur a terme tots els preparatius i la mateixa posada a punt del referèndum de l’1-O. És per això, però també per altres raons de tipus jurídic, que l’equip d’advocats que assumeix la defensa del president Puigdemont considera que l’altre delicte del que s’acusa al president Puigdemont de malversació tampoc serà tingut en consideració pel tribunal alemany, i per tant s’acabarà per denegar l’euro-ordre en tots els seus punts.

No cal dir que la decisió representa un fort revés jurídic pel sistema judicial espanyol, i posa en dubte la qualitat de la justícia espanyola. Avui el govern espanyol s’ha limitat a tirar pilotes fora, i li ha volgut recordar al president Puigdemont que la tramitació de l’euro-ordre continua el seu curs. Per la seva banda, segons ha transcendit el jutge Llarena i la fiscalia general de l’Estat, estant analitzant la conveniència de posar algun tipus de recurs davant del Tribunal Europeu de Justícia, amb seu a Luxemburg, tot i que des de la defensa del president Puigdemont s’argüeix que aquest tribunal té unes funcions diferents. Veurem en que queda aquest intent desesperat de la justícia espanyola. No cal dir que la notícia de l’alliberament del president Puigdemont amb molt poca estona ha donat la volta al món. El conflicte català està més internacionalitzat que mai. Algú ho dubta?  

La sortida de la presó del president Puigdemont ha estat espectacular. S’ha produït als voltants de les dues de la tarda, una vegada la justícia alemanya ha rebut la transferència dels 75.000€ que li havia posat coma fiança. El president Puigdemont està en llibertat, però mentre duri el procés d’extradició no es pot moure d’Alemanya i s’ha de presentar cada setmana davant d’un jutge.

Només sortir de la presó el president Puigdemont ha manifestat el seu agraïment pel suport que ha rebut de funcionaris i presos de la presó de Neumünster, així com de autoritats de diferents països repartits per tot el mon, i també de ciutadans alemanys, espanyols i catalans. Tot seguit ha demanat l’alliberament immediat de tots es líders catalans empresonats preventivament en presons espanyoles, acusats  d’aquest delicte que la justícia alemanya ha dit que no existeix. També ha dit que “ha arribat el moment de dialogar; no hi ha excuses perquè les autoritats espanyoles no comencin un diàleg amb els líders catalans... Cal una solució política... És una vergonya per Europa que hi hagi presos polítics”. Després de pronunciades aquestes paraules el president Puigdemont ha emprès viatge a Berlín, tot i que no se sap clarament el motiu pel qual s’hi ha desplaçat, i si pensa fixar al seva residència temporal a Alemanya en la capital teutona. En total el president Puigdemont ha estat sota custodia policial durant 12 dies a la presó de Neumünster.


Des de fora de la presó el president Puigdemont ha enviat per Twitter als seus seguidors el següent missatge:  


Val a dir que l’excel·lent notícia de l’alliberament del president Puigdemont ha estat acompanyada d’un altre notícia molt positiva. Els consellers Puig, Comin i la consellera Serret, que continuen al seu exili belga, han estat deixats en llibertat sense cap mesura cautelar mentre l justícia belga estudia l’euro-ordre del jutge Llarena. Jornada rodona per les aspiracions nacionals de Catalunya.