dimecres, 28 d’octubre del 2015

El “xoc de trens” entre Catalunya i l’Estat espanyol es va produir ahir al matí


Ara caldrà veure quines conseqüències té la resolució que van registrar al Parlament “Junts pel Sí” i la CUP


De moment la reacció del govern espanyol ha estat l’esperada: amenaces amb aplicar les lleis, i omissió de qualsevol sortida política.



Ahir al matí, els grups parlamentaris de “Junts pel Si” (JxS) i la CUP va presentar al registre del Parlament una proposta de resolució, amb la petició que sigui tramitada pel procediment d’urgència, en la que es declara l’obertura d’un procés constituent no subordinat, i l’inici del procés de creació de l’Estat català independent en forma de República, així com el començament d’un procés constituent de caràcter ciutadà, que permeti establir les bases d’una futura constitució catalana.

Per fer possible aquests aquestes demandes, s’insta al govern català a adoptar aquelles mesures que siguin necessàries i entre elles a tramitar en el termini d’un mes, les lleis de procés constituent, seguretat social i hisenda pública. La resolució estableix en el seu punt sisè que el Parlament  no es supeditarà a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, i en particular del Tribunal Constitucional, al que no se’l considera legitimat i sense competència arran de la sentència sobre l’estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pels catalans en referèndum entre altres actuacions. Finalment la proposta de resolució insta al govern català a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats de la Cambra catalana, i posa en coneixement de l’Estat espanyol , de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional que Catalunya vol iniciar les negociacions per esdevenir un Estat independent.

Les reaccions a la notícia no es van fer esperar, i els portaveus dels difunts partits polítics  amb representació parlamentaria a Catalunya van dir-hi la seva. No cal dir que “Junts pel Sí” i la CUP ho varen valorar molt positivament i que l’oposició ho va rebutjar amb duresa. En especial Xavier Garcia Albiol que ho va qualificar d’atac a la democràcia, i Inés arrimades que va qüestionar la legitimitat d’aquesta resolució per que segons ella no representava a una majoria de catalans. Va sorprendre negativament la reacció de “Catalunya sí que es pot” (CSQEP) on en particular el diputat Coscubiela va entonar un discurs carrincló, vell, i sobretot copiat del PP, que denota de quina manera ICV està perdent a marxes forçades el contacte amb la realitat del país. Avui en dia CSQEP té exactament el mateix discurs que el PP; això ho diu tot.

Tanmateix la reacció més esperada era la del govern espanyol, que aquesta vegada es va produir amb immediatesa. A Rajoy li va faltar temps per fer una compareixença davant dels mitjans de comunicació, en la que va afirmar que la Resolució presentada al Parlament de Catalunya era un desafiament a l’Estat, i que ell i el eu govern ho tenien tot previst per evitar que cap punt de la resolució pogués aconseguir el seu objectiu, i que per això recorrerien al Tribunal Constitucional i al conjunt de l’ordenament jurídic espanyol. Va afegir que els espanyols podien estar tranquils atès que sota el seu mandat ningú trencaria ni la unitat d’Espanya, ni la solidaritat entre els espanyols, i que ningú tindria cap mena de privilegi. No li tremolarà el pols a l’hora de fer complir la legalitat a Catalunya ha afegit.

Ara les espases estan a l’aire i cada part ha ensenyat els seus objectius. Avui la Mesa del Parlament de Catalunya ha de decidir si admet que la proposta de resolució sigui tramitada per la via d’urgència, fet que portaria a que fos aprovada la setmana vinent, abans i tot del primer debat d’investidura. Per dificultar que això sigui així, aquest matí PSC, PP, Ciutadans i CSQEP han presentat individualment propostes de resolució en les que coincideixen a reclamar que la Mesa reconsideri la seva decisió d’admetre la tramitació de la Resolució presentada per JxS i la CUP, i que abans de tramitar-la consultin als juristes del Parlament la legalitat de la Resolució.


Per altre banda, el diaris de més prestigi a nivell internacional s’han fet  ressò de la notícia recalcant el fet que Catalunya desafia a Espanya en la seva carrera cap a la independència.                                     

dijous, 22 d’octubre del 2015

La contra-programació dels poders de l'Estat


Paral·lelament a la constitució del primer Parlament independentista, la fiscalia anticorrupció posa en marxa una operació per relacionar les donacions a la Fundació CatDem de Convergència Democràtica de Catalunya amb les comissions del 3% per l’adjudicació de contractes.
 

L’espectacle mediàtic que es  va organitzar en cap cas és fruit de la casualitat



Ahir va ser un dia important per Catalunya, atès que el president de la Generalitat va signar el decret de constitució del nou Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del 27S. Tanmateix la importància del dia es va veure en certa mesura eclipsada per la contra-programació que el govern de l'Estat espanyol havia planificat curosament.

En efecte, a primera hora del mati, la guàrdia civil es va presentar a les dependències de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a diversos ajuntaments i a les seus d'algunes empreses constructores per a dur a terme tota una sèrie d'escorcolls en una macro operació contra el 3% . L'objectiu era buscar documentació que permetés a la fiscalia anticorrupció relacionar les donacions que aquestes empreses havien fet a la fundació CatDem de Convergència, amb les anomenades comissions del 3% a canvi d’adjudicacions de contractes fonamentalment d'obra publica.


De cap manera defensaré des d'aquest blog, la comissió de delictes. Ara be, si que em posicionaré en contra de totes aquelles actuacions de l'Estat que em semblin malintencionades i que busquin altres objectius que els que en primera instancia es pretenen justificar. No es pot acceptar de cap manera que aquesta segona intervenció de la guàrdia civil en l'afer del 3% hagi coincidit precisament amb el dia que el president Mas cridava a constituir el Parlament que ha de dur el país a la independència. No es una casualitat.; aquest fet ha estat estudiat i decidit per algun nucli de l’Estat que lluita contra la independència de Catalunya, molt probablement el CNI. Recorden el desembarcament dels membres del CNI a Barcelona? Doncs aquí en tenim alguns dels resultats. Està molt clar que fer coincidir el mateix dia aquestes dues situacions té una clara intencionalitat de assestar un cop baix a l'independentisme, a l'ensems que es treu rellevància a la notícia. Ho afirmo rotundament, perquè tal com va succeir el 28 d'agost en els primers escorcolls de la guàrdia civil a Convergència i a la Fundació CatDem, i coincidint també amb una data significativa com era la presentació de la candidatura de “Junts pel Sí”, abans que comencessin els escorcolls, els mitjans espanyolistes, convocats per alguna filtració d'algun peix gros de la fiscalia o de la guàrdia civil, ja eren a les portes de Convergència esperant l'arribada de la guàrdia civil.

Per tant són actuacions ben calculades per influir en moments clau en l'opinió publica, i de casuals no en tenen res. De fet, el propi ministre de Justícia, Rafael Català ho confirmava, al reconèixer que la compareixença del president Mas davant del Tribunal Superior de Catalunya,  es va post posar uns dies, per obviar els efectes sobre les eleccions catalanes del 27S. És doncs el propi ministre qui reconeix que es trien les dates de les diferents actuacions judicials en funció de l'oportunitat política de cada moment. És a dir, a l'Estat espanyol, de separació de poders, res de res,  i per tant es un estat de dret de dubtosa qualitat democràtica. 

El que és molt interessant és detectar quins son els objectius del govern espanyol en tot aquest conflicte. I aquests no són altres que el de debilitar el procés d'independència. Per tant, els catalans hem de ser prou espavilats com per no caure en aquesta trampa hàbilment posada per les clavegueres de l'Estat. Aquests moments són crucials pels procés; no només perquè dilluns vinent es constitueixi el Parlament, de Catalunya, sinó perquè estem en plena negociació d'un possible acord entre "Junts pel Si" i la CUP que hauria de permetre en primera instancia pactar un full de ruta per la independència, investir un president de la Generalitat després, constituir un govern sòlid i decidit, i finalment emprendre amb fermesa el camí a Itaca. I just en aquest moment transcendental, Madrid ha engegat el ventilador i ha començat a escampar porqueria amb el desig de torpedinar aquestes negociacions.

Cal notar que l'objectiu del govern espanyol es Convergència Democràtica de Catalunya i la presidència de la Generalitat, per que Madrid té molt clar qui esta liderant el procés, i qui té capacitat suficient per fer-lo anar endavant. Com diu el president Mas, CDC i ell mateix s'han convertit en objectius de caça major, per que a Madrid saben be que si cau Convergència, o cau el president Mas, s'ha acabat el procés. Es per això que els catalans hauríem de ser prou llestos i no caure en la trampa que ens ha posat a tots el govern espanyol. Ara el problema no és si s'ha cobrat o no un 3% en comissions il·lícites. Ara el problema és Catalunya, i això és el que ha de concentrar els nostres esforços i el nostre interès. Si aconseguim la independència ja arribarà el dia de passar comptes amb aquells que amb les seves actituds delictives, si es que hi han sigut, ha posat en risc el procés d’independència.


Mai hi havíem estat tan a prop, i mai havíem patit tant per arribar-hi. Ho tenim a tocar; no ens podem permetre fracassar...  

dimecres, 21 d’octubre del 2015

El president Mas ha signat avui el decret de constitució del nou Parlament de Catalunya, sorgit de les eleccions del 27 S


La presidència del Parlament serà per Carme Forcadell a proposta d'ERC


La mesa del Parlament tindrà previsiblement majoria sobiranista i el PP en quedarà exclòs.




Finalment s'ha donat a conèixer un del primers acords resultants de les converses entre "Junts pel Si" i la CUP. Les parts negociadores han acceptat a proposta d'Esquerra Republicana que Carme Forcadell expresidenta de l'ANC, ocupi la presidència del Parlament. La mesa quedaria constituïda per quatre membres de "Junts pel Si", un del PSC, un altre de Ciutadans, i un de “Catalunya si que es pot”. En principi si els acords es mantenen, tant la CUP com el PP quedarien sense representació en la mesa.

El president Mas, signa el decret de constitució del
Parlament de Catalunya   
Tot i que en funció dels resultats obtinguts el 27S a la CUP no li correspondria tenir cap membre a la mesa del Parlament, pel que sembla, "Junts pel Si" els ha ofert la possibilitat de cedir-los un representant, però segons algunes fonts, la CUP ho hauria rebutjat. Tant si accepten com si no, la mesa tindrà doncs majoria independentista  el PP en quedarà exclòs. Davant d'aquesta situació s'han produït dos fets rellevants: l'un a Catalunya, i l'altre a Madrid.

Pel que fa a Catalunya, el Sr. Franco Ravell, cap de llista de la candidatura de "Catalunya si que es pot" (CSQEP) s'ha afegit a una petició pactada entre Ciutadans, PSC i PP demanant que la mesa del Parlament reflecteixi la heterogeneïtat de partits que hi son representats, amb el clar objectiu d'evitar una majoria independentista a la mesa del Parlament. Davant de l'actitud d'aquesta coalició sorgeixen diferents dubtes. Alguns d'ells son els següents:

  • Hem d'interpretar que els vots de CSQEP son vots unionistes? Son vots del No? Una vegada coneguts els resultats de les eleccions Franco Ravell havia dit que els seus vots no eren ni del bloc del Si, ni del bloc del No. Ha canviat d'opinió?
  • A partir d'ara els diputats del grup dirigit per Franco Ravell, faran la pinça amb els partits espanyolistes, en contra dels independentistes?
  • Aquesta actitud de Franco Ravell, es correspon amb la voluntat majoritària d'ICV, incloent el fet de votar junt amb el PP?


Convindria que algú amb responsabilitat i credibilitat dins del partit (si es que hi queda algú) aclarís quin serà el paper del ecosocialistes, per que les contradiccions actuals son difícils d'entendre.

La reacció procedent de Madrid es mes aviat còmica per no titllar-la de ridícula. La Sra vicepresidenta del govern espanyol i becaria de Rajoy, Soraya Saenz de Santamaria s'ha permès dir, amb una expressió a la cara plena d'incomoditat, que Carme Forcadell no representa a la majoria de catalans. Cal ser molt curt de gambals per dir això, i aquesta senyora de curta no en té res, de manera que el seu error es degut a l'ofuscació produïda per un odi integral contra Catalunya. La pregunta és si el Sr. Jesús Posadas, president del Congrés dels Diputats amb un 44% dels vots representa a tots els espanyols,  i la resposta és evident, representa a una majoria que va votar al PP i que va guanyar les eleccions espanyoles, de la mateixa manera que la Sra. Forcadell representa a una majoria de catalans (48%) que van donar suport a la candidatura de "Junts pel Si".

Amb el decret de constitució del Parlament que avui ha signat el president Mas, en el que es fixa el dilluns dia 26 d’octubre per que això passi, hi ha de temps fins al 9 de novembre per fer el primer debat d’investidura. Si el president de la Generalitat fos investit en primera o segona volta, es constituiria el nou govern amb un mandat democràtic molt clar: aconseguir en 18 mesos la independència de Catalunya. Sinó es pot arribar a investir un president per falta de majoria suficient, llavors les converses podrien durar fins el 9 de gener, data en la qual o hi ha un nou president investit, o s’han de convocar noves eleccions. Arribats a aquest punt, les noves eleccions haurien de celebrar-se al més de març de 2016. Aquest és el calendari que tenim al davant en aquests moments.

Per això és tan important que hi hagi entesa entre “Junts pel Sí” i la CUP. Totes dues formacions tenen sobre les seves esquenes una gran responsabilitat en aquestes converses, i els catalans no entendríem que no fossin capaços de posar-se d’acord. I és obvi que l’acord passa necessàriament per posar en valor la realitat de cada una d’aquests formacions: Junts pel Sí té 62 diputats, i la CUP en té 10. Aquest és el marc de partida, i deixa clara quina és l’autèntica representativitat que a l’hora de negociar cada partit ha de tenir.


En qualsevol cas, el camí que porta a la independència està ple d’obstacles que hem d’anar sortejant si volem aconseguir l’èxit, i probablement no és dels més difícils. Esperem  doncs els resultats d’aquestes converses, i confiem en que seran capaços d’entendre que Catalunya va pel davant de tot a l’hora de considerar els diferents interessos de cada una de les parts negociadores. Vull confiar, necessito confiar, en l’èxit de les converses.      

dijous, 15 d’octubre del 2015

El president Mas, i l’exvicepresidenta Ortega així com la consellera Rigau, declaren com a imputats davant del TSJC per una querella interposada per la fiscalia general de l’Estat


El 9N porta cua, i evidencia que va ser molt més important del que semblava i va fer mal al govern del PP.


President Mas: “actuar com un demòcrata equival a ser tractat com un delinqüent”
 


Dimarts passat varen declarar davant del tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joana Ortega exvicepresidenta del govern català, i Irene Rigau consellera d’Ensenyament de la Generalitat, com a conseqüència de la querella que la fiscalia general de l’Estat havia interposat contra elles per haver posat les urnes al carrer el passat 9N del 2014,  en aquella consulta popular en la que hi varen participar més de 2 milions de persones. Ja aquell dia les persones cridades a declarar varen ser acompanyades tant a l’entrada com a la sortida del Palau de Justícia de Catalunya per moltes persones que els varen voler donar suport, a més d’altres membres del govern que també van voler demostrar la seva solidaritat amb els persones imputades per la fiscalia.  Aquell mateix dia, milers de persones a tot Catalunya es van concentrar davant dels ajuntaments del seus pobles denunciant unes imputacions considerades polítiques i imposades des del govern espanyol a la fiscalia. Es va llegir un manifest en el que es denunciaven per antidemocràtiques les querelles interposades. 
 
Davant d’aquesta reacció del poble català de solidaritat absoluta amb els seus líders imputats per haver posat les urnes al carrer, el poder judicial va reaccionar amb una nota plena de duresa advertint que intentar pressionar als jutges amb aquestes concentracions de gent cridant consignes independentistes era un atac directe a la independència judicial. Aquesta nota va ser aplaudida pels membres del govern espanyol amb una ironia que supera tots els límits imaginables, doncs si en tot aquest procés algú ha pressionat a la Justícia, aquest no és altre que el propi govern espanyol del Partit Popular, forçant la interposició d’una querella, que els propis fiscals de sala de l’audiència de Barcelona no trobaven motius jurídics per interposar. Recordem en aquest sentit com la líder del PP a Catalunya, la Sra. Sánchez Camacho, va anticipar la decisió de la fiscalia anunciant a bombo i plateret als mitjans de comunicació que la fiscalia general de l’Estat es querellaria contra el president Mas.   

Com acostuma a passar en aquests cassos, el comunicat mencionat no ha servit més que per aconseguir que quan avui el president Mas anés a declarar davant del TSJC, més de 6000 persones s’hagin aplegat davant les portes del Palau de Justícia de Barcelona en suport a una persona que l’únic delicte que ha comès ha estat el de posar les urnes al carrer per tal que els catalans poguessin manifestar la seva opinió respecte al seu futur polític. L’acte d’avui ha estat emocionant i milers de catalans han volgut acompanyar al president Mas donant-li els seu suport, i fent-li arribar el seu escalf. Arran d’aquesta massiva concentració de gent (un dia feiner del mes d’octubre, a quarts de 10 del matí), novament la fiscalia de l’Estat s’ha deixat sentir, aquesta vegada amenaçant d’utilitzar els mitjans legals a la seva disposició per tal de preservar la independència judicial.

Després de declarar davant del jutge encarregat d’instruir la causa penal que s’imputa al president Mas i a les dues conselleres abans esmentades, el president de la Generalitat ha fet unes declaracions en les que ell ha assumit tota la responsabilitat pel que fa a la estructuració i a haver ideat tot el que va succeir el 9N, afegint que “mai l’èxit de la democràcia hauria d’acabar als tribunals de justícia”. Un altre frase del president reforçant aquesta mateixa idea ha estat que “actuar com un demòcrata (haver escoltat la voluntat de la gent de voler decidir lliurement el seu futur) no es correspon amb ser tractat com un delinqüent”.

A la pregunta d’un periodista de si acataria una sentència condemnatòria en contra de la seva persona, que l’inhabilités per ocupar el seu càrrec, al resposta del president Mas m’ha semblat molt aclaridora del que pot passar les properes setmanes: “depèn de la situació jurídica del país”.


Segur que les properes setmanes passaran coses...