La presidència del Parlament serà per Carme Forcadell a proposta d'ERC
La mesa del Parlament tindrà previsiblement majoria sobiranista i el PP en quedarà exclòs.
Finalment s'ha donat a
conèixer un del primers acords resultants de les converses entre "Junts
pel Si" i la CUP. Les parts negociadores han acceptat a proposta
d'Esquerra Republicana que Carme Forcadell expresidenta de l'ANC, ocupi la presidència del Parlament. La mesa quedaria constituïda per quatre membres de
"Junts pel Si", un del PSC, un altre de Ciutadans, i un de “Catalunya
si que es pot”. En principi si els acords es mantenen, tant la CUP com el PP
quedarien sense representació en la mesa.
El president Mas, signa el decret de constitució del Parlament de Catalunya |
Tot i que en funció dels
resultats obtinguts el 27S a la CUP no li correspondria tenir cap membre a la
mesa del Parlament, pel que sembla, "Junts pel Si" els ha ofert la
possibilitat de cedir-los un representant, però segons algunes fonts, la CUP ho
hauria rebutjat. Tant si accepten com si no, la mesa tindrà doncs majoria
independentista el PP en quedarà exclòs.
Davant d'aquesta situació s'han produït dos fets rellevants: l'un a Catalunya,
i l'altre a Madrid.
Pel que fa a Catalunya, el
Sr. Franco Ravell, cap de llista de la candidatura de "Catalunya si que es
pot" (CSQEP) s'ha afegit a una petició pactada entre Ciutadans, PSC i PP
demanant que la mesa del Parlament reflecteixi la heterogeneïtat de partits que
hi son representats, amb el clar objectiu d'evitar una majoria independentista
a la mesa del Parlament. Davant de l'actitud d'aquesta coalició sorgeixen
diferents dubtes. Alguns d'ells son els següents:
- Hem d'interpretar que els vots de CSQEP son vots unionistes? Son vots del No? Una vegada coneguts els resultats de les eleccions Franco Ravell havia dit que els seus vots no eren ni del bloc del Si, ni del bloc del No. Ha canviat d'opinió?
- A partir d'ara els diputats del grup dirigit per Franco Ravell, faran la pinça amb els partits espanyolistes, en contra dels independentistes?
- Aquesta actitud de Franco Ravell, es correspon amb la voluntat majoritària d'ICV, incloent el fet de votar junt amb el PP?
Convindria que algú amb
responsabilitat i credibilitat dins del partit (si es que hi queda algú)
aclarís quin serà el paper del ecosocialistes, per que les contradiccions
actuals son difícils d'entendre.
La reacció procedent de
Madrid es mes aviat còmica per no titllar-la de ridícula. La Sra vicepresidenta
del govern espanyol i becaria de Rajoy, Soraya Saenz de Santamaria s'ha permès
dir, amb una expressió a la cara plena d'incomoditat, que Carme Forcadell no representa a la majoria de catalans. Cal ser molt curt de gambals per dir això,
i aquesta senyora de curta no en té res, de manera que el seu error es degut a
l'ofuscació produïda per un odi integral contra Catalunya. La pregunta és si el
Sr. Jesús Posadas, president del Congrés dels Diputats amb un 44% dels vots representa
a tots els espanyols, i la resposta és
evident, representa a una majoria que va votar al PP i que va guanyar les
eleccions espanyoles, de la mateixa manera que la Sra. Forcadell representa a
una majoria de catalans (48%) que van donar suport a la candidatura de
"Junts pel Si".
Amb el decret de constitució
del Parlament que avui ha signat el president Mas, en el que es fixa el dilluns
dia 26 d’octubre per que això passi, hi ha de temps fins al 9 de novembre per
fer el primer debat d’investidura. Si el president de la Generalitat fos
investit en primera o segona volta, es constituiria el nou govern amb un mandat
democràtic molt clar: aconseguir en 18 mesos la independència de Catalunya.
Sinó es pot arribar a investir un president per falta de majoria suficient,
llavors les converses podrien durar fins el 9 de gener, data en la qual o hi ha
un nou president investit, o s’han de convocar noves eleccions. Arribats a
aquest punt, les noves eleccions haurien de celebrar-se al més de març de 2016.
Aquest és el calendari que tenim al davant en aquests moments.
Per això és tan important
que hi hagi entesa entre “Junts pel Sí” i la CUP. Totes dues formacions tenen
sobre les seves esquenes una gran responsabilitat en aquestes converses, i els
catalans no entendríem que no fossin capaços de posar-se d’acord. I és obvi que
l’acord passa necessàriament per posar en valor la realitat de cada una
d’aquests formacions: Junts pel Sí té 62 diputats, i la CUP en té 10. Aquest és
el marc de partida, i deixa clara quina és l’autèntica representativitat que a
l’hora de negociar cada partit ha de tenir.
En qualsevol cas, el camí
que porta a la independència està ple d’obstacles que hem d’anar sortejant si
volem aconseguir l’èxit, i probablement no és dels més difícils. Esperem doncs els resultats d’aquestes converses, i
confiem en que seran capaços d’entendre que Catalunya va pel davant de tot a
l’hora de considerar els diferents interessos de cada una de les parts
negociadores. Vull confiar, necessito confiar, en l’èxit de les converses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada