Sembla que la única proposta dels poders de l’Estat a l’independentisme català passa per la repressió en tots el àmbits: polític, judicial i mediàtic
Per tal d’atemorir als independentistes, la policia nacional ha culminat una operació en la que han estat detingudes 9 persones pertanyents a CDR de Sabadell i altre localitats catalanes, de les quals, dues han quedat en llibertat amb càrrecs i les altres set han estat traslladades a Madrid per ser interrogades per el jutge de l’Audiència que porta el cas.
Els independentistes han estat detinguts en els seus domicilis a primera hora del matí i se’ls han registrat els domicilis en busca a material susceptible de ser utilitzat per a la fabricació d’explosius. Per les imatges que ha mostrat la pròpia policia, no sembla que hagin trobat excessives evidències per mantenir les acusacions de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Tot i així 7 del 9 detinguts han estat traslladats a Madrid on seran interrogats a l’Audiència Nacional probablement dijous vinent.
La situació ha estat aprofitada per la dreta espanyola per intentar rebatre el gran argument de l’independentisme: la seva no violència. Tanmateix, els mitjans de comunicació madrilenys, fidels al seu estil, s’han passat la presumpció d’innocència per on els ha plagut i s’han afanyat a explicar als seus lectors que els detinguts fabricaven bombes per fer un atemptat a Catalunya o bé per el segon aniversari de l’1-O o bé per quan es conegui la sentència del judici contra els líders independentistes catalans.
Les detencions es varen produir ahir dilluns i ahir mateix a la nit es van produir manifestacions de protesta a Sabadell i a altres pobles catalans afectats directament per les detencions. Avui dimarts continuen les protestes i manifestacions reclamant la llibertat dels empresonats.
La organització “Jutges per la Democràcia” ha qüestionat l’escrit de la fiscalia sobre aquesta operació que segons el seu criteri és d’una contundència no habitual en aquest cassos. Es qualifica als 9 detinguts com un grup terrorista, secessionista català, que haurien pogut ocasionar danys irreparables.
Sembla que en els escorcolls practicats els han intervingut substàncies precursores per a la confecció d’explosius, a s’està a l'espera de la confirmació pels especialistes. També els han confiscat documentació i material informàtic. No sembla que la “razzia” policial els hagi aportat el material que els hauria agradat trobar.
Per altre banda s’ha sabut que el president de la Generalitat Quim Torra s’ha dirigit per escrit al president del govern espanyol en funcions Pedro Sánchez manifestant-li la seva indignació per les operacions dutes a terme per la guàrdia civil aquest dilluns. El president Torra qualifica l’operació com una ”operació judicial-policíaca-mediàtica”, saltant-se, tal com passa habitualment, la presumpció d’innocència i amb l’objectiu d’inventar un fals relat de violència a Catalunya.
I segurament aquest és l’objectiu que persegueixen els que han ideat aquesta actuació a Catalunya, atès que un del grans arguments de l’independentisme molt valorat a Europa és la no violència del moviment independentista català. Madrid necessita trencar aquesta imatge per intentar fer veure que la sentència contra els líders del procés és dura però justa perquè l’independentisme és un moviment violent.
Afortunadament, a Europa hi han veus lliures que defensen bé les característiques de l’independentisme català. I la més significativa que la del president legítim de Catalunya Carles Puigdemont que en una conferència a la que ha estat convidat a Sindelfingen (Alemanya) al ser preguntat per les detencions d’ahir ha dit: "Zero pistoles, zero explosius. A Catalunya no hi ha terrorisme i portem 8 anys manifestant-nos pacíficament per la independència".
És evident que estem al bell mig d’una repressió sense límits per part del poders formals i fàctics de l’Estat espanyol. Si els catalans que desitgem la independència no ens unim, i no som capaços de fer un front comú pacífic i no violent, ens passaran per sobre. Per tant només ens queda un camí: resistir, i persistir fins la victòria.
