Montilla passa de la incompetència al menyspreu

La seva gestió al front de la Generalitat ha estat la pitjor en la història de la Generalitat moderna

Ara, ha donat el pas d’apropar-se a Societat Civil Catalana, fet que aclareix per si mateix la seva catalanitat, per si algú en tenia dubtes

El president Montilla va presidir la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2006 fins a l’any 2010. Quatre anys de desencerts absoluts, amb una gestió pèssima que ha dut a les arques de la Generalitat a una bancarrota com mai abans s’havia conegut. Tot i això, pels sol fet d’haver sigut president de la Generalitat José Montilla és mereix respecte.

José Montilla a l'acte amb Societat Civil Catalana 

Ara bé, aquests respecte institucional que mereix ha d’anar per força lligat a la seva actitud. Quan aquesta no sigui la que pertoca a un  expresident de la Generalitat, llavors, com és el cas,  s’obre la veda per poder dir amb claredat, sense insults però si amb contundència allò que un pensa.

Sanchez Camacho, Navarro, Ribera: l'anticatalanisme és
el que uneix als espanyols de dreta i d'esquerra

Dic tot això per que José Montilla fou el president de la Generalitat en el període en el que el Tribunal Constitucional va trinxar l’Estatut de Catalunya. En aquella època, per mantenir-se en el poder, el president Montilla anunciava que tenia un pla B pel supòsit que el TC tombés l’Estatut, pla B que per suposat mai va existir atès que mai va ser aplicat. Montilla es va empassar la sentència de l’Estatut., sense fer res per defensar amb dignitat al país del qual en aquell moment ell n’era el màxim representant.

Però també va ser en l’època Montilla quan el Tribunal Suprem va començar amb les primeres sentències contra la immersió lingüística, a la qual l’il·lustre cordovès d’Iznájar no es va dignar oposar tampoc resistència. Tanmateix encara va ser molt més greu quan va anunciar, a bombo i plateret, que acabava de negociar amb Madrid el nou model de finançament de Catalunya, el millor de la història segons ell.

Partint d’aquell model de finançament tan desastrós, combinat amb la seva ma foradada, Montilla va dur Catalunya a la situació més deficitària mai vista en tota la vida del país. Mai els números vermells havien arribat a cotes tan perilloses, posant en qüestió no només el poder pagar els dèficits astronòmics derivats de la seva gestió, sinó sobretot hipotecant el país, de manera que els nostres nets i besnéts  encara haurien de continuar pagant durant molts anys l’enorme dèficit generat per la gestió de Montilla.

S'ho están passant de meravella; se'ls nota a les cares

Aquesta va ser la conseqüència primera de posar a un incompetent a la presidència de la Generalitat. Aquells que van tenir l’honor de fer-lo president amb la força dels seus escons, haurien de fer-s’ho mirar...

Així les coses, ara el ciutadà Montilla, expresident de la Generalitat ha decidit apropar-se a un grup curiós que s’ha muntat a Catalunya, per combatre el sobiranisme. Es tracta d’un grup anomenat “Societat Civil Catalana” que aplega gent tant variada com PSC, PPC i Ciutadans. És ben bé allò que deia el gran Josep Pla: “en política el que més s’assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres”. Frase encertada per que aquests tres partits polítics, un d’esquerra espanyolista (PSC), l’altre de dreta espanyola (el PPC) i finalment Ciutadans, que aglutina gent d’esquerres, gent de dretes, i gent sobretot anticatalanista, només tenen en comú el seu anticatalanisme. Traspuen odi contra el sentiment català, i contra tot allò que tingui a veure amb una Catalunya plena.

Doncs bé, en aquesta aproximació de Montilla a Societat Civil Catalana, ha dit allò tan usat pels espanyols residents a Catalunya, de que ningú pot repartir etiquetes de catalanitat. Suposo que no pretendrà que després del fracàs absolut de la seva gestió, de veure com Madrid tombava l’Estatut sense posar-hi la més mínima oposició, no pretendrà que cap català autèntic, el vegi ni tan sols com a català. És un cordovès que mai ha fet res per Catalunya. Sr. Montilla, tal com li va dir el Rei d’Espanya al president de Veneçuela: “porqué no te callas...”