Duran Lleida dimiteix...a mitges

Més que un adéu, sembla que Duran vulgui dir: fins després...

Joana Ortega explica que la decisió no és encara, del tot ferma.

La noticia de dia ha estat la possible dimissió de Duran Lleida d’alguns dels seus càrrecs.  Semblaria que Duran no vol repetir com número 1 de  la federació CiU de cara a les properes eleccions generals, i tampoc vol continuar presidint la comissió d’exteriors del Congrés dels Diputats. També s’està plantejant dimitir com a número 2 de la Federació. Pel que sembla Duran continuaria com a portaveu del grup català al Congrés i president d’Unió Democràtica, i estaria analitzant la possibilitat de presentar-se com a candidat a la presidència a la Generalitat en el supòsit que el president Mas arribés a convocar en els propers mesos unes eleccions plebiscitàries. Tot això són càbales al voltant de la verdadera voluntat de Duran que a hores d’ara encara no s’ha manifestat públicament al respecte. Segons aquestes mateixes informacions Duran no formalitzarà aquestes intencions fins passada la data de coronació de Felip VI.

Per alguns, les raons per les quals Duran hauria pres aquesta decisió estan en les diferències recents amb els líders de Convergència sobre la postura de la federació davant la coronació del nou Rei. Duran hauria volgut escenificar una postura de suport a la monarquia, mentre que Convergència l’ha forçat a decantar-se cap a l’abstenció. En el mateix sentit, algunes expressions  recents de dirigents de Convergència al voltant de la família real tampoc haurien complagut gens al dirigent d’Unió.

Són aquestes les verdaderes raons per les quals Duran pren aquetes decisions? Aquí cadascú hi pot dir la seva, però per a mi aquestes raons no serien més que la “tapadora” formal, l’excusa oficial, que li permetria mantenir la seva dignitat política davant dels seus acòlits a l’hora d’explicar el seu adéu a mitges.  Tinc  el convenciment que en el fons, les raons que justifiquen aquesta postura de Duran són unes altres.

Tal com s’explica la notícia, Duran més que un adéu, el que diu és: fins després. M’explico. Semblaria que Duran ha sucumbit als cants de sirena del PP i s’hauria adherit a l’estratègia del PP. Aquesta estratègia consistiria a deixar que el president Mas s’estimbi portant a Catalunya a un carreró sense sortida amb una consulta que no es podria materialitzar; aquesta situació acabaria precipitant unes eleccions autonòmiques en les Convergència sense Mas es convertiria en un partit testimonial. Cal recordar en aquest punt que malauradament per Convergència darrere el president Mas, dins del partit  no hi ha cap lideratge suficientment fort per agafar el relleu: al president Mas l’envolta la mediocritat més absoluta i això a Madrid ho saben.

Amb aquest escenari, l’únic rival amb certa entitat davant d’ERC seria Unió Democràtica de Catalunya, presidida per Duran Lleida, que encapçalaria una candidatura a la presidència de la Generalitat, i que comptaria amb tot el suport de Madrid per tal que s’imposés a les urnes a la candidatura republicana d’Oriol Junqueres.

Aquesta operació maquiavèl·lica passaria per dotar a Duran d’armes suficients per poder guanyar les eleccions i aquestes armes serien precisament les de la tercera via que com sabem Duran defensa des del primer moment.  L’armament de que es dotaria Duran seria un acord amb el PP per tal de dotar a Catalunya d’un règim econòmic particular (tampoc el concert basc), i blindar aspectes culturals bàsics com la llengua i l’educació. Amb això, Madrid calcula que els catalans ens baixarem els pantalons fins a mitja canya...   

Tant de bo m’equivoqui en aquest anàlisi. Em sabria molt greu que ara que tenim la independència més a prop que mai, un líder polític que pensa molt més en el seu mausoleu que en el seu país, pogués malmetre les aspiracions democràtiques d’un poble que vol ser lliure.