dimecres, 29 d’octubre del 2014

Les clavegueres de l’Estat actuen contra Xavier Trias en ple procés sobiranista


Intenten tapar els escàndols de corrupció del PP, inventant-se acusacions sobre personatges rellevants de la vida social i política catalana.


Xavier Trias, alcalde de Barcelona, és un home honest



Dilluns ens vàrem despertar amb la desagradable notícia que publicava el diari El Mundo segons la qual l’alcalde de Barcelona Xavier Trias tenia un compte a Andorra amb quasi 13 milions d’Euros, procedents d’un compte suís del qual fins i tot en l’edició d’ahir van arribar a donar el nom de l’entitat i el número del compte.

L'alcalde de Barcelona Xavier Trias es va mostrar indignat
per la baixesa moral de determinades informacions falses
Els que hem tingut l’ocasió de treballar en algun moment de la nostra vida amb Xavier Trias, sabem que la notícia no pot ser de cap manera certa. Xavier Trias és una persona honrada, que ha treballat tota la seva vida, primer fent de metge pediatra a l’hospital infantil de la Vall d’Hebron, i després dedicat a la política en la que ha anat guanyant responsabilitats gràcies a la feina ben feta i a les seves capacitats. Va ser Cap del Servei d’Hospitals de la Direcció General d’Assistència Sanitària, després va assumir la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària i un temps després va ser nomenat Director General de l’ICS. A l’any 1988 va ser nomenat conseller de Sanitat i Seguretat Social, i 8 anys més tard  conseller de Presidència. Posteriorment va estar tot una legislatura com a Cap del grup parlamentari del CiU al Congrés dels Diputats a Madrid, i en acabar va ser nomenat pel seu partit candidat a l’alcaldia de Barcelona. Finalment, a l’any 2011, en les terceres eleccions municipals a les que es va presentar, Xavier Trias va aconseguir una de les coses que més il·lusió li feien: ser alcalde de Barcelona.

Però la seva honestedat es reconeguda no només per aquells que hem tingut l’ocasió de treballar amb ell, sinó també per persones de tendències polítiques diferents a la seva i tothom amb qui he parlat aquests dies, sigui de la tendència que sigui coincideix en la mateixa apreciació: “No em crec el que diu El Mundo”. I la gent respon d’aquesta manera per que ha pogut apreciar la resposta tant contundent i a l’hora convincent que Xavier Trias ha donat davant de les calumnies de les que ha estat objecte. Quan algú és culpable d’un fet, no respon amb la fermesa que ho ha fet Trias, ni es mostra tan segur i a tant contundent com ell ho ha fet: “no tinc ni he tingut mai, cap compte ni a Suïssa ni a Andorra, ni fora de Catalunya”. Rotund. Però Xavier Trias que ha vist qüestionat el seu honor per una manera fastigosa de fer periodisme (“calumnia que algo queda”, diuen en castellà), no s’ha limitat a fer declaracions proclamant als quatre vents la seva innocència, sinó que ha interposat als tribunal de Madrid una querella contra aquest diari, i ha demanat al banc suís (UBS) on tenia el suposat compte que faci públic si ell té algun compte en aquella institució, i en el mateix sentit s’ha dirigit en els mateixos termes a tots els bancs andorrans. Trias espera tenir una resposta dels banc en el termini de dos o tres dies.

La pregunta és, i perquè Xavier Trias és ara l’objectiu de la caverna madrilenya? La resposta per a mi té dues vessants. La primera és obvia; es volia utilitzar a Xavier Trias com a tapadora de l’escàndol de corrupció tan imponent que impera avui en el PP. El mateix dilluns saltava a l’opinió pública el cas anomenat “operación Púnica” pel qual han estat detingudes més de 50 persones la majoria del PP per corrupció en l’adjudicació de contractes públics, al mateix temps que l’ex ministre del PP Angel Acebes compareixia davant el jutge per  explicar la presumpta  compra amb diner negre d’accions del diari “Libertad Digital” de l’ínclit Giménez los Santos. Fets aquests que venen a unir-se als escàndols Gurtel o a la comptabilitat B de Bárcenas amb sobresous cobrats amb diner negre que sembla que afectarien al propi president del govern espanyol. Tanta olor de podrit a Madrid necessitava d’una contrarèplica a Barcelona encara que fos falsa, per intentar apaivagar davant l’opinió pública la situació d’autèntic frau democràtic i corrupció en la que sembla instal·lat l’Estat espanyol.

La conversa de l'alcalde Trias amb Bloomberg podria
estar en la base de les falses acusacions vertides
en la seva contra
Hi hauria encara una segona resposta a perquè Xavier Trias s’ha vist atacat per les clavegueres de l’Estat espanyol, i és que tal com explica el diari digital Vilaweb, en la seva darrera visita a New York, Trias va entrevistar-se amb Bloomberg, empresari i editor americà de gran prestigi que dies després de la seva conversa amb Xavier Trias va començar a  publicar diversos articles en els que deixava a Rajoy a l’alçada del betum, i d’això el govern espanyol  n’ha pres nota i ara s’ho ha volgut cobrar.

Vull destacar que la corrupció de l’Estat espanyol arribar tan enllà que a Espanya calumniar surt de franc. Et poden multar per portar una estelada a un pavelló esportiu, però si calumnies, i tens la aquiescència de l’Estat per fer-ho, no et passa res. En concret el diari El Mundo és especialista en aquestes pràctiques; tots recordem  com a l’any 2012 en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya, el diari va esbombar que Artur Mas tenia un compte a Suïssa, fet que mai ha estat provat, i ara, veient que aquella calumnia els va sortir de franc hi tornen amb la figura de Xavier Trias.


Certament, amb aquesta gent és impossible poder-hi conviure. Em sap molt de greu que Xavier Trias visqui aquests moments derivats d’una calumnia vil, però tinc el convenciment que aquesta vegada a la caverna la calumnia no els sortirà gratis. Mentre tant a Catalunya, afortunadament molta i molta gent confia en l’honestedat de l’alcalde de Barcelona.                                                    

dissabte, 25 d’octubre del 2014

El govern del PP està molt nerviós davant el nou 9N


Volen anul·lar la nova consulta però no saben com


Si ho fan, les conseqüències poden ser del tot imprevisibles



Quan el president Mas va donar a conèixer el nou format de consulta pel 9N, a Madrid van fregar-se les mans de satisfacció fonamentalment per dues raons: en la seva opinió el 9N passava ser una consulta de fireta, sense  cap rigor  i per tant era un fet insignificant sense cap rellevància política. A això si unia un segon tema gens menor que reforçava el criteri que el 9N seria un fracàs, atès que la desunió dels partits catalans en favor de la consulta era evident. Tot plegat servia per que el govern espanyol, amb aires de triomfador, no donés cap importància a la nova consulta dissenyada per Artur Mas i els seus assessors. Els menyspreus contra el govern català  varen ser la tònica en els fòrums polítics de la capital de l’Estat.

Amb pas decidit a impedir l'exercici
de la democràcia a Catalunya
El cert és que els dies han anat passant, i a Catalunya algunes coses han començat a canviar. En concret hi ha haver un dia clau, el 19 d’octubre quan més de 100.000 catalans ens vàrem concentrar a la Plaça Catalunya per demanar, entre altres coses, als nostres polític que refessin la unitat política en torn del 9N, i deixessin de banda  els interessos partidistes per defensar d’un manera prioritària els interessos de Catalunya. No sé fins a quin punt va pesar en l’ànim dels polítics aquella concentració massiva, però el cert és que a partir del dia 20 d’octubre les coses varen començar a canviar. ERC va aparcar la reivindicació d’eleccions immediates, i fins i tot IVC-EUiA van mig rectificar aquelles manifestacions rotundes de Joan Herrera: “el 9N jo no aniré a votar” havia arribat a dir.  Val a dir que en aquests dies crítics els paper de les CUP va ser fonamental per no posar més llenya al foc, però també per intentar reconduir la situació general.

Finalment, amb l’esforç de tothom, sembla que el 9N ha anat agafant volada i consistència: el govern català necessitava 20.000 voluntaris per poder organitzar la consulta, i a hores d’ara n’hi ha més de 35.000. Dels 947 municipis que hi ha  Catalunya, es podran organitzar votacions 942.  Les votacions es faran en centres educatius de la Generalitat i tot això ha anat engrescant a la gent de manera que a hores d’ara es preveu una participació elevada.

Veient tot això, a Madrid els han començat a tremolar les cames; tot allò que per ells era un intent desesperat de Mas per fer un “simulacre de consulta”  veient com ha anat evolucionant tot plegat els ha començat a preocupar primer i a posar molt nerviosos més tard, atès que es temen un èxit absolut de la convocatòria, i això no estan disposats a que passi. Per tant s’han posat a treballar per intentar impedir que el 9N no hi pugui haver cap tipus de consulta. Primer va ser Rajoy qui va dedicar una sèrie d’improperis a Mas, dient que el president català volia dur a Catalunya a “l’Edat Mitja” i per evitar-ho havia demanat als serveis jurídics de l’Estat  que estudiessin com impugnar la nova consulta del 9N.

La becària de Rajoy i vicepresidenta del govern
amb la cara que fa paga: sense arguments
acceptables per justificar un
NO a la democràcia
El patetisme habitual dels polítics del PP, a banda de la intervenció de Rajoy, el van completar al seva becària i vicepresidenta del govern espanyol quan en al reunió posterior al consell de ministres d’ahir, va tenir la barra de dir que “aquest 9N encara és més antidemocràtic que l’anterior” i ha continuant amb cara de fàstic dient que el govern espanyol “ha de preservar la legalitat i les garanties democràtiques” Si aquesta Sra. tingués un mínim de dignitat no podria dir mai això atès que van ser ells qui va obligar al TC a il·legalitzar la consulta del 9N que tenia totes les consideracions democràtiques que es poden exigir en una consulta d’aquest tipus. Aquesta gent del PP tenen una arrogància i una prepotència com ami he vist a ningú.


Avui ha estat el torn d’Alícia Sánchez Camacho, però com aquesta senyora és una ignorant a sou, i per tant, diu tot allò que li encarreguen dir , no vull ni fer menció de les seves amenaces ni menyspreus. Ja s’ho trobaran ben aviat… 

Tanmateix, si anu·len també aquesta segona consulta, les conseqüències a Catalunya poden ser imprevisibles. A nivell social, però també a nivell polític. Segurament no ens quedaria altre alternativa que unes eleccions plebiscitàries immediates.           

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Important desgavell polític


Els catalans avui, ens sentim molt decebuts amb la classe política que tenim


Mas, Junqueras i Herrera, posen per davant els interessos partidistes, mentre la CUP intenta refer la unitat malmesa



Desprès del clam unànime dels més de 100.000 ciutadans que ens vàrem concentrar diumenge passat a la Plaça Catalunya de Barcelona, el sobiranisme català confiava  en una recuperació de la unitat política entre els partits partidaris del Dret a Decidir del poble català. Doncs bé, 24 hores després d’aquella concentració massiva ens trobem davant d’un panorama del tot decebedor. No només no s’ha refet la unitat d’acció política sinó que  a més, les coses s’estan deteriorant a cada instant que passa.

Tot va començar ahir al matí quan David Fernández (CUP) va anunciar en un programa de ràdio que el seu partit estava a punt de bastir un acord amb CiU, que es faria extensiu a la resta de forces pro Dret a Decidir, amb l’objectiu de refer la unitat i permetre un 9N que tingués la màxima significació i rigor democràtic possible. De les seves paraules va quedar clar que dels 11 punts que incloïa la petició de les CUP, el govern n’acceptava amb alguna matisació 10. Només el punt relatiu a la desobediència en cas de que Madrid tornés a impedir la consulta quedava fora del possible acord.

Hores més tard, el conseller Homs va convocar al mitjans de comunicació per fer un declaració ridícula vist el que ha acabat passant. En aquesta compareixença el conseller Homs va explicar que havien arribat a un preacord amb les CUP per refer la “unitat tècnica” i reforçar l’èxit del 9N, i que aquest preacord es miraria de fer-lo extensiu a la resta de forces pro Dret a Decidir.

Però inconcebiblement, el Sr. Homs havia anunciat una cosa que no era certa atès que una hora després de la seva compareixença la CUP feia pública una nota en la que negava qualsevol tipus d’acord amb el govern de la Generalitat. Si el Sr. Homs vol fer el ridícul a nivell personal, evidentment està en el seu dret, però posar en risc el procés d’aquesta manera és propi d’una incontinència verbal greu. El Sr. Homs quan parla ho fa en qualitat de portaveu del Govern de la Generalitat, i per tant a qui fa fer el ridícul és a la màxima institució política de Catalunya. Que algú li ho expliqui si us plau

Però el pitjor encara havia de venir. Resulta que Oriol Junqueres també va perdre els estreps. Indignat per que estava perdent protagonisme, no se li va acudir res més que intentar bastir un acord amb Joan Herrera, un altre botifler comparable a Duran Lleida, per tal d’exigir al president de la Generalitat la convocatòria immediata d’eleccions. Gran error el de Junqueres, que posa de manifest la gran immaduresa política d’Esquerra Republicana de Catalunya, o si més no, dels líders que treballen directament per la independència de Catalunya. Una vegada aconseguit l’acord entre ells dos, li van proposar a les CUP que s’hi adherissin.

Les CUP, veient que se’ls estava utilitzant per part dels uns i dels altres, varen fer un altre comunicat  en el que lamentaven que la seva petició d’11 punts per donar validesa al nou 9N, fos instrumentalitzada per interessos polítics dels dos bàndols clarament enfrontats.

De tot plegat en faig algunes lectures: la primera és que l’únic partit que està demostrant fins ara que la seva prioritat és Catalunya són les CUP. Ells, des de la seva postura en contra del “sistema”, han estat capaços d’aparcar altres consideracions i posar Catalunya al capdavant dels compromisos amb els seus votants. Se’ls hi ha d’agrair, tot i que sovint no puguem compartir alguna de les seves actituds.

La segona és que Oriol Junqueres queda del tot desacreditat, sinó rectifilavangca, per ser líder del país en un futur. La seva maniobra d’intentar un pacte amb uns botiflers, el desacredita com estratega  polític i el converteix en un polític més, capaç de maquinar el que convingui per tal de mantenir-se en primera plana de l’actualitat i protagonista de la història. Gran sorpresa negativa amb una home que venia una imatge determinada, i que en la primera dificultat seria que s’ha trobat ha demostrat la seva manca de cintura (també en la política) i que en el fons “és com els altres”

I no em puc estar altre vegada de criticar durament a Francesc Homs. Un autèntic bomber piròman, polític de baixa volada, al que ser portaveu del govern li ve massa gran. Sembla que ell i Junqueres no són gens compatibles, i d’això se’n deriven unes actituds personals que no beneficien en res al procés sobiranista. Tant costa deixar de banda les actituds personals, quan està en joc el futur de Catalunya?


Seria bo per Catalunya, que tots aquests polítics que no saben aprofitar en bé del país aquesta oportunitat històrica que tenim els catalans, es quedessin per sempre, avergonyits, a casa...   

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Unitat, Urnes, i Independència, l’exigència de l’ANC als polítics catalans


L’ANC exigeix Unitat als partits polítics catalans que defensen la sobirania de Catalunya, i els demana posar els interessos dels catalans per sobre dels interessos dels seus partits


L’ANC es bolcarà en la consulta del 9N però reclama eleccions plebiscitàries abans de 3 mesos. Ho considera una primera volta electoral d’un procés que s’ha de tancar amb la independència de Catalunya 



Més de 100.000 persones s’han concentrat aquest matí a la Plaça Catalunya de Barcelona per reclamar als partits polítics que defensen la sobirania, unitat davant del procés sobiranista, després d’una setmana en la que s’han evidenciat els interessos partidistes dels uns i del altres, i la falta de sintonia en establir el full de ruta que ha de portar a Catalunya a la seva independència. Carme Forcadell ha exigit als polítics que situïn els interessos de Catalunya per sobre del dels seus partits.

L’acte que ha comptat amb la intervenció de Muriel Casals i Carme Forcadell a més d’altres persones com el comissari del tricentenari  Miquel Calçada, ha servit per constatar la unió de la societat civil al voltant del dret dels catalans com a subjectes polítics de dret, a decidir lliurement el seu futur. Carme Forcadell ha explicat que aquesta unió de la societat civil s’ha mantingut tot i que la pregunta no agradava a la societat, però es va acceptar per que els partits polítics van dir que aquesta pregunta assegurava la unitat de les forces polítiques. Doncs bé, en justa compensació ara aquests partits tenen la obligació de mantenir aquesta unitat davant la societat civil.

L’ANC ha explicat que donarà el seu suport a la consulta del 9N i demana als catalans que hi participem massivament. Ho entenen com una primera volta d’un procés electoral que es demana es faci abans de 3 mesos, amb l’objectiu de poder iniciar converses amb l’Estat espanyol d’igual a igual, i també amb instàncies internacionals per que Catalunya sigui reconeguda  com a Estat independent.


El Cant del Segadors ha tancat un acte molt emotiu. Com sempre en aquests cassos prefereixo que les imatges expliquin molt millor que jo la realitat. 


















          


I nosaltres també hi erem: