Volen anul·lar la nova consulta però no saben com
Si ho fan, les conseqüències poden ser del tot imprevisibles
Quan el president Mas va donar a conèixer el nou format de consulta pel
9N, a Madrid van fregar-se les mans de satisfacció fonamentalment per dues
raons: en la seva opinió el 9N passava ser una consulta de fireta, sense cap rigor
i per tant era un fet insignificant sense cap rellevància política. A
això si unia un segon tema gens menor que reforçava el criteri que el 9N seria
un fracàs, atès que la desunió dels partits catalans en favor de la consulta
era evident. Tot plegat servia per que el govern espanyol, amb aires de
triomfador, no donés cap importància a la nova consulta dissenyada per Artur
Mas i els seus assessors. Els menyspreus contra el govern català varen ser la tònica en els fòrums polítics de
la capital de l’Estat.
Amb pas decidit a impedir l'exercici de la democràcia a Catalunya |
El cert és que els dies han anat passant, i a Catalunya algunes coses
han començat a canviar. En concret hi ha haver un dia clau, el 19 d’octubre
quan més de 100.000 catalans ens vàrem concentrar a la Plaça Catalunya per
demanar, entre altres coses, als nostres polític que refessin la unitat
política en torn del 9N, i deixessin de banda
els interessos partidistes per defensar d’un manera prioritària els
interessos de Catalunya. No sé fins a quin punt va pesar en l’ànim dels
polítics aquella concentració massiva, però el cert és que a partir del dia 20
d’octubre les coses varen començar a canviar. ERC va aparcar la reivindicació
d’eleccions immediates, i fins i tot IVC-EUiA van mig rectificar aquelles
manifestacions rotundes de Joan Herrera:
“el 9N jo no aniré a votar” havia arribat a dir. Val a dir que en aquests dies crítics els
paper de les CUP va ser fonamental per no posar més llenya al foc, però també
per intentar reconduir la situació general.
Finalment, amb l’esforç de tothom, sembla que el 9N ha anat agafant
volada i consistència: el govern català necessitava 20.000 voluntaris per poder
organitzar la consulta, i a hores d’ara n’hi ha més de 35.000. Dels 947
municipis que hi ha Catalunya, es podran organitzar votacions 942. Les votacions
es faran en centres educatius de la Generalitat i tot això ha anat engrescant a
la gent de manera que a hores d’ara es preveu una participació elevada.
Veient tot això, a Madrid els han començat a tremolar les cames; tot
allò que per ells era un intent desesperat de Mas per fer un “simulacre de consulta” veient com ha anat evolucionant tot plegat els
ha començat a preocupar primer i a posar molt nerviosos més tard, atès que es
temen un èxit absolut de la convocatòria, i això no estan disposats a que
passi. Per tant s’han posat a treballar per intentar impedir que el 9N no hi
pugui haver cap tipus de consulta. Primer va ser Rajoy qui va dedicar una sèrie
d’improperis a Mas, dient que el president català volia dur a Catalunya a
“l’Edat Mitja” i per evitar-ho havia demanat als serveis jurídics de l’Estat que estudiessin com impugnar la nova consulta
del 9N.
La becària de Rajoy i vicepresidenta del govern amb la cara que fa paga: sense arguments acceptables per justificar un NO a la democràcia |
El patetisme habitual dels polítics del PP, a banda de la intervenció
de Rajoy, el van completar al seva becària i vicepresidenta del govern espanyol
quan en al reunió posterior al consell de ministres d’ahir, va tenir la barra
de dir que “aquest 9N encara és més
antidemocràtic que l’anterior” i ha continuant amb cara de fàstic dient que
el govern espanyol “ha de preservar la
legalitat i les garanties democràtiques” Si aquesta Sra. tingués un mínim
de dignitat no podria dir mai això atès que van ser ells qui va obligar al TC a
il·legalitzar la consulta del 9N que tenia totes les consideracions
democràtiques que es poden exigir en una consulta d’aquest tipus. Aquesta gent
del PP tenen una arrogància i una prepotència com ami he vist a ningú.
Avui ha estat el torn d’Alícia Sánchez Camacho, però com aquesta senyora és una
ignorant a sou, i per tant, diu tot allò que li encarreguen dir , no vull ni
fer menció de les seves amenaces ni menyspreus. Ja s’ho trobaran ben
aviat…
Tanmateix, si anu·len també aquesta segona consulta, les conseqüències a Catalunya poden ser imprevisibles. A nivell social, però també a nivell polític. Segurament no ens quedaria altre alternativa que unes eleccions plebiscitàries immediates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada