dimecres, 26 de febrer del 2014

Europa diu que la secessió de Catalunya és un afer intern espanyol...


...però no paren de ficar-hi cullerada


Negociar amb l’Estat espanyol és demanar un impossible. Tanmateix cal dir que no volem negociar el dret a votar... en una democràcia aquest dret ens pertany.



Aquests dies ha visitat Barcelona la vicepresidenta de la Comissió Europea  i comissària  de Justícia i Drets Fonamentals i Ciutadania, la Sra. Viviane Reding. Durant la visita fa mantenir un “diàleg” amb ciutadans, per parlar de la independència de Catalunya. La Sra. Reding, que vull suposar no venia alliçonada per l’inefable Margallo, va caure en els contradiccions a les que ja ens tenen acostumats els mandataris europeus al referir-se als problemes de Catalunya. Per ells la voluntat dels catalans de voler decidir lliurement el seu futur és un problema intern de l’Estat espanyol, però una vegada dit això prenen posició d’una manera molt clara en contra de les tesis catalanes defensant a ultrança els arguments dels espanyols. I ho fan per que es dediquen a explicar a tort i a dret tota la sèrie de plagues bíbliques que hauríem de suportar els catalans si se’ns acudís marxar d’Espanya.




Sense que hi hagi cap norma que ho interpreti, sense que hi hagi cap precedent, sense que cap estructura jurídica de la UE ho hagi estudiat a fons, ells afirmen categòricament que una Catalunya fora d’Espanya quedaria automàticament fora de l’UE. La Sra. Reding ho ha adornat una mica dient que com que ella no vol perdre al “catalan people” cal que catalans i espanyols s’assentin a negociar per evitar la sortida de Catalunya. De tota manera, a la Sra. Reding la va trair el seu propi seguici: l’acompanyava el Sr. Mendez Vigo secretari d’estat de l’UE, que en un moment donat va agafar el micròfon per dirigir-se als assistents i dir que els independentistes érem una colla de babaus. L’auditori el va xiular; era el mínim

Cal agrair-li a la Sra. Reding la seva delicadesa, però ella sap  molt bé que la seva petició de negociació a les dues bandes “sense línies vermelles” és pura entelèquia atès que el govern espanyol està enrocat en la Constitució, però a més amb una lectura restrictiva de la mateixa, fet que impossibilita qualsevol negociació i el més mínim diàleg. Quan una de les parts en conflicte et diu clarament que no vol ni pot parlar de consultes democràtiques t’està dient que no vol saber res de les teves legítimes aspiracions i dels teus drets. Avui mateix, el president Rajoy ho ha tornat a deixar clar al Congrés dels Diputats a Madrid dient que “el derecho a decidir es de todos los espanyoles”, fet que ens deixa als catalans sense el dret bàsic a poder decidir que volem per Catalunya en el futur. Impossible negociar. 


Però a més hi ha un altre consideració a fer, i és precisament que més d’un milió sis-cents-mils catalans fa tot just quatre mesos i mig varen expressar lliurement que volien la independència de Catalunya. Tinc el convenciment que tots aquests catalans que van manifestar els seus sentiments en la cadena humana el dia de la Diada, són favorables a que el poble de Catalunya manifesti a les urnes la seva voluntat, i respectar l’alternativa que resulti guanyadora. El que ja no tinc tan clar, és que aquests catalans acceptin una negociació amb l’Estat espanyol, que sempre ens obligaria a reduir les nostres legítimes aspiracions, i a més ens tornarien a enganyar com cada vegada que els nostres representants s’han assentat a negociar amb ells ens han acabat fent. Per tant, segurament els catalans tampoc volem negociar amb Madrid. Una vegada assolida la independència, potser seria el moment de posar-s’hi d’acord  per discutir quina part del deute en quedem, i moltes altres coses que caldrà aclarir, però en aquests moments dialogar amb Madrid és prestar-se voluntari a que ens tornin a afaitar com tantes altres vegades han fet.


Com vol la Sra. Reding que ens fiem dels espanyols quan amb una sentència rere l’altre s’estan carregant la immersió lingüística,  i ens neguen el fet de ser una Nació amb totes les de la llei, o ens sotmeten a un espoli econòmic com el que no n’hi ha cap altre a Europa!  No podem Sra. Reding. Els catalans volem ser per sobre de tot, catalans, i universalment europeus, però si vostès ens neguen el dret a ser el que ja som (ciutadans de la Unió Europea), vostès mateixos amb les seves decisions hauran acabat amb el somni d’una Europa dels pobles que respecta els drets democràtics de les minories. Pitjor per vostès.      

dimarts, 25 de febrer del 2014

Tributs de Catalunya: la nova estructura d’Estat d’un país que vol ser independent


El president Mas ha donat el tret de sortida a aquesta infraestructura


El PP, com sempre, amenaça amb la denúncia



La Hisenda pròpia catalana ja és un fet. Fa uns dies al Palau de la Generalitat s’ha solemnitzat la creació d’aquest ens que en un futur (esperem que no massa llunyà) haurà de recaptar i gestionar tots els impostos que paguem els catalans. Tributs de Catalunya integrarà un conjunt d’oficines d’atenció al contribuent que es desplegaran per tot el territori català. L’objectiu és acabar amb la dependència financera de Catalunya. Per això es vol arribar a disposar de 152 oficines distribuïdes en el territori, de les quals avui n’existeixen ja 53. Aquestes oficines existents corresponen bàsicament a la xarxa de recaptació d’impostos de les Diputacions catalanes. Aquestes han decidit integrar les funcions recaptatòries que fan pels ajuntaments a aquesta xarxa de “Tributs de Catalunya”, i aquest és l’acord que s’ha signat avui.  Aquest nou ens ha d’estar operatiu abans del juliol d’aquest any.



Tributs Catalunya gestionarà uns 2.000 milions d’€ anuals, que equivalen aproximadament al 5% de tots els impostos que es generen a Catalunya. Els impostos que formaran part d’aquesta recaptació seran impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, així com impost de successions i donacions i impost del Patrimoni, és a dir, tots aquells que té cedits en aquests moments la Generalitat..

Aquesta és una estructura d’Estat del tot necessària per que el país continuï funcionant amb normalitat els dia després de la independència. Aquell dia, Catalunya haurà de  ser capaç de funcionar com si no hagués passat res a nivell institucional, és a dir s’hauran de continuar pagant les pensions als pensionistes, les prestacions d’atur als aturats, les factures de les farmàcies, els concerts amb la seguretat social, etc. I per assegurar tot això en cal dotar-nos d’aquesta estructura del tot bàsica. Tributs de Catalunya anirà incorporant progressivament tècnics tributaris per construir una xarxa en el territori que li permeti assolir els seus objectius. Cal considerar a més que quan el produeixi la independència l’Estat espanyol posarà  totes les traves que puguem imaginar per tal de fer-nos les coses tan difícils com puguin. És vital doncs que aquest estructura d’Estat disposi d’un cert marge de temps per poder construir la seva pròpia base de dades que mai li serà facilitada des de Madrid. 

En l’acte de presentació de Tributs Catalunya, el president Mas ha volgut evitar tota confrontació amb el govern espanyol negant que això representi un “pols amb l’Estat”, afirmant en canvi que aquesta estructura és del tot necessària per fer front a l’ofensiva centralista i re centralitzadora del govern espanyol. Mas ha afegit que cal eliminar la dependència financera respecte de l’Estat, i per això cal recaptar i gestionar els tributs propis. Acompanyaven al president Mas altres membres del govern català: la vicepresidenta Joana Ortega, i els consellers Homs i Mas Colell. Els presidents de les Diputacions catalanes que també eren presents a l’acte han destacat que la creació de Tributs Catalunya era un pas cap a la sobirania fiscal. Tributs de Catalunya és el resultat del conveni signat al setembre de 2012 pe l’Agència Tributària de Catalunya i les quatre diputacions catalanes.

L’esperit de Tributs de Catalunya, sembla que pretén ser diferent al de l’Agència Tributària espanyola que és molt repressiva. En paraules del president Mas, Tributs de Catalunya vol ser més pròxima, amb més i  millor atenció al servei, amb menys frau fiscal, amb més cooperació i amb menys repressió. No es pretén “exprimir” a la gent a través dels tributs.

Una vegada ha estat anunciada la creació de Tributs de Catalunya, li ha faltat temps a la presidenta del PP català, la Sra. Alícia Sánchez Camacho, per anunciar que el seu partit podria recórrer la decisió a la justícia, per evitar que la Generalitat pugui fer cap pas endavant en la construcció d’una hisenda pròpia. Tant el PPC com també  Ciutadans han demanat al Parlament la compareixença del conseller Mas Colell per tal que aquest doni explicacions sobre Tributs de Catalunya.

Com sempre, els espanyolistes fent tot el possible per impedir que Catalunya deixi de ser una colònia espanyola...


dimarts, 18 de febrer del 2014

Durao Barroso un portuguès venut al PP


Fins i tot l’UE l’ha hagut de corregir...


La tàctica espanyola: comprar veus afins als seus objectius anticatalanistes



Des de fa temps Jose Manuel Durao Barroso, el portuguès que des de 2004 ocupa el càrrec de President de la Comissió Europea, aprofita sempre que pot per deixar ben clar que una Catalunya independent quedaria fora de l'UE. Un nou Estat que sorgeixi d'un altre Estat pertanyent a la UE quedaria fora de la Unió. Aquesta és la seva tesi repetida per activa i per passiva.


Aquesta manera d'actuar xoca frontalment amb el discurs oficial de l'UE en el sentit que aquesta no es pronunciarà oficialment sobre possibles secessions fins que un Estat membre no li demani oficialment un dictamen al respecte. Per altre banda l'UE ha considerat sempre com a posició oficial que les reivindicacions catalanes eran un afer intern de l'Estat espanyol. 

És per això que aquestes últimes hores un alt representant de la Unió ha hagut de sortir al pas de les últimes declaracions del portuguès Barroso, qualificant de quasi impossible que una Escòcia independent pugui continuar dins de la Unió Europea al·ludint de pas a Catalunya, immersa en un procés de reivindicació de la seva sobirania nacional, i comparant els processos català i escocès amb la situació que es va donar a Kosovo.

Aquesta agressivitat contra les aspiracions catalanes no són noves. Li venen de lluny al Sr. Durao Barroso. Segurament per això ha rebut el premi "Europa Carlos V" atorgat pel govern  d'Extremadura, amb l'assistència del príncep Felip, el president del govern espanyol Mariano Rajoy, i l'impresentable president d'Extremadura Monago. També hi era present l'inefable ministre Margallo, així com un altre anticatalanista recalcitrant com Rodríguez Ibarra. Hi eren "tots"

Aquest fet mostra la manera com el govern espanyol "compra" adhesions a la seva causa: els atorga premis com a quest que li han donat al Sr. Durao Barroso, o els fa doctors honoris causa com fa pocs mesos va fer amb una altre personatge pusil·lànime, el president del Consell Europeu el Sr. Van Rompuy que amb ocasió d'un viatge a Madrid va aprofitar per carregar contra el procés català, agraït per la distinció de la que acabava de ser objecte.

Maneres d'actuar molt a l'estil del que Espanya és en el món: no obté res per ella mateixa i pels seus mèrits. Tot el que aconsegueix, ho aconsegueix mitjançant “compres” més o menys afortunades, tot i que en ocasions fins i tot aquesta manera de fer els surt malament, com va quedar demostrat primer amb la candidatura de Madrid als JJOO o amb el complex de joc que el Sr. Addelson havia d'impulsar als afores de Madrid.

En el cas del premi a Durao Barroso, val la pena aturar-se a reflexionar sobre el premi que li han donat. En aquest cas és un premi que el donen des d’Extremadura, per intentar aconseguir el suport del personatge, no només a que es manifesti públicament contra el procés sobiranista català, sinó que a més busca que Extremadura li caigui simpàtic, a veure si de cara al futur, Monago i companyia poden continuar rebent subvencions europees, que ell malgasta per exemple en cotxes oficials per mitja comunitat. No en va Extremadura disposa d’una flota de cotxes oficials de la més nombrosa d’Espanya  


Ens ho mirem com ens ho mirem està molt clar que els catalans no tenim cap futur a Espanya; sempre que tenen ocasió aprofiten per donar un pas més de rosca  per reduir-nos a una mera manada de bens sempre a la seva disposició. 

dimecres, 12 de febrer del 2014

Nous atacs a la nostra llengua i a la independència

Quan un botifler ho és per motius de butxaca, a més de botifler és una persona d’una baixesa moral important

Prioritzar l’afany pels diners propis per sobre de la llibertat d’un poble, no és digne ni ètic

Hem començat aquest mes de febrer amb un altre sentencia conta la immersió lingüística. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de determinar que en cinc escoles catalanes un 25% de les classes s’hauran de fer en castellà. Més enllà de les dificultats tècniques per dur a terme aquesta actuació que estableix el jutge, voldria incidir en dues qüestions que em semblen greus.
Qui va participar en la campanya electoral de Sánchez Camacho
amenaça amb el discurs de la por. Amb quina autoritat moral?
La primera fa referència al Jutge. Em pregunto que si l’elaboració de les lleis correspon al poder legislatiu (el Parlament), com és que un jutge “legisla” sense que estigui autoritzat per fer-ho. Per que determinar que un determinat tant per cent de classes es facin en català és legislar, o si el vol, modificar legislacions existents. No soc  home de lleis, però el meu enteniment em diu que no correspon als Jutges (al poder judicial) establir Lleis, o modificar-les, corresponent aquesta funció als Parlaments dels països democràtics. I dic bé: països democràtics; potser Espanya de democràtica em té més aviat poc. Podria ser una explicació
L’altre qüestió que em preocupa és el sentit de la “Justícia” d’aquesta sentència. Com pot ser just, i dictaminat per aquell que imparteix justícia, que UN SOL NEN pugui obligar a canviar el sistema d’ensenyament de tota una classe en la que hi ha altres 25 0 30 nens? Per que aquestes sentències són el resultat de les demandes interposades per 5 famílies contra els 5 col·legis afectats; una demanda d’un nen de cada escola.
Davant d’això, on és la Justícia? On és la igualtat davant la Llei? Aquesta Constitució espanyola que ens refreguen contínuament per la cara, estableix que la voluntat d’un nen espanyol que vulgui ser ensenyat en castellà, està per sobre la voluntat d’altres 25 nens que volen ser ensenyats en català? Aquests són els valors que propugna la Constitució espanyola? Doncs si és així, aquesta Constitució no la vull per a mi. Que se la quedin i l’apliquin a altres colònies (només els queda Ceuta, Melilla i les Illes Canàries), no al meu país.
Català…pero botifler
Pel que fa a la independència, avui hem sabut que una seixantena d’alemanys (entre el quals  n’hi ha algun d’altres nacionalitats)  ue suposadament tenen alguna empresa a Catalunya, han elaborat un manifest on una vegada més s’aferren al discurs de la por, per allunyar als catalans de l’exercici de l’autodeterminació. Ens amenacen gairebé amb l’excomunió i diuen que una Catalunya independent  seria un desastre total, fora d’Europa i fora de l’Euro. Cal afegir que qui lidera aquest grup de directius, ha participat en alguna campanya electoral en suport al PP de Sánchez Camacho; això és prou aclaridor... Segurament aquests personatges han estat degudament alliçonats per Garcia Margallo, que els deu haver ofert alguna compensació a canvi d’aquest manifest. Aquest  és l’estil que empren els espanyols per agrair els favors que els fan (ho han aplicat ja amb Vargas Llosa, Van Rompuy, Durao Barroso i d’altres). Jo crec que aquesta amenaça d’aquests directius, farien bé en traslladar-la a al govern alemany en general i a la Sra. Merkel en particular, a  veure si el govern alemany treballa per que totes aquestes amenaces no es compleixin, per que el catalans tenim al ferma voluntat de marxar d’Espanya i amb amenaces no ho impediran . 
Val a dir que els únics que han aplaudit les declaracions d’aquests directius alemanys han estat Ciutadans, el PSC i como no, el Partit Popular de Catalunya. Veure al PSC alineat amb aquesta colla d’impresentables anticatalanistes de veritat que dol en l’ànima. No pel mal que fan, sinó per allò que havien estat per Catalunya i que ja mai més ho tornaran a ser.    
I un altre que tal...
Però no són només els alemanys qui s’abona al discurs de la por. Aquestes últimes hores, un  català “il·lustre” el Sr. Joan Rosell president de la gran patronal espanyola s’ha abonat  també a fer-nos por. Si la baixesa moral dels alemanys es significativa la d’aquest empresari català és que no té comparació. Ens amenaça amb trencaments familiars a l’estil Fernández Diaz. Jo entenc que una català no sigui independentista: ho entenc i ho respecto. El que no em passa pel cap és que a sobre es vulgui influir amb mentides i fent por a la gent de bona voluntat que només vol un país lliure i amb plenitud que deixi de ser la colònia que ells han contribuït a consolidar amb el seu continu abaixar-se els pantalons.   En la mateixa línia. El president del Banc de Sabadell el Sr. Josep Oliu. Un altre que tal.

Srs. Rosell i Oliu: la seva qualitat moral no es pot compaginar amb la ferma voluntat pacífica i democràtica d’un poble que vol ser lliure.   Que els hi vagi molt bé…