Nous atacs a la nostra llengua i a la independència

Quan un botifler ho és per motius de butxaca, a més de botifler és una persona d’una baixesa moral important

Prioritzar l’afany pels diners propis per sobre de la llibertat d’un poble, no és digne ni ètic

Hem començat aquest mes de febrer amb un altre sentencia conta la immersió lingüística. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de determinar que en cinc escoles catalanes un 25% de les classes s’hauran de fer en castellà. Més enllà de les dificultats tècniques per dur a terme aquesta actuació que estableix el jutge, voldria incidir en dues qüestions que em semblen greus.

Qui va participar en la campanya electoral de Sánchez Camacho
amenaça amb el discurs de la por. Amb quina autoritat moral?

La primera fa referència al Jutge. Em pregunto que si l’elaboració de les lleis correspon al poder legislatiu (el Parlament), com és que un jutge “legisla” sense que estigui autoritzat per fer-ho. Per que determinar que un determinat tant per cent de classes es facin en català és legislar, o si el vol, modificar legislacions existents. No soc  home de lleis, però el meu enteniment em diu que no correspon als Jutges (al poder judicial) establir Lleis, o modificar-les, corresponent aquesta funció als Parlaments dels països democràtics. I dic bé: països democràtics; potser Espanya de democràtica em té més aviat poc. Podria ser una explicació

L’altre qüestió que em preocupa és el sentit de la “Justícia” d’aquesta sentència. Com pot ser just, i dictaminat per aquell que imparteix justícia, que UN SOL NEN pugui obligar a canviar el sistema d’ensenyament de tota una classe en la que hi ha altres 25 0 30 nens? Per que aquestes sentències són el resultat de les demandes interposades per 5 famílies contra els 5 col·legis afectats; una demanda d’un nen de cada escola.

Davant d’això, on és la Justícia? On és la igualtat davant la Llei? Aquesta Constitució espanyola que ens refreguen contínuament per la cara, estableix que la voluntat d’un nen espanyol que vulgui ser ensenyat en castellà, està per sobre la voluntat d’altres 25 nens que volen ser ensenyats en català? Aquests són els valors que propugna la Constitució espanyola? Doncs si és així, aquesta Constitució no la vull per a mi. Que se la quedin i l’apliquin a altres colònies (només els queda Ceuta, Melilla i les Illes Canàries), no al meu país.

Català…pero botifler

Pel que fa a la independència, avui hem sabut que una seixantena d’alemanys (entre el quals  n’hi ha algun d’altres nacionalitats)  ue suposadament tenen alguna empresa a Catalunya, han elaborat un manifest on una vegada més s’aferren al discurs de la por, per allunyar als catalans de l’exercici de l’autodeterminació. Ens amenacen gairebé amb l’excomunió i diuen que una Catalunya independent  seria un desastre total, fora d’Europa i fora de l’Euro. Cal afegir que qui lidera aquest grup de directius, ha participat en alguna campanya electoral en suport al PP de Sánchez Camacho; això és prou aclaridor... Segurament aquests personatges han estat degudament alliçonats per Garcia Margallo, que els deu haver ofert alguna compensació a canvi d’aquest manifest. Aquest  és l’estil que empren els espanyols per agrair els favors que els fan (ho han aplicat ja amb Vargas Llosa, Van Rompuy, Durao Barroso i d’altres). Jo crec que aquesta amenaça d’aquests directius, farien bé en traslladar-la a al govern alemany en general i a la Sra. Merkel en particular, a  veure si el govern alemany treballa per que totes aquestes amenaces no es compleixin, per que el catalans tenim al ferma voluntat de marxar d’Espanya i amb amenaces no ho impediran . 

Val a dir que els únics que han aplaudit les declaracions d’aquests directius alemanys han estat Ciutadans, el PSC i como no, el Partit Popular de Catalunya. Veure al PSC alineat amb aquesta colla d’impresentables anticatalanistes de veritat que dol en l’ànima. No pel mal que fan, sinó per allò que havien estat per Catalunya i que ja mai més ho tornaran a ser.    

I un altre que tal...

Però no són només els alemanys qui s’abona al discurs de la por. Aquestes últimes hores, un  català “il·lustre” el Sr. Joan Rosell president de la gran patronal espanyola s’ha abonat  també a fer-nos por. Si la baixesa moral dels alemanys es significativa la d’aquest empresari català és que no té comparació. Ens amenaça amb trencaments familiars a l’estil Fernández Diaz. Jo entenc que una català no sigui independentista: ho entenc i ho respecto. El que no em passa pel cap és que a sobre es vulgui influir amb mentides i fent por a la gent de bona voluntat que només vol un país lliure i amb plenitud que deixi de ser la colònia que ells han contribuït a consolidar amb el seu continu abaixar-se els pantalons.   En la mateixa línia. El president del Banc de Sabadell el Sr. Josep Oliu. Un altre que tal.

Srs. Rosell i Oliu: la seva qualitat moral no es pot compaginar amb la ferma voluntat pacífica i democràtica d’un poble que vol ser lliure.   Que els hi vagi molt bé…