diumenge, 28 de juliol del 2013

Finalment el President Mas ha enviat la carta


Comença la partida...!


Ahir divendres, el President Mas va enviar la carta al President Rajoy, en la que li demana que els catalans puguem exercir el dret a decidir. Aquest fet pot arribar a tenir una gran transcendència tot i que el govern espanyol en faci cas omís. Tal com aconsella la Comissió Assessora per la Transició Nacional, ens cal guanyar legitimitat en aquest procés que Catalunya està endegant. És evident que per la diplomàcia internacional el fet que Catalunya hagi manifestat insistentment que vol fer una consulta legal i democràtica al poble de Catalunya, i que l’Estat espanyol si hagi negat repetidament, fins i tot utilitzant el menyspreu a les pretensions catalanes, no pot passar desapercebut. I no passar desapercebut vol dir que alguns països, quan més millor vegin amb simpatia la reivindicació catalana. Hem d’aparèixer davant del mon com una nació oprimida, mal tractada pels espanyols i explotada econòmicament fins a límits intolerables, amb la seva identitat cultural, històrica i lingüística en perill per les lleis espanyoles dissenyades per anar contra Catalunya. Si aconseguim això, i al final hem d’utilitzar una via legítima però no legal (DUI) el mon ho entendrà, i podrem ser reconeguts per una majoria de països com una nació lliure.

El President Mas ha fet arribar a Madrid una carta en la que
demana que en un exercici de democràcia, el govern
espanyol autoritzi fer una consulta al poble
català pel Dret a Decidir 
Jo coincideixo amb la Sra. Forcadell presidenta de l’ANC, quan diu que demanar autorització a Madrid per fer la consulta no ens servirà de res. Té raó quan diu això, per que Madrid mai autoritzarà la consulta. En canvi, actuant tal com Catalunya ho està fent, si que ens servirà, atès que ens permetrà guanyar legitimitat internacional, atès que la legalitat mai en la permetran.

De fet, només cal veure els posats que posen els dirigents espanyols quan parlen de Catalunya, i el menyspreu que mostren fins i tot en els seus comentaris públics, com si fóssim un poble al que no cal ni tenir en compte. Aquesta supèrbia amb la que ens tracten, aquesta superioritat mal entesa, aquest disposar de les nostres vides pel seu servei, aquesta poca visió de futur, tot això i més coses són les que els acabaran fent perdre la penúltima colònia que els queda a banda de Les Canàries. 

Per una vegada sembla que al Parlament hi ha hagut una certa unanimitat en la valoració de la carta que Mas ha fet arribar a Rajoy. No cal dir que CiU si ha mostrat del totd’acord a l’igual que ERC. La resposta del PSC en boca del diputat Xavier Sabaté, tot i que amb matisos (només faltaria!) també fa una lectura positiva, a l’igual que ICV que insta a Rajoy a donar una resposta a Mas. Els de les CUP, pel moment guarden silenci, o si més no la seva opinió pel moment ha transcendit, però queda clar que per primera vegada després de molt de temps, hi ha una unanimitat important a l’hora de valora la carta del President Mas. Com és lògic hi ha un parell de partits: PPC i C’s, que hi deuen estar en contra, però això no és cap novetat.
De moment la resposta del govern és la que calia
 esperarde gent tant superba: el menyspreu

Des de Madrid, només arriba menyspreu per part de la vicepresidenta del govern, la Sra. Soraya Saenz de Santamaria, mentre els mitjans de comunicació digitals d’abast espanyo l, pràcticament ni parlen de la carta. Ni El País ni El Mundo en fan cap esment; només La Razón, en fa una petita ressenya òbviament enfocada no com una petició democràtica de Mas, sinó com un desafiament al govern espanyol.

Tanmateix la partida acaba de començar. No es pot negar que tots els atots estan en les mans dels espanyols i aquest fet juga en contra dels interessos de Catalunya, però com diuen els jugadors experimentats la victòria no es pot assegurar fins al final de la partida. Confiem en la victòria de Catalunya                                     

divendres, 26 de juliol del 2013

El Consell Assessor per a la Transiciò Nacional (CATN), senyalitza el camí que ens ha de portar a la Llibertat




En el seu primer informe el CATN, recomana sobre tot esgotar al màxim la capacitat de diàleg amb Madrid


El CATN va fer entrega ahir al president Mas del primer informe que ha presentat, en el que estudien i fan tot un seguit de recomanacions sobre el procés per poder fer la consulta pel Dret a Decidir a Catalunya. Aquest organisme té una gran credibilitat atès que està presidit pel Sr. Carles Viver i Pi Sunyer ex president del Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol. En aquest informe s’analitzen tots els escenaris possibles que permetin als ciutadans poder decidir lliurement el seu futur.

El CATN en el lliurament del seu primer informe
En l’informe es proposen 5 vies per poder arribar a exercir el Dret a Decidir. Són les que s’indiquen tot seguit i que ja coneixem:
  1. Els referèndums regulats i convocats per l’Estat, segons l’article 92 de  la Constitució
  2. La delegació de competències de l’article 150.2 de la Constitució
  3. Els referèndums previstos en la Llei catalana 4/2010
  4. Les consultes derivades de la llei catalana que actualment es tramita al Parlament de Catalunya
  5. La reforma de la Constitució.
Cas que d’una manera o altre l’Estat espanyol impedeixi cap de les 5 solucions legals, entraríem en actuacions que podríem considerar legítimes si l’Estat es nega a obrir les vies legals. Aquestes vies alternatives passarien per la celebració d’eleccions plebiscitàries, i si hi ha majoria suficient al Parlament, fer una Declaració Unilateral d’Independència.

L’informe insisteix molt en la necessitat d’intentar tant com sigui possible el diàleg amb Madrid. Ho considera fonamental per legitimar les vies alternatives, en el supòsit com així serà) que el govern espanyol no doni de cap manera el seu braç a tòrcer.

El consell assessor aconsella que si es fa la Consulta, la pregunta sigui del tot clara de manera que les respostes puguin ser interpretades sense cap mena d’ambigüitat. De fet es demana que la pregunta sigui  única, i que només admeti dues respostes: o SI o NO.  En aquest sentit proposen el segon semestre del 2014 com el moment més oportú per fer-la, i demanen que es faci en una data que no tingui cap mena de connotació històrica: una data “neutral”. En aquest sentit alguna de les setmanes de setembre seria el més aconsellable, i entre elles el diumenge 14 de setembre podria ser un  molt bon dia. 

Una sessió de treball del CATN
El CATN també analitza les conseqüències que podria tenir per la Generalitat i el seu President una possible reacció de tipus coercitiu per part del Govern espanyol: des d’accions penals conta el President Mas que podrien comportar fins a 3 anys de presó, fins a anular l’autonomia de Catalunya, o propiciar el seu ofec econòmic. Tant de bo això no passi mai, i la capacitat de diàleg entre uns i altres ens permeti als catalans poder elegir lliurement el nostre futur. Tinc la certesa que si aquestes amenaces s’acomplissin els catalans tampoc ens quedaríem amb els braços creuats, o si més no una part suficientment important dels catalans.

Aquest primer Informe va ser lliurat al president Mas, que es va comprometre a, una vegada traduït al castellà, adjuntar-lo a la carta que abans de final de Juliol enviarà al Sr. Rajoy demanant-li formalment l’inic de converses per tal de poder fer la Consulta. I avui mateix, la Sra. Soraya Saenz de Santamaria, ha dit que el consell assessor no té cap autoritat "para aleccionar" sobre com s'han de fer les coses a Espanya, que per això ja hi ha el Tribunal Constitucional. Per tant les coses comencen amb molt de distanciament entre les postures dels uns i del altres. 

Tanmateix, el partit tot just acaba de començar...    


dijous, 25 de juliol del 2013

Hi ha polítics que sembla que no volen entendre res


L’èxit com a poble només l’aconseguirem si els egoistes es guarden els egos a la tauleta de dormir (políitcs i no polítics)


Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha recomanat als polítics que s’afanyin si no volen que la societat els passi al davant. I ho ha fet amb tota la raó atès que n’hi ha uns quants que donen la impressió que la seva prioritat no és Catalunya sinó que la seva prioritat bàsica són ells mateixos. En concret em refereixo a dues persones ben significades en política: es tracta de Joan Herrera líder d’ICV i el Sr. Duran Lleida líder d’UDC.

La Sra. Carme Forcadell demana que la consulta es
faci quan abans millor
Quan el govern encara no ha dit una sola paraula en ferm sobre la data del possible referèndum; quan només un membre de la direcció de CDC ha dit que la consulta es podria fer al segon semestre de l’any vinent, surten d’immediat aquest parell per enviar pràcticament el mateix missatge: “la data de la consulta, no la fixarà el govern”, com dient que la data s’haurà de determinar escoltant-los a ells.

I tan que se’ls ha d’escoltar, com s’ha d’escoltar a molta més gent implicada en el procés sobiranista tal com ha explicat el conseller Homs en la roda de premsa posterior al consell de executiu de la Generalitat. I caldrà escoltar molta gent per que el fet és de gran transcendència i tots els punts de vista hauran de ser considerats. De tota manera, hauria de quedar clar que seria força lògic esperar que s’escolti més a aquells que més d’acord estiguin amb el dret a decidir i no sembla que el Sr. Duran n’estigui massa convençut, i per altre banda les postures ambigües del Sr Herrera líder ICV també són prou conegudes. Escoltar si; és clar. Acceptar que ens posin pals a les rodes…més aviat no.

Hem de ser conscients, que si finalment podem votar el nostre futur, aquesta serà una situació que tardarà molt de temps en tornar-se a poder viure. Som uns privilegiats al poder estar al bell mig del procés, però serem per sempre una societat frustrada si els catalans no aconseguim mitjançant l’exercici del vot, alliberar-nos del jou que per nosaltres significa la dependència de l’Estat espanyol. No podem fallar; si votem el resultat ha de ser un SI a la Independència de Catalunya; un SI a la llibertat del nostre poble, i això demana una preparació exhaustiva de la votació, demana una conscienciació plena dels catalans davant del que ens jugarem tots plegats, i demana també tenir un mínim de respostes preparades pel dia D + 1.


L'ego de Duran Lleida és tan gran que no li deixa espai
en el seu cervell pel sentit comú
Si guanyem la independència, l’endemà les coses han de funcionar; caldrà recaptar impostos, s’hauran de pagar pensions i subvencions d’atur, caldrà disposar de passaports i documents d’identitat, l’economia haurà de rutllar sense traves administratives, necessitarem un institut per les afiliacions a la nova seguretat social catalana; les autoritzacions de tot tipus que ara es donen a Madrid s’hauran de poder expedir des de Catalunya. Són el que el president Mas denomina “estructures d’estat”. I aquestes estructures no es construeixen en tres dies ni en tres mesos. No cal dir que per poder arribar a disposar d'aquestes estructures, caldrà un llarg i intens diàleg amb Madrid i també a Catalunya, o si més no, intentar-ho

Tanmateix, Carme Forcadell Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, pressiona al govern i a l’opinió pública, demanant que la consulta sigui quan abans millor. En concret ella defensa que la consulta es faci l’endemà mateix que el Parlament de Catalunya hagi aprovat la Llei de Consultes. La Sra. Forcadell situa aquest fet en el mes de maig de 2014. Entenc que si fos possible em semblaria una proposta engrescadora. El problema és que no tinc clar que en aquella data, haguem tingut temps de fer totes aquells tasques que he descrit una mica més amunt, i que només representen una molt petita part de tot el que cal fer. Hi serem a temps?




diumenge, 21 de juliol del 2013

La manca de sensibilitat nacionalista d’UDC




Unió Democràtica de Catalunya és la “marca blanca” dels partits d’obediència espanyola



Tot i que  en el manifest fundacional d’UDC de 1931 es diu que exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins d’una Confederació Ibèrica lliurement pactada”  i en cap cas es parla d’independència, el cert és que 82 anys més tard, les circumstàncies no són les de llavors, motiu pel qual potser tocaria una certa posada al dia d’aquest manifest. Per altre banda alguns militants històrics del partit com Manel Carrasco i Formiguera, si que han lluitat i fins i tot perdut la vida per la llibertat de Catalunya. Avui, UCD no sap estar a l’alçada del gest de Carrasco i Formiguera quan, per ordre directa de Franco, va se afusellat a Burgos  i va morir  per la independència de Catalunya al crit de Visca Catalunya Lliure!

A Duran li encanta veure's envoltat de micròfons. Com
més n'hi ha més important es creu. 
Estem davant doncs de dues situacions que haurien de fer pensar als militants d’Unió: d’una banda el manifest fundacional que parla d’una Catalunya autònoma dins d’una confederació ibèrica, i de l’altre l’exemple d’un militant il·lustre del partit que va donar la vida per la independència de Catalunya. Segurament aquestes situacions tan oposades estan a la base de l’ambigüitat del partit a l’hora de posicionar-se amb valentia davant del procés sobiranista que actualment viu Catalunya.  

Però no és només el seu posicionament “oficial”. El problema està en les contínues manifestacions de líders d’Unió que aprofiten l’ocasió per posar pals a les rodes del sobiranisme. De sobres són conegudes les múltiples ocasions en els que el Sr. Duran Lleida s’ha manifestat en contra de la independència; però és que a més gent tan poc significada en política com la Sra. Núria de Gispert no perd ocasió per dir que si la consulta no es pot fer l’any que bé, no passa res. Aquesta Sra., que parla un català propi d’aquells que a casa parlen en castellà, ens vol donar lliçons quan ella a nivell polític, per més presidenta del Parlament que sigui, no exerceix cap mena de lideratge ni mestratge en la política catalana. Ocupa el càrrec no pas pels mèrits intel·lectuals o per la seva capacitat de lideratge; ocupa el càrrec exclusivament per quota política entre els partits que formen la coalició de govern. Ella però es deu creure la més llesta del mon, i per això  es permet pontificar sobre l’oportunitat o no de fer la consulta. HI ha persones que no saben mesurar les seves pròpies capacitats.

Ramon Espadaler, conseller d'interior es declara
contrari a la DUI
Un altre líder d’Unió que fa de taloner de Duran Lleida, és el conseller Espadaler. Aquest personatge es permet opinar sobre la consulta com si la seva opinió fos la més important del mon. Però ell va encara una mica més enllà, i arriba a dir que la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) no forma part dels seus objectius, com si els seus objectius fossin els majoritaris a Catalunya. El conseller Pelegrí ha de saber que la seva opinió se la pot guardar on millor li convingui, però que els catalans farem el que més interessi a Catalunya, segons el criteri de la majoria de catalans.

Tot i que una DUI no sigui el més aconsellable, si que ha de ser una opció a tenir present. Què passa si no ens deixen fer la consulta? Hem de quedar-nos de braços creuats contemplant l’espoli material i cultural de Catalunya de braços creuats? Això és el que ens aconsellen des d’UDC? Doncs consells d’aquests, NO gràcies!
   
Està clar que si la consulta no es pot fer caldran unes eleccions plebiscitàries, i si les opcions independentistes les guanyen, el Parlament haurà de proclamar la Declaració Unilateral d’Independència. No hi ha altre solució. Mentre tant els Srs., d’Unió podran continuar fent de marca blanca de PP i PSOE, fins el moment en que arribi la independència. Llavors ja trobaran la manera d’apuntar-se al carro, i continuar vivint de la rifeta...que són dos dies... oi Sr. Duran?









dijous, 18 de juliol del 2013

Quan la democràcia espanyola comença a fer mala olor...


Un Tribunal Constitucional sense credibilitat per la politització dels seus membres



Avui he llegit que el nou president del Tribunal Constitucional (TC) és un magistrat que hauria estat militant del PP, fet que sembla que no és legal per les persones que ocupen alts càrrecs a la magistratura.

Aquest fet, si l’afegim a la vergonya democràtica que hem viscut en la renovació dels membres d’aquest Tribunal, posa en evidència la manipulació política de les estructures de la justícia  espanyola, que en lloc d’estar al servei dels ciutadans passa a estar al servei dels interessos polítics dels que manen. La separació de poders que s’ha de donar en tota democràcia entre el poder executiu, el legislatiu i el judicial, a Espanya  és pura entelèquia.

Tenim un poder executiu constituït exclusivament per membres del PP; aquest fet és del tot lícit atès que respon a la voluntat dels espanyols expressada a les urnes el dia de les eleccions generals. Tot i així, el govern ho és de tots, fins i tot d’aquells que els van votar, i la realitat palesa ben clarament que el govern espanyol només té una única i exclusiva dèria: atacar Catalunya, al se govern, a la seva llengua a la seva cultura i ala seva història, i per tant a tots els catalans


Francisco Pérez de los Cobos, és un ex militant del PP,
i ara l'han fet president del Tribunal Constitucional  
El poder legislatiu, l’exerceix el Congrés dels Diputats. Succeeix que gràcies a la “disciplina de vot” el poder legislatiu sempre dona suport a les iniciatives legislatives del govern. Aquesta disciplina de vot és un dels grans defectes de la democràcia no només a Espanya, sinó a mig mon per que significa que el poder executiu passa a controlar al legislatiu sobre tot en els cassos de majories absolutes, com és el cas ara a Espanya.

Però no contents amb aquesta situació, els polítics del PP han volgut anar encara més enllà. Ja no es tracta només de la renovació dels membres del TC, que va ser prou conflictiva i que entre altres incongruències va propiciar una sentencia del TC que va laminar absolutament l’Estatut de Catalunya amb diferents magistrats que havien ja esgotat el període pel qual havien estat escollits; és que ara s’ha sabut que una vegada renovats finalment tots el membres del TC que s’havien de renovar, s’ha escollit al seu president, que oh casualitats, ha resultat ser un ex militant del PP que fins i tot havia pagat quotes de afiliació al partit quan ja era magistrat  del TC fet que sembla que no és del tot legal, tot i que ell intenta justificar que si. Però més enllà del concepte de legalitat el que és segur és que no és ètic. I en últim terme, més enllà de legalitats hi ha una situació molt evident: aquesta persona mai tindrà  la confiança del catalans, atesos els seus antecedents com a militant del PP.

El TC ha perdut (si és que mai l'ha tingut)
tota credibilitat pels ciutadans de
Catalunya
En els temps difícils i de conflictes que venen, tenir un president del TC que no gaudeix de la confiança dels ciutadans implica tenir garantits els problemes. Amb tota la lògica del mon, qualsevol sentència del TC en contra dels interessos de Catalunya comportarà el rebuig de la societat catalana que interpretarem amb tota lògica, que les actuacions del TC no responen a la aplicació estricta de la Llei, sinó que són els resultat d’una interpretació política de la Llei i de la Constitució. I això, en un estat de dret, no hauria de ser possible.  

No és ètic que el president de l’òrgan que ha d’interpretar els recursos que sovint es plantegen entre govern espanyol i govern català, sigui una persona que forma part de la mateixa doctrina política que dona suport al govern espanyol. No és ètic que el màxim responsable del TC sigui un home de partit que té la consigna de vestir de legal tot allò que al govern espanyol li convingui, i convertir en il·legal tots els plantejaments de la Generalitat quan així els convingui. No és ètic que allò que el PP tan defensa (la Constitució) pugui ser objecte d’interpretacions partidistes interessades. No és ètic que el PP manipuli la justícia amb la impunitat que ho fa.

Per totes aquestes raons i moltes més, tant a viat com sigui possible hem de sortir d’Espanya