La manca de sensibilitat nacionalista d’UDC

Unió Democràtica de Catalunya és la “marca blanca” dels partits d’obediència espanyola

Tot i que  en el manifest fundacional d’UDC de 1931 es diu que “exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins d’una Confederació Ibèrica lliurement pactada”  i en cap cas es parla d’independència, el cert és que 82 anys més tard, les circumstàncies no són les de llavors, motiu pel qual potser tocaria una certa posada al dia d’aquest manifest. Per altre banda alguns militants històrics del partit com Manel Carrasco i Formiguera, si que han lluitat i fins i tot perdut la vida per la llibertat de Catalunya. Avui, UCD no sap estar a l’alçada del gest de Carrasco i Formiguera quan, per ordre directa de Franco, va se afusellat a Burgos  i va morir  per la independència de Catalunya al crit de Visca Catalunya Lliure!

A Duran li encanta veure's envoltat de micròfons. Com
més n'hi ha més important es creu. 

Estem davant doncs de dues situacions que haurien de fer pensar als militants d’Unió: d’una banda el manifest fundacional que parla d’una Catalunya autònoma dins d’una confederació ibèrica, i de l’altre l’exemple d’un militant il·lustre del partit que va donar la vida per la independència de Catalunya. Segurament aquestes situacions tan oposades estan a la base de l’ambigüitat del partit a l’hora de posicionar-se amb valentia davant del procés sobiranista que actualment viu Catalunya.  

Però no és només el seu posicionament “oficial”. El problema està en les contínues manifestacions de líders d’Unió que aprofiten l’ocasió per posar pals a les rodes del sobiranisme. De sobres són conegudes les múltiples ocasions en els que el Sr. Duran Lleida s’ha manifestat en contra de la independència; però és que a més gent tan poc significada en política com la Sra. Núria de Gispert no perd ocasió per dir que si la consulta no es pot fer l’any que bé, no passa res. Aquesta Sra., que parla un català propi d’aquells que a casa parlen en castellà, ens vol donar lliçons quan ella a nivell polític, per més presidenta del Parlament que sigui, no exerceix cap mena de lideratge ni mestratge en la política catalana. Ocupa el càrrec no pas pels mèrits intel·lectuals o per la seva capacitat de lideratge; ocupa el càrrec exclusivament per quota política entre els partits que formen la coalició de govern. Ella però es deu creure la més llesta del mon, i per això  es permet pontificar sobre l’oportunitat o no de fer la consulta. HI ha persones que no saben mesurar les seves pròpies capacitats.

Ramon Espadaler, conseller d'interior es declara
contrari a la DUI

Un altre líder d’Unió que fa de taloner de Duran Lleida, és el conseller Espadaler. Aquest personatge es permet opinar sobre la consulta com si la seva opinió fos la més important del mon. Però ell va encara una mica més enllà, i arriba a dir que la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) no forma part dels seus objectius, com si els seus objectius fossin els majoritaris a Catalunya. El conseller Pelegrí ha de saber que la seva opinió se la pot guardar on millor li convingui, però que els catalans farem el que més interessi a Catalunya, segons el criteri de la majoria de catalans.

Tot i que una DUI no sigui el més aconsellable, si que ha de ser una opció a tenir present. Què passa si no ens deixen fer la consulta? Hem de quedar-nos de braços creuats contemplant l’espoli material i cultural de Catalunya de braços creuats? Això és el que ens aconsellen des d’UDC? Doncs consells d’aquests, NO gràcies!

   

Està clar que si la consulta no es pot fer caldran unes eleccions plebiscitàries, i si les opcions independentistes les guanyen, el Parlament haurà de proclamar la Declaració Unilateral d’Independència. No hi ha altre solució. Mentre tant els Srs., d’Unió podran continuar fent de marca blanca de PP i PSOE, fins el moment en que arribi la independència. Llavors ja trobaran la manera d’apuntar-se al carro, i continuar vivint de la rifeta...que són dos dies... oi Sr. Duran?