dijous, 14 de gener de 2021

El conseller Lluís Puig, exiliat a Bèlgica no serà extradit a Espanya

 

Els conseller Lluís Puig, exiliat a Bèlgica junt amb el president Puigdemont, el conseller Comin, i la consellera Serret, i amb la consellera Ponsatí exiliada a Escòcia, no serà extradit a Espanya a l’haver rebutjat la justícia belga l’Euro-ordre cursada per el tribunal Suprem espanyol. La sentència esdevé definitiva atès que la fiscalia belga ha renunciat a presentar recurs. 



 
 
La Justícia belga ha denegat definitivament l’extradició del conseller, decisió molt important que pot tenir efectes determinants sobre la validesa del judici celebrat al Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans. En la sentència, el jutge belga encarregat del cas nega la competència del Tribunal Suprem per demanar l’extradició del conseller, i qüestiona que el conseller Puig pogués tenir un judici just, en cas de ser jutjat a Espanya, per vulneració de la seva presumpció d’innocència.

 

 

Aquesta sentència pot tenir molta transcendència tant a Espanya com a Bèlgica. A Espanya perquè tal com han dit ja altres organismes internacionals, als presos polítics se’ls ha vulnerat el dret al jutge natural, predeterminat per la llei. No era el Tribunal Suprem qui els havia de jutjar, ni tan sols l’Audiència Nacional. Els presos polítics havien de ser jutjats a Catalunya. 

 

Per altre banda, les moltes declaracions de jutges, fiscals, polítics i altres autoritats espanyoles, que abans del judici havien expressat públicament la culpabilitat dels presos polítics catalans, no garanteix de cap manera que aquests poguessin tenir un judici just atès que no s’ha respectat el dret a la presumpció d’innocència. Per tot plegat, la justícia belga ha denegat, definitivament, l’extradició a Espanya del conseller Lluís Puig.

 

No cal dir que aquesta sentència és molt important per al conseller Lluís Puig, però no s’ha d’oblidar que en la seva mateixa situació hi tenim al president Puigdemont, al conseller Comin i a la consellera Ponsatí. Tots tres es troben en aquests moments immersos en un procediment que té lloc en el Parlament Europeu, que ha de decidir si els retira la immunitat de la que gaudeixen en la seva qualitat d’eurodiputats. Recordem que aquesta retirada d’immunitat va ser demanada també per el Tribunal Suprem al Parlament europeu, i si el suprem no era competent per jutjar als polítics catalans, és competent per demanar que se’ls retiri  la immunitat? 

 

Tanmateix cal tenir present que el Parlament europeu prendrà una decisió de caràcter polític, independentment de les valoracions legals, mitjançant una votació del seu plenari, i és sabut que la disciplina de vot, pot implicar que per imposició de partits espanyols com socialistes, populars, Ciutadans, i Vox, el Parlament europeu acabi acceptant retirar la immunitat als eurodiputats catalans. En el ben entès que el fet retirar-los-hi la immunitat en cap cas significa que siguin extradits automàticament a Espanya. 

 

En el supòsit probable que se’ls retiri la immunitat, comença llavors el mateix procediment que ha seguit el conseller Puig, i tant el president Puigdemont com el conseller Comin hauran de presentar-se davant de la justícia belga perquè aquesta dictamini si els extradeix o no. I vistos els antecedents amb el conseller Puig, seria molt sorprenent que el que la justícia belga ha denegat al Suprem, ara ho acceptés.  


Però la sentència belga en el cas del conseller Lluis Puig, té encara uns altres efectes. Si el Tribunal Suprem no era jurisdiccionalment qui havia de jutjar al presos, el judici dut a terme contra els presos polítics catalans podria ser un judici nul? I si al conseller Puig no se li va respectar la presumpció d’innocència, als presos polítics si? S’obren per tant uns interrogants que sens dubte tindran transcendència en l’esdevenidor dels presos polítics.

 

El problema és que a Espanya, sembla que la justícia és molt lenta. Fins quan no es podran resoldre aquests interrogants?. Fins quan tindrem reclosos a la presó a unes persones que no hi haurien de ser? I que dir dels exiliats? Qui té la competència per estendre una ordre de cerca i captura contra ells? Sembla, segons la sentència belga que el Suprem tampoc... 

 

De moment felicitacions molt sinceres al conseller Puig, i esperem que també puguem felicitar ben aviat a la resta d’exiliats i als presos polítics. Tot plegat seria una victòria molt important per l‘independentisme.                                                

Cap comentari:

Publica un comentari